¿Cóm nos afecta l´independencia de Catalunya als valencians?

El Govern catala propon fer -el proxim 9 de Novembre de 2014- la consulta per l´independencia de Catalunya. Tambe Escocia està preparant una consulta per independisar-se del Regne Unit, que tindrà lloc el 18 de Setembre.

Catalunya i Escocia no tenen res a vore. Escocia fon una nacio independent hasda 1707, i mentrimentres que Catalunya no ha segut un Estat, ni politica ni administrativament, mai en la vida, Escocia fon Regne independent, com Valencia. A pesar de tot, Catalunya aprofita l´espenta escocesa, com ya han fet en unes atres ocasions en les consultes soberanistes de Quebec.

Escocia i Valencia si que tenen similituts. Per eixemple, el Regne de Valencia pergue els Furs en 1707, el mateix any que Anglaterra s´anexionà Escocia. Igualment que Escocia, el Regne de Valencia si que ha segut un Estat, en lleis (Els Furs), parlament propi (Les Corts Valencianes), Dret Civil diferenciat, moneda, eixercit, costums, tradicions i llengua propies: El valencià. Per tant, ¿Cóm no ha de ser el valencià una llengua si es fon i es l´idioma d´un Regne?.

Tambe foren contemporaneus (de finals del segle XIII hasda principis de XIV) Francesc de Vinatea i William Wallace (Braveheart). El primer, fon valencià de Morella, Jurat en Cap del Regne, i defengue a Valencia davant del Rei Alfons II, El Benigne, que volia trossejar el regne. Evidentment, els nostres politics centralistes centripets que miren cap a Madrit, i els politics catalanistes centrifucs que miren cap a Barcelona, ya s´han encarregat de que ningu sapia qui es Vinatea, i que desaparega qualsevol referencia seua en els llibres que s´ensenyen en les escoles. El segon, Braveheart, si que se coneix prou gracies a la peli de Mel Gibson.

I a pesar de que Catalunya no ha segut mai un Estat, ni una Nacio, ni res paregut (com si que ho han segut Valencia i Escocia), la burguesia catalana porta mes de 40 anys construint la Nacio Catalana i destruint Valencia. Canviant l´historia, revisant llibres i texts, i hasta adaptant la toponimia, per a cimentar els Paisos Catalans, i subordinar tot lo valencià a Catalunya. Inclus creant partits politics que reben ordens directes d´un despaig de CiU en Barcelona.

Pero no a soles en lo cultural. En lo economic i financer s´ha fet algo paregut. Els bancs valencians CAM i Banco de Valencia han segut regalats a Banco de Sabadell i La Caixa. Igualment, Bancaixa s´ha segut regalat a Caja Madrid, per a tapar forats.

En la planificacio del territori i de les infraestructures tambe s´ha fet lo mateix. Lo que no es radial cap a Madrit, seguix la ruta via Barcelona. Els partits politics valencians "treballen" pel corredor mediterraneu com a unica ruta d´eixida valenciana a Europa, i s´anula el corredor valencià per Arago, cap al cantabric per una branca, i cap a l´Oest Europeu per Somport-Pau-Burdeaux per l´atra.

D´esta manera, l´eixida Europea de Valencia passa SI o SI per Catalunya, i paguem tres peages. El primer el peage es monetari: Per a eixir a Europa els valencians paguem a empreses catalanes uns 15 centims d´euro per km i vehicul. El segon peage es la distancia de mes que estem separats d´Europa, i el tercer peage pel tipo de via i d´infraestructura, que es convertix en temps i problemes llogistics. Barcelona ya està conectada en Europa en ample de via UIC (1435mm), mentres que Valencia continua en ample Iberic (1668mm).  Per a no perdre competitivitat, Valencia hauria d´estar conectada a Europa per ample UIC, per Arago a Europa, i tambe per Catalunya. Tardariem 20 anys en acabar estes infraestructures. S´haurien d´haver començat en els anys 90, ara ya portem retras.

I per acabar, Madrit i Catalunya estàn acabant en l´anima i l´orgull de ser valencians. Valencia ya ha deixat d´existir, ara som es a soles la "Comunitat". Totes les noticies de Valencia que apareixen en els mijos son roïnes. Corrupcio, despilfarro, inclus es crea un programa nomenat Gandia Shore per a desprestigiar als jovens valencians. Pareix, tambe que Jordi Evole estiga mes interessat en mostrar les corrupcions del partits centralistes en Valencia, que les corrupcions escandaloses dels partits centralistes en Andalucia o dels partits catalans en Catalunya. ¿Per que es tapen les corrupteles en Espanya i Catalunya, en les coses que fa el PP en Valencia? ¿De l´Ebre cap amunt no n´hi han apartaments en la plaja? ¿Ni politics corruptes? ¿I en Salou o Castelldefels no n´hi han "maquineros" ni "botellón"?

A la fi, crec que Catalunya no s´independisarà d´Espanya. Pero si que crec que per a contentar a Artur Mas, Convergencia i a ERC, Catalunya acabarà per tindre un Estat en totes les competencies. Tambe fiscals, i aixina el Concert Fiscal Català será una realitat.

Per a compensar en tot lo que s´emportarà Catalunya d´Espanya, Valencia tindrà que aportar-ne mes. Aixina anem a perdre competencies, i l´autogovern. Madrit es quedarà en les competencies burocratiques. Per a que els valencians no es donen conte de lo greu que es la situacio, els mijos continuaràn bombardejant-nos en informacions de lo economicament inviable que es el Govern Valencia. Continuaran carregant-se les institucions valencianes, provocant mes forats en els contes, i desprestigiant l´autonomia. Al final, inclus alguns valencians voran que la perdua de l´autogovern es positiva. En esta maniobra entra tambe UPyD, oportunistes al servici de la burocracia centralista.

Barcelona continuarà controlant les arees d´educacio, i cultura construint, des de l´escola, els ficticis Paisos Catalans. I d´aci unes generacions, quan els yayos i els pares que parlaven valencià i tenien un sentiment valencià muiguen i desapareguen, els nets ya no tindran referencia i podran ser catalans de segona, com Tarragona o Lleida. Per sustitucio generacional.

A soles podem parar tot aço, organisant-nos politicament els valencians. Creant i treballant en partits valencianistes, que diguem PROU, com feu Vinatea, i dient com ell li digue al Rei: "Cada un de nos som tant com vos, pero tots junts som molt més que vos"

Why? ¿Per que? Pourquoi? ¿Por qué?

 

Algunes entrades del meu blog son en valencià. Seguint  les Normes d´El Puig que son les uniques normes ortografiques valencianes que yo considere valides per a escriure en valencià. Son l´evolucio de les Normes del Pare Fullana i les utilisen la Real Academia de Cultura Valenciana i l´Institut d´Estudis Valencians. Ademes de centenars d´associacions culturals valencianes, partits politics valencianistes, les Falles, etc...
 

Se escriure com m´ensenyaren en l´escola, pero simplement no me dona la gana escriure en català. Per aixo, me negue a utilisar que les normes ortografiques que m´ensenyaren en l´escola, ya que estes son les Normes de l´Institut d´Estudis Catalans (eufemisticament nominades Normes de Castello), i me declare en rebeldia contra el sistema d´adoctrinament escolar valencià.

 

I also write in English, when I need to do so. Some of my stories happened in a anglosaxon country, or I´m telling my story to a anglosaxon friend. I´ve lived, worked and dreamed in English, so my blog (sometimes) is also written in English.

 

Et comme je suis aussi francophone, je parle avec ma femme en français, et c´est la langue que j´utilise quand je travaille en Afrique, parfois aussi j´ecris en français.

 

Y hay otras historias u opiniones, que me salen en castellano. Y así las escribo.

 

Aclarat queda el tema

 

Canal 9: Hem perdut 24 anys

La radio televisio valenciana ha segut un dels instrument mes potents dels partits centralistes PP (18 anys) i PSOE (6 anys) per a manipular, mentir, contar una realitat que no existix, buidar la caixa de diners publics i catalanisar la llengua valenciana. Gracies a Canal 9, expressions catalanes com "cap de semana", "vacances" o "aleshores" s´han fet "normals" en el parlar valencià.

En Canal 9, hem perdut 24 anys,...i segons reconeix el PP, 1000 millons d´euros. 24 anys perduts en els que mos hem vist privats d´un mig de comunicacio eficaç, rentable, valencià i objectiu. Canal 9 ha segut tot lo contrari de lo que hauria de ser una televisio publica. I els periodistes que treballaven en eixa cadena son igual de culpables que els politics. O mes.

