domingo, 21 de diciembre de 2014

Valencia es esclava, perque els valencians nos deixem manar

@Jaume_Hurtado

¿Per que Valencia te tan poc de pes en la politica espanyola? ¿Per que si som el 10% del PIB, el poder valencià no es fa notar? ¿Per que els politics de Madrit i Barcelona fan lo que volen en la nostra terra? ¿Per que la renta per capita valenciana està per baix de la mija? ¿Per que paguem mes imposts que ningu, pero en canvi, som els ultims en rebre inversions de l´Estat? ¿Per que el Govern de la Generalitat Valenciana no es mes que una administracio mes al servici de la corrupcio de partit i del centralisme, sense apostar pel benestar dels ciutadans i l´autonomia valenciana? ¿Per que s´ensenya catala en les escoles? ¿Per que existix la AVLl? ¿Per que Canal 9 era un rollo i un instrument de manipulacio al servici del poder?

Fa uns anys me contaven una historia emocionant, que ocorregue en Algeria. Es l´historia de la victoria de societat civil. En 1991, els islamistes del FIS guanyaren les eleccions, i s´inicià una cruenta guerra civil, a on moriren mes de 100.000 persones.

Un dia, en aquella epoca,  els islamistes varen emetre una fatwa. Castigarien, inclus en pena de mort, a les dones que no portaren el vel islamic,el hijab. Feya semanes, havien amenaçat de mort als estrangers, i els estrangers deixaren el pais.

Sorprenentment, les dones algerines digueren NO. Una manifestacio expontanea pels carrers d´Alger desafiava als islamistes. Les dones que no volien portar el hijab, i que manifestaven la seua religiositat en els seus actes pero no en la seua indumentaria ixqueren al carrer. Les dones que si que ho portaven, se´l llevaren, en mostra de solidaritat. “Aci estem. Totes unides. Mateu-nos. Mateu a les vostres mares, a les vostres dones, a les vostres germanes i filles. Aci estem. No tenim por”. Chillaven i desafiaven.

La fatwa fon derogada. Les dones algerines guanyaren la seua llibertat.

Els valencians som esclaus, perque escoltem a qui nos mana, i li obeïm.

Es possible canviar les coses, organisant-se, anant a les eleccions i votant partits valencians, enviant un mensage clar: SOM VALENCIANS. Som lliures, i volem aspirar a tot. ¿Tan dificil es canviar el chip?

Tenim una llengua i una historia milenaria. ¿Per que han d´estudiar els nostres chiquets en Catala? ¿Per que? ¿Per que callem? ¿Per a que el chiquet/a aprove? ¿I si suspenem tots junts, agarrats de la ma? ¿Que faria el fascisme catala que utilisa l´escola per a sustituir la nostra cultura i impondre la seua?

Podem canviar les coses, des de la politica, pero si primer la societat civil no actua, mai podrem ser lliures.

Els valencians hem d´exigir que els diners dels nostres imposts es queden en casa, per a fer inversions en la nostra autonomia. No volem continuar sent una colonia fiscal de Madrit. Si no tenim poder politic, no hauriem de pagar imposts. Sigam valencians, no subdits. Si volem ser valencians, podem.


domingo, 14 de diciembre de 2014

Baixar imposts per a potenciar l´economia valenciana


@Jaume_Hurtado

Valencia es una terra que te algo mes de 5 millons d´habitants. Els valencians som un poble treballador, lliberal, individualiste i extrovertit. La nostra industria familiar produix casi de tot, des de moble de calitat, ceramica, joguets, textil o variadors de freqüencia i Smart Phones. Ademes tenim una industria agroalimentaria que es el 70% de les exportacions espanyoles en este sector. Es pot dir que l´economia valenciana es motor fonamental de l´economia espanyola, eixemple de com s´han de fer les coses en el sur d´Europa, i en el mediterraneu.

Ford apostà per Almussafes, i la nostra factoria es una de les principals factories d´Europa. Igualment Iberdrola produix dins del nostre territori energia electrica: Nuclear en Cofrentes, hidraulica en Cortes-La Muela, eolic en l´interior i els Cicles Combinats de Sagunt i Castello, entre atres…. Les costes valencianes en general, i Benidorm en particular, son un referent mundial de turisme, i representa un 15% del nostre PIB.

Els autonomons valencians son ademes, una part important de la nostra economia, tiren del carro, creen llocs de treball i arrisquen practicament tota sa vida en el seu negoci o activitat profesional.
I a pesar de tot, suant i treballant, la renta per capita dels valencians es d´unicament 19.500 euros/any, per baix de la mija espanyola. Molt llunt de la renta per capita de Navarra, Madrit o el Pais Vasc, per damunt dels 30.000 euros/any.

Aixo nos du a la següent reflexio: Si els valencians tenim totes estes riquees i som tan treballadors…¿Que està passant? ¿Per que som la quarta autonomia mes pobre d´Espanya? ¿Com es possible? ¿Que està fallant?

Falla el sistema fiscal, i falla el poder politic.

Els partits politics existents, i en gran part els ciutadans, no saben que passa ni cóm solucionar-ho. Parlem de corrupcio, de tal i qual…, pero hem de parlar de solucions, explicar-les be i que la gent les entenga.

Tindre una força politica valenciana forta, i en presencia en les institucions, es fonamental, pero s´han de tindre idees clares, experiencia en gestio en el sector privat, i solvencia per a poder -des de les institucions- canviar les coses.

¿I que son les coses que s´han de canviar? Una de les principals, la forma en la que Valencia s´administra, i la manera en que es recapten els imposts

En el sistema actual, es l´Agencia Tributatia Espanyola de Madrit la que recapta i despres distribuix. En este reparto, Valencia es la mes perjudicada any darrere d´any. Uns 6.000 millons d´euros es perden per este concepte. Son diners que ixen de Valencia i ya no tornen mai. Es un cost inassumible, que pareix no importe molt a la majoria dels valencians, per es una gran llosa per al nostre desenroll economic.

