Els simbols son simbols

LA REAL SENYERA, un simbol

Segons el diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), un simbol se definix com: "Image o cosa que representa per convencio a una atra".

La Real Senyera es un simbol. I es un simbol important, perque es la bandera que representa la patria valenciana, este regne milenari que es Valencia, i que hui en dia es una autonomia en institucions politiques i administratives propies i diferenciades. Com apunt, i qui vullga pot rellegir el treballs d'Antoni Atienza al voltant de la Senyera, en l'Etat Mija, les banderes, penons, escuts, etc... eren simbols dels senyors feudals, del rei...pero la Real Senyera valenciana es va convertir com a simbol d'una patria, d'un poble, de totes les persones i del tot el territori en el s.SXIV, per primera volta en  Europa, mes de 400 anys ans de la revolucio francesa. 

La Senyera es tota Valencia i tota Valencia es la Senyera. Tota Valencia vol dir geograficament l'autonomia valenciana des del Senia al Segura, politicament son totes les nostres institucions de  govern propi, tots els nostres interessos economics, i totes les persones que viuen, treballen i son valencianes, aci i fora de les nostres fronteres fisiques, que no intelecuals ni sentimentals. Per tant, la Real Senyera simbolisa ad este territori, esta patria que es Valencia, pot ser un dels llocs mes prosper del planeta. Ya ho va ser en els segles XIV i XV.

L'ANULACIO, RESTRICCIO, SUSTITUCIO O APROPIACIO DEL SIMBOL

Este terra nostra, que produix riquea i te un PIB de mes de 100.000 millons d'euros, superior a moltes nacions europees, està anulada politicament. I en correspondencia, tambe s 'intenta anular el simbol: La nostra Senyera, restingint-lo a simbol unicament de la ciutat de Valencia, capital del regne i l 'autonomia, sustituint-lo per atres simbols o banderes no valencianes o apropiant-se del simbol com si fora unica i exclusiu d 'una ideologia o tendencia. La Senyera Valenciana, per tant es de tots, representa a tot el territori i ho fa en exclusivitat.

EL 9 D'OCTUBRE, EL TE DEUM I EL CANVI DE RECORREGUT

Com ni l' Alcalde de Valencia Joan Ribo, ni el Consell, ni el president Chimo Puig creuen ni en l' identitat valenciana ni en seua l'autonomia politica, estàn preparant un recorregut curt, rapit i sense transcendencia ni honors de la Real Senyera Valenciana, ni la seua entrada en la Catedral de Valencia, com marca la tradicio seguint la costum i els Fets del Rei Jaume I. Es important? Unicament es un simbol, un gest. Es lo que menys me preocupa, i tambe, lo que mes.

LA PUNTA DE  L'ICEBERG 

La manca de respecte al simbol del valencians, la Real Senyera, o que el Conseller d'Educacio Vicent Marzà siga declarat defensor dels països catalans es unicament la punta de l 'Iceberg. No son dos fets aillats o inconexos de lo que ha passat en Valencia els ultimes anys de Govern de PSOE i Partit Popular. Son dos recordatoris, dos alertes, son sintomes, provocacions,...importants, pero no son el fondo del problema, sino la seua manifestacio.

REACCIO DAVANT LA PROVOCACIO O CONSTRUIR L'ALTERNATIVA

Com deya m'auela: "Si no eres un bou, no te piques". Preocupa que el Conseller d'Educacio siga este pobre chic inclut i pancatalaniste, preocupa la manca de respecte de Joan Ribo a la Senyera, pero no nos podem quedar en lo anecdotic, ni contentar-nos en una Proveso Civica de la Real Senyera precios, solemne, si es queda unicament en aixo l' accio del Govern. Tampoc volem un Conseller d'Educacio aseptic que gestione els tramits administratius del curs escolar, i que siga prudent en els seus comentaris u opinions politics.

Volem, o tindriem que voler, la reconstruccio de l 'identitat valenciana i eixe orgull de ser valencià que s' ha anat perdent des d'Almansa. El canvi es de fondo, es estructural, i SI, ha de passar per les escoles. Des de la llibertat d 'eleccio dels pares, sempre, garantisant l'ensanyança de la Llengua valenciana en les Normes d' El Puig de la Real Academia de Cultura Valenciana, obrint-nos a Europa i al mon i concienciant-nos tots els valencians que treballar per la dignitat i l 'identitat d'este poble, sense tindre que esperar ordens de fora, colaborant solidariament en els ciutadans de tota Europa evidentment, es l'unica forma de SER.

Per tant, reaccionar es com rascar-se. Dona gustet i poc mes. Construir l'alternativa politica que governe este terra en el futur es lo que toca. I lo primer passa per recuperar la credibilitat. En els gests, les paraules, les manfestacions i les accions.

Esta  alternativa ha de passar per un conceptes senzills en lo conceptual, pero que requerixen molt d 'esforç i molta coordinacio per a ficar-se en marcha. Alguns d'estos conceptes son els que desenrollem en el programa electoral de Som Valencians, i que giren al voltant de tornar el poder a les persones, als valencians, i a les nostres institucions.

1. Llibertat de les families per a triar l'ensenyança i el centre. Trilingüisme, valencià, castellà, angles, i Normes d'El Puig.
2. Llibertat fiscal. Rebaixa d 'imposts i Dotar a l'Agencia Tributaria Valenciana de tota la capacitat per a recaptar els imposts valencians i fer un concert economic per a pagar la factura dels gasts comuns de l'Estat.
3. Llibertat energetica, acabant en l'oligopoli de les empreses energetiques i apostant per l' autoconsum i les energies renovables.
4. Regeneracio migambiental, recuperant els boscs valencians, potenciant el treball en el camp, i l'aument dels recursos hidrics i la seua racionalisacio.
5.  Vertebracio i ordenacio del nostre territori i conexions en Europa.
6. Llibertat politica, i democracia, fent obligatories primaries en els partits politics i implantant les llistes obertes, sense barreres electorals com la del 5 % 

CONCLUSIO

Els simbols son simbols. Quedar-se en el simbol, sense vore que es lo que representen, es ademes d 'inutil, un acte mes d' hipocresia o sense substancia. Hem d'anar al fondo de les coses, als problemes reals, i trobar les solucions. La solucio o l' alternativa a la corrupcio i centralisme del PP no pot ser el pancatalanisme de Compromis. Idem, la solucio al totalitarisme i catalanisme de Compromis no pot ser entregar-se al centralisme de Ciutadans/PP i el seu postureig folcloriste.

Valencia es algo mes

El Conseller Vicent Marzà es fill del PP

Esta semana s´han fet publiques unes declaracions del Conseller d´Educacio Vicent Marzà, 32 anys i portaveu del BLOC-Compromis per Castello, en la que defenia el proyecte imperialiste dels Paisos Catalans i l´anexio dels valencians ad este fantasmagoric proyecte, si triumfava el Si en el proces d´independencia catalana. "Sense Valencia, no n´hi ha independencia", diu l´home que va a administrar els 4.000 millons d´euros de presupost de la Conselleria d´Educacio.

Estes declaracions son preocupants, pero no estranyen, perque Vicent Marzà es producte d´una politica llingüistica i educativa que va iniciar Cispriano Ciscar (PSOE) en 1983, que va continuar el PP quan arribà al poder fa 20 anys, i que arribà al zenit en la creacio de l´Academia Valenciana de la Llengua (¿de quina llengua?) despuix d´un pacte Aznar-Pujol en 1996.

Vicent Marzà naixque precisament en 1983, any en que el PSOE eliminà les Normes d´El Puig del sistema educatiu (fins ad eixe moment foren oficials i en les Normes d´El Puig es redactà l´Estatut d´Autonomia Valencià). 12 anys tenia Vicent Marzà quan el PP arrivà al govern, i va complir la majoria d´etat, els 18 anys, quan el PP oficialisà les catalanes normes fabrianes (les de Pompeu Fabra) per mig de la AVLl, i que en Valencia eufemisticament volen rebatejar-les com Normes de Castello.

El Conseller Marzà es, per tant, fill de la politica llingüistica del Partit Popular, i que haja arribar al poder es gracies a la corrupcio, la mala gestio i l´inutilitat dels dirigents populars. Si no,...¿Com es possible que un catalaniste com Marzà arribe al poder junt als seus correligionaris de Compromis?

El Partit Popular va entregar la Conselleria d´Educacio i Canal 9 als sector catalaniste, eixe 2% de la poblacio valenciana que es senten indisimuladament catalans, per a contentar a Jordi Pujol i CiU, que era el suport de JM Aznar en Madrit. Els jovens estudiants valencians han creixut sentint parlar catala en TV3 i Canal9, i tinguerem que adependre en l´escola una llengua que no era la nostra, en un lexic i una ortografia catalana, al temps que nos intimidaven en no passar de curs si no acceptaven les imposicions catalanistes, i nos animaven a corregir als nostres pares i yayos, quan parlaven en valencià, ya que nos digueren que ells parlaven incorrectament per ser analfabets i carents de cultura. Lo valencià era incorrecte, i lo catala era intelectual i pur. Molt similar ad eixe idees fascistes del franquisme quan volien impondre la llengua castellana per damunt del valencià, dient que el castellà era una llengua oficial, i el valencià, un dialecte de llauradors. 

PP i Ciutadans han demanat el cese del Conseller Marzà, i la seua sustitucio per algu "menys radical". ¿Que pretenen PP i Ciutadans? ¿Que el Conseller d´Educacio siga menys explicit? ¿Que no parle de Paisos Catalans ni de catala, utilisant eufemismes com la comunitat, el nostre territori, o la nostra llengua per a que a poc a poc, el proces de sustitucio llingüistica siga un exit en la proxima generacio, sense dir obertament que estàn fent? ¿Es aixo lo que volen? No, per favor, Vicent Marzà, parla clar, continua, per favor. Deixeu al chiquet expressar-se. 

El cami iniciat en 1962 per Joan Fuster, pare ideologic de Compromis-Bloc, i de dirigents populars com Camps, Fernando Villalonga o Gonzalez-Pons, i completament assumit per Carolina Punset i el PSOE ya donat els seus fruits, a nivell educatiu i cultural es evident. El 90% de la poblacio no coneix les Normes d´El Puig, ni lo que son l´Institut d´Estudis Valencians o la Real Academia de Cultura Valenciana. A nivell economic, la Caixa i el Banc Sabadell son propietaris del Banc de Valencia i la CAM, i a nivell politic Compromis governa Valencia.

La miopia del Partit Popular i Ciutadans en este tema es desesperant. El silenci dels mijons de comunicacio atronador, i la manca d´arguments intelectuals, historics i llingüistics del poble valencià, la gran victoria d´este sistema creat per a despersonalisar Valencia. Catalans uns, castellans uns atres. Valencians ningu. Ni el nom nos queda: Simplement som "la Comunitat" o "Levante", per a no ofendre en Alacant, diuen....

El poble valencià ha patit molt economicament des de 2007, ademes. La crisis ha afectat molt durament a la nostra economia, a nivell privat. S´ha desmantellat industria, comerç, i molts jovens han tengut que viajar fora de la terreta per a treballar. Mai en la vida, el valencià ha tengut que emigrar per a treballar. Hui en dia, els jovens han de fer-ho. Patim una pressio fiscal 2 punts mes alta que la que apliquen en l´autonomia de Madrit per eixemple, i a pesar de tindre la renta per capita inferior a la mija espanyola, paguem 6.000 millons d´euros a l´Estat, quan pel principi de Solidatitat entre autonomies, hauriem de rebre. 

La perdua de personalitat, la despersonalisacio dels valencians, i la criminalisacio que es fa d´este poble tenen un impacte directe sobre la nostra auto estima com a poble i la nostra capacitat per a organisar-nos politicament i reclamar lo que es nostre, politica, economica o culturalment. Si no som res...¿A que tenim dret?

En este caos de valencianitat, el PP vol que oblidem o personem la seua corrupcio perque si no venen els catalans de Compromis. Per atra banda tenim a Compromis que vol que oblidem el seu pancatalanisme, perque si no tornaràn a governar els corruptes del PP.

Pero no, ni uns ni els atres. Hem de recuperar l´orgull de ser valencians, hem de reorganisar-nos. Tenim que treballar, documentar-nos, recuperar el discurs i reconstruir el valencianisme politic, per a que Som Valencians governe pronte la Generalitat Valenciana. Som els unics que nos prenem en serio ad esta terra. Som els unics que poden eixir d´esta crisis d´identitat i paralisis economica. I sabem que tenim que revalencianisar l´educacio. Un poble que coneix la llengua valenciana, la seua historia, i està orgullos d´ella, podrà creixer i sabrà a on vol arribar. Si no, Valencia deixarà d´existir.