lunes, 30 de septiembre de 2013

"Els presuposts que proyecten la Comunitat cap al futur"

El Govern ha presentat recentment els Presuposts Generals de l´Estat per a 2014, i els valencians mos tornem a quedar gelats.

Per una banda, l´inversio en l´autonomia de Valencia es de 605 millons d´euros, un 6,4% del total de les inversions de l´Estat en el conjunt de les autonomies. Un atra injusticia en contra dels valencians, perque l´economia valenciana representa vora el 10% del PIB espanyol. Si s´invertix menys del 10%, estem perdent competitivitat. Ademes, en 2014 s´invertirà un 8,15% manco que l´any passat. Els valencians no volem rebre mes que els demes, volem justicia i que el Govern de Madrit acabe en la discriminacio presupostaria a la que per desgracia mos tenen acostumats.

Evidentment no a soles es important la cantitat, sino tambe s´ha de vore en que es gasten els diners. En Accio Nacionalista Valenciana no volem despilfarros. Pero, es alarmant vore com no s´està fent res per a millorar els accesos ferroviaris del Port de Valencia, mentres que el Ministeri de Foment ya ha acordat que per a 2015, el Port de Barcelona tinga un nou acces per a que els contenidors que arriben al port català, es pugen rapidament al tren i viagen en facilitat direccio a Europa. Sense acces ferroviari al port, Valencia es quedarà per darrere i es perdràn llocs de treball que s´aniràn fora de la nostra terra.

I a banda de quant i de cóm es gasten els diners, un atra reflexio que s´ha de fer es que ELS DINERS SON NOSTRES. Si ho pensem be, la situacio no fa gens de gracia: Des de l´Estat mos carreguen d´imposts i retencions fiscals. Despuix administren estos diners des de Madrit, i quan mos tornen una part d´eixos diners que mos han llevat... ad aixo li diuen eufemisticament: "Inversión del Estado". Com si mos estiguen fent un favor. Com si els diners foren d´ells, i no foren nostres.

Pero, lo mes preocupant: El President Albert Fabra, president de Valencia illegitim (perque ningu li ha votat en unes eleccions) continua fora de joc. Ad ell li pareix be. A pesar de tot, ell continua en la seua genuflexio constant davant la meseta. Ha dit que estos presuposts proyecten a la "Comunitat" cap al futur. ¿Cap a quin futur? No es mes cego qui no veu, sino qui no vol vore. I pareix que Fabra ni veu, ni vol vore.

Cada dia, es fa mes evident que els valencians no tenim pes politic i no contem res en Madrit. Es percibix que no mos respecten des de fora, i que el poder valencià es inexistent. La manca de perspectiva politica dels dirigents del PP no crec que siga coyuntural. Pareix que des de la direccio del PP en Madrit trien als mes docils, als mes facils de dominar, i aixina mos dirigixen: En un govern ple de ninots que ni governen ni lideren als valencians cap a l´eixida de la crisis. Al contrari, cada dia la recuperacio està mes llunt. Igual de llunt que l´inversio publica que se mos escatima des de Madrit.

jueves, 26 de septiembre de 2013

La DOS


-Me gusta ser la dos – Dijo ella mientras bebía de su copa de vino chileno.
Él la miró extrañado.
-¿Qué tiene la esposa oficial?: Compromisos, responsabilidades, problemas y otras cosas que aburren – prosiguió Irma.

-Mmmmm….estás bien loca –dijo él.

-¡No, en serio! Yo ya no quiero volver a ser la primera mujer de nadie, nunca más en mi vida. Ya me cansé de eso. La 1 siempre acaba perdiendo. En cambio, la 2 es la ardiente, la prohibida, la amante, la que quieres ver, porque es eventual, no hay presión, sin preocupaciones...
-Comprendo. Visto desde ese punto de vista, sí. Es cierto. La 2 es mejor.
-¡Claro! ¡Piénsalo!. Tú tienes a tu mujer que es muy sexy y la quieres, pero prefieres estar conmigo. Porque los hombres sois todos unos caraduras. Eso es así,...
-Mujer, tampoco es eso....lo que pasa es que te conocí después y ahora no puedo dejar a mi mujer, es todo muy complicado.
-¡No me vengas con cuentos! Eres igual de sinvergüenza que mi ex-marido. Pero tranquilo, yo no diré nada ni te voy a perjudicar. Si eres la 2, tienes que aceptar el contrato de ser la 2.  Yo no soporto a esas mujeres que son la 2 y quieren ser la 1. ¿Pero qué les pasa? ¡Acepta que eres la 2! Si no puedes ser la 2, no lo seas. Pero no seas la 2 y quieras ser la 1. Eso está mal. Es un problema para todo el mundo.
-Nunca lo había visto desde ese punto de vista, la verdad. Eres una chica muy interesante, en serio. Tienes una forma propia de ver las cosas. Tienes carácter.
-Sí, lo sé. Tengo sólo 20 años, y soy muy bonita. Pero no soy tonta como las otras chicas. Y digo siempre la verdad. Y eso es un problema, porque a la gente le gustan las mentiras y las cosas que no son verdad. Pero yo no puedo. Por eso, a veces, mis amigas se enfadan conmigo. Porque les digo la verdad.
-Es bueno decir la verdad...La verdad os hará libres...