Els valencians hem de resoldre este tema d´una i per totes, creant una Agencia Tributaria Valenciana, blindant-la dins de l´Estatut d´Autonomia Valencià, i deixar que siga esta nova institucio la recapte els impots des de la nostra autonomia. D´esta manera, la Generalitat Valenciana dispondría de 6.000 millons d´euros MES a l´any, 1200 euros/any per persona
En estos nous ingresos podriem:

1.    Baixant els imposts. El poder de l´Estat i dels politics seria menor, i aumentaria la capacitat adquisitiva dels valencians, enfortint-se la classe mija, i aumentant la seua capacitat financera. La recuperacio passa, inevitablemente, per una baixada d´imposts clara, i perdurable en el temps, des de Valencia, mostrant el cami a tota Europa. L´Estat ha de autollimitar el seu gasto, i el poder dels politics ha d´estar controlat.
2.    Eliminar la quota als autonoms. Els autonoms unicament haurien de pagar en funcio de la seua facturacio. Si no facturen, no paguen. Un atra cosa no te sentit.
3.    Ajudar a l´agricultura. Una societat que es preocupa pel camp, es una societat sostenible.
4.    Recuperar el sistema finançer valencià. Ajudant en beneficis fiscals a les empreses que participen en el capital social de les noves entitats financers valencianes. Des de les noves caixes i bancs valencians, es podria finançar idees, empreses i sectors estrategics valencians. Clau per a la nostra terra.
5.     Atraure el capital extranger. Reduir els imposts i la pressio fiscal en Valencia, atrauria el capital extranger, instalant-se empreses i servicis en Valencia, creant-se riquea i llocs de treball.

Comencem a arreglar les coses per casa, per Valencia. Podem fer-ho. Som un gran poble. Som Valencians. Mostrem a uns atres com mosatros podem liderar la regeneracio política i la recuperacio economica.


sábado, 22 de noviembre de 2014

La rebelión de la mujer argelina ante el burka y la Yihad en los años 90


@jaume_hurtado

En el norte de África, en un país musulmán como Argelia, hay misa todos los días. En Argel, a las 6 de la tarde, en la basílica de Nôtre Dame de l'Afrique, se puede comulgar.

Nôtre Dame de l'Afrique está junto al barrio de Bab el Oued (puerta del río), en la ladera de la montaña, y desde la basílica hay una vista espectacular de la ciudad, el Mare Nostrum, el puerto, las casas blancas, las palmeras, las mezquitas con sus minaretes, el bastion 23...

A Nôtre Dame de l'Afrique llegan continuamente católicos que viven en Argelia y Pied Noirs que vuelven a casa después de haber sido expulsados en 1962.

Había allí, una colonia importante de judíos sefardíes, y de españoles que escapaban de la autarquía y la miseria después de la Guerra Civil o la persecución política, siendo más numerosos los valencianos que los franceses. Los valencianos hablaban un idioma "Patuet" mezcla de valenciano, francés y árabe... editándose incluso dos periódicos en lengua valenciana.

Un viernes por mañana (en 2009), almorcé con una monja catalana que lleva en Argel más de 40 años. Me invitó a jamón y vino. Las monjas, tienen un colegio en Bab El Oued, donde se da clase de apoyo por las tardes a los niños de este barrio de la ciudad (lo peorcito de Argel).

En Bab el Oued vivía Sor Monserrat con otras monjas, hasta que en los años 90 los terroristas islámicos entraron y mataron a la mayoría de religiosos: "En el funeral los vecinos del barrio decían: ¿Qué hemos hecho?. Otros dicen que fue un crimen de estado. Nadie sabe quién lo hizo.

Su residencia se ha convertido en hospital, escuela, biblioteca,... junto a Nôtre Dame de l'Afrique, a quién se ruegue por nosotros y nuestros hermanos musulmanes. Este es su hogar en los últimos 40 años.

Tierra también de aquellos Pieds Noirs que tuvieron que marcharse, como Enrico Macias.(https://www.youtube.com/watch?v=AMx6AkO9-wI) Siempre hay historias de Pied Noirs que vuelven a ver sus antiguas casas, ahora ocupada por varias familias árabes.

Un caso real  y conmovedor es el de un francés nacido en Argel, instalado en Marsella después de la descolonización.  Con 73 años, tras la muerte de su esposa volvió a Argel, la ciudad donde nació. Del aeropuerto fue a Nôtre Dame (allí se bautizó, tomó la comunión, se casó...) fue a la casa donde vivía hasta que le expulsaron, e intentó quedarse en el país que tanto amaba. No pudo: Residencia denegada. Se colgó poco después en Francia. Le faltaba Argel. Argel es una ciudad que apasiona. Y apasionados son los que viven en ella.

Después, la pasión se convirtió en violencia durante la descolonización, y llegaron los años 90, tan oscuros y tan violentos.

Me contaba Montserrat que los islamistas empezaron amenazando al Estado y a los políticos del FLN. Luego, también a los extranjeros. A partir del tal día, mataremos a todo extranjero que veamos. "El primero fue un español, el segundo un polaco, y el tercero... nunca pensé que tocarían a nosotras, las religiosas."

Luego amenazaron a las mujeres: "A partir del tal día, la que no lleve velo o el burka, la mataremos".     

"¡Ah!, la mujer argelina es valiente", me decía, "Salieron todas a la calle sin velo, y marcharon por las calles". Era una alegría verlas a todas sin velo, en el autobús, en el mercado, en la calle....Gritaban todas juntas por las calles: "Matad a nuestras hermanas, a vuestras madres, a vuestras mujeres" Y los islamistas se retractaron. Ganó la libertad. En el periódico, una joven de 18 años escribía algo así: "Tengo 18 años, vivo cada vez que la brisa del mar acaricia mi pelo, vivo cuando el sol brilla en mi cabello, vivo cuando......no quiero llevar velo, no quiero morir".

Comprendo perfectamente esa rebeldía por luchar por ser uno mismo. Por hacer lo que uno siente. Por no doblegarse ante las imposiciones. Por respirar profundo y comprender qué es la libertad. Ese afán por no ser esclavo de lo que digan los demás. De nada ni de nadie. Y el precio que se paga es grande.

La mujer argelina, la iglesia católica en Argelia es valiente y es libre. Y eso se paga, a veces con la exclusión. Otras veces, te quitan tus propiedades. Otras, te hacen boicot. Te acusan de raro, de especial,.... A veces te quitan la vida. ¿Pero quién te puede quitar la libertad?

martes, 11 de noviembre de 2014

Artur Mas se desmaya si le dan la independencia

@Jaume_Hurtado

La principal conclusión de la “consulta” catalana del 9N es que si a Artur Mas le dieran la independencia, éste se desmayaría. No hay otra. Porque si como dice su propaganda, la consulta ha sido un éxito de participación, un proceso modélico, y el pueblo catalán se ha manifestado favorable a la independencia,… la lógica conclusión a toda esta historia sería una declaración unilateral de independencia por parte de la Generalitat de Catalunya, refrendada por el Parlament y bendecida por la comunidad internacional. Este sería el único camino coherente.