¿Està orgullosos els periodistes  de Canal 9 de totes les  manipulacions informatives que mos han clavat estos 24 anys? ¿Estan orgullosos de la seua faena i de la dignitat de la seua professio? ¿Està orgullos el Partit Popular de fer lo que han fet en la televisio dels valencians? ¿Estàn orgullosos de l´standart de llengua que mos oferien en RTVV?

Yo pensava que el periodisme era contar la veritar. Molestar al poder. Questionar al Govern, i mantindre informats als ciutadans. Els periodistes i directius de Canal 9 han fet tot lo contrari. Pero el cas valencià es identic al cas de Canal Sur, Telemadrit, TV3, TVG, etc.....

24 anys despres, en el dia en el que Canal 9 està a punt de desapareixer, els ¿periodistes? de RTVV han dit per fi, que ex-directius de Canal 9 están implicats en el Cas Gürtel (¡¡¡¡...!!!!) Ahir, encara no es contaven estes coses en la televisio publica valenciana. Convivencia total del poder, del Partit Popular i els periodistes catalaneros de Canal 9. Implicats tots per igual en no contar la veritat, i mantindre una programacio llamentable.

Vullc tindre mijos de comunicacio VALENCIANS, que conten lo que passa en Valencia i que siguen un vehicul d´expressio del sentir valencià. Necessitem Canal 9, pero un Canal 9 VALENCIÀ. No la monstruositat que ha segut Canal 9 estos 24 anys.

El cinisme de Albert Fabra per a tancar Canal 9 es de recort Guiness. Primer fan una pessima gestio economica de la televisio valenciana, en una programacio infumable, i... ¿¿Despres la tanquen per que no es rentable??  ¿I els 1000 millons d´euros de deute, que? ¿I per que no se´n van ya estos inutils del PP que tot lo que toquen el convertixen en  una ruina?

¿Per que no es fa lo mateix en el PP? Que vixquen en el PP dels diners de les cuotes dels seus afiliats, i de la venda de lotería de Nadal....i si no es rentable el partit que el tanquen tambe. Pero que deixen de viure de subvencions.

Fabra ya s´ha carregat  Canal 9 i ha deixat via lliure per a que entre la TV3. Ha cancelat la formula 1 de Valencia, via lliure per a Montmelo. El Banc de Valencia s´ha regalat a la Caixa per 1 euro. La CAM al Banco Sabadell, i Bancaixa a CajaMadrit. Ademes de totes les empreses valencianes anonimes que han tengut que tancar pels deutes que te la Generalitat Valenciana en elles. Pero ningu en el PP es sentix responsable de res.

Canal 9 està/estava mal gestionada, sí. Mal gestionada pel PP i pels no professionals de la cadena. Tots son responsables, pero no per aixo s´ha de tancar la televisio publica valenciana. Lo que s´ha de fer es gestionar be, i enviar al paro als irresponsables que han gestionat aixina de mal Canal 9.

Idem. La Generalitat Valenciana es un desastre, i l´autonomia inútil. Per no per aixo hem de tornar les competencies a Madrit. Perque alla son igual d´inutils i ineficients que aci (o mes). Lo que hem de fer es gestionar be, i revalencianisar l´administracio. Hem perdut 24 anys de Canal 9, i 30 d´autonomia. Pero encara podem ser un poble digne, valencià i lliure.




 

Podem millorar Valencia

Valencia està en quebra economica. En el carrer es parla de recessio, pero la situacio economica es pijor: Estem en depressio economica i psicologica. Rajoy ha matat tota esperança de recuperacio economica en quant se dedicà a pujar els imposts i a retallar les inversions. Els votants del PP estan avergonyits, igual que ho estan els simpatisants del PSOE.

El sector industrial valencià està ferit greu, pero funciona gracies a la FORD i a les exportacions, mentres que el sector de la construccio simplement està mort. Els contractistes de la Generalitat Valenciana no estàn cobrant les factures, alguns no han pogut aguantar eixa manca d´ingressos i han tengut que declarar-se en Concurs d´Acreedors, directament. El turisme aguanta en la costa, en Benidorm i en Valencia capital per les companyíes d´aviacio low cost que operen en els aeroports d´Elig-Alacant i Manises. El camp valencià ya fa anys que està molt tocat, i mes de 300.000 valencians han abandonat la seua terra i han emigrat. Per a rematar el problema economic, els valencians paguem mes imposts que ningu en tota Espanya, i dels diners que enviem a Madrit a soles mos tornen poc mes de la mitat en inversio directa i finançacio autonomica.

En els anys de bonança economica, mentres que els valencians estaven ocupats treballant i creant riquea, els nostres governants del PP i del PSOE des de la Generalitat Valenciana i el Govern de Madrit -aprofitant que la caixa estava plena- crearen empreses publiques per a colocar a amics, familiars, militants i enchufats en general, i ademes buidaren els bancs i caixes valencianes. N´hi ha molts casos de corrupcio en els tribunals, i ya vorem com queda tot aço. Ara estem pagant les conseqüencies d´aquell saqueig, pero els enchufats continuen ahi i no deixen de mamar dels nostres imposts.

Lo preocupant es que no a soles tenim problemes economics. En Espanya no existix la divisio de poders. El Govern llegisla per decret. Els grans partits politics tampoc son democratics, i en les eleccions els ciutadans no poden triar als seus diputats perque no tenim llistes obertes. Ademes, en Valencia tenim la barrera electoral del 5%, que per eixemple no ne tenen en Catalunya o Euskadi. Els valencians estem discriminats inclus en la nostra injusta llei electoral.

Pero podem canviar les coses. Canviant actituts i esquemes mentals. Una de les fonamentals es protegir la nostra economia consumint productes valencians en els comerços tradicionals i en els mercats valencians. Pero tambe hem de passar a l´accio política. Els politics estàn per a resoldre problemes, no per a crear-los. Hem d´entendre que la llei electoral que en tenim no es bona per a la democracia ni la participacio ciutadana i exigim que es canvie el sistema electoral i la forma en la que funcionen els partits politics. Per eixemple, es una aberracio que gent que no ha treballat mai en la vida real puga decidir el desti d´una nacio. Aixo està clar des de que Platon escrigue La Republica. Ni els liders del PP, ni els del PSOE ha treballat mai en l´economia real fora del seu partit. Com tampoc ho ha fet mai Rosa Diez, líder de UPyD, que sempre ha vixcut de la politica.

Accio Nacionalista Valenciana està en eixe cami, en el de canviar les coses. Som un partit que es declara estricament valencià. Defenem un nacionalisme valencià que sabem que es molt util per protegir eficaçment l´economia, la cultura i la Llengua Valenciana, donant prioritat als interessos de la nostra terra sense enfrontar-nos en ningu. En fermea i coherencia, pero sense caure antipatics ni dins ni fora. Tenim tot el dret a reclamar lo nostre sense perjudicar a ningu.

Als valencians sempre mos han anat millor les coses quan mos hem governat mosatros mateixa. El Regne de Valencia era un dels territoris mes prospers i alvançats d´Europa i perguerem prosperitat quan deixarem de ser autonoms. Necessitem mes autogovern, menys imposts i que els diners dels valencians siguen per a inversions en Valencia.

No estem per a bromes ni per a alegries. Hem de protegir lo nostre. Ningu mes ho fara mes ni millor que mosatros.

"Els presuposts que proyecten la Comunitat cap al futur"

El Govern ha presentat recentment els Presuposts Generals de l´Estat per a 2014, i els valencians mos tornem a quedar gelats.

Per una banda, l´inversio en l´autonomia de Valencia es de 605 millons d´euros, un 6,4% del total de les inversions de l´Estat en el conjunt de les autonomies. Un atra injusticia en contra dels valencians, perque l´economia valenciana representa vora el 10% del PIB espanyol. Si s´invertix menys del 10%, estem perdent competitivitat. Ademes, en 2014 s´invertirà un 8,15% manco que l´any passat. Els valencians no volem rebre mes que els demes, volem justicia i que el Govern de Madrit acabe en la discriminacio presupostaria a la que per desgracia mos tenen acostumats.

Evidentment no a soles es important la cantitat, sino tambe s´ha de vore en que es gasten els diners. En Accio Nacionalista Valenciana no volem despilfarros. Pero, es alarmant vore com no s´està fent res per a millorar els accesos ferroviaris del Port de Valencia, mentres que el Ministeri de Foment ya ha acordat que per a 2015, el Port de Barcelona tinga un nou acces per a que els contenidors que arriben al port català, es pugen rapidament al tren i viagen en facilitat direccio a Europa. Sense acces ferroviari al port, Valencia es quedarà per darrere i es perdràn llocs de treball que s´aniràn fora de la nostra terra.

