jueves, 23 de octubre de 2014

Conseller Santamaria… ¿Quins idiomes s´ensenyen en les escoles valencianes?


L´idea de Santamaria de crear una Llei que blinde les Senyes d´Identitat Valencienes, m´enrecorda (no puc evitar-ho) a la creacio en Venezuela del “Ministerio de la Suprema Felicidad”. Efectivament, Nicolas Maduro i els chavistes crearen en 2013 un Ministeri per a garantizar “La Suprema Felicidad Social del Pueblo” No es broma, es de veres, en Venezuela existix el “Ministerio de la Suprema Felicidad”.

¿Per que dic aixo? No es que yo estiga en contra de la llengua valenciana ni de la felicitat suprema del poble. Al contrari. Pero home… bromes i brindis al sol, a estes altures de la vida,… les justes,… que el PP porta 19 anys en el Govern de la Generalitat Valenciana, i ya sabem que son i que no son.

EL PROBLEMA ESTÀ EN LES ESCOLES,… NI AVLl NI LLEIS RIDICULES.

Ficar un pegat, no resoldrà mai un problema. I el proyecte llei de Santamaria es un pegat, no una solucio. L´orige de tots els mals està en les escoles. L´actual sistema educatiu valencià, ensenya tres llengües castellà, angles -en professors no natius…-, i un hibrit artificial catala-valencià inventat en laboratori, en ortografia catalana.

¿Que preten Santamaria? ¿Fer una llei de senyes d´identitat que diga que el valencià es diu valencià (de cara a la galería) pero que en les escoles es continue ensenyant catala? ¿I aixo per a que servix? Vinga, per favor…que no som chiquets de breçol.

Derogar la AVLl, o en tot cas, deixar sense presupost eixa Academia, tampoc es cap solucio. Derogant la AVLl, tornem a com estaven en juny 2001. Per tant, derogar la AVLl, si be es necessari, no servix per a molt tampoc.

SOLUCIONS REALS

Si be la llei de senyes d´identitat no fa mal,… algunes de solucions reals series estes:

1.       Homologacio de tituls de valencià en Normes d´El Puig Actualment, moltes persones parlen i escriuen valencià correctament, en Normes d´El Puig, inclus tenen certificats Elemental, Mig o Superior de valencià autentic. Estos cursos estaven homologats per Conselleria d´Educacio fins a 1983, en época d´Ampar Cabbanes. ¿Per que estos certificats de valencià en Normes d´El Puig no son oficials? L´homologacio dels tituls de valencià en Normes d´El Puig es  fonamental, i haurien de ser valits per a opositar a funcionari de l´administracio valenciana, per eixemple.

2.       Reciclage de professors de valencià En 1983, Ciprià Ciscar reciclà als mestres de valencià tot un estiu, pagant sou extra als professors que deprenien les normes catalanes, i s´adaptaven al sistema d´ensenyança en valencià-catala. 31 anys, encara estem a temps de revertir la situacio

3.       Deixar de subvencionar academies i institucions culturals des del poder La cultura ha de ser lliure. Els governs autoritaris subvencionen en diners publics institucions culturals (si se porten be). Quan la cultura fa lo que vol el poder, deixa de ser cultura. En canvi, un model lliberal, deixa que siguen els ciutadans qui cuiden i colaboren en la cultura, desgravant (per eixemple) les aportacions privades ad estes institucions.

Considere que sempre es millor el segon model. Si el 100% de les aportacions economiques a entitats culturals valencians, compra de llibres, cursos en valencià, proyectes culturals,…foren lliures d´imposts, i es pogueren deduir de la declaracio de renta, el poble ajudaria a qui defen les tradicions, cultura i llengua valenciana, i el poder deixaria de tindre secrestades, entitats culturals centenaries, via subvencions publiques de la Generalitat.


En qualsevol cas, i en la que està caiguent: Cajamadrid, Bárcenas, pequeño Nicolás, Gürtel, Emarsa, etc… es una falta de respecte que es traga el tema de la llengua valenciana o el “que ve el tripartito” com a recurs electoral d´ultima hora. Mes decencia, mes treballar, i si no…mes dimitir.

Les conexions per ferrocarril que falten en l´autonomia valenciana

@Jaume_Hurtado 



La manca cronica d’infraestructures que patim els valencians, es un llastre per a la nostra economia i competivitat. El problema es que, en general, els valencians no son conscients del problema. I els que son conscients del problema, no fan res al respecte.

