(Valencia capital, 8 Agost 2005)
Havia que celebrar-ho, el plan de caça s'havia eixecutat a la perfeccio. El barranc se tancava en una magnifica cascada d'aigua a on el riu cau en força, el parany perfecte. Els mes rapits s'encarregaren de dirigir la fuga del cavall poregos que eixe dia donaria de menjar a tota la tribu. Mentres tant, un grup d'arquers aguaitaven preparats per a disparar les seues afilades fleches cap a la bestia. La presa no pogue escapar. Corria desesperada, sense saber-ho, en direccio de la cascada, un assucat natural sense mes eixida que una caiguda de varios metros. Quan mes prop estava el pobre animal del seu final, mes es tancava el barranc i mes densa era la pluja de fleques i llances.
No era habitual, pero eixe dia fon especial. El cavall, pressa del panic, no es decidia a parar moribunt i continuava correguent barranc abaix, hasda que el seu cos sanguinolent, cansat i foradat per les fleches caigue lliurement, despenyant-se cap aball per la cascada. Algo inesperat, tot siga dit, pero possible. Esta volta no feu falta rematar a l'animal, simplement tingueren que baixar l'ala de la montanya i arreplegar la peça que tant d'esforç havia costat de matar.
Durant el banquet, tots parlaven de l'exit d'eixe dia, no tots els dies podia gojar l'estomac de carn de cavall. La coordinacio de tots els grups fon correcta i la caiguda de l'equi "espectacular". Fon un episodi digne de contar i retindre en la memoria de tots. Pintar-ho en les parets de la montanya serviria per a recordar la gesta d'eixe dia en el futur i per a que els jovens i chiquets entengueren millor lo que s'esperava d'ells.
I aixina ho feren, fa mes de 8000 anys, els valencians en la prehistoria que habitaven en l'entorn del Maciç de Caroig, deixant-nos les pintures rupestres de la Cova de l'Aranya, en el municipi valencià de Bicorp. El conjunt de pintures fon trobat i catalogat el segle passat, i reconegut com Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO en 1988.
Ademes de l'escena del cavall despenyant-se per la cascada (seca hui en dia, el canvi climatic, ya se sap), nos trobem en multitut de cervols de diferents tamanys, i inclus una escena curiosa en la que un parell d'ells estan lluitant per una hembra. No falten tampoc, els arquers i caçadors rodejant als animals i disparant les seues fleches.
Pero la Cova de l'Aranya es unica en el mon sancer per un atra rao: En ella es representa per primera vegada en l'historia de l'humanitat la recoleccio de la mel. Els visitants de tot el mon que peregrinen cada any a Bicorp descobrixen de primera ma, lo que ya sabien pels llibres especialisats en arqueologia. Una dona pujant unes cordes, tensades des de baix per un atre personage, alcança furtivament una colmena plena d'abelles -dibuixades en molta gracia, tot siga dit. L'escena emociona per sa senzillea i antiguetat, es un obra mestra.
El visitant hauria d'arribar a Bicorp sobre les 10, esmorçar en qualsevol bar del poble i escomençar la complicada ascencio del barranc (millor en bici o caminant, que en coche, moto o quad) seguint les rutes que eixen des del poble, per a arribar no mes tart de les 12:30 o 13 hores, moment en el que l'iluminacio de les coves es optima, just quan la llum del sol alcança els peus de la cova.
Els habitants de Bicorp estàn orgullosos del seu patrimoni, desconegut per la gran majoria dels valencians, pero reconegut internacionalment.
Nos conten en Bicorp, que una professora d'antropologia de l'Universitat de California va vindre des d'America unicament per a visitar la Cova de l'Aranya. Pareix ser, que la yaya d'esta cientifica americana es dedicava precissament a l'apicultura, i que la neta emocionada es feu fotos davant de la Cova en el trage d'apicultora de la yaya reservat per ad ocacions tan especials com esta peregrinacio a Bicorp, la mecca de la mel.
No era habitual, pero eixe dia fon especial. El cavall, pressa del panic, no es decidia a parar moribunt i continuava correguent barranc abaix, hasda que el seu cos sanguinolent, cansat i foradat per les fleches caigue lliurement, despenyant-se cap aball per la cascada. Algo inesperat, tot siga dit, pero possible. Esta volta no feu falta rematar a l'animal, simplement tingueren que baixar l'ala de la montanya i arreplegar la peça que tant d'esforç havia costat de matar.
Durant el banquet, tots parlaven de l'exit d'eixe dia, no tots els dies podia gojar l'estomac de carn de cavall. La coordinacio de tots els grups fon correcta i la caiguda de l'equi "espectacular". Fon un episodi digne de contar i retindre en la memoria de tots. Pintar-ho en les parets de la montanya serviria per a recordar la gesta d'eixe dia en el futur i per a que els jovens i chiquets entengueren millor lo que s'esperava d'ells.
I aixina ho feren, fa mes de 8000 anys, els valencians en la prehistoria que habitaven en l'entorn del Maciç de Caroig, deixant-nos les pintures rupestres de la Cova de l'Aranya, en el municipi valencià de Bicorp. El conjunt de pintures fon trobat i catalogat el segle passat, i reconegut com Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO en 1988.
Ademes de l'escena del cavall despenyant-se per la cascada (seca hui en dia, el canvi climatic, ya se sap), nos trobem en multitut de cervols de diferents tamanys, i inclus una escena curiosa en la que un parell d'ells estan lluitant per una hembra. No falten tampoc, els arquers i caçadors rodejant als animals i disparant les seues fleches.
Pero la Cova de l'Aranya es unica en el mon sancer per un atra rao: En ella es representa per primera vegada en l'historia de l'humanitat la recoleccio de la mel. Els visitants de tot el mon que peregrinen cada any a Bicorp descobrixen de primera ma, lo que ya sabien pels llibres especialisats en arqueologia. Una dona pujant unes cordes, tensades des de baix per un atre personage, alcança furtivament una colmena plena d'abelles -dibuixades en molta gracia, tot siga dit. L'escena emociona per sa senzillea i antiguetat, es un obra mestra.
El visitant hauria d'arribar a Bicorp sobre les 10, esmorçar en qualsevol bar del poble i escomençar la complicada ascencio del barranc (millor en bici o caminant, que en coche, moto o quad) seguint les rutes que eixen des del poble, per a arribar no mes tart de les 12:30 o 13 hores, moment en el que l'iluminacio de les coves es optima, just quan la llum del sol alcança els peus de la cova.
Els habitants de Bicorp estàn orgullosos del seu patrimoni, desconegut per la gran majoria dels valencians, pero reconegut internacionalment.
Nos conten en Bicorp, que una professora d'antropologia de l'Universitat de California va vindre des d'America unicament per a visitar la Cova de l'Aranya. Pareix ser, que la yaya d'esta cientifica americana es dedicava precissament a l'apicultura, i que la neta emocionada es feu fotos davant de la Cova en el trage d'apicultora de la yaya reservat per ad ocacions tan especials com esta peregrinacio a Bicorp, la mecca de la mel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario