lunes, 20 de enero de 2014

Un canvi en el model de finançacio autonomica

En Espanya existixen dos models de finançacio autonomica: La de Regim Foral i la de Regim Comu. El Regim Foral es el que disfruten en Navarra i Pais Vasc. En este regim, son les autonomies del Regne de Navarra i d'Euskadi les que recapten la majoria dels imposts per mig de facendes forals propies. Els diners dels imposts recaptats per estes facendes forals servixen per a cobrir els servicis i les necessitats d´estes dos autonomies "especials". En acabant, Espanya passa una factura, i Navarra i Euskadi paguen a Espanya pels servicis prestats en eixos territoris.
En el Regim Comu, al contrari, es la facenda espanyola la que recapta la majoria dels imposts, i en acabant una part dels diners recaptats es transferida a les autonomies per a que donen servici al ciutada, segons el principi de solidaritat, pel que els territoris "mes rics" ajuden als "mes pobres". En teoria. En la practica, sabem que no es aixina.
En el cas valencià, la situacio d'infrafinançacio es llamentable. A pesar de ser un dels territoris  mes "pobres",  en una renda per capita per baix de la mija, estimem que, enguany, els valencians anem a perdre 6000 millons d´euros en l´actual sistema de finançacio. Son 6000 millons d´euros que hem enviat a Madrit, i que no nos han tornat en forma d´inversio publica o de prestacio de servicis. Diners suficients per a fer, per eixemple, 1000 km d´autovia cada any, o per a pagar el gasto farmaceutic dels valencians en els proxims 4 anys. O simplement, per a baixar els imposts dels valencians i que els diners es queden en les boljaques de les families.
En Accio Nacionalista Valenciana som conscients de que l´actual sistema de finançacio penalisa als valencians, i per aixo volem canviar-ho. Nos hem donat conte, de que Valencia te una renda per capita inferior a la mija espanyola, i que encara aixina, el principi de solidaritat no s´està respectant.
Nos avergonyix tindre un President de la Generalitat Valenciana que no sap reivindicar en Madrit lo que hauria de ser nostre per dret. Pero en acabant pensem un poquet i entenem per qué. Fabra no representa als valencians, perque els valencians no el varem votar. Es un president impost per Madrit, quan el cas Gürtelli li esclatà a Paco Camps. Fabra fara lo que li diga el partit que li ficà a dit. No treballarà pels nostres interessos economics, treballarà pels interessos del Partit Popular.
Els nacionalistes valencians d´ACNV volem canviar el sistema de finançacio. Volem que siga l´autonomia valenciana, per mig d´una facenda propia, la que recapte els imposts dels valencians. Per a que els diners dels valencians servixquen per a inversions publiques i servicis socials en les comarques de Castello, Valencia i Alacant. Volem tindre un Regim Foral com el Regne de Navarra, que es precisament l´autonomia mes rica,en la renda per capita mes alta, mes d´un 50% mes alta que la dels valencians. ¿Sera perque disfruten d´un Regim Foral propi? Creem que si.

lunes, 6 de enero de 2014

Homologacio dels tituls de valencià en Normes d´El Puig

La llengua dels valencians es el valencià. Aço que hauria d´estar ben clar, es una realitat que es vol canviar.

Per a canviar esta realitat i fer del valencià un dialecte de segona, s´estan empleant molts diners publics de la Generalitat Valenciana en desnaturalisar i reeducar als chiquets valencians des de l´Escola i l´Universitat en tactiques i procediments d´estats totalitaris, condenant a Valencia a l´aniquilacio com a poble i a la destruccio de la seua identitat.

Primer, en l´Escola els chiquets deprenent a escriure en una ortografia catalanisant, en unes paraules que els son proximes. Aixina canvien "chiquet" per "xiquet", "Yo", per "Jo", "Mege" per "Metge", "Coche" per "Cotxe", "Semana" per "Setmana" i "Dumenge" per "Diumenge", i ademes catalanisen els  noms: "Merxe", "Empar", "Mireia",  per ficar alguns eixemples.

Conforme alvancen els estudis, tambe catalanisen un poquet mes el programa educatiu valencià, en el que ya s´ha consolidat l´ortografia catalana en el cervell dels chiquets en totes eixes "Tx", "Tll", "L.L", "Tg", "Tj" o "X" a principi de paraula. Ara ya comencen a estudiar paraules estrangeres, que han de sonar com a formes cultes: "Ocell" per "Pardal", "Mirall" per "Espill", "Milotxa" per "Cachirulo", "Estona" per "Rato", "Maduixa" per "Fraula", etc.... Aci es juga en el subconscient: Tot lo catala, que "sona raro", es mes cult que lo valencià. La Conselleria d´Educacio educa als chiquets dient-los que "lo valencià" es inferior, lo valencià no es cult. No es academic. No es Estandart. LO VALENCIÀ NO ES BO. Els pares i yayos no estan ben educats i no saben parlar. A soles els falta hipnotisar-los per a convencer-los de que tot aixo que els adoctrinen es cert. Als chiquets que tenen dignitat, i que saben que els mestres els estan catalanisant, protesten en classe, pero... si no passen per l´aro de lo catala... SUSPENDRAN... ¿Quants principis fonamentals de la Declaracio de Drets de l´home estan violant-se per suspendre als chiquets valencians que no volen ser catalanisats?