L´IMPORTANCIA DE L’ AMPLE DE VIA FERROVIARI EN EUROPA

Crec que la majoria del public no sap que l´ample de via en Espanya es diferent a l´ample que diguem UIC o internacional. L´ample de via iberic es de 1668mm, mentres que l´ample de via internacional -en el que s´han fet les noves llinies de TAV (AVE)- es de 1435mm.

En estos moments, Valencia no dispon d´una conexio d´ample internacional en Europa. Un tren fabricat per a vies iberiques, com els que circulen entre Valencia i Barcelona, no pot circular per vies AVE-europees[i], i per tant si volen que persones o mercaderies viagen de Valencia a Europa, han de baixar del tren i tornar a pujar en Barcelona.

Este fet, es un gran handicap per a ValenciaPort (Valencia-Sagunt-Gandia) i Alacant, ya que el port de Barcelona, en canvi, sí que te conexio ferroviaria en ample europeu, des de 2013. Un gran barco que vinga de China, i que despuix de passar el Canal de Suez, vullga desembarcar mercaderies i distribuir per Europa en contenedors per ferrocarril, sempre anirà primer a Barcelona o Marsella, per a evitar perdues de temps en canvis modals, que a Valencia, per eixemple.


EL CORREDOR MEDITERRANEU

Es fonamental per a l´economia valenciana, per tant, la conexio de les principals capitals valencianes, dels ports de Valencia i Alacant i els aeroports de l´Altet-Elig i Manises en ferrocarril d´ample europeu. Una bona eixida a Europa es el corredor mediterraneu, pero no es ni ha de ser l´unica.

I LA CONEXIO EN ARAGO, I L´EUROPA ATLANTICA… ¿QUE?

Un atre tema, que no està ni considerat en els pressuposts, i que els partits politics no porten en el seu programa electoral, es la conexio de Valencia en Arago, el cantabric i l´Atlantic Europeu, per Canfranc. L´unica eixida de Valencia a Europa no pot ser per Port Bou. Canfranc tambe es una molt bona opcio, que pareix que s´oblida.

El problema de la ret de comunicacions terrestres espayola es que o be es radial (tot naix i mor en Madrit) o be enllaça en Europa passant per Barcelona.

Este disseny de les comunicacions de transports ha de trencar-se. Un eix Valencia-Zaragoza/Bilbao-Burdeaux, trenca completament la subordinacio de Valencia a Madrit i Barcelona.

Ademes, aixina el Port de Valencia donar servici a tota Arago, i enllaçarà en el port de Burdeaux, un dels mes importants d´Europa.

CONCLUSIO

Fa falta mes prevision, mes coneiximent de les necessitats reals de l’economia valenciana, i treballar a 20-25 anys vista. Per desgracia, els Governs de Fabra i Rajoy, no a soles han paralisat les grans obres publiques que necessitem els valencians per a ser la nacio mes prospera i rica d´Europa. Tampoc s´està treballant intelectualment, fent proyectes i plans directors per a dissenyar el futur.

Com deya Miquel Ramon Izquierdo, quan no n´hi han diners per a fer obres, hem d´invertir en pensar, fer proyectes i reorganisar-se.




[i] En realitat Talgo i CAF tenen un sistema de variacio de distancia de les rodes dels seus trens, per a passar d´una via a un atra, unicament per a passagers.

jueves, 16 de octubre de 2014

De llengua i cultura no es menja...el valencià i els kabyls d´Algeria

Twitter: @jaume_hurtado
En el segle VII, l'impuls dels seguidors araps de Mahoma (Mohammed) entraren en Egipte, Tunes, Algeria, entre atres….i un poc despres en la peninsula Iberia, i tambe per supost en Valencia.
Segons, la teoria patrocinada per Pujol i desenrollada per Joan Fuster, en Valencia se parlava llati vulgar fins ad eixe moment, pero en l'entrada dels araps la poblacio deixà la seua religio cristiana, el seu idioma romanç, i la comunicacio oral i escrita se feu en arap.
Segles despres, segons sempre eixa mateixa teoria, els nobles aragonesos i catalans que vingueren junt a Jaume I portaren uns el castellà a l'interior, i els atres el catala a la costa.
Aixina ho deya per escrit Joan Fuster, sense proves, sense documentacio...i aixina ho conten les Universitats, instituts i escoles…. I se queden tan satisfets. Esta es una teoria rupturista, no documentada, pero facil de comparar per analogia a la conquista per part de Castella d´America. Aixina, diuen, igual que els castellans portaren l´espanyol als americans, els catalans portaren el “catala” als valencians.