I a banda de quant i de cóm es gasten els diners, un atra reflexio que s´ha de fer es que ELS DINERS SON NOSTRES. Si ho pensem be, la situacio no fa gens de gracia: Des de l´Estat mos carreguen d´imposts i retencions fiscals. Despuix administren estos diners des de Madrit, i quan mos tornen una part d´eixos diners que mos han llevat... ad aixo li diuen eufemisticament: "Inversión del Estado". Com si mos estiguen fent un favor. Com si els diners foren d´ells, i no foren nostres.

Pero, lo mes preocupant: El President Albert Fabra, president de Valencia illegitim (perque ningu li ha votat en unes eleccions) continua fora de joc. Ad ell li pareix be. A pesar de tot, ell continua en la seua genuflexio constant davant la meseta. Ha dit que estos presuposts proyecten a la "Comunitat" cap al futur. ¿Cap a quin futur? No es mes cego qui no veu, sino qui no vol vore. I pareix que Fabra ni veu, ni vol vore.

Cada dia, es fa mes evident que els valencians no tenim pes politic i no contem res en Madrit. Es percibix que no mos respecten des de fora, i que el poder valencià es inexistent. La manca de perspectiva politica dels dirigents del PP no crec que siga coyuntural. Pareix que des de la direccio del PP en Madrit trien als mes docils, als mes facils de dominar, i aixina mos dirigixen: En un govern ple de ninots que ni governen ni lideren als valencians cap a l´eixida de la crisis. Al contrari, cada dia la recuperacio està mes llunt. Igual de llunt que l´inversio publica que se mos escatima des de Madrit.

La DOS

-Me gusta ser la dos – Dijo ella mientras bebía de su copa de vino chileno.

Él la miró extrañado.

-¿Qué tiene la esposa oficial?: Compromisos, responsabilidades, problemas y otras cosas que aburren – prosiguió Irma.

-Mmmmm….estás bien loca –dijo él.

-¡No, en serio! Yo ya no quiero volver a ser la primera mujer de nadie, nunca más en mi vida. Ya me cansé de eso. La 1 siempre acaba perdiendo. En cambio, la 2 es la ardiente, la prohibida, la amante, la que quieres ver, porque es eventual, no hay presión, sin preocupaciones...

-Comprendo. Visto desde ese punto de vista, sí. Es cierto. La 2 es mejor.

-¡Claro! ¡Piénsalo!. Tú tienes a tu mujer que es muy sexy y la quieres, pero prefieres estar conmigo. Porque los hombres sois todos unos caraduras. Eso es así,...

-Mujer, tampoco es eso....lo que pasa es que te conocí después y ahora no puedo dejar a mi mujer, es todo muy complicado.

-¡No me vengas con cuentos! Eres igual de sinvergüenza que mi ex-marido. Pero tranquilo, yo no diré nada ni te voy a perjudicar. Si eres la 2, tienes que aceptar el contrato de ser la 2.  Yo no soporto a esas mujeres que son la 2 y quieren ser la 1. ¿Pero qué les pasa? ¡Acepta que eres la 2! Si no puedes ser la 2, no lo seas. Pero no seas la 2 y quieras ser la 1. Eso está mal. Es un problema para todo el mundo.

-Nunca lo había visto desde ese punto de vista, la verdad. Eres una chica muy interesante, en serio. Tienes una forma propia de ver las cosas. Tienes carácter.

-Sí, lo sé. Tengo sólo 20 años, y soy muy bonita. Pero no soy tonta como las otras chicas. Y digo siempre la verdad. Y eso es un problema, porque a la gente le gustan las mentiras y las cosas que no son verdad. Pero yo no puedo. Por eso, a veces, mis amigas se enfadan conmigo. Porque les digo la verdad.

-Es bueno decir la verdad...La verdad os hará libres...

-Sí, pero todo lo que sube baja. Toda acción tiene una reacción -seguía Irma sin parar de hablar mientras se le enfriaba la sopa- Eso es física. Y yo sé de física. Sé hasta que hay un tipo de física que se llama física cuántica. Mis amigas de la academia de modelos no saben nada de nada. Sólo saben ser bonitas. Y aprovecharse de los hombres con plata, nada más. Yo no soy así. Quiero montar mi negocio.

-¿Qué tipo de negocio? - él estaba cada vez más asombrado con la conversación que les estaba dando aquella cara bonita que había conocido hacía un par de noches en una conocida discoteca de Paitilla

-Quiero montar un gimnasio. Me gusta estar fit. Y quiero ayudar a la gente a estar fit.

-La idea no es mala,....hacer lo que te gusta, y ganar dinero con ello. Me enamoras - acabo diciendo él.

-¡Pero mira que eres bobo! Si ni siquiera me conoces.... ¿Qué nos hemos visto? ¿Tres veces?

-Ya, pero me enamoras...

-¡¡¡No digas eso!!! Tú tienes a tu esposa, tienes que respetarla más le recriminaba ella.

Él se ruborizó. Ella tenía toda la razón. No podía enamorarse de aquella joven modelo que acababa de conocer. Era muy guapa y además muy inteligente. Y es cierto que sorprendía con ese discurso tan sincero y tan claro. Pero no podía dejarse llevar. Tenía que ser frío y calculador, como se esperaba de él. Pero no era así, lastimosamente no era así. Lo intentaba pero siempre su espíritu bohemio se apoderaba de él.

Para su concepto, un hombre de negocios como él, expatriado en un país lejano y exótico como lo era Filipinas, tenía que mantener la cabeza en los negocios y no dejarse engatusar por jovencitas de 20 años. Aunque tuvieran la piel suave, las piernas bonitas, y una carita de porcelana como Irma.

Casi al instante de conocerla, ella le había contado casi toda su vida. Que tenía 20 años, que tenía un hijo de 11 meses que sacar adelante, que su marido la había dejado sola, que era modelo y que había participado hacía dos años en el certamen Miss de su país.

Fa 80 anys, en1933, s´escrigue "El Perill Catala"

Publicat en 2005, en la Revista cultural "Revers" J. Hurtado En 1933, Josep Maria Bayarri escrigue l'ensaig titulat "El Perill Catala". En ell, Bayarri fa una presentacio exhaustiva del pensament imperialiste catala i donà el crit d'alarma denunciant els objectius ultims d'este perillos moviment: La fagotisacio cultural i politica de Valencia i el seu regne. Estem parlant dels anys 30. Del llibre, unicament es publicaren 500 eixemplars, que se varen vendre al preu de 2’5 pesetes. La reedicio del mateix es fa, hui en dia, imprescindible Bayarri, editor, poeta, intelectual i valencianiste de soca i arrell escriu "El Perill Catala" des de la rao, pero sense ocultar la seua tristea al vore cóm des de Catalunya es financien partits i associacions pancatalanistes. A pesar de lo impactant del titul, el llibre de Bayarri no es pot considerar "anticatalaniste". Es un crit d'esperança, en el que se proclama en entusiasme el dret de Valencia a SER, en mayuscules i sense complexos davant de ningu. Bayarri compren el nacionalisme catala, per sa condicio de nacionalista, pero lamenta que eixe "nacionalisme catala" s'estiga transformant en Imperialisme, i sobretot que estiga propiciant l'absorcio cultural i llingüistica de Valencia, per part de Catalunya, per a facilitat en el futur l'anexio politica.	J.M. Bayarri	Pero, no es queda Bayarri en l’anticatanisme esteril. La denuncia de Bayarri li servix per a expondre en mes claretat i mes firmea el seu patriotisme valencià: “La realitat de la Patria valenciana, fonamentada en la possessió de un territori, una rassa i una economía; de una historia i una tradició; de una llengua i una cultura; de un art i un dret; de una psicología i una espiritualitat, peculiars i distintius. Afirmem, per tant, el dret natural dels valencians a regular sa vida com a nació lliure per mig de son Estat nacional, ab la completa soberanía, independencia, que comporta: llejislativa, ejecutiva i judicial”. “El Perill Catala” desmonta esta argumentacio, pero ademes nos mostra que esta tactica catalana de desprestigiar el valencianisme no es nova, sino que es tan antiga que ya Bayarri la denunciava en 1932: “els valencians catalanisats i catalanisants, al no conseguir la satisfacció de somoure aquell sentiment en lo poble arrailat, decantantlo vers ses insesates apetencias, primer traten de denigrar l’unanim sentiment valencianofil tildantlo de ignorant i castellanisant” […] “Els propugnadors d’aquella tesis recománen, de vegades, que’s valencianisme; pero és en raó directa d’una castellanisació i malicciosament es reserven la esperanza i aviven la creencia, de que descatellanisantnos es catalanisem”.
	El nacionalisme valencià no se pot entendre sense la figura de Josep Maria Bayarri, pero tampoc se pot explicar l'obra de Josep Maria Bayarri sense haver experimentat els seus anhels de llibertat i d'amor a la patria valenciana, l'unica patria que ell coneixia, ni sense compartir sa fidelitat a la llengua valenciana, verdadera essencia i anima del nostre poble. Bayarri es troba en l’obligacio de no callar davant lo que ell considera una injusticia i un perill: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”[…]” ”La pretensió d’eixe pancatalanisme anula la nostra personalitat nacionalitat valenciana. Valencia queda extinguida en sa personalitat juridica”[…]