-Sí, pero todo lo que sube baja. Toda acción tiene una reacción -seguía Irma sin parar de hablar mientras se le enfriaba la sopa- Eso es física. Y yo sé de física. Sé hasta que hay un tipo de física que se llama física cuántica. Mis amigas de la academia de modelos no saben nada de nada. Sólo saben ser bonitas. Y aprovecharse de los hombres con plata, nada más. Yo no soy así. Quiero montar mi negocio.

-¿Qué tipo de negocio? - él estaba cada vez más asombrado con la conversación que les estaba dando aquella cara bonita que había conocido hacía un par de noches en una conocida discoteca de Paitilla

-Quiero montar un gimnasio. Me gusta estar fit. Y quiero ayudar a la gente a estar fit.

-La idea no es mala,....hacer lo que te gusta, y ganar dinero con ello. Me enamoras - acabo diciendo él.

-¡Pero mira que eres bobo! Si ni siquiera me conoces.... ¿Qué nos hemos visto? ¿Tres veces?

-Ya, pero me enamoras...

-¡¡¡No digas eso!!! Tú tienes a tu esposa, tienes que respetarla más le recriminaba ella.

Él se ruborizó. Ella tenía toda la razón. No podía enamorarse de aquella joven modelo que acababa de conocer. Era muy guapa y además muy inteligente. Y es cierto que sorprendía con ese discurso tan sincero y tan claro. Pero no podía dejarse llevar. Tenía que ser frío y calculador, como se esperaba de él. Pero no era así, lastimosamente no era así. Lo intentaba pero siempre su espíritu bohemio se apoderaba de él.

Para su concepto, un hombre de negocios como él, expatriado en un país lejano y exótico como lo era Filipinas, tenía que mantener la cabeza en los negocios y no dejarse engatusar por jovencitas de 20 años. Aunque tuvieran la piel suave, las piernas bonitas, y una carita de porcelana como Irma.

Casi al instante de conocerla, ella le había contado casi toda su vida. Que tenía 20 años, que tenía un hijo de 11 meses que sacar adelante, que su marido la había dejado sola, que era modelo y que había participado hacía dos años en el certamen Miss de su país.





jueves, 19 de septiembre de 2013

Fa 80 anys, en1933, s´escrigue "El Perill Catala"

Publicat en 2005, en la Revista cultural "Revers"
J. Hurtado

En 1933, Josep Maria Bayarri escrigue l'ensaig titulat "El Perill Catala". En ell, Bayarri fa una presentacio exhaustiva del pensament imperialiste catala i donà el crit d'alarma denunciant els objectius ultims d'este perillos moviment: La fagotisacio cultural i politica de Valencia i el seu regne. Estem parlant dels anys 30. Del llibre, unicament es publicaren 500 eixemplars, que se varen vendre al preu de 2’5 pesetes. La reedicio del mateix es fa, hui en dia, imprescindible
Bayarri, editor, poeta, intelectual i valencianiste de soca i arrell escriu "El Perill Catala" des de la rao, pero sense ocultar la seua tristea al vore cóm des de Catalunya es financien partits i associacions pancatalanistes. A pesar de lo impactant del titul, el llibre de Bayarri no es pot considerar "anticatalaniste".
Es un crit d'esperança, en el que se proclama en entusiasme el dret de Valencia a SER, en mayuscules i sense complexos davant de ningu. Bayarri compren el nacionalisme catala, per sa condicio de nacionalista, pero lamenta que eixe "nacionalisme catala" s'estiga transformant en Imperialisme, i sobretot que estiga propiciant l'absorcio cultural i llingüistica de Valencia, per part de Catalunya, per a facilitat en el futur l'anexio politica.