Pero no. Artur Mas no quiere la independencia. CiU nunca la ha querido. Pretenden otra cosa: Ser un Estado independiente, Catalunya, con todos los beneficios de ser un Estado, pero con influencia y poder de decisión dentro de otro Estado, el español, y sin asumir los costes ni desventajas de ser un Estado.

Ahí está la clave. CiU aspira a controlar su territorio, sin injerencias “españolas”, pero sin dejar de intervenir en las decisiones “comunes”. Es lo que llaman por ahí “federalismo asimétrico”. Pensándolo bien, su plan es perfecto, y quizás por eso, CiU sea la fuerza catalana más votada elección tras elección.

Tanto a Artur Mas como a Rajoy, les interesa tensar la cuerda todo lo posible sin que se rompa. Los electores de uno y otro, con esta aparente tirantez entre ambos, se enervan y ambos mantienen su cuota de poder. Yo hago la consulta y me revelo ante Madrid, dice Mas, contentando a los suyos. Yo no te dejo, y la declaro ilegal, y como me enfade te vas a enterar, dice Rajoy, para fidelizar y mantener a los suyos.

Al final, los grandes perjudicados de este tema seremos, como siempre, los valencianos. Porque sin una fuerza política autóctona fuerte y consolidada, somos y seremos carne de cañón. ¿De dónde sacará Madrid para calmar los apetitos económicos y de influencia política de CiU y la Generalitat Catalana? De Valencia, como siempre ha sido en los últimos 30 años.
Veremos, como las infraestructuras clave valencianas sufrirán el enésimo boicot, y seguiremos a la cola en inversión media por habitante, a pesar de tener una renta per cápita por debajo de la media española.

La pregunta es…¿Vamos a hacer algo al respecto?¿ Seguirán unos mirando a Madrid, entregando la autonomía y el poder político al centro de la meseta, y los otros aspirando a ser la periferia del sur de Catalunya? ¿O por fin, seremos inteligentes y miraremos por lo nuestro, reclamando lo que es justo?





viernes, 7 de noviembre de 2014

¿Qui es el corrupte ara, Mariano?

¿Qui es el corrupte ara, Mariano?

@jaume_hurtado

L´Operacio Punica, els EREs d´Andalucia, les targetes black de Caja Madrit, Bárcenas, l´imputacio d´Urdangarin i l´Infanta Cristina, el cas Pujol o les aventures de “Nicolás III, l´imberbe” cabregen per varies coses:

1.      Constatem que la corrupcio ha segut l´unic punt en comu que ha unit a esquerra, dreta i centre en l´Espanya moderna, en els ultims 30 anys

2.      Si sumen el valor de les comissions, diners despilfarrats o directament furtats, any a any, vorem que l´activitat economica vinculada a la corrupcio politica es el primer sector economic nacional, per davant de l´industria o l´agricultura. El I+D+I empleat per a blanquejar diners de Granados i CIA, es digne d´analisar en les millors universitats d´economia del mon.


3.      Des de televisions de Madrit i Barcelona, es criminalisà als valencians en el seu conjunt, i nos ridiculisaren com a poble d´una manera tan brutal, per qüestions greus, pero que no están a l´altura dels verdaders mestres de la delinquëncia organisada que no son uns atres que els que ara estàs passant pels jujats: Pujol, pepé madrileny, etc…

4.      Els ciutadans i les empreses valencianes soporten una pressio fiscal ofegant…¿Per a que?. ¿Per a que s´en vagen els diners a inversions en Andalucia, Madrit o Barcelona els millors dels casos, o a contes en Suissa en tota la naturalitat del mon?

¿Qui es el corrupte ara, Mariano? Pensarà Francisco Camps, que ya no es president de la Generalitat Valenciana, perque el feren dimitir ser imputat  per acceptar “pressuntament” regals de la trama Gürtel. Trama que es creà i es dirigia des de Madrit. Camps era un ninot mes.

¿Qui es el corrupte i antipatriota ara, Pujol? Pensem els valencianistes que hem denunciat durant els ultims 30 anys, la corrupcio i els diners enviats des de Banca Catalana primer, i la Generalitat Catalana despuix per a “finançar” a “intelectuals de tres al quarto com Joan Fuster o Eliseu Climent.

No es tanquen ni TV3 ni TeleMadrit ni TVE per ser emissores controlades i dirigides pel poder,  tindre milers d´euros de perdues cada any, o no tindre calitat. Pero si es tancà Canal 9.

La Formula 1, continua en Montmelo, sense alternancia en Valencia. Tot per ad ells. Retirada la competencia que suponia el circuit urbà de Valencia, ya es rentable la Formula 1 en Barcelona. Alla, no s´obliga a que es deixe de finançar carreres de coches, a pesar de que la Generalitat Catalana te un deute de 60.000 millons d´euros. Pecata minuta. Total, un 5% d´eixos diners perduts, els tenen unicament els Pujol en inversions per tot el mon. I com els catalans no son individualistes,…¿Què no tindràn els demes socis de CiU per ahi?

Mentres tant, aci continuem flagelant-mos, perque des de fora nos diuen que som els mes corruptes, els mes irresponsables i els mes despilfarradors.
En una cosa tenen rao: El despilfarro valencià que sopon pagar a Madrit cada any 35mil millons d´euros en imposts i que no tornen ni 15mil millons, es insuperable. Despilfarro imposts per Madrit i el Govern Central, i ni nos inmutem.


I continurém pagant… ¿Hasta quan?

domingo, 2 de noviembre de 2014

El autogovern i el poder valencià es clau: Som valencians

@jaume_hurtado

En este context de depressio economica, politica i moral han aparegut diferents actors en l´escena politica espanyola i valenciana, en diferents receptes per a eixir de la crisis.

Per una banda Pablo Iglesias, el nou mesies de l´esquerra, ha revolucionat el panorama. “El coletas” s´està berenant a PSOE, Compromis-Equo o EU i les enquestes ya diuen que “PODEMOS” es la primera força política en intencio de vot d´Espanya. Les solucions de P.Iglesias: Una renta basica universal de 500 euros per a tots, mà dura per a les companyies electriques, mes imposts per als “rics” i les empreses, prohibir el despido en empreses que tinguen beneficis i llimitacio del salari maxim que una persona podrà rebre en Espanya, entre atres.