¿Als valencians mos ixen els conters? Necessitem un concert fiscal

Recentment, la Generalitat Valenciana ha eixit a dir que "a soles" tenen un deute de 5,584 millons d´euros, que s´ha reduit les perdues en un 16%, i que "unicament" tenen pendents 4,931 millons d´euros per pagar a proveedors....¡OLE!. Ya estem tots mes tranquils. Lo que passa es que en qualsevol empresa, si li diguem al jefe, o als accionistes que hem perdut encara que siguen 1.000 euros, que ha segut per una mala gestio, i damunt que no sabem com corregir la situacio,....segurament mos tiren al carrer ipso facto.

Pero la Generalitat Valenciana  is different.

I l´oposicio tambe. Perque ni PSPV ni Compromis, ni EU han demanat la dimissio del Conseller que ha donat estes "bones" noticies. Unicament han criticat la celebracio en Valencia de la Formula 1, i han demanat explicacions en cara de estar molt disgustats, en molta indignacio per tot aço,.....clar, l´oposicio, i sobretot Compromis s´oponen a la Formula 1 en Valencia, perque es la competencia de la Formula 1 en Barcelona.  ¿Formula 1 en Valencia? ¡¡¡No, no i no!!! ¿Que Valencia tinga protagonisme internacional un fi de semana? ...¡¡Aixo no pot ser!! (diuen els chics de Compromis)

Bo, en qualsevol cas, l´informacio del Conseller no es pot donar aixina. S´hauria de donar en temps real, en patrocini d´una empresa de rellonges i cronometros. Perque, a vore...si la Generalitat del PP pert a l´any 5.584 millons d´euros, aixo vol dir que... ¡¡¡La Generalitat Valenciana pert 10.654 euros per minut!! Entonces,...en el moment que ix el Conseller a donar l´informacio economica, com la roda de prensa dura mes 1 hora, el deute acumulat ya es de 637.442 euros MES QUE QUAN ESCOMENÇÀ A PARLAR....¿Aixo no es super greu? Senyors, estem parlant de mes de 100 millons de pesetes que pert la Generalitat Valenciana per hora. I ningu dimitix.

Pero un atra reflexio, des d´un atre punt de vista. Segons els estudis economics als que te access Accio Nacionalista Valenciana, la diferencia entre lo que ingressem a l´Estat en concepte d´imposts, menys lo que l´Estat transferix a la Generalitat Valenciana, tenint en conte les inversions directes de l´Estat, es a dir, el deficit entre lo que paguem i lo que mos tornen... Es de uns 6.000 millons d´euros.

¡Quina casuailitat! Si ingressarem els 6.000 millons d´euros que es queda Madrit i distribuix per tota Espanya per a pagar les festes de les atres autonomies (estic pensant en els EREs o el PER d´Andalucia, els diners que es gasta el Govern de Artur Mas en la Formula 1 en Montmelo i en subvencionar al lobby pancatalanisme en Valencia, o en la celebracio de les orgies interruptis preMadrit 2020) la Generalitat Valenciana, a pesar de lo mal que ho fan, no tindria deficit, sino superavit.

 

Per tant, pareix que està mes que clar. Valencia necessita un concert fiscal paregut al que tenen en el Regne de Navarra. Aixina els diners dels nostres imposts, es quedarien en casa i es podriem invertir en Valencia. I en lloc de morir-mos de la vergonya,... estariem orgullosos de ser valencians.

I un atra observacio. Si la Generalitat Valenciana gestionara directament els diners dels imposts dels valencians, ademes de tindre superavit, els proveedors de la Generalitat cobrarien. I cobrarien en total, vora 5.000 millons d´euros, que ara tenen retinguts en pagares i paper en el banc sense poder cobrar. Seriem liders economics, pero lo dit: Necessitem que els imposts dels valencians siguen per a inversions en Valencia.

Els ibers, Colon i Cervantes eren catalans

Fa unes semanes (en un intent desesperat per pareixer valencianistes) els del PP digueren en Les Corts Valencianes que el valencià era, en realitat, Iber*.

Els militants i agitadors de Compromis en les rets sociales, botaren rapidament en bromes i chafardechos de tot tipo, per a desprestigiar la llengua valenciana, i l´historia del nostre poble.

Ara, l´Institut Nova Historia diu que tant Cervantes com Colon eren en realitat catalans, i els de Compromis ya no es decollonen. Ara s´han quedat muts.

¿Per què? ¿Per què ARA els agitadors socials de Compromis en Twitter no fan gracietes en Internet? ¿Compartixen la teoria? ¿Tenen prohibit criticar les bobaes que diuen des de Catalunya? ¿Tot lo que vinga de Tramuntana està be? Es veu clarament, que son sucursalistes, i no volen molestar al seu amo. Encara que el seu amo, siga mes faba que el Ramonet (el dels chistes de Don Pio). Han quedat retratats com lo que son, pancatalanistes servils a lo que Barcelona els demana.

Si alguna cosa feta en Valencia fa competencia a lo català...ahi està el lobby catalanero de Compromis i les seues ramificacions d´enchufats en l´Universitat i la Conselleria per a desprestigiar-la.

Poden ser les Normes d´El Puig, per a escriure en valencià, per eixemple. Ells diran que son ridicules, anticientifiques, inventaes, etc...(com si les Normes per al Català no foren inventaes...¿O es que baixaren en Moises del Mont Sinai per voluntat de Jehova?)

¿Que mes coses poden desagradar a l´amo catala? ¿El Street Circuit de Formula 1 de Valencia? Ells diran que son diners malgastats. En canvit, la Formula 1 en Montmelo financiada en diners publics per la Generalitat de Catalunya està molt be. ¿L´Aeroport de Castello? ¡¡No!!. ¡Que a lo millor pot fer competencia a l´Aeroport de Reus! ¡Sacrilegi! ¿Algu ha sentit parlar mai de que l´Aeroport de Lleida te UN vol semanal en estiu, i que en hivern està tancat? ¿Les Falles? ¡Mal! Ells monten l'Intifalla per a carregar-se la festa.

El Port de Valencia -que en transport de mercaderies fa anys ha passat al Port de Barcelona-, tambe s´ha de criticar. Delicte ecologic en el Saler, diran els verts al dictat de la burguesia catalana. El Port de Barcelona, en canvi, NO...es un vergel natural per a les especies autoctones de la regio. Lo mateix que el Delta del Llobregat que dona llastima per la contaminacio, pero que a ningu interessa. L´opinio publica mai ha d´enterer-se de que el Port de Barcelona i la terminal d´AVE s´han carregat el Delta del Llobregat.

¿I la construccio en el litoral mediterraneu? De l´Ebre cap a baix un desastre. Benidorm per ad ells sera decadent. Pero... ¿I de l´Ebre cap amunt? ¿No han fet apartaments? ¿Salou que es? ¿I Lloret de Mar? ¿Ahi no n´hi ha especulacio inmobiliaria? ¿I Port Aventura es turisme de calitat i un model de sostenibilitat? Vinga, va...

*L´ocurrencia de l´Iber fon de Rafael Ferraro, que no te mala fe pero s´entera de la missa la mitat. Ell ha sentit campanes, i sol confondre peres en pomes. El Valencià no es Iber, clar. Pero si que es cert que el poble valencià te arrails iberes, edetanes. I que el sustrat iber es important per a la formacio del llati vulgar parlat en Valencia. Com en atres llengües de la península iberica, per supost. Tambe, en el català el sustrat dels pobles anteriors als romans es important.

*En l´obra de Cervantes “Persiles y Segismunda” es pot llegir que “cerca de Valencia...la hermosura de las mujeres y su extremada limpieza y graciosa lengua, con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable” (III, c.12) Miguel de Cervantes (Miquel Servant, per als sempre cientifics catalans) tambe deixà escrit que el Tirant lo Blanch era el millor llibre del mon, i fon escrit en VALENCIÀ "en vulgar valenciana perço que la nacio don yo so natural se puxa alegrar" com recorda Joanot Martorell en el prolec de la novela.

