Cultura del esfuerzo

Este video mola
 

Les conquistes patides

Machiavelli escrivia en “El Princip” que per a governar una ciutat o “principat”  que ans de ser ocupat tenia lleis i costums propies, se pot fer tres coses:

Primera: Destruir-la.

Segon: Instalar-se en ella.

Tercera: Deixar-la regir per les seues lleis, obligar-la a pagar un impost i estableixer un Govern format per persones de la mateixa ciutat pero que saben que sense l´ajuda del conqueridor no poden conservar el poder.

El Regne de Valencia ha patit diferents conquistes, ans i despres de que Machiavelli escriguera “El Princep”.

El Sit Campeador i Jaume I no arrasaren Valencia, tot lo contrari: Conservaren l´independencia del Regne de Valencia respecte ad atres territoris, i s’instalaren en el nostres Regne guanyant-se aixina als seus subdits.

Aixina, el Sit Campeador i Jaume I el Conqueridor, reafirmaren a pesar de la conquista, la nacionalitat valenciana, la nostra identitat com a poble independent de Castella i Arago, i els conqueridors se diluiren com a part del Regne que ya existía. Tot aixo, molt a pesar dels pancatalanistes, que situen la reconquista del Regne de Valencia per Jaume I com “genesis i naiximent del poble valencià”. Res mes llunt de la realitat. El poble valencià ya existia. El Regne de Valencia ya existia, i el romanç valencià mai s´havia deixat de parlar. 

Per contra, el primer Borbo, Felip V, despres de la desfeta d´Almansa en 1.707, obtà per la primera opcio que propon Machiavelli: Destruir el Regne de Valencia, arrasar  Xativa, cremant casa per casa tirant sal en els camps, i abolir els Furs del Regne de Valencia, “por justo derecho de Conquista”. Els valencians no nos rendirem, i continuarem lluitant, i poguerem guanyar a les tropes dels borbons en Almenara en 1711, i en els borbons es rendiren.

Un segle despres, concretament en 1.822 s´instauren les provincies, i es dividix el Regne de Valencia en “Castello, Valencia, Alacant i Murcia (incloguent Albacete)”, fomentant la divisio del nostre territori, ans ben vertebrat. Despres definitivament en 1.833 es dividix el territori en les tres provinvies Actuals, en algunes modificacions a finals del sigle XIX i principis del XX. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne. Llevaren la senyera real coronada. Encara que el poble guardà la senyera i la llengua en festes i tradicions.

En el segle XVIII, pense yo, el castellans i els borbons nos deixaren clar dos coses: Primer, que ya no seriem mai lliures com a poble, i segon, que si nos passara pel cap alçar-nos de nou, tornarien a cremar les nostres cases i tirar sal en els nostres camps. Per aixo, existix en els valencians, una por general a ficar-se en política, a demanar lo que nos correspon.

Eixa es una manera de conquerir molt radical i pero molt efectiva si maten a tots els conquertis, pero que si no, crea un resentiment que permaneix latent de generacio en generacio.

Algo paregut a lo que feren els borbons, es lo que feu Ciprià Ciscar, quan en 1983  fon Conseller d´Educacio de la Generalitat valenciana. Ciscar, el PSOE i el catalanisme feren una Nova Planta, en la nova llei de coneiximents en valencià, en este cas per a diluir la llengua valenciana dins del catalla.

Les Normes d´El Puig, firmades per mes de 1000 intelectuals valencians, son sustituides per les Normes de l`Institut d´Estudis Catalans, pero en molta habilitat utilicen el nom de Normes de Castello, eufemisticament. Per una banda, promulguen l´Unitat ortográfica i escrita de la llengua valenciana en la llengua catalana. Aixina confronten Castello en Valencia. Dividixen als valencians, lleven el Cap i Casal com referent del Regne, reduixen la Real Senyera Coronada com a simbol a soles de la ciutat de Valencia, i d´esta manera es mes fácil ser fagocitats per Catalunya.

Arrasen en la llengua valenciana en escoles, universitats i organismes oficials. Garrotà als que utilisen el valencià en ortografía valenciana de la RACV. Premis en forma de faena i carrecs en organismes publics i subvencions no mereixcudes. Impossicio d´obtindre el grau “Mitjà” per a treballar con a funcionari. Aixina, es premia a qui acepta passar per l´aro de la “subnormalitzacio” llingüistica, i deixar fora del sistema als que no.