Per atra banda, Ciutadans, UPyD i sobretot VOX, defenen tornar al centralisme, eliminant o reduint les autonomies, i governar-ho tot des de Madrit. Segons ells, les autonomies son el problema. En tot cas, Euskadi i Catalunya tindrien un estatus diferent, ya que son ells els que protesten i es fan valdre.

El problema no son les autonomies, ni els “rics”, ni les empreses que tenen benefici. NO. El problema d´Espanya en general, com be apunta Pablo Iglesias (pero tambe ho denunciava fa anys Enrique de Diego, en les antipodes ideoliques) es que existixen uns parasits que viuen del treball i l´esforç de tots. 

Estos parasits son els partits politics i els sindicats, i tots els demes, som els empresaris, els autonoms, els treballadors.... sense distincio. Estos parasits, per a viure necessiten carregar-nos d´imposts. Per aixo quan paguen una factura de la llum, del gas o de l´aigua, l´import es tan alt: Perque la mitat de lo que paguem son imposts, per a mantindre uns partits politics que tenen al seu servici l´administracio publica.

El problema de Valencia en particular (des del Senia al Segura,...des San Rafael del riu, fins a Pilar de l´Horadada, es que com no tenim representants politics valits, solvents, sino que mes be nos governen des de partits centralistes pro Madrit, que utilisen a Valencia com a colonia fiscal per una banda i com a moneda de canvi en Barcelona per l´atra.

El nostre calvari es que som l´unica autonomia que a pesar de tindre la quarta renta per capita mes baixa de tota Espanya (per baix de la mija, per supost) aportem mes de lo que rebem. 

Dos numeros importans hauriem tindre tots en el cap. Lo que el ministeri de Montoro recapta directament de les boljaques dels valencians es al voltant d´uns 35.000 millons d´euros, pero el presuposts anyals de la Generalitat Valenciana son d´unicament de 15.000 millons d´euros (aprox).

Per tant, les solucions reals no son les que proponen ni Pablo Iglesias, ni els nous partits centralistes (ni clar, PPSOE S.A). Tampoc seria una solucio eliminar els partits politics, pero si un canvi total del sistema democratic, i per supost, de finançacio de l´autonomia valenciana.

Lo que yo plantejaria es:

1.       Trencar l´estructura tancada poc democratica dels partits politics, i la manca de transparencia economica d´estos, en estes mides:

a.       Primaries obligatories en tots els partits politics i que una Junta Electoral independent siga la que s´encarregue de l´eleccio dels candidats, com es fa en els EEUU per eixemple, i no els propis partits politics com fan aci PSOE, entre atres. D´esta manera, els mes preparats, arribarien a les cupules dels partits, i no els que tinguen els genolls mes pelats.

b.      Llistes obertes, per a que els ciutadans voten i coneguen als seus representants. Aixina, els partits politics es renoven i es l´elector qui mana.

c.       Unicament es podrien finançar per donacions DECLARADES, auditades i publiques de persones fisiques o juridiques. Que se conega qui dona diners als partits politics. Ni subvencions publiques, ni coimas per baix de la taula.

2.       Reduccio d´imposts a tots els nivells, perque si els imposts baixen:

a.       Es fomenta l´activitat economica, es creen llocs de treball, i aumenta paradoxicament, la recaptacio.

b.      L´Estat i els politics tenen menys diners per a “despilfarrar” i tindriem menys influencia en la vida de tots mosatros

c.       S´atrau l´inversio extrangera

3.       Mes autogovern valencià i mes autonomia:

a.       Els imposts que ixen de les boljaques dels valencians, s´han de recaptar per una Agencia Tributaria Valenciana, i ha d´estar controlada per mosatros, per a que s´invertixca per la Generalitat Valenciana i els Ajuntaments, que son l´administracio mes proxima al ciutadà.

b.      Les Corts Valencianes, que començaren a funcionar (segons alguns cronistes) en 1261, llegislen de veres, i deixen de ser una camara de segon categoria. D´esta manera serien realment la representacio del poble valencià, controlant i apoyant a la Generalitat Valenciana, com a maxim poder eixecutiu del poble valencià.

c.       Creacio de Consells supramunicipals en les nostres arees metropolitanes mes importants, coordinant als ajuntaments implicats en temes que interessen a tots. Estes arees metropolitanes son fonamentalment: L´Horta de Valencia -en vora 1’5 millons d´habitants-, Elig-Alacant, L´Horta de Gandia, Denia-Xabia, i l´eix Vilarreal-Burriana-Castello.


4.       Potenciar la banca, l´industria els autonoms i l´agricultura valenciana

a.       Reduint els imposts, i mimant l´industria I agricultura valenciana, es creen llocs de treball i potencia economica.

b.      Les empreses que invertixquen en la recuperacio de la banca valenciana, tenen beneficis fiscals. Aixina conseguim tindre una ret financiera netament valenciana que invertixca en els sectors claus valencians.

c.       Tornariem a ser un poble que exporta i crea riquea per mig del comerç.

d.      Potenciar als productors d´energia locals. En este sentit, l´energia solar es clau, i la cogeneracio son claus, ya que qualsevol persona o empresa, en una chicoteta inversio es convertix en productor d´energia.

Pero sobretot, entendre que som valencians, i nos hem de fer de respetar aci, en Espanya i en el mon. Tenim una llengua propia, el valencià que hem d´escriure en Normes d´El Puig, un patrimoni cultural i unes tradicions que no podem perdre perque son les que nos diferencien i nos unixen com a poble.

Els que vinguen de fora, mai podran resoldre els nostres problemes, en primer lloc, perque no nos coneixen i en segon lloc perque no amen com mosatros la nostra patria valenciana.



jueves, 23 de octubre de 2014

Conseller Santamaria… ¿Quins idiomes s´ensenyen en les escoles valencianes?


L´idea de Santamaria de crear una Llei que blinde les Senyes d´Identitat Valencienes, m´enrecorda (no puc evitar-ho) a la creacio en Venezuela del “Ministerio de la Suprema Felicidad”. Efectivament, Nicolas Maduro i els chavistes crearen en 2013 un Ministeri per a garantizar “La Suprema Felicidad Social del Pueblo” No es broma, es de veres, en Venezuela existix el “Ministerio de la Suprema Felicidad”.

¿Per que dic aixo? No es que yo estiga en contra de la llengua valenciana ni de la felicitat suprema del poble. Al contrari. Pero home… bromes i brindis al sol, a estes altures de la vida,… les justes,… que el PP porta 19 anys en el Govern de la Generalitat Valenciana, i ya sabem que son i que no son.