Si Cervantes i Martorell eren catalans...¿Per que lloaven aixina tot lo valencià? Perque no eren de Compromis, aixo està clar.

 

Els aeroports i els fantasmes

Tenim un problema. Els partits politics que tenen representacio en les Corts Valencians no servixen per a res, i nos costen molt cars.

 

Per una banda, està el partit de Barcenas: El Partit Popular. Un grup de persones sense idees clares ni ideologia definida, pero que "pressuntament" cobren extres i complements, i ademes pareix que "pressuntament" ho están cobrant en negre, dins d´un sobre, segons diu Pedro Jota i El Mundo. 

 

Per atra banda, estàn els del PSOE que fan lo que els dona la gana alla a on governen (EREs d´Andalucia, per eixemple).

 

Tambe en tenim als de Compromis, que lo mateix es repartixen 7 millons d´euros en el PP i el PSOE, en les Corts Valencianes, que acodixen a les eleccions europees de la mà dels seus benefactors catalans de Convergencia i Unio. Inclus, els mes radicals es fan fotos en els chics d´Esquerra Republicana de Catalunya, en una marfega dels Paisos Catalans. I es queden tan tranquils.

 

Puix be, igual que en tenim uns partits politics que no servixen per res, tenim un poble treballador, i uns empresaris que tenen ganes de crear riquea. I com aixo es aixina, el sector turistic d´Oropesa, Penyiscola, Alcosseber, etc... demanava des de fa temps un aeroport per atraure mes visites i turistes. L´idea es bona. No fea falta molt, en un aeroport chicotet ya en tenien prou.

 

Com els del PP son uns lladres, i no saben lo que fan, volgueren ficar la mà (es financien aixina, ficant la mà). El resultat es que l´aeroport de Castello te uns problemes en la calitat de la construccio de la pista d´aterrisage i la cosa no els ha eixit molt be, perque les obres no están acabades, i l´aeroport no està funcionant.

 

Pero clar, com en 2011 venien eleccions, Fabra (l´home que te mes sort jugant a la lotería) i els seus correligionaris del partit de Barcenas (todos por la pasta) anaren a fer l´inauguracio, tallaren la cinta,  sonava la banda de musica, Ripolles en el seu tipic en pijama anava de la mà de Fabra, i tots es preguntaven de que era la picaeta que s´anaven a cascar despres. M´ho imagine com en una película de Berlanga: Picaeta no, bruto, nosotros decimos catering.

 

 Els primers fantasmes, els de PP, inauguraren molt pronte i cagaren un proyecte que era bo. Pero els segons fantasmes, els de Compromis i el PSOE s´han dedicat a fer propaganda anti-Valencia  i anti-Castello, ridiculisant l´Aeroport de Castello de cara a l´exterior, donant una image molt roin de Valencia, es possible que irreparable.

 

Gracies ad estos, a uns i als atres, quan ixes per Valencia, la gent te pregunta: "¿Eres de Valencia,....pero qué pasa por ahí?".

 

Yo sempre els conteste  que el problema es que s´està criminalisant als valencians per a tapar lo que furten uns atres...¿Sabies que l´aeroport de Ciutat Real NO te vols i està tancat? ¿Saps que l´aeroport de Lleida construit per la Generalitat de Catalunya te a soles 2 vols a la semana? ¿Saps que les subvencions de la Generalitat de Catalunya a Spanair foren de 150 millons d´euros, i que Spanair ya no exitix? ¿¿¿¡¡¡¡¡¿Saps que l´inversio en l´aeroport de Barajas fon de 6.500 millons d´euros!!!!!???? Barajas te vols, pero en el cost de 45 aeroports com el de Castello.

 

¿Saps que l´aeroport de Castello no es l´unic aeroport fantasma d´Europa? ¿Algu parla dels aeroports de Burgos, Albacete, Leon o Corvera en Murcia? ¿Per que a soles parlen de Castello? ¿Per que criminalisen als valencians?. Ya està be.

 

El problema es el de sempre. Els valencians no estem cohesionats com a poble. No en tenim mijos de comunicacio ni partits politics forts que defenguem lo nostre. Crec que es el moment, de donar-nos conte de que necessitem tindre una veu d´estricta obediencia valenciana. Responsable, integra i honesta.

El metodo cientific i la AVLl

En 1962, per encarrec de la burguesía catalana, Joan Fuster intentà reescriure l´historia valenciana, en "Nosaltres els valencians". El resultat no sabem si arribà a ser una mala historieta, a comic de historia-ficcio tipo Dan Brown, o a propaganda politica de la pijor calitat.

Entre les idees absurdes que quedaren escrites en l´ensaig de Fuster, el principal dogma de fe es que els valencians som descendents dels catalans despuix la conquesta de Jaume I en 1238. L´axioma de la teoría fusteriana fon assumida per una chicoteta fraccio de l´Universitat de Valencia, i el dogma es converti en "ciencia" per repeticio. Alguns professors de l´Universitat copiaren, repetiren i publicaren la mentira de Fuster, en articuls, en llibres, i aixina este dogma quedà com a veritat cientifica, per ser recolzat per membres de l´Universitat. Pero mai ha segut demostrada cientificament per ningu. Ara vorem per que.

Una mentira, encara si la diu un profesor universitari no es una veritat cientifica. Per eixemple, catedratics islamics de l´Universitat de Teheran poden dir que està demostrat cientificament que el primer home, Adam, ve de l´argila, i ho "demostren" assegurant que l´home i l´argila compartixen els mateixos elements quimics, Carbo, Oxigen, etc,...Per a tots en Iran, aixo es considerat veritat cientifica i ademes es possible que siga inclus illegal parlar de Darwin en l´Universitat de Teheran. Lo pijor es que qui s´atrevixca a fer-ho, será llapidat per ser un conspirador d´Occident.

Pero, encara que un catedratic d´una universitat irani diga que l´home ve de l´argila, i que la dona es producte d´una costelleta d´Adam, tot aço no es mes que una historieta. Com les coses que escrigue Fuster.

Poc despuix del llibret de Fuster, fon el catedratic d´Universitat Antonio Ubieto, qui molt pronte demostrà cientificament, que la teoría de la reconquesta de Fuster era mentira. ¿Com ho feu? Cienticament, en documents de l´epoca.

En primer lloc observà els Llibres del Repartiment i del Avehinament. Formulà l´hipotesis de Fuster: Que els conqueridors eren catalans, i despuix experimentà  de l´unica manera que podia fer: Estudiant els llinages i origens dels conqueridors.

En principi, la teoria de Fuster es falsa des de l´inici. Perque Catalunya NO existia en 1238. Jaume I, era de Montpellier, i sa dona era d´Hungria. Pero encara aixina, Ubieto fon generos i li donà el titul de catala, als repobladors que vingueren de la Marca Hispanica o dels condats que ara es consideren com Catalunya.

La conclussio: A soles el 2% o 3% dels soldats que vingueren en Jaume I eren dels territoris que ara es diuen Catalunya. Ne vingueren mes navarros o genovesos, per eixemple, que pobladors d´una Catalunya que encara ni existía. ¿Com es posible que tan poquets soldats i ademes analfabets pogueren impondre un idioma a tota la poblacio del Regne de Valencia, que per contra, si que existia des de fa segles? La resposta es que la teoria de Fuster es falsa.

Ademes, s´han trobat documents escrits en romanç valencià ans de la vinguda de Jaume I, Tambe sabem de l´existencia de poetes musulmans escrivint en romanç, per eixemple en les harches, d´una important comunitat cristiana de Valencia...tantes i tantes proves que diuen que Fuster s´ho inventà tot per encarrec de Pujols en els 60, que no s´enten com l´unic argument de la AVLl per a negar l´existencia de la llengua valenciana siga eixe dogma tan ridicul que elucubrà Joan Fuster.

I pensem alguns,....si les uniques raons que troben els "academics" de la AVLl son els antics dogmes de fe de Joan Fuster, sobradament superats per l´investigacio d´Antonio Ubieto,....¿Que estàn fent els 21 membres de la AVLl tot el dia? Investigar, no. Aixo està clar. Llegir, tampoc. Perque haurien llegit a Ubieto. ¿Se passen tot el dia llegint el Marca i el diari Sport? ¿I els estem pagant 3'5 millons d´euros dels nostres imposts cada any per no fer res?