No tan rapit

Esta teoria, ademes de que no està documentada, te molts forats i erros de concepte.
La gent no adepren una llengua tan rapidament, d'un dia a l'atre....sino "Home English" no seria un negoci i les academies d'angles no guanyarien diners. Si pensem lo dificil que li resulta a la gent adeprendre un idioma diferent en el segle XXI, en les tecnologies visuals, llibres, diccionaris, escoles que tenim a disposicio...no vullc ni imaginarme com seria l'ensenyança de l'arap en el segle VII, quan la majoria de la poblacio era analfabeta i no sabien ni llegir ni escriure.
Ademes, en l'epoca de la Reconquista, la paraula Catalunya no existia, i per tant tampoc existien els catalans. Gracies als treball d'investigacio del catedratic Antonio Ubieto i Ampar Cabanes, entre atres, les teories catalanistes de la repoblacio catalana se demostren incorrectes. Ubieto estudia els Llibres del Repartiment, i del Avehinament, i revisa el numero de nobles d'Arago, de nobles dels condats que ara se diuen catalans, i atres nacions europees. Vingueren mes navarros o genovesos que catalans, per eixemple,...encara que -com dic- la paraula catala no existia a l'epoca. En canvi, la paraula Valencia existix desde fa mes de 2000 anys...
Per atra banda, en la Valencia musulmana existien cristians: els mossaraps. Existien i anaven a Misa a San Vicent de la Roqueta. I parlaven romanç valencià. Tot està document.


I el Sit Campeador, ¿Qué?

Ans de que Jaume I reonquistara Valencia en el s.XIII, El Sit Campeador ya ho va fer en el segle XI. Entonces,… ¿A cada conquista musulmana o cristiana, tota la poblacio canviava automaticament d´idioma,… en un click?

¿I com aparegue el romanç en Catalunya o en Arago?

Val, i ara la pregunta… ¿Si els musulmans arribaren fins a Poitiers (França)….¿Com va sorgir el catala en els condats catalans i l´aragones en Arago? ¿Per generacio espontanea? Vore com va demostrar Redi en el segle XVI que la generacio espontanea era una aberracio cientifica…

¿I en el Magreb parlen arab?

En estos moments, en Algeria, per eixemple, els kabyls (berbers), NO PARLEN ARAP. Repetix, 1400 anys despres de l'entrada de l´Islam en el Magreb, i els Kabyls d´Algeria NO PARLEN ARAP.  Mes de 7 millions de persones a soles en Argelia, en alfabet i lliteratura propia. Com a mostra, esta foto d'un rotulacio en un poble d'Argelia: Tizi Ouzu.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflrFZ_msDR2AfIKtofpWHe6Cru66hbrDfql0HoDyzvaZvPWWHvv0cyS8mIqDpUv4vsn5ZwbdEWlkpXIj9Yi9skcnj2RTBztVrGyj7DNbUgSykH9HqD7FaC2nVgVWdaLre13_usPsH1wUu/s320/Tizi_Ouzou_Tasdawit.jpg

Tant es aixina, que en els anys 70 i 80 en l'epoca en la que es crea la OPEP (Argelia es un gran productor de Gas i Petroleu), baix el pretext d'una major germanor entre els pobles araps (i pujar el preu dels combustibles fossils als occidentals, clar...) es manprengue una "arabisacio" brutal en escoles i universitats. Exhaltant tot lo arap, i menyspreant la raça berber,...en les escoles intentaren que els chiquets adeprengueren l'arap classic, i deixaren el dialecte arap argeli.
Vingueren professor egipcis, araps, i coparen les places de professors en les escoles i se ficaren a ensenyar tradicions araps i la llengua standard i culta dels habitants de l'Arabia Saudita. Tot lo argeli era incult...mentre que tot lo que vinguera d'Egipt i Arabia era cult i pur... ¿A que m'enrecorda esta historia d'arabisacio en escoles i universitats?