EL PROBLEMA ESTÀ EN LES ESCOLES,… NI AVLl NI LLEIS RIDICULES.

Ficar un pegat, no resoldrà mai un problema. I el proyecte llei de Santamaria es un pegat, no una solucio. L´orige de tots els mals està en les escoles. L´actual sistema educatiu valencià, ensenya tres llengües castellà, angles -en professors no natius…-, i un hibrit artificial catala-valencià inventat en laboratori, en ortografia catalana.

¿Que preten Santamaria? ¿Fer una llei de senyes d´identitat que diga que el valencià es diu valencià (de cara a la galería) pero que en les escoles es continue ensenyant catala? ¿I aixo per a que servix? Vinga, per favor…que no som chiquets de breçol.

Derogar la AVLl, o en tot cas, deixar sense presupost eixa Academia, tampoc es cap solucio. Derogant la AVLl, tornem a com estaven en juny 2001. Per tant, derogar la AVLl, si be es necessari, no servix per a molt tampoc.

SOLUCIONS REALS

Si be la llei de senyes d´identitat no fa mal,… algunes de solucions reals series estes:

1.       Homologacio de tituls de valencià en Normes d´El Puig Actualment, moltes persones parlen i escriuen valencià correctament, en Normes d´El Puig, inclus tenen certificats Elemental, Mig o Superior de valencià autentic. Estos cursos estaven homologats per Conselleria d´Educacio fins a 1983, en época d´Ampar Cabbanes. ¿Per que estos certificats de valencià en Normes d´El Puig no son oficials? L´homologacio dels tituls de valencià en Normes d´El Puig es  fonamental, i haurien de ser valits per a opositar a funcionari de l´administracio valenciana, per eixemple.

2.       Reciclage de professors de valencià En 1983, Ciprià Ciscar reciclà als mestres de valencià tot un estiu, pagant sou extra als professors que deprenien les normes catalanes, i s´adaptaven al sistema d´ensenyança en valencià-catala. 31 anys, encara estem a temps de revertir la situacio

3.       Deixar de subvencionar academies i institucions culturals des del poder La cultura ha de ser lliure. Els governs autoritaris subvencionen en diners publics institucions culturals (si se porten be). Quan la cultura fa lo que vol el poder, deixa de ser cultura. En canvi, un model lliberal, deixa que siguen els ciutadans qui cuiden i colaboren en la cultura, desgravant (per eixemple) les aportacions privades ad estes institucions.

Considere que sempre es millor el segon model. Si el 100% de les aportacions economiques a entitats culturals valencians, compra de llibres, cursos en valencià, proyectes culturals,…foren lliures d´imposts, i es pogueren deduir de la declaracio de renta, el poble ajudaria a qui defen les tradicions, cultura i llengua valenciana, i el poder deixaria de tindre secrestades, entitats culturals centenaries, via subvencions publiques de la Generalitat.


En qualsevol cas, i en la que està caiguent: Cajamadrid, Bárcenas, pequeño Nicolás, Gürtel, Emarsa, etc… es una falta de respecte que es traga el tema de la llengua valenciana o el “que ve el tripartito” com a recurs electoral d´ultima hora. Mes decencia, mes treballar, i si no…mes dimitir.

Les conexions per ferrocarril que falten en l´autonomia valenciana

@Jaume_Hurtado 



La manca cronica d’infraestructures que patim els valencians, es un llastre per a la nostra economia i competivitat. El problema es que, en general, els valencians no son conscients del problema. I els que son conscients del problema, no fan res al respecte.

L´IMPORTANCIA DE L’ AMPLE DE VIA FERROVIARI EN EUROPA

Crec que la majoria del public no sap que l´ample de via en Espanya es diferent a l´ample que diguem UIC o internacional. L´ample de via iberic es de 1668mm, mentres que l´ample de via internacional -en el que s´han fet les noves llinies de TAV (AVE)- es de 1435mm.

En estos moments, Valencia no dispon d´una conexio d´ample internacional en Europa. Un tren fabricat per a vies iberiques, com els que circulen entre Valencia i Barcelona, no pot circular per vies AVE-europees[i], i per tant si volen que persones o mercaderies viagen de Valencia a Europa, han de baixar del tren i tornar a pujar en Barcelona.

Este fet, es un gran handicap per a ValenciaPort (Valencia-Sagunt-Gandia) i Alacant, ya que el port de Barcelona, en canvi, sí que te conexio ferroviaria en ample europeu, des de 2013. Un gran barco que vinga de China, i que despuix de passar el Canal de Suez, vullga desembarcar mercaderies i distribuir per Europa en contenedors per ferrocarril, sempre anirà primer a Barcelona o Marsella, per a evitar perdues de temps en canvis modals, que a Valencia, per eixemple.


EL CORREDOR MEDITERRANEU

Es fonamental per a l´economia valenciana, per tant, la conexio de les principals capitals valencianes, dels ports de Valencia i Alacant i els aeroports de l´Altet-Elig i Manises en ferrocarril d´ample europeu. Una bona eixida a Europa es el corredor mediterraneu, pero no es ni ha de ser l´unica.

I LA CONEXIO EN ARAGO, I L´EUROPA ATLANTICA… ¿QUE?

Un atre tema, que no està ni considerat en els pressuposts, i que els partits politics no porten en el seu programa electoral, es la conexio de Valencia en Arago, el cantabric i l´Atlantic Europeu, per Canfranc. L´unica eixida de Valencia a Europa no pot ser per Port Bou. Canfranc tambe es una molt bona opcio, que pareix que s´oblida.

El problema de la ret de comunicacions terrestres espayola es que o be es radial (tot naix i mor en Madrit) o be enllaça en Europa passant per Barcelona.

Este disseny de les comunicacions de transports ha de trencar-se. Un eix Valencia-Zaragoza/Bilbao-Burdeaux, trenca completament la subordinacio de Valencia a Madrit i Barcelona.

Ademes, aixina el Port de Valencia donar servici a tota Arago, i enllaçarà en el port de Burdeaux, un dels mes importants d´Europa.

CONCLUSIO

Fa falta mes prevision, mes coneiximent de les necessitats reals de l’economia valenciana, i treballar a 20-25 anys vista. Per desgracia, els Governs de Fabra i Rajoy, no a soles han paralisat les grans obres publiques que necessitem els valencians per a ser la nacio mes prospera i rica d´Europa. Tampoc s´està treballant intelectualment, fent proyectes i plans directors per a dissenyar el futur.

