martes, 27 de octubre de 2009

El Chicon del Lucky Strike

publicat en 2007 (Valencia Hui)
Este mati he anat a comprar el diari (Valéncia Hui, clar) i en la porta del quiosc n'hi havia un chicon prou jovenet, en la mochila del cole i tot, buscant un compliç que li comprara cigarrets al marge de la llei anti-tabac de ZP. La manera de demanar-lo, sigilosa sense que ningu mes li escoltara, i la tensio en la mirada del qui sap que està fent algo illegal, m'ha fet recordar aquella escena de Casablanca en la que els profucs de la França "no ocupada" anaven al Ricks's Cafe en busca de salvoconductes en el mercat negre, per a poder eixir de Casablanca i escapar dels nazis.

He comprat el periodic, algunes llepolies, i el paquet de Lucky Strike que me demanava el meu nou proscrit i jove amic. Quan hem eixit del quiosc, el chicon me n'ha acompanyat per tot el carrer esperant que li passara la mercaderia. En contra de lo que ell esperava, m'he guardat els cigarrets en la boljaca, i li he oferit un Chupa-Chups a canvi.

-¿Quants anys ne tens, tio?.
-15, i fume des dels 13. Escomenci per la tonteria, i perque tots fumaven- M'ha dit.
-Pues com que fumaves als 13, per a pareixer major, i ara que ne tens 15 ya eres un home, no necessites fumar.
-Ya, pero no es tan facil deixar-ho, senyor, el tabac es una merda. He intentat llevar-me una semana pero no he pogut,...¿Me pot donar els cigarrets? Yo li els pague- Me deya per a tractar de convencer-me.
-No, intenta deixar-lo un atra semana.

La conversacio s'acabava justament quan arribavem al final del carrer Roteros. Ell, pensatiu i algo fotut per la meua maniobra, se'n anava buscant el riu pel carrer "Padre Huérfanos", yo travessaria la plaça en direccio al Museu del Carme.

Segurament, haura tornat a buscar a algu que li comprara els cigarrets. O no, a lo millor s'ha fet un home de colp i ya no necessita aparentar ser major de lo que es.




Sabah el kheir,

Desde que llevo en Argel, todas las mañana desayuno un croissant en alguna de las pastelerías que hay entre mi hotel y la oficina.








Como parece más probable que sufra un ataque cardiaco por exceso de colesterol que un ataque terrorista, he decidido cambiar un poco mis hábitos alimenticios cambiando bollería industrial por langosta, y he empezado a practicar deportes al aire libre.

















Como muestra algunas fotos de mis nuevas costumbres.

Así voy por la obra de Argelia


Así voy por la obra de Argelia. Lo malo es que a veces el halcón se caga en mi hombro.

P.D: Eso de las cagadas no lo contaba Robert Louis Stevenson...