J.M. Bayarri
Pero, no es queda Bayarri en l’anticatanisme esteril. La denuncia de Bayarri li servix per a expondre en mes claretat i mes firmea el seu patriotisme valencià: “La realitat de la Patria valenciana, fonamentada en la possessió de un territori, una rassa i una economía; de una historia i una tradició; de una llengua i una cultura; de un art i un dret; de una psicología i una espiritualitat, peculiars i distintius.
Afirmem, per tant, el dret natural dels valencians a regular sa vida com a nació lliure per mig de son Estat nacional, ab la completa soberanía, independencia, que comporta: llejislativa, ejecutiva i judicial”.
“El Perill Catala” desmonta esta argumentacio, pero ademes nos mostra que esta tactica catalana de desprestigiar el valencianisme no es nova, sino que es tan antiga que ya Bayarri la denunciava en 1932: “els valencians catalanisats i catalanisants, al no conseguir la satisfacció de somoure aquell sentiment en lo poble arrailat, decantantlo vers ses insesates apetencias, primer traten de denigrar l’unanim sentiment valencianofil tildantlo de ignorant i castellanisant” […] “Els propugnadors d’aquella tesis recománen, de vegades, que’s valencianisme; pero és en raó directa d’una castellanisació i malicciosament es reserven la esperanza i aviven la creencia, de que descatellanisantnos es catalanisem”.
El nacionalisme valencià no se pot entendre sense la figura de Josep Maria Bayarri, pero tampoc se pot explicar l'obra de Josep Maria Bayarri sense haver experimentat els seus anhels de llibertat i d'amor a la patria valenciana, l'unica patria que ell coneixia, ni sense compartir sa fidelitat a la llengua valenciana, verdadera essencia i anima del nostre poble.
Bayarri es troba en l’obligacio de no callar davant lo que ell considera una injusticia i un perill: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”[…]”
”La pretensió d’eixe pancatalanisme anula la nostra personalitat nacionalitat valenciana. Valencia queda extinguida en sa personalitat juridica”[…]

viernes, 13 de septiembre de 2013

¿Als valencians mos ixen els conters? Necessitem un concert fiscal

Recentment, la Generalitat Valenciana ha eixit a dir que "a soles" tenen un deute de 5,584 millons d´euros, que s´ha reduit les perdues en un 16%, i que "unicament" tenen pendents 4,931 millons d´euros per pagar a proveedors....¡OLE!. Ya estem tots mes tranquils. Lo que passa es que en qualsevol empresa, si li diguem al jefe, o als accionistes que hem perdut encara que siguen 1.000 euros, que ha segut per una mala gestio, i damunt que no sabem com corregir la situacio,....segurament mos tiren al carrer ipso facto.

Pero la Generalitat Valenciana  is different.

I l´oposicio tambe. Perque ni PSPV ni Compromis, ni EU han demanat la dimissio del Conseller que ha donat estes "bones" noticies. Unicament han criticat la celebracio en Valencia de la Formula 1, i han demanat explicacions en cara de estar molt disgustats, en molta indignacio per tot aço,.....clar, l´oposicio, i sobretot Compromis s´oponen a la Formula 1 en Valencia, perque es la competencia de la Formula 1 en Barcelona.  ¿Formula 1 en Valencia? ¡¡¡No, no i no!!! ¿Que Valencia tinga protagonisme internacional un fi de semana? ...¡¡Aixo no pot ser!! (diuen els chics de Compromis)

Bo, en qualsevol cas, l´informacio del Conseller no es pot donar aixina. S´hauria de donar en temps real, en patrocini d´una empresa de rellonges i cronometros. Perque, a vore...si la Generalitat del PP pert a l´any 5.584 millons d´euros, aixo vol dir que... ¡¡¡La Generalitat Valenciana pert 10.654 euros per minut!! Entonces,...en el moment que ix el Conseller a donar l´informacio economica, com la roda de prensa dura mes 1 hora, el deute acumulat ya es de 637.442 euros MES QUE QUAN ESCOMENÇÀ A PARLAR....¿Aixo no es super greu? Senyors, estem parlant de mes de 100 millons de pesetes que pert la Generalitat Valenciana per hora. I ningu dimitix.

Pero un atra reflexio, des d´un atre punt de vista. Segons els estudis economics als que te access Accio Nacionalista Valenciana, la diferencia entre lo que ingressem a l´Estat en concepte d´imposts, menys lo que l´Estat transferix a la Generalitat Valenciana, tenint en conte les inversions directes de l´Estat, es a dir, el deficit entre lo que paguem i lo que mos tornen... Es de uns 6.000 millons d´euros.

¡Quina casuailitat! Si ingressarem els 6.000 millons d´euros que es queda Madrit i distribuix per tota Espanya per a pagar les festes de les atres autonomies (estic pensant en els EREs o el PER d´Andalucia, els diners que es gasta el Govern de Artur Mas en la Formula 1 en Montmelo i en subvencionar al lobby pancatalanisme en Valencia, o en la celebracio de les orgies interruptis preMadrit 2020) la Generalitat Valenciana, a pesar de lo mal que ho fan, no tindria deficit, sino superavit.

 


Per tant, pareix que està mes que clar. Valencia necessita un concert fiscal paregut al que tenen en el Regne de Navarra. Aixina els diners dels nostres imposts, es quedarien en casa i es podriem invertir en Valencia. I en lloc de morir-mos de la vergonya,... estariem orgullosos de ser valencians.

I un atra observacio. Si la Generalitat Valenciana gestionara directament els diners dels imposts dels valencians, ademes de tindre superavit, els proveedors de la Generalitat cobrarien. I cobrarien en total, vora 5.000 millons d´euros, que ara tenen retinguts en pagares i paper en el banc sense poder cobrar. Seriem liders economics, pero lo dit: Necessitem que els imposts dels valencians siguen per a inversions en Valencia.