Com deya Miquel Ramon Izquierdo, quan no n´hi han diners per a fer obres, hem d´invertir en pensar, fer proyectes i reorganisar-se.




[i] En realitat Talgo i CAF tenen un sistema de variacio de distancia de les rodes dels seus trens, per a passar d´una via a un atra, unicament per a passagers.

jueves, 16 de octubre de 2014

De llengua i cultura no es menja...el valencià i els kabyls d´Algeria

Twitter: @jaume_hurtado
En el segle VII, l'impuls dels seguidors araps de Mahoma (Mohammed) entraren en Egipte, Tunes, Algeria, entre atres….i un poc despres en la peninsula Iberia, i tambe per supost en Valencia.
Segons, la teoria patrocinada per Pujol i desenrollada per Joan Fuster, en Valencia se parlava llati vulgar fins ad eixe moment, pero en l'entrada dels araps la poblacio deixà la seua religio cristiana, el seu idioma romanç, i la comunicacio oral i escrita se feu en arap.
Segles despres, segons sempre eixa mateixa teoria, els nobles aragonesos i catalans que vingueren junt a Jaume I portaren uns el castellà a l'interior, i els atres el catala a la costa.
Aixina ho deya per escrit Joan Fuster, sense proves, sense documentacio...i aixina ho conten les Universitats, instituts i escoles…. I se queden tan satisfets. Esta es una teoria rupturista, no documentada, pero facil de comparar per analogia a la conquista per part de Castella d´America. Aixina, diuen, igual que els castellans portaren l´espanyol als americans, els catalans portaren el “catala” als valencians.

No tan rapit

Esta teoria, ademes de que no està documentada, te molts forats i erros de concepte.
La gent no adepren una llengua tan rapidament, d'un dia a l'atre....sino "Home English" no seria un negoci i les academies d'angles no guanyarien diners. Si pensem lo dificil que li resulta a la gent adeprendre un idioma diferent en el segle XXI, en les tecnologies visuals, llibres, diccionaris, escoles que tenim a disposicio...no vullc ni imaginarme com seria l'ensenyança de l'arap en el segle VII, quan la majoria de la poblacio era analfabeta i no sabien ni llegir ni escriure.
Ademes, en l'epoca de la Reconquista, la paraula Catalunya no existia, i per tant tampoc existien els catalans. Gracies als treball d'investigacio del catedratic Antonio Ubieto i Ampar Cabanes, entre atres, les teories catalanistes de la repoblacio catalana se demostren incorrectes. Ubieto estudia els Llibres del Repartiment, i del Avehinament, i revisa el numero de nobles d'Arago, de nobles dels condats que ara se diuen catalans, i atres nacions europees. Vingueren mes navarros o genovesos que catalans, per eixemple,...encara que -com dic- la paraula catala no existia a l'epoca. En canvi, la paraula Valencia existix desde fa mes de 2000 anys...
Per atra banda, en la Valencia musulmana existien cristians: els mossaraps. Existien i anaven a Misa a San Vicent de la Roqueta. I parlaven romanç valencià. Tot està document.


I el Sit Campeador, ¿Qué?

Ans de que Jaume I reonquistara Valencia en el s.XIII, El Sit Campeador ya ho va fer en el segle XI. Entonces,… ¿A cada conquista musulmana o cristiana, tota la poblacio canviava automaticament d´idioma,… en un click?

¿I com aparegue el romanç en Catalunya o en Arago?

Val, i ara la pregunta… ¿Si els musulmans arribaren fins a Poitiers (França)….¿Com va sorgir el catala en els condats catalans i l´aragones en Arago? ¿Per generacio espontanea? Vore com va demostrar Redi en el segle XVI que la generacio espontanea era una aberracio cientifica…

¿I en el Magreb parlen arab?

En estos moments, en Algeria, per eixemple, els kabyls (berbers), NO PARLEN ARAP. Repetix, 1400 anys despres de l'entrada de l´Islam en el Magreb, i els Kabyls d´Algeria NO PARLEN ARAP.  Mes de 7 millions de persones a soles en Argelia, en alfabet i lliteratura propia. Com a mostra, esta foto d'un rotulacio en un poble d'Argelia: Tizi Ouzu.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflrFZ_msDR2AfIKtofpWHe6Cru66hbrDfql0HoDyzvaZvPWWHvv0cyS8mIqDpUv4vsn5ZwbdEWlkpXIj9Yi9skcnj2RTBztVrGyj7DNbUgSykH9HqD7FaC2nVgVWdaLre13_usPsH1wUu/s320/Tizi_Ouzou_Tasdawit.jpg

Tant es aixina, que en els anys 70 i 80 en l'epoca en la que es crea la OPEP (Argelia es un gran productor de Gas i Petroleu), baix el pretext d'una major germanor entre els pobles araps (i pujar el preu dels combustibles fossils als occidentals, clar...) es manprengue una "arabisacio" brutal en escoles i universitats. Exhaltant tot lo arap, i menyspreant la raça berber,...en les escoles intentaren que els chiquets adeprengueren l'arap classic, i deixaren el dialecte arap argeli.
Vingueren professor egipcis, araps, i coparen les places de professors en les escoles i se ficaren a ensenyar tradicions araps i la llengua standard i culta dels habitants de l'Arabia Saudita. Tot lo argeli era incult...mentre que tot lo que vinguera d'Egipt i Arabia era cult i pur... ¿A que m'enrecorda esta historia d'arabisacio en escoles i universitats?

¿Pero de llengua es menja? La dominacio cultural primer…L´economica i la politica despuix

(I en la crisis economica que tenim… ¿A qui interessa la llengua?)

A mi, per eixemple. ¿Per que? Perque sense identitat, sense cultura, sense anima, sense poble, sense patria…¿Com vas a defendre lo teu? ¿Com organises ta casa, si ta casa no es teua?. En el pretext de l´unitat de les llengües catalana i valenciana, en “raons morals” de dominacio  cultural de Valencia, la burguesía catalana s´ha plantat els ultims 30 anys en Madrit…i en Brusseles demanant lo de ells, i lo nostre (per ad ells).
La banca valenciana, ha caigut en mans de Banco de Sabadell, LaCaixa i Caja Madrid…Un poble que no existix perque no te anima,… ¿Per a que va a voler administrar les seues finances des de casa?
La ret de comunicacio terrestre, carretera i ferrocarril es o be radial (cap a Madrit) o be “mediterranea” passant per Barcelona, si o si. Les comunicacions en Arago i el Cantabric, o l´Atlantic Europeu, estàn paralisades, en stand by o be bloquejades, directament.
Mijos de comunicacio, totalment en mans “extrangeres” i directament liquidats. O les dos, perque Canal 9 en son dia, era una cadena al servici dels de fora, i despuix fon liquidada…
Les decissions politiques que afecten a Valencia les prenen partits catalans (CiU-Ciutadans-ERC…) o be partits en mentalitat i seu en Madrit (PP-PSOE-UPyD). Els intents d´articular una força nacionalista valenciana, des d´Unio Valenciana, foren torpedejats per uns i atres.