¿Pero de llengua es menja? La dominacio cultural primer…L´economica i la politica despuix

(I en la crisis economica que tenim… ¿A qui interessa la llengua?)

A mi, per eixemple. ¿Per que? Perque sense identitat, sense cultura, sense anima, sense poble, sense patria…¿Com vas a defendre lo teu? ¿Com organises ta casa, si ta casa no es teua?. En el pretext de l´unitat de les llengües catalana i valenciana, en “raons morals” de dominacio  cultural de Valencia, la burguesía catalana s´ha plantat els ultims 30 anys en Madrit…i en Brusseles demanant lo de ells, i lo nostre (per ad ells).
La banca valenciana, ha caigut en mans de Banco de Sabadell, LaCaixa i Caja Madrid…Un poble que no existix perque no te anima,… ¿Per a que va a voler administrar les seues finances des de casa?
La ret de comunicacio terrestre, carretera i ferrocarril es o be radial (cap a Madrit) o be “mediterranea” passant per Barcelona, si o si. Les comunicacions en Arago i el Cantabric, o l´Atlantic Europeu, estàn paralisades, en stand by o be bloquejades, directament.
Mijos de comunicacio, totalment en mans “extrangeres” i directament liquidats. O les dos, perque Canal 9 en son dia, era una cadena al servici dels de fora, i despuix fon liquidada…
Les decissions politiques que afecten a Valencia les prenen partits catalans (CiU-Ciutadans-ERC…) o be partits en mentalitat i seu en Madrit (PP-PSOE-UPyD). Els intents d´articular una força nacionalista valenciana, des d´Unio Valenciana, foren torpedejats per uns i atres.

¿Que fer?

Formar-se,… treballar, treballar i treballar.



miércoles, 8 de octubre de 2014

Ford España, els valencians, i els imposts que s´escapen

Ford Almussafes, la major empresa "valenciana" per volum de facturacio, te la seua seu social en Madrit, concretament en Alcobendas...¿Per que? 

Per parts...

El domicili fiscal de les persones fisiques o juridiques es important, perque es determina a on es paguen els imposts. Encara que la fabrica, els treballadors i les empreses subcontratistes de Ford España estiguen situades en Valencia, si el domicili fiscal de Ford España es Madrit, els imposts que genera la planta d´Almussafes es paguen i es queden en Madrit.

¿I a mi aixo com m´afecta?

Segons la Llei de Financiacio Autonomica (LOFCA), el 50% de la recaptacio de IVA de les empreses d´un territori van a parar a les autonomies. 

FORD España, te un volum de negoci d´uns 5.000 millons d´euros, i esperen pujar a 9.000 millons d´euros en 2015. Ford España, es per tant, la major empresa "valenciana" i de les 25 majors de tota Espanya. 

Si Ford España tributa en Madrit, (...i no en Valencia) l´IVA de 9.000 millons d´euros de facturacio, va a parar a la comunitat autonoma de Madrit, i l´autonomia valenciana es queda sense esta important font de financiacio, que es podria dedicar a millorar infraestructures, escoles, hospitals, o simplement a rebaixar-mos els imposts per a variar (a mes ingressos, menys pressio fiscal faria falta, en teoria....)

Per a reflexionar...

Ara pensa, no a soles en Ford España, que es certament un cas escandalos. Imagina tambe els bancs (el trasllat de Bankia a Madrit, per eixemple), les empreses electriques i d´energia (Endesa, Repsol, Cepsa...), empreses de telecomunicacions (Telefonica, Vodafone, Jazztel...), grans superficies comercials (El Corte Ingles, Carrefour, etc,...), de comunicacio (Puertos del Estado, AENA, Renfe, ADIF...) que produixen o generen negoci en Valencia, pero que tenen la seua seu social en Madrit... 

Efectivament, una part d´eixa riquea s´escapa, perque el 50% del tram autonomic de l´IVA es paga en l´autonomia de Madrit i no en Valencia (ahi està el quid de la qüestio,...per aixo diu Esperanza Aguirre que Madrit es la comunitat que mes contribuix a Espanya).

Un gol mes en el sistema de financiacio

El tema de l´IVA i la cessio a les comunitats autonomes, sera incomplet, mentres "trampes" com la del domicili fiscal de Ford España en Alcobendas, per a que les grans empreses tributen en Madrit