Pero es que, la teoria de Joan Fuster no te ni peus ni cap. La llengua valenciana ha evolucionat del llati, poc a poc, en diferents influencies. Quan arribaren els visigots germanics, no es pergue el romanç valencià. Quan arribaren els araps i berbers al Regne de Valencia, tampoc. La llengua millorà, s´adoptaren nous termes, pero no es pergue ni fon sustituit per l´arap ni per les llengües germaniques dels visigots. Perque si aixina haguera segut....¿Tambe s´hauria perdut el romanç catala en Catalunya quan els araps arribaren fins a França, no? ¿I despres com aparegue el romanç en la Marca Hispanica....per generacio espontanea?

Molt cientifics els de la AVLl no son, no...

El paralelisme entre la doctrina Fuster i la doctrina Jomeini

30 anys d´exposicio al catalanisme. No tenen presa.

Yo, com els demes jovens valencians a partir de 1983, he patit una exposicio al catalanisme dins de l´Escola primer i de l´Institut i l´Universitat despuix. I es que en el sistema educatiu valencià, els jovens  valencians no tenen dret a estudiar en "valencià". Als jovens se´ls impon l´ensenyança del catala, i d´esta manera se sustituix i suplanta la nostra llengua valenciana, per la llengua d´un dels territoris veins, el catala.

En les classes de "valencià" (quan de valencià tenen molt poquet) als jovens se´ls ensenya que el valencià es un dialecte del valencià i que el valencià, per tant no existix. Se´ls conta que la forma que tenen de parlar, la que han adepres en casa es incorrecta i inculta. I se´ls ensenya que els valencians som catalans, pero no tenim consciencia d´aixo perque nos han menjat el coco els espanyols.

El catalanisme no te presa. Saben que una majoria dels valencians no compra la seua teoria, i que molts nos rebotem contra la seua imposicio. Pero...una minoria, casi sempre fills d´inmigrants, assumixen eixa doctrina, en normalitat. Naturalment, els fills d´inmigrants no tenen consciencia de valencians i son mes facil de captar pel catalanisme.

Per atra banda, si el model ortografic, sintantic i gramatical d´ensenyança del "valencià" es identic que el catala, i eixe es el model que adeprenen els valencians, ya han guanyat. Perque ademes d´acostumbrar poquet a poquet a formes catalanes, nos lleven la possibilitat als valencians d'adependre i escriure la nostra llengua en normalitat i naturalitat en valencià i en Normes d´El Puig.


Orige d´este model educatiu catalaniste

L´orige d´este model educatiu, i d´este suicidi colectiu del valencià com a poble, no te atre que Joan Fuster, naixcut com a Juan de la Cruz Fuster, falangiste primer i servidor de la burguesía catalana despuix.

No entenc molt be per que, tots els jovens valencians han de llegir obligatoriament l´ensaig "Nosaltres, els valencians" De veres que no ho entenc. Pero es aixina. Els jovens valencians han de llegir sistematicament el llibret del falangiste de Sueca, ideolec del pancatalanisme valencià.

En "Nosaltres, els valencians", Fuster insulta als valencians com a poble.Ataca la seua dignitat, manipula l´historia i juga a fer-nos culpables de ser valencians. Ademes, fica com a natalici del poble valencià, la conquista del Regne de Valencia per part de Jaume I. Ans de Jaume I, no n´hi havia res. Estaven els valencians antics, que eren els moros. Despuix, els valencians nous, els catalans vinguts en Jaume I.

Pero,...¡Ay!, ¿Per que els valencians no hem tingut noticia mai en la vida de lo que nos conta Joan Fuster com a revelacio mesiatica?. Fuster troba una resposta: L´imperialisme castellà nos ha destruit l´identitat catalana, inos ha canviat l´historia. Pero, ara ell (el nou mesias) nos diu la veritat que estava amagada per segles d´historia manipulada: En realitat som catalans, pero no nos havien donat conter.

La doctrina Fuster, com la doctrina Jomeini: El paralelisme.

La doctrina Jomeini es pareguda a la de Fuster. Per a Jomeini, els perses no entenien be l´Islam per culpa de l´imperialisme occidental, en general, i el britanic en particular. No savien governar-se, i tenien unes lleis i formes d'actuar incorrectes i impures.. Pero que ningu patixca que aci està ell per a explicar a tota la Nacio Persa, com son en realitat les coses. En primer lloc,...¿Persia? ¿Qué es aixo? De Persia no volem tornar a sentir. Ara a soles es parlarà d'Iran. ¿Persia?, Total, a soles es una de les mes antigues nacions del mon. Per aixo, els perses han de reeducar-se. Han de tornar a ser lo que no havien segut mai, hasta que Jomeini s´iluminà i portà la llum a tots els demes.

Com Jomeini insulta als perses, Fuster insulta als valencians. Els valencians no es coneixen en realitat. No saben que son. ¿Valencia? ¿Un Regne Milenari? ¿En una cultura i una lliteratura propia que desenrolla un Segle d'Or ans que el castellà o el frances?  ¿El Tirant lo Blanch? ¿La Biblia Valenciana? ¿Antoni Canals diferenciant catala i valencià en el segle XIV? ¡Incults! No sabien res tots eixos. Estaven de conya, segurament. No volen ni tornar a sentir coses paregudes. Igual que els seguidors de Jomeini. A destruir tot lo que no entre dins de la nova doctrina marcada pel "amado líder mesianic".¿Persia, una civilisacio de les mes antigues el mon? ¡Quina barbaritat! ¿Les mil i una nits? ¡¡¡Propaganda occidental!!!

La solucio: Entre el cachondeo i la responsabilitat de ser valencià

Per a vacunar-nos de Fuster i dels seus seguidors moders, els de la coalicio Compromis, hem de trobar l´equilibri entre pendre-mos a Fuster a cachondeo per una banda, pero no quedar-mos ahí. Hem d´acceptar en resposabilitat que Som Valencians.

Per aixo, hem de trencar en indiferencia en el catalanisme de Fuster demostrant-li que no son ni com ell explica, ni som lo que ell descriu. Hem de preocupar-nos per adeprendre l´historia del Regne de Valencia, en el seu verdader orige en el segle VI en el rei visigot LeovildoV. Hem de coneixer que eren els mossaraps, com arrivà i governà el Sit Campeador, qui era San Pere Pascual, entendre el Llibre del Repartiment i del Avehinament. Coneixer el segle d´Or de la lliteratura valenciana. Les Germanies, etc, etc, etc,…

I sobretot, ademes de rebujar les expressions catalanisades que escoltem en l´escola i en Canal 9 hem d´utilisar el valencià i les Normes d´El Puig en el dia a dia, en les empreses, en la faena, en els e-mails, en les nostres relacions. Perque les Normes d´El Puig, la “y”, la “ch” i la nostra forma d´escriure es com el blau de la senyera. Un dels nostres simbols d´identitat.

La situacio es reversible, si volem. Si som constants, treballem, i sabem a on anem, Podem fer-ho. La solucio es civica, social,...i politica. Unicament en poder politic en els parlaments autonomics i estatals podrem desfer este problema, que començà en 1962.

Cultura del esfuerzo

Este video mola
 

Les conquistes patides

Machiavelli escrivia en “El Princip” que per a governar una ciutat o “principat”  que ans de ser ocupat tenia lleis i costums propies, se pot fer tres coses:

Primera: Destruir-la.

Segon: Instalar-se en ella.

Tercera: Deixar-la regir per les seues lleis, obligar-la a pagar un impost i estableixer un Govern format per persones de la mateixa ciutat pero que saben que sense l´ajuda del conqueridor no poden conservar el poder.

El Regne de Valencia ha patit diferents conquistes, ans i despres de que Machiavelli escriguera “El Princep”.

El Sit Campeador i Jaume I no arrasaren Valencia, tot lo contrari: Conservaren l´independencia del Regne de Valencia respecte ad atres territoris, i s’instalaren en el nostres Regne guanyant-se aixina als seus subdits.

Aixina, el Sit Campeador i Jaume I el Conqueridor, reafirmaren a pesar de la conquista, la nacionalitat valenciana, la nostra identitat com a poble independent de Castella i Arago, i els conqueridors se diluiren com a part del Regne que ya existía. Tot aixo, molt a pesar dels pancatalanistes, que situen la reconquista del Regne de Valencia per Jaume I com “genesis i naiximent del poble valencià”. Res mes llunt de la realitat. El poble valencià ya existia. El Regne de Valencia ya existia, i el romanç valencià mai s´havia deixat de parlar. 

Per contra, el primer Borbo, Felip V, despres de la desfeta d´Almansa en 1.707, obtà per la primera opcio que propon Machiavelli: Destruir el Regne de Valencia, arrasar  Xativa, cremant casa per casa tirant sal en els camps, i abolir els Furs del Regne de Valencia, “por justo derecho de Conquista”. Els valencians no nos rendirem, i continuarem lluitant, i poguerem guanyar a les tropes dels borbons en Almenara en 1711, i en els borbons es rendiren.