¿Que fer?

Formar-se,… treballar, treballar i treballar.



miércoles, 8 de octubre de 2014

Ford España, els valencians, i els imposts que s´escapen

Ford Almussafes, la major empresa "valenciana" per volum de facturacio, te la seua seu social en Madrit, concretament en Alcobendas...¿Per que? 

Per parts...

El domicili fiscal de les persones fisiques o juridiques es important, perque es determina a on es paguen els imposts. Encara que la fabrica, els treballadors i les empreses subcontratistes de Ford España estiguen situades en Valencia, si el domicili fiscal de Ford España es Madrit, els imposts que genera la planta d´Almussafes es paguen i es queden en Madrit.

¿I a mi aixo com m´afecta?

Segons la Llei de Financiacio Autonomica (LOFCA), el 50% de la recaptacio de IVA de les empreses d´un territori van a parar a les autonomies. 

FORD España, te un volum de negoci d´uns 5.000 millons d´euros, i esperen pujar a 9.000 millons d´euros en 2015. Ford España, es per tant, la major empresa "valenciana" i de les 25 majors de tota Espanya. 

Si Ford España tributa en Madrit, (...i no en Valencia) l´IVA de 9.000 millons d´euros de facturacio, va a parar a la comunitat autonoma de Madrit, i l´autonomia valenciana es queda sense esta important font de financiacio, que es podria dedicar a millorar infraestructures, escoles, hospitals, o simplement a rebaixar-mos els imposts per a variar (a mes ingressos, menys pressio fiscal faria falta, en teoria....)

Per a reflexionar...

Ara pensa, no a soles en Ford España, que es certament un cas escandalos. Imagina tambe els bancs (el trasllat de Bankia a Madrit, per eixemple), les empreses electriques i d´energia (Endesa, Repsol, Cepsa...), empreses de telecomunicacions (Telefonica, Vodafone, Jazztel...), grans superficies comercials (El Corte Ingles, Carrefour, etc,...), de comunicacio (Puertos del Estado, AENA, Renfe, ADIF...) que produixen o generen negoci en Valencia, pero que tenen la seua seu social en Madrit... 

Efectivament, una part d´eixa riquea s´escapa, perque el 50% del tram autonomic de l´IVA es paga en l´autonomia de Madrit i no en Valencia (ahi està el quid de la qüestio,...per aixo diu Esperanza Aguirre que Madrit es la comunitat que mes contribuix a Espanya).

Un gol mes en el sistema de financiacio

El tema de l´IVA i la cessio a les comunitats autonomes, sera incomplet, mentres "trampes" com la del domicili fiscal de Ford España en Alcobendas, per a que les grans empreses tributen en Madrit




jueves, 18 de septiembre de 2014

Scotland i el Regne de Valencia

Scotland era un regne independent fins a 1707, data en la que el Regne de Valencia tambe pergue els Furs. Els escocesos s´embarcaren un una empresa colonial arriscada en la selva del Darien, en l´actual Panama. La missio acabà malament pel dengue, la malaria, l´inadaptacio al mig,.., en conseqüencia els deutes desorbitats ficaren a la corona escocesa en problemes, entregant-se finalment al Regne Unit (UK)

Aquell mateix 1707, Valencia lluità al costat de l´Archiduc Carles d´Austria,...pero els austracistes pergueren, Carles es retirà i Felip V de Borbo es vengà del poble valencià en la derogacio dels Furs del Regne de Valencia, l´implantacio de les lleis castellanes per "justo derecho de conquista"


D´esta manera Valencia i Espanya es "modernisaren" administrativament en noves lleis d´inspiracio castellana i francesa. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne, pero continuà viva i forta en el carrer i en el poble. A pesar de que la Real Senyera fon secrestada i perseguida, la tradicio i les festes la mantingueren viva i s´ha conservat fins a als nostres dies. Ni Franco ni el pancatalanisme han pogut llevar la Senyera Real Valenciana com a simbol de tots valencians.

Hui, 307 anys despuix, es celebra referendum per a decidir si es trenca l´unio entre Scotland i el UK. Votar es una manera civilisada, civica i democratica de fer les coses. I despres de votar, els guanyadors han de respectar a la minoria o a les minories. Aixina hauriem de funcionar. Pero en Espanya mai es aixina

Un chicotet eixemple es que en Valencia, 500.000 de persones ixqueren al carrer en 1997 demanant llengua valenciana en Normes d´El Puig, per a que fora utilisada la llengua del poble en el Consell, en Canal 9 i en les escoles....pero no, mai tinguerem referendum per a votar i decidir. Al contrari, una elit castellanista i una minoria catalanista, menegen els fils de la politica valenciana, decidint per nosatros, servint als de fora.

Scotland no es Valencia. Valencia no es Scotlantd. I tampoc es Catalunya. Ni som Castella. Som simplement Valencia. I som Valencia per raons historiques, geografiques i sentimentals.

La geografia, les montanyes, els rius, les valls, les illes, les peninsules, en definitiva, ELS OBSTACULS A LES VIES DE COMUNICACIO,...han configurat les nacions historicament.

Hui la comunicacio es total, ya siguen comunicacions de transport..., com telecomunicacions. La comunicacio es global,...i les fronteres deixen de tindre sentit. Tots estem d´acort en que no volem tindre fronteres fisiques, duanes, diferents monedes dins d´Europa. Volem un espai comu i ample per a comerciar, viure, treballar, trobar l´amor...

Pero si que volem protegir les nostres tradicions, artesania, cultura, llengua, festes, potenciar els nostres productes, la nostra economia autoctona, i la nostra manera VALENCIANA de viure.

M´agradaria vore una Valencia lliure, formada per ciutadans lliures dins de l´Unio Europea, prenent els valencians les decissions que mes nos convinguen, sense tindre que passar pel filtre de Madrit, en les ingerencies catalanes de sempre. Aci, en Espanya, en Brusseles i en el mon.

