lunes, 11 de junio de 2012

¡¡¡Hable usted en cristiano!!

Esta historieta mos la contà Xavier Casp, en sa casa del carrer Conde Altea de Valencia, fa 11 anys. He escoltat histories paregudes del franquisme,... suponc que ans del franquisme tambe passaria igual, i ara continua passant...Me pareix interessant que histories com estes no es queden a soles en la memoria de la gent, sino que tambe es queden per escrit. Inventare algunes coses, pero l´essencia es lo que Casp mos contà que li ocorregue, un dia en el tranvia....



Anava yo en el meu amic, catedratic de llati de l´Universitat de Valencia, raonant divertit en el tranvia de Valencia, pel carrer de Quart, un dia qualsevol dels anys 50. Parlavem en valencià, com sempre. No m´enrecorde quin era el tema que tractavem, pero sense esperar-ho un atre passager del tranvià mos espetà:

-Oiga,.... ¡¡¡Hablen ustedes en cristiano!!!!

Ya veus tu que l´importaria ad eixe home en quina llengua mos expresarem mosatros, en privat,...dins del tranvia. No mos havien dirigit ad ell....i ell es clavà en la nostra conversacio.

Yo me quedi sense saber que dir, tot el tranvia mirant l´escena que estava produïnt-se....¡¡¡I el meu amic, professor de llati le soltà una parrafada en llati, de cinc minuts!!! (mes cristià que el llati, no es podia parlar,...encara no s´havia aprobat el Concili Vaticà II....

Quan acabà de charrar en llati, el meu amic li preguntà socarro:

-¿LI HA PAREGUT A VOSTE BE?

El nostre convidat espontaneu, al qui ningu havia demanat que entrara en la nostra conversacio, es quedà pasmat, en cara de bobo, i no pogue contestar res. Simplement, s´esperà a baixar-se en la sigüiente estacio del tranvia.

(Em pregunte,... ¿Parlar en valencià sera de moros, de jueus o de budistes?.....)

lunes, 4 de junio de 2012

La primavera d´hivern

Una de les paraules mes boniques de la llengua valenciana, i una mostra de l´optimisme dels valencians, es l´expressio "Primavera d´hivern". En atres llengües, esta estacio de l´any es simbol de decadencia,...de decrepitut,....en angles es diu fall (caure), en castellà otoño, tardor en catala, automne i autunno en frances e italià.

En valencià, "Primavera d´hiver" es alegria, es una segon primavera que mos regala el nostre clima. En Valencia, no tenim una primavera ans de l´estiu. En tenim dos. Una ans de l´hivern i un atra despres.

sábado, 2 de junio de 2012

Els valencians paguem, pero no manem

Desde segles, Madrit es la pancha d´Espanya, que tot s´ho menja. Ha costat molts diners convertir una chicoteta villa, en una capital de mes de 3 millions de persones, i un area metropolitana de mes de 6. La tercera d´Europa.

Ahi s´han anant instalant bancs, un mega aeroport, un metro que paguem entre tots, els mijos de comunicacio i les empreses espanyoles multinacionals que dominen el mercat espanyol i americà. En l´impuls politic d´un model politic centraliste que tot ho vol concentrar i dominar des de Madrit.

Eixe model politic mos furta els diners via imposts. Primer mos carreguen d´imposts i retencions fiscals. Despres administren estos diners des de Madrit, i mos tornen una part d´eixos diners que mos han llevat, i ad aixo li diuen eufemisticament: "Inversión del Estado".

Les almoines que mos donen (en els nostres diners) es celebren com si foren vitories pels politics locals de PP i PSOE: "Hemos conseguido para Valencia, tal o cual inversión". Titulars en prensa, banda de musica i festa.

Aixina any raere d´any, fuig el nostre capital. I, els valencians, continuem creant riquea, que se´n va a Madrit i no torna.

Hem alimentat Madrit des de fa sigles, i ara diuen que el problema de la ruina de l´Estat espanyol, son...¿les autonomies? Des de Madrit mos bombardegen en els seus mijos de comunicacio en eixe leit motiv. L´orige de la crisis son las autonomías...autonomias malas, muy malas. Com un mantra.

I al mateix temps, des de Madrit, el govern li  talla l´aixeta de capital a les autonomies, que no poden atendre els seus gasts de funcionament. I s´endeuten. S´apressuren a convencer-mos que les autonomies son roines perque s´endeuten.

En realitat, les autonomies son el govern que està mes prop del poble. El mes accesible. I per aixo, les volen llevar i retallar. Per a governar des de llunt, des de Madrit, des d´una atalaya misteriosa, i concentrar el poder sense que pugam decidir res.

Aci, qui paga, no mana. Els valencians paguem, pero no manem.

Els valencians produim, exportem i paguem imposts. Hem de tindre, ademes, un partit nacionaliste fort, per a manar i tindre un verdader PODER VALENCIÀ, per a desfer esta situacio que ofega la nostra economia.