Un segle despres, concretament en 1.822 s´instauren les provincies, i es dividix el Regne de Valencia en “Castello, Valencia, Alacant i Murcia (incloguent Albacete)”, fomentant la divisio del nostre territori, ans ben vertebrat. Despres definitivament en 1.833 es dividix el territori en les tres provinvies Actuals, en algunes modificacions a finals del sigle XIX i principis del XX. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne. Llevaren la senyera real coronada. Encara que el poble guardà la senyera i la llengua en festes i tradicions.

En el segle XVIII, pense yo, el castellans i els borbons nos deixaren clar dos coses: Primer, que ya no seriem mai lliures com a poble, i segon, que si nos passara pel cap alçar-nos de nou, tornarien a cremar les nostres cases i tirar sal en els nostres camps. Per aixo, existix en els valencians, una por general a ficar-se en política, a demanar lo que nos correspon.

Eixa es una manera de conquerir molt radical i pero molt efectiva si maten a tots els conquertis, pero que si no, crea un resentiment que permaneix latent de generacio en generacio.

Algo paregut a lo que feren els borbons, es lo que feu Ciprià Ciscar, quan en 1983  fon Conseller d´Educacio de la Generalitat valenciana. Ciscar, el PSOE i el catalanisme feren una Nova Planta, en la nova llei de coneiximents en valencià, en este cas per a diluir la llengua valenciana dins del catalla.

Les Normes d´El Puig, firmades per mes de 1000 intelectuals valencians, son sustituides per les Normes de l`Institut d´Estudis Catalans, pero en molta habilitat utilicen el nom de Normes de Castello, eufemisticament. Per una banda, promulguen l´Unitat ortográfica i escrita de la llengua valenciana en la llengua catalana. Aixina confronten Castello en Valencia. Dividixen als valencians, lleven el Cap i Casal com referent del Regne, reduixen la Real Senyera Coronada com a simbol a soles de la ciutat de Valencia, i d´esta manera es mes fácil ser fagocitats per Catalunya.

Arrasen en la llengua valenciana en escoles, universitats i organismes oficials. Garrotà als que utilisen el valencià en ortografía valenciana de la RACV. Premis en forma de faena i carrecs en organismes publics i subvencions no mereixcudes. Impossicio d´obtindre el grau “Mitjà” per a treballar con a funcionari. Aixina, es premia a qui acepta passar per l´aro de la “subnormalitzacio” llingüistica, i deixar fora del sistema als que no.

Es crea en Valencia, un cos de funcionaris i treballaors publics que han de pegar la cabotà i vendret la seua dignitat com a valencians per un mig sou, segur, per a tota la vida, pero poca, poca faena. Ya tenim incrustat en la nostra societat, sempre exportadora, emprenedora, treballadora, una legio de panches contentes, quants mes millors,… Un cáncer per a la societat, pero ya s´ha fidelisar el vot i enfortir els partits politics  que repartixen els nostres diners. ¿Que no saben vostes que yo els haja de contar?

Ya entrant el segle XXI, Zaplana, (Edu I el cartagenero) fica una pedra mes per a la conquista i subordinacio dels valencians ad un poble extranger. Es pacta la llei i constitucio de la Academia Valenciana de la Llengua (d´eixa llengua…) d´esquenes al poble valencià, pero es fa d´una manera molt Machiavelica. En el boom economic, i en les arques de la Genelitat Valenciana, plenes de diners, compra voluntats.

Compren al membres mes debils de la RACV, i els seduixen en un bon sou per a tota la vida. I per tranquilisar les consciencies els parlen en paraules boniques com consens, pau social, i la grandea del seus gest i importancia historica de les seues persones.

A Xavier Casp, que estava vell i ya li quedava poquet en este mon, no el compren en diners, el compren la vanitat. L´eleven a categoria de savi  major del Regne, presenten en el Palau de la Musica una opera  seua, i li fan mil honors.  Llastima que el GAV embrutix la sala d´actes en llitres de pis de poc. Pobra Casp i familia. Estes coses no es fan…

El resultat d´esta zaplanada (ideada per Pujol i consentida per Aznar) es que 12 anys depres, la AVLl no ha servit per a res de profit: Encara no ha tret ni un diccionari, i a soles es una maquina de tirar diners en reunions esterils, jornades inutils, exposicions a les que no va ni el Tato, i descredit, mes descredit per als seus membres. Ademest ha servit per a enfrontar al valencianisme en la RACV i debilitar-mos a tots.

Conclusio,…el PP i Zaplana nos conqueri en la tercera modalitat de Machiavelo:  En un govern de locals que sap que no pot fer res sense l´ajuda del partit i estructures de Govern de Madrit.

Agarra rapidament totes les  estructures de poder que havia creat el PSOE. Aprofita el poder de la Generalitat, Diputacion i Ajuntaments per a moure diners, enriquir-se i endeutar-nos. Es fa en el control de Bancaixa, Banco de Valencia i la CAM. Promocions inmobiliaries, negocis de tot tipo son avalats i financiats per les nostres caixes, pero una pessima gestio d´estos politicastros, buiden les caixers de diners, i afonen les empreses.

RTVV, i les Conselleries d´Educacio, eixa es una atra historia. Agarren la direccio de Canal 9 i la Conselleria, pero l´estructura no les toquen. Quedant el mateix director de Politica Llingüistica en els primers governs del PP. Ahí queden convivint el catalanisme que havia recolçat al PSPV i el PP. S´ho repartixen. Tu no me fas mal a mi, i yo no te toque a tu. Yo t´ajude si tu m´ajudes. I aixina veem uns informatius de Canal 9, parlant en perfect hibrit catala-valencià en accent apichat, parlat per castellanoparlant, diguent “nosaltres”, “alheshores”, “gespa”, “vacances”, i “esports” com si fora la cosa mes normal del mon, periodistes parlant en “catalanisat” alabant a Rita, a Zaplana i a Camps, fins a l´ultim moment.

Convivencia normal entre els pancatalanistes del BLOC i PSPV i pijos del PP. Tots contents, tots tranquils. Vivint en els diners dels meus imposts.

¿Hasda quan ?

L´opinio del professor de sociollinguistica de l´Universite de Rennes, Philipe Blanchet del valencià

En el II Congres de la Llengua valenciana es va llegir un text d'el professor de Sociollinguistica de l'Universitat de Rennes, Philippe Blanchet, en el que defenia la personalitat llinguistica de la Llengua valenciana , i comparava la pressio catalanista sobre la llengua valenciana, en la pressio occitanista, sobre el provençal. Aci teniu un resum de lo que es va llegir en el Congres:

 

Tanto el Provenzal como el Valenciano (entre otros casos) se enfrentan a un proceso similar algo sorprendente de que puedan convertirse en “dialectos” de otras así llamadas “lenguas minoritarias”. El Valenciano, el tema principal de este congreso, tiene que hacer frente a la presión del Castellano dentro de un sistema disglósico usual (“una lengua vehícular estatal versus a una vernácula local”) y a la presión del Catalán, un vecino muy poderoso. El Provenzal tiene que hacer frente a la presión del Francés y del Occitano (un vecino ligeramente menos poderoso). Todas las lenguas implicadas en estos complejos procesos son romances y, por tanto, bastante próximas entre sí desde un punto de vista tipológico puro.

 

            El Valenciano satisface los criterios sociolingüísticos (incluyendo los sociopolíticos) para ser considerado como una lengua distinta (y no como variedad del Catalán). Una prueba notable de esto es el hecho de que así ha sido reconocido oficial y democráticamente por la Comunidad Valenciana en 1982 y 1983, dentro del marco de la Constitución Española de 1978. No obstante, algunas personas y organismos procedentes de diversos campos siguen insistiendo en afirmar que es Catalán, por diversas razones bien conocidas y refutables.

Missal en Llengua Valenciana

Existix un missal en Llengua valenciana des de 1978, gracies a Mossen Almiñana

Regne de Valencia, 27 de Juliol de 2004

 

JVH- Des de 1978, es pot donar la missa en Llengua valenciana, gracies al treball de Mossen Almiñana (autor de l'obra "El Crit de la Llengua", entre atres).

 

Mossen Almiñana i el seu equip de colaboradors, prepararen en 1978 els texts "Ordinari de la missa en Llengua valenciana" i "Propi del temps en Llengua valenciana", per a ajudar en la celebracio de l'Eucaristia. Tambe es obra de Mossen Almiñana el "Ritual dels sacraments en Llengua valenciana".