Per a rematar la faena i acabar de deixar clar que "o te catalanises, o no entres en el sistema", per a treballar per a l´Administracio valenciana  es necessari traure´s els tituls de valencià "catalanisat" de la JQCV, el "Mitjà" o el "Superior". Cada any, mes de 20.000 valencians s´examinen en una llengua que no es la seua, en forma de "copago". Si, "copago". Paguen 20 euros, per un examen, pero que darrere te tota una infraestructura catalanisadora que costa millons d´euros. ¿Per qué no retallem per ahi?

En Accio Nacionalista Valenciana, volem canviar tot aixo. Considerem fonamental que s´homologuen els tituls de valencià en Normes d´El Puig. Es clau per a la dignificacio de l´identitat valenciana... No es algo nou, ni que inventem mosatros. Ya en 1981, la Consellera d´Educacio Ampar Cabanes (UCD) hi havia implantat un sistema d´educacio en valencià i en Normes d´El Puig. I l´Estatut d´Autonomia valencià del 82, està escrit en Normes d´El Puig... ¿Cóm es possible que les Normes d´El Puig no siguen oficials si en elles es redactà l´Estatut?

La Llengua Valenciana es l´evolucio del llati en el Regne de Valencia, i les Normes d´El Puig son l´evolucio de les normes ortografiques del Pare Fullana i Jose Nebot i consoliden l´escritura en Llengua Valenciana. ¿Cóm no va a ser el valencià una llengua si era la llengua oficial d'un Regne? Efectivament, els valencians que vivien en el Regne de Valencia, foren dels primers europeus que escomençaren a escriure en la seua llengua, el seu romanç era i qye es deya valencià. I deixaren constancia d´aixo per escrit. Per eixemple, Joanot Martorell, en el Tirant lo Blanch, en 1490 digue que escrivia: "en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar", o inclus Antoni Canals ya fea distincio entre valencià i catala en 1395 "L'e tret de lati en nostra vulgar lengua materna valenciana axi breu como he pogut. Jatsesia que atres lagen tret en lengua catalana".

S´accepta en les escoles, com dogma irrefutable, la teoria de la reconquista de Joan Fuster. Esta fabula, ademes de pobre en arguments, facilona i ridicula, es de les mes refutades del mon per erronea en multitut d'estudis i proves escrites de texts historics. Antonio Ubieto ya demostrava en els anys 70 que la Teoria de la Repoblacio catalana com naiximent del valencià era impossible, perque Catalunya no existia en 1238, com a entitat politica, ningu parlava de llengua catalana, i ademes estudiant el Llibre del Repartiment i el Llibre del Avehinament, els soldats provinents de lo que ara es diu Catalunya (pero no en 1238) no arribaven ni al 3%, no tenien ni cultura ni formacio, i que vingueren a lluitar no vol dir que se quedaren aci una volta acabada la guerra. Ademes, l´entrada en Valencia capital fon una rendicio pacifica, i per tant no es produix cap tipo de repoblacio.

Mes proves son l´existencia de San Pere Pascual que escrigue la Biblia Parva, i tenia 12 anys quan arribà Jaume I, els mossaraps valencians, les jarches dels segles X i XI de poetes musulmans en romanç valencià corroboren que el llati valencià no mor en l´invasio musulmana, en sa majoria de soldats berebers, que mai han parlat arap, ni hui en dia parlen arap els berebers del Nort d´Africa. Pero tambe està la conquista del "Sit Campeador", Rodrigo "Ruiz" Diaz de Vivar en 1094. Arriben els moros, ¿I tots adeprenen a parlar arap? Arriba el Sit, i tots adeprenen a parlar castellà? Tornen a guanyar els moros, ¿I tots tornen a parlar arap?  I arriba Jaume I, naixcut en Montpellier, tota sa vida vixcuda en Monzón (Huesca), ¿...I tots a parlar catala? ¡Pero si ma mare porta 30 anys estudiant angles en les mes modernes tecnolgies i encara no s´aclarix!

En Valencia, passava en l´epoca musulmana lo que passa ara en els berebers del Nort d´Africa, en els turcs, els paquistanis o en els perses d´Iran. Que parlen el seu idioma, i utilisen l´arap classic per a llegir el Coran i fer l´oracio. Igual que els catolics han utilisat el llati fins a 1962, en l´iglesia. Es aixina de simple.