El Burka

Com cada dia, abans de l'alba, anunciant que molt pronte aguataràn els primers raigs de sols, l'Iman de la mesquita del seu barri cridava a l'oracio de "Al Farj":

- ¡¡¡Allaaaaah, Akbaaaaar!! (Alà es gran)

Hakim, musulmà practicant, s'alça del llit decidit a fer la primera oracio del dia, pero primer se prepara, aseant-se, rentant-se mans, peus i cap. Agarra l'estoreta i comença a postrar-se agenollat davant d'Allah, mirant a l'eixida del sol, direccio a la Mecca.

Marco, un italià vei de Hakim, propietari d'un restaurant de moda en l'eternal Istambul, ans Constantinopla, protesta com cada mati:
- Ya està bramant...¿No podem cridar a l'oracio sense fer tant de soroll? Alguns volem dormir a les 5 del mati, collons...¡mamma mia!!!, pensa Marco, mentres s'amaga baix l'almohada, intentant esmortir el so que li arriba de la Mesquita veïna.

Quan Hakim acava de fer l'oracio, la seua dona Mounia ya li ha preparat el desdejuni. Un poquet de Jobs, (pa tradicional arap), datils i llet agria i un gotet de te en molt de sucre. Tots els dies igual. Hakim acava de desdejunar i se dirigix a l'eixida de la casa,...quan ya està casi en la porta el seu chiquet menut (que encara no va a l'escola) li crida i li dona un bes i le diu:

- Que tingues bon dia, pare.
- Gracies, fill meu
- Pare, aci be un tio alguns matins.
- ¿Un tio?.
- Si, un home molt simpatic.
- Ah, ¿I jugues en ell?
- Si, jugue en ell. Tambe es amic de la mare.
- Saha, saha, fill meu. Juga en el teu amic. (Imaginari, supon el bo de Hakim).
- Saha, pero passa mes jugant en mama que en mi.
- Mmmmm... li has de dir al teu amic imaginari que jugue en tu mes. Aixina no t'aborrixes.
- Saha, pare.

El pobre Hakim ix de la casa, algo preocupat. El seu fill necessita un germanet per a jugar, sino continuarà jugant en el seu amic invisible. Per desgracia la seua dona està molt cansada quan ell arriba a casa, son moltes les faenes quotidianes, ocupar-se de del chiquet, d'ell mateixa, no para ni un moment. Hakim, ya en el carrer se creua en un amic i li comenta que el seu chiquet te molta imaginacio, i que li fa falta un germanet per a jugar, que no pot continuar jugant en l'amic invisible

L'amic pensa lo mateix: "No patixques, amic Hakim. Molt pronte, Vas a tindre una familia mes gran, Inschallah (si Deu vol)".
Hakim pega la cabotà: - "Inschallah, khoya (si Deu vol, germà)"
- "Hamdoulah (gracies a Deu) l'amiga de ta dona li ajuda en la casa, i juga en el chiquet"
- ¿Quina amiga, Adnane?, pregunta Hakim. "La meua dona no m'ha parlat mai d'ella"
- No ho se,...porta un burka com ta dona quan ix al carrer. El seu marit es un bon musulmà, com tu Hakim. Respecta molt l'Islam, i sa dona li obeix com toca. No com eixes putes que ixen impudicament al carrer sense tapar-se com Deu mana. Perdo, per l'expressio, pero es lo que son.
- Malish, malish (no passa res). Es aixina com dius. Un home que no protegix a sa dona dels ulls impurs dels demes, no es un bon marit.
- Si. Tens rao. Bo, bon dia, Hakim
- Bon dia, Adnane.

Hakim que s'ha entretingut mes de lo habitual charrant en el seu amic, se dirigix correguent a la faena, una construccio fora de al ciutat, a on es capataç d'una colla de ferralles. Quan està ya prop de l'autobus, veu com una dona, molt alta, camina decidida i en pas llauger, vestida en un burka negre dirigint-se cap a sa casa.