Es crea en Valencia, un cos de funcionaris i treballaors publics que han de pegar la cabotà i vendret la seua dignitat com a valencians per un mig sou, segur, per a tota la vida, pero poca, poca faena. Ya tenim incrustat en la nostra societat, sempre exportadora, emprenedora, treballadora, una legio de panches contentes, quants mes millors,… Un cáncer per a la societat, pero ya s´ha fidelisar el vot i enfortir els partits politics  que repartixen els nostres diners. ¿Que no saben vostes que yo els haja de contar?

Ya entrant el segle XXI, Zaplana, (Edu I el cartagenero) fica una pedra mes per a la conquista i subordinacio dels valencians ad un poble extranger. Es pacta la llei i constitucio de la Academia Valenciana de la Llengua (d´eixa llengua…) d´esquenes al poble valencià, pero es fa d´una manera molt Machiavelica. En el boom economic, i en les arques de la Genelitat Valenciana, plenes de diners, compra voluntats.

Compren al membres mes debils de la RACV, i els seduixen en un bon sou per a tota la vida. I per tranquilisar les consciencies els parlen en paraules boniques com consens, pau social, i la grandea del seus gest i importancia historica de les seues persones.

A Xavier Casp, que estava vell i ya li quedava poquet en este mon, no el compren en diners, el compren la vanitat. L´eleven a categoria de savi  major del Regne, presenten en el Palau de la Musica una opera  seua, i li fan mil honors.  Llastima que el GAV embrutix la sala d´actes en llitres de pis de poc. Pobra Casp i familia. Estes coses no es fan…

El resultat d´esta zaplanada (ideada per Pujol i consentida per Aznar) es que 12 anys depres, la AVLl no ha servit per a res de profit: Encara no ha tret ni un diccionari, i a soles es una maquina de tirar diners en reunions esterils, jornades inutils, exposicions a les que no va ni el Tato, i descredit, mes descredit per als seus membres. Ademest ha servit per a enfrontar al valencianisme en la RACV i debilitar-mos a tots.

Conclusio,…el PP i Zaplana nos conqueri en la tercera modalitat de Machiavelo:  En un govern de locals que sap que no pot fer res sense l´ajuda del partit i estructures de Govern de Madrit.

Agarra rapidament totes les  estructures de poder que havia creat el PSOE. Aprofita el poder de la Generalitat, Diputacion i Ajuntaments per a moure diners, enriquir-se i endeutar-nos. Es fa en el control de Bancaixa, Banco de Valencia i la CAM. Promocions inmobiliaries, negocis de tot tipo son avalats i financiats per les nostres caixes, pero una pessima gestio d´estos politicastros, buiden les caixers de diners, i afonen les empreses.

RTVV, i les Conselleries d´Educacio, eixa es una atra historia. Agarren la direccio de Canal 9 i la Conselleria, pero l´estructura no les toquen. Quedant el mateix director de Politica Llingüistica en els primers governs del PP. Ahí queden convivint el catalanisme que havia recolçat al PSPV i el PP. S´ho repartixen. Tu no me fas mal a mi, i yo no te toque a tu. Yo t´ajude si tu m´ajudes. I aixina veem uns informatius de Canal 9, parlant en perfect hibrit catala-valencià en accent apichat, parlat per castellanoparlant, diguent “nosaltres”, “alheshores”, “gespa”, “vacances”, i “esports” com si fora la cosa mes normal del mon, periodistes parlant en “catalanisat” alabant a Rita, a Zaplana i a Camps, fins a l´ultim moment.

Convivencia normal entre els pancatalanistes del BLOC i PSPV i pijos del PP. Tots contents, tots tranquils. Vivint en els diners dels meus imposts.

¿Hasda quan ?