Desige tindre un Govern Valencià que protegixca la llengua valenciana, pero tambe que els valencians entenguerem que per a ser un gran poble hem de ser capaços de parlar angles, frances, castellà,.. i que la nostra forma de ser ciutadans del mon, es ser valencians.

Considere que lo millor per a la nostra economia es potenciar i consumir lo nostre, vendre-lo be per tot el mon, i crear alliances comercials en les nacions que nos complementen millor.

Governar-se i ser valencians, no vol dir tancar-se al mon. Al contrari. Valencia sempre ha segut mediterranea, llatina i part d´Europa. Lluis Vives, el Tirant lo Blanch, els Borgies, Sant Vicent Ferrer, Sorolla o Blasco Ibañez, son valencians que han tengut una gran influencia europea (el Tirant lo Blanch, personage de ficcio, si, pero era llibre predilecte dels reis i nobles de l´europa migeval. Contava com este valencià cristià i europeu combatia als turcs,...¡I els guanyava!)

El producte interior brut anual valencià estarà al voltant del 120.000 millons d´euros. ¿Qui pot gestionar millor la nostra riquea? ¿Els propis valencians...o uns senyor de Madrit i Barcelona?

Yo ho tinc prou clar.

miércoles, 17 de septiembre de 2014

Disculpa al taxista de Lima

He pedido disculpas a un taxista de Lima esta mañana, no por algo que le haya hecho yo a él en concreto. Me explico:

El taxista que me ha llevado hoy a la oficina estuvo trabajando 10 años en España, y uno de los trabajos que hizo fue el de teleoperador de Telefónica.

Le he pedido disculpas, por tanto, en nombre de todos los que hemos llamado alguna vez a Telefónica y al ser atendidos por una persona sudamericana que no nos daba de baja del servicio que fuere, o que no atendía nuestras reclamaciones, acabábamos gritándoles, mandándolos a la mierda, o cosas parecidas.

Ha aceptado la disculpa, y ha comprendido nuestra posición.

No hay nada como hablar cara a cara con la gente

miércoles, 10 de septiembre de 2014

ELECCIO DIRECTA D´ALCALDES...¿SI O NO?

El PP s´ha passat tot l´estiu demanant pactar en l´oposicio un canvi en la llei electoral municipal, per a aplicar l´eleccio directa d´alcaldes, defenent la tesis de que la persona que encapçale la llista mes votada ha de ser alcalde del seu municipi, evitant-se aixina les coalicions entre partits de l´oposicio.

Com sempre els arguments a favor i en contra son de lo mes simplistes (perque simples i poc preparats son els dirigents dels partits politics centralistes), i la proposta del PP ha segut poc o gens transparent perque no es presenta en sa totalitat en un document ben elaborat, que tots pugam llegir, mes enllà dels impactes dels titulars dels diaris i declaracions mes o menos desenrollades dels seus dirigents  en els mijos de comunicacio.

¿HAURIA DE CANVIAR-SE EL SISTEMA ELECTORAL?

Esta es una bona pregunta, que s´ha de fer ans de parlar de l´eleccio directa d´alcaldes. Perque primer de tot, hem de dir que el sistema electoral valencià es injust, desproporcionat i poc democratic.

Es poc democratic, perque no existixen les llistes obertes, no n´hi han primaries, i els partits presenten una serie de persones a les eleccions, per a que els ciutadans trien –de tots els candidats, els pijors possibles- el que siga menys roin.

Es injust, perque les llistes que no superen la barrera del 5%  no poden optar a tindre representacio, deixant fora de les institucions a minories, que en el cas valencià sumen en les eleccions autonomiques mes de 400.000 de vots ¿Es normal que es deixe fora de les institucions la veu de 400.000 persones? 

Ademes, esta barrera unicament es dona en l´autonomia valenciana. En este sentit, si en Catalunya existira la barrera del 5%, Ciutadans, el CUP, o la Solidaritat Catalana de Laporta, mai hagueren obtingut representacio parlamentaria.

I es desproporcionat perque s´aplica la Llei d´Hont, que dona mes representacio als partits mes votats, llevant representants als partits minoritaris, fent-los "mes minoritaris"

Per tant, encara que pareix que la llista mes votada, hauria de ser qui manara en cada municipi… primer s´ haurien de fer uns atres canvis, es a dir:

  1. 1.   Llevar la barrera del 5%,
  2. 2.       Canviar el sistema d´assignacio de representants, per a que no es faça per mig de la Llei d´Hont, sino per un sistema proporcional llineal i directe (¿per que no?)
  3. 3.       Fer primaries obligatories en tots els partits politics,  i eleccions en llistes obertes, per a que els votants puguen votar directament als seus representants.

 GOVERN EN MINORIA DE LA LLISTA MES VOTADA I VOTACIONS DE LLEGITIMITAT

En este context, si el sistema electoral es canvia per a fer-lo mes participatiu,…¿Per que no ha de ser la llista mes votada qui governe en un municipi? Hauria de governar en minoria, per supost, i pactar puntualment en els partits de l´oposicio la seua accio de govern. 

Tambe, es podrien fer votacions periodiques en les que participaren els ciutadans per a pendre decissions de Govern de l´Ajuntament, com es fa en uns atres paisos com Suissa i Estats Units, que es vota per casi tot. Aixina, inclus en un govern en minoría de la llista mes votada, les decissions de l´alcalde serien llegitimes.


A mi, unicament en estes condicions, no me pareix mal l´eleccio directa d´alcaldes. L´alcalde governa en minoria, l´oposicio fiscalisa, i el poble es consultat periodicament temes importants.

UN POC D´HISTORIA I CASOS PARTICULARS



En estos moments, HUI EN DIA el Partit Popular li dona l´alcaldia d´Almussafes a Compromis per a que governen els seus amics pancatalanistes, en lloc del PSOE, que es la llista mes votada en este poble. ¿El PP pensa trencar este pacte de Govern YA per a donar eixemple, i que quan parlen de tripartits no se despixorrem de risa per la seua manca de coherencia?



Igual, en els primers anys de la democracia, l´Ajuntament de Valencia fon governat per PSPV i Partit Comuniste, quan la llista mes votada fon la de UCD. Identicament, Rita Barberà fon alcalde de Valencia, quan la llista mes votada era la Clementina Rodenas.



Lizondo pogue ser alcalde de Valencia en decembre de 1990, si haguera prosperat una mocio de censura d´Unio Valenciana, i tant AP com el CDS hagueren apoyat als valencianistes.



Zaplana, mai haguera segut alcalde de Benidorm,....etc, etc....