-¡Ah!, Eixa ha de ser l'amiga de la meua habiba (el meu carinyet). Que content que estic de que la meua dona tinga una amiga que li ajude en la casa, aixina estarà mes descansà per a ficar-se en faena a fer una familia mes gran.

Hakim, se dona conter de la manca de relacio conyugal en sa dona, i estos pensaments li venen al cap: "Esta nit o radwa inschallah (demà si Deu vol), hem d'intentar-ho, necessitem mes chiquets en la casa"

Marco, arriba a la pizzeria sobre les 11:30. Arriba molt content, pensa el seu soci Antonio. Porta unes semanes molt misterios, molt content, i no arriba mai a la faena mes pronte de les 11 del mati. Es molt raro. Antonio pensa que Marco està enamorat...

Son les 7 de la vesprà i Hakim arriba a casa. El sopar està en taula. Pero hui Hakim porta un regalet per a Mounia. Es poqueta cosa, un chicotet detall que ha comprat desprès de la faena per a la dona mes maravillosa del mon, li diu Hakim.

- Demà vullc que te reposes, aixina que compraré una pizza del restaurant italià del barri. ¡Que simpatics son estos Marco i Antonio!, ¿eh?, Mounia.
- No ho se, no els conec massa.
- Si, son molt simpatics i ho fan tot molt bo. Ya voras com disfrutes en la pizza. Aixina que demà, descansa. Mounia. Vullc que estigues descansà per a la nit.
- Molt be, maridet meu.
- Hem de fer mes gran la familia.
-Si, tens rao. Crec que espere un fill.
-¡Quina alegria me dones!

El dia siguient, Hakim repetix el seu dia. Oracio pel mati, autobus, faena en la construccio, se despedix del seu chiquet i li pregunta:

-Adel...el teu amic...¿Quina edat te?
-Com tu mes o menos, pare
-¿I com va vestit?
-Com la mare, en un burka que li tapa el rostro fins a que arriba a casa.

Hakim, ara ya algo desconcertat, ix de casa. No se dirigix directament cap a l'autobus que li porta a la faena. Algo mosquejat diambula pels carrers del seu barri. Esperant tornar a vore a l'amiga del burka de sa dona. Espera i espera, pero hui no n'hi ha dona del burka que s'arrime a sa casa.

Algo nervios, perque arriba tart a la faena, Hakim agarra un taxi i se dirigix escapat al treball.

Al dia siguient, lo mateix. I hui, tampoc apareix la misteriosa dona del burka...pero al tercer dia...des del seu escondite del carreró, Hakim vislumbra la figura d'una dona alta, vestida en un burka negre, que se dirigix en pas firm cap a sa casa.

En el cor a cent per hora, i la sanc bollint, Hakim espera amagat, pero els seus peus comencen a caminar cap a la casa, sense que la ment responga, comença a pujar les escales de l'edifici. Un veï li desija bon dia, Sabah el Khair, li diu. Pero Hakim no escolta mes que el seu puls en els oits, i el cor a punt d'eixir-li per la boca.

Tremolos, entra en sa casa, i va directe a la seua habitacio. Obri la porta,...i cau agenollat. No pot creure lo que està veent. Dos burkes en terra, el de sa dona que està en el llit i el burka que ha de ser de l'home...¿¡¡Es Marco!!?, l'italià de la pizzeria del barri que ha entrat tranquilament en sa casa dia raere dia,...amagant el seu rostre, i la seua condicio d'home baix d'un burka negre.

Ni les dones mes cotilles del barri, ni els veïns, ni ningu salvo el seu chiquet inocent han caigut en el conter de lo que estava passant...

¡¡¡Maleit burka!!!!

La momia

Yo no volia ser una momia…com se sol dir: “Me varen liar”.