L´opinio del professor de sociollinguistica de l´Universite de Rennes, Philipe Blanchet del valencià

En el II Congres de la Llengua valenciana es va llegir un text d'el professor de Sociollinguistica de l'Universitat de Rennes, Philippe Blanchet, en el que defenia la personalitat llinguistica de la Llengua valenciana , i comparava la pressio catalanista sobre la llengua valenciana, en la pressio occitanista, sobre el provençal. Aci teniu un resum de lo que es va llegir en el Congres:

 

Tanto el Provenzal como el Valenciano (entre otros casos) se enfrentan a un proceso similar algo sorprendente de que puedan convertirse en “dialectos” de otras así llamadas “lenguas minoritarias”. El Valenciano, el tema principal de este congreso, tiene que hacer frente a la presión del Castellano dentro de un sistema disglósico usual (“una lengua vehícular estatal versus a una vernácula local”) y a la presión del Catalán, un vecino muy poderoso. El Provenzal tiene que hacer frente a la presión del Francés y del Occitano (un vecino ligeramente menos poderoso). Todas las lenguas implicadas en estos complejos procesos son romances y, por tanto, bastante próximas entre sí desde un punto de vista tipológico puro.

 

            El Valenciano satisface los criterios sociolingüísticos (incluyendo los sociopolíticos) para ser considerado como una lengua distinta (y no como variedad del Catalán). Una prueba notable de esto es el hecho de que así ha sido reconocido oficial y democráticamente por la Comunidad Valenciana en 1982 y 1983, dentro del marco de la Constitución Española de 1978. No obstante, algunas personas y organismos procedentes de diversos campos siguen insistiendo en afirmar que es Catalán, por diversas razones bien conocidas y refutables.

Missal en Llengua Valenciana

Existix un missal en Llengua valenciana des de 1978, gracies a Mossen Almiñana

Regne de Valencia, 27 de Juliol de 2004

 

JVH- Des de 1978, es pot donar la missa en Llengua valenciana, gracies al treball de Mossen Almiñana (autor de l'obra "El Crit de la Llengua", entre atres).

 

Mossen Almiñana i el seu equip de colaboradors, prepararen en 1978 els texts "Ordinari de la missa en Llengua valenciana" i "Propi del temps en Llengua valenciana", per a ajudar en la celebracio de l'Eucaristia. Tambe es obra de Mossen Almiñana el "Ritual dels sacraments en Llengua valenciana".

 

Estes obres, que pretenen transmetre la paraula de Deu en l'idioma valencià, arrivaren 16 anys despres de que el "Concili Vaticà II" (1962) encomanara la celebracio dels rituals catolics en les llengües modernes de cada territori, abandonant el llati com fins

 entonces era habitual.

      

Els mencionats "'Ordinari de la missa en Llengua valenciana" i "Propi del temps en Llengua valenciana" son dos texts que ya podrien estar consolidats en les esglesies valencianes si no fora per la pressio catalanista que impedix que tots els proyectes per a fer natural la llengua valenciana en tots els ambits socials, es puguen desenrollar en normalitat.

 

Ademes, el 8 de desembre de 1984 fon presentada solemnement la primera edicio dels "Quatre evangelis" en Llengua valenciana. La traduccio de "Els quatre evangelis" feta per Josep Almiñana Valles i Lluis Alcon Edo fon aprovada per la Comissio Permanent de la Conferencia Episcopal Espanyola, en sa reunio del 2 al 4 de Maig de 1984.

Ara, la presidenta de la Academia catalanista promoguda per Eduardo Zaplana "AVLl" -Ascensión Figueres- i els seus companyers colaboracionistes (entre els quals es troben, desgraciadament, els ex-valencianistes Artur Ahuir o Angel Calpe, per a vergonya de tot el nostre moviment) intenten forçar a l'Arquebisbat de Valencia per mig d'una nova campanya en la que volen impondre un "missal en catala". Un missal que, obviament, s'alluntaria del parlar tradicional valencià, i que forma part de la vella aspiracio catalanista d'anexio de la llengua valenciana al sistema llingüistic catala.

Desgraciadament, la llengua valenciana es troba en un moment de maxima debilitat per la pressio catalanista i no sabem com actuarà l'Arquebisbat de Valencia en els proxims anys. De moment, l'Arquebisbe es mostra prudent (a la seua manera) i opta per una decissio que no ajuda tampoc a la llengua valenciana: Oferir unicament misses en castellà.

NOTA: L'obra de Mossen Almiñana "El crit de la Llengua" està disponible totalment debades en la web de Lo Rat Penat en format pdf, i resulta una consulta fonamental per als amants de la llengua valenciana.