No es creguen vostes tot lo que diuen els arqueolecs i historiadors sobre piramits, faraons, etc… En primer lloc, quan yo era Farao de l’Egipt, per a mi les piramids eren algo aborrit, vulgar e inutil. Pero el meu poble, ¡ay, el meu poble…! ¡Estaven obsessionats en l’idea de fer la construccio de la meua gran piramit, de la meua tomba faraonica! Si, ya se que s'ha dit que Yo, el gran Farao tenia al meu poble en la mes indigna esclavitut, tot el dia treballant, carregant pedres de gran tonellaje i al que no trevallara,...PAM...fusta, llatigo i garrot, pero, NO...AIXO NO ES DE VERES. ¡¡Quan de mal han fet les pelicules de Charlon Heston...!! Lo de construit piramits era idea dels meus subdits, era per culpa de la seua caboteria.

Yo volia ser navegant, surcar els mars en el meu barco de veles, ¡¡¡lliure com el vent....!!! Un dia, estava yo en el meu palau d'Alejandria, mirant el mar, suspirant, desijós de partir i coneixer mon, quan li vaig propondre als meus subdits:

-¿Que no farem un barco de recreo? - li vaig dir a uns obrers que estaven oscecats tallant marbre.
-Che, Excelencia... barco de recreo, barco de recreo...Sa excelencia no pense voste en eixes bobaes. Pense en el mes enllà, ya tindrà voste temps de navegar quan passe a millor vida. De moment, no patixca que li estem fent una piramit de lo mes comoda per a voste i tota la seua familia.
-¿Tindra moltes finestres, lleals subdits, la meua piramit? Es que soc mig claustofobic....
-¿Finestres? ¿Finestres pa que? ¿Cla, cla...Clausto què?
-¡Bo, feu lo que vullgau! - Els vaig dir desesperat- Sempre igual, estos egipcis meus no me fan ni cas- refunfunyava yo pà ca a dins.

El farao, yo per lo menos, solia ser molt campechano, com dieun ara, sempre que podia charrava en el meu poble, m'escapava de palau, passejava per la plaja, visitava els burdels d'Alejandria i El Cairo... Ansiava tindre un barco, pero ningu me fea cas. Tots estaven molt afaenats tallant pedra, pujant pedra, colacant pedra...de quan en quan, mentre s'estrobava alguna pedra, esta li va caure damunt a d'algu dels meus obrers. He de reconeixer que els meus subdits eren molt inteligents i trevallaors. Pero ningu, va caure en formular la Llei de la Gravetat, no per falta d'inteligencia, sino per mala sort. No va ser fins al segle XVIII quan a Newton li caigué una poma quan estava fent una siesta baix d'un arbre, si li haguera caigut una pedra d'una tonellada de pes, no crec que li haguera quedat el cap per a pensar en eixes coses...pero en fin, eixa es un atra historia...pero segur que a mes d´un dels meus subdits formularen la Llei de la Gravetat ans que Newton, pero no pugueren ficar-la en papiro, no per falta de ganes, ni falta de cap, sino...per aplastament de cap.

No dic yo que fer la primera piramit no fora algo que estiguera be. Era una idea original. La segon, tampoc estava mal. Bo, s'havia construit una piramit chicoteta, fer-la mes gran estava be,...pero fer una piramit per a cada farao i enterrar-lo dins...era anar massa llunt, i deixava de ser original.

La qüestio es que yo no volia ser Momia,...i Farao tampoc. ¿Per a que negar-ho? I encara que parega ironic, no he entés mai eixa fascinacio per les piramits. Es algo ridicul. A lo millor li he agarrat mania a les piramits perque m'he passat moltes llunes dins d'una, passant fret, calor, i tot el dia a fosques.

En fin, quan vinguen a visitar-me al Museu del Cairo, per favor...fotos sense flash que me fa mal la llum en els ulls despres de passar-me una eternitat a fosques, i si poden,...conte´m alguna coseta del mon, com vieuen vostés, etc...¡¡Es l´unica forma que tinc de fer turisme!!

Atentament,

La momia