 

Estes obres, que pretenen transmetre la paraula de Deu en l'idioma valencià, arrivaren 16 anys despres de que el "Concili Vaticà II" (1962) encomanara la celebracio dels rituals catolics en les llengües modernes de cada territori, abandonant el llati com fins

 entonces era habitual.

      

Els mencionats "'Ordinari de la missa en Llengua valenciana" i "Propi del temps en Llengua valenciana" son dos texts que ya podrien estar consolidats en les esglesies valencianes si no fora per la pressio catalanista que impedix que tots els proyectes per a fer natural la llengua valenciana en tots els ambits socials, es puguen desenrollar en normalitat.

 

Ademes, el 8 de desembre de 1984 fon presentada solemnement la primera edicio dels "Quatre evangelis" en Llengua valenciana. La traduccio de "Els quatre evangelis" feta per Josep Almiñana Valles i Lluis Alcon Edo fon aprovada per la Comissio Permanent de la Conferencia Episcopal Espanyola, en sa reunio del 2 al 4 de Maig de 1984.

Ara, la presidenta de la Academia catalanista promoguda per Eduardo Zaplana "AVLl" -Ascensión Figueres- i els seus companyers colaboracionistes (entre els quals es troben, desgraciadament, els ex-valencianistes Artur Ahuir o Angel Calpe, per a vergonya de tot el nostre moviment) intenten forçar a l'Arquebisbat de Valencia per mig d'una nova campanya en la que volen impondre un "missal en catala". Un missal que, obviament, s'alluntaria del parlar tradicional valencià, i que forma part de la vella aspiracio catalanista d'anexio de la llengua valenciana al sistema llingüistic catala.

Desgraciadament, la llengua valenciana es troba en un moment de maxima debilitat per la pressio catalanista i no sabem com actuarà l'Arquebisbat de Valencia en els proxims anys. De moment, l'Arquebisbe es mostra prudent (a la seua manera) i opta per una decissio que no ajuda tampoc a la llengua valenciana: Oferir unicament misses en castellà.

NOTA: L'obra de Mossen Almiñana "El crit de la Llengua" està disponible totalment debades en la web de Lo Rat Penat en format pdf, i resulta una consulta fonamental per als amants de la llengua valenciana.

El guru de l´economica domestica

Chimo, era un guru de l´economia domestica i ningu ho sabia, de moment. Pero des de chicotet ya ho tenia clar: No volia tindre coche en propietat. ¿Que costa comprar un coche? Uno que estiguera be, clar...No menys de 30.000 euros,.... res d´un SEAT ni coses per l´estil. ¿I el segur? ¿I la gasolina? ¿I la plaça de garaig? ¿I els imposts? ¿I haure de conduir yo?. Molts diners, i molta faena.

Si tenies els 30.000 euros, que ya era dir,... ¿No se donava conter ningu que es millor deixar eixos 30.000 euros tranquils en el banc, en un deposit a terme i pagar-se un taxi cada dia? ¿O agarrar el metro, o millor,...anar en bici?

I si no els tenies...demanar un prestam al banc o a la financera per a,... ademes de perdre els diners.... tindre que pagar interessos,...¡Una idea de folls! El pijor negoci que pugueres fer en ta vida, aixo de comprar-se un coche.

Esta filosofia de vida seua li havia costat molts problemes i incomprensions. Mes encara des de que havia escomençat a festejar en una chiqueta molt guapa, én uns ulls verts preciossos i  una gran pau interior. Ella volia un coche gran, tecnologia alemana,...¿Existiria algun algoritme matematic que explicara l'aficio de les dones pels coches grans? Segur que si, pensava Chimo.

Merche, la novia, estava molt llandosa en aixo de que Chimo es comprara un coche. I l'orige de moltes discussions era esperant un taxi. L´ultima gran discussio, este divendres.

Per a solucionar el cabreig de Merche, i per reforçar la seua magnifica teoria, Chimo planificà un viage a Morella. El pla era llogic, estava tot molt ben argumentat i explicat en una simulacio Excel.

-Merche, imagina que nos hem comprat un coche fa sis messos. Mira la taula excel que he preparat.
-¿Roig?
-¿Com?
-Que si el coche que m´he d´imaginar que mos hem comprat es roig...
-Siiiiiiiiii

En realitat a Merche li impressionaven els coches, pero a l´igual que a totes les atres dones, lo que mes l´impressionaven, ans inclus que els coches deportius eren les fulles excel, les formules matematiques i les grafiques que preparava els tipets com Chimo. Per aixo estava en ell, per a sentit parlar de numeros, series numeriques, logaritmos, i programacio en Visual Basic.

-¿Veus Merche? Aci he ficat l´inversio en diners d´un coche. En esta columna, per a cada mes, el cost de depreciacio. En esta que tens al costat, el cost d´amortiçacio, aci el cost de manteniment, aci el cost financer, el cost d´oportunitat,... i aci per ultim el preu residual del coche cada mes. ¿Entens?

Merche, que no entenia res, ficava cara de que ho entenia tot, i dissimulava . Pero lo que realment sentia era que tots eixos numeros i grafiques eren molt sexys.

-Entonces, agarre el cost associat per interval de temps, i me n´ix que lo que m´haguera gastat esta semana en un coche son 250 euros. O siga que tenim un pressupost de 250 euros per a llogar un Audi TT que està d´oferta en AVIS per tres dies, anar a Morella,  passar el fi de semana, pujar al castell, menjar en Casa Roque, i dormir en un hostalet tipic, ¿te pareix be?

-¿L´Audi TT que anem a llogar es roig?
-No ho se. Preguntare.
-Si es roig, si que el vullc.
-Ara cride...

Al final, en AVIS no tenien Audi TT en color roig, pero si en Hertz, aixina que canviaren de companyia, prepararen les maletes i anaren direccio Morella. Una vegada alla, Chimo s´imaginava a Francesc de Vinatea jugant a pilota de chicotet per eixos carres, a Blasco d´Alago lluitant contra els moros... i l´explicava a Merche:

-En Morella, naixque Francesc de Vinatea un tio en un parell de collons, que defengué els Furs del Regne de Valencia davant del mateix rei Alfons II i Leonor de Castella. ¿Igual que ara, eh?.

A Merche totes eixes histories de Chimo li tenien igual, aixina que canvià de tema.

Anaren a dinar a Casa Roque, pero estava tancat, aixina que optaren per dinar el Mesón del Pastor, encara que el kebab del canto, no tenia mala pinta. En el postre, Chimo insisti:

-¿Veus com el meu plantejament anti compra de coche es molt interessant? Ademes, aixina, podem llogar un coche nou cada semana. Estar sempre en el mateix coche es aborrit, i a la llarga te canses d´estar sempre el mateix. Es millor canviar de quan en quan.

-Un moment -digue Merche molt alarmada.- ...¿A mi tambe me voldries canviar i estrenar novia cada mes?
-Mmm, ¿El tanga que portaria la meua nova novia seria roig?

Evidement, Chimo era un guru de l´economia domestica, pero el seu sentit de l´humor i l´oportunitat no agradaven massa a Merche.

Aixina que un dia, Merche es plantà, i envià a Chimo, i el seu plantejament economic a fer la mà. I aci escomençaren els problems.

Realment, el problema de tot aço es que Chimo estava realment enamorat de Merche. Chimo es donà conter que tota la seua teoria anti-coches era correcta, pero lo mes important per ad ell no era la teoria, era estar eén Merche. Per tant, i encara anant contra els seus principis economics, Chimo que s´havia tornat majara despres de que Merche li donara carabasses, anà al concessionari Audi mes prop, en l´Avinguda Tres Forques, a un tal Pepe Boix, el  millor venedor de motos de  Valencia i es comprà un Audi TT roig, en tots els gadgets que savia que agradarien a Merche.

Pero la cosa estava ya perduda, Merche que segons l´horoscop chino era molt cabuda, ya no volia ni a Chimo, ni un Audi TT roig, ni sentir de fulles excel ni histories del Regne de Valencia.

-Ya no estic enamorada- Li digue.

La cosa es ficà molt mal, perque Chimo, no tenia diners per a pagar el Audi TT, i sense diners i sense Merche, se´n anà a sopar a un restaurant chino del carrer de la Pau (que ara es una tenda de ropa) i trobà la solucio en una borseta de sucre per al cafe: "La felicitat consistix en ser fidel a tu mateix". Ho entengue molt rapidament, gracies a que el licor chino li havia despejat el cap: No tenia mes solucio que tornar a ser ell mateix. Pero ya no volia ser ell mateix en Valencia volia anar-se´n molt llunt. I aixina ocorregue.

Poquet a poquet, ordenà les seues idees, i escomençà a escriure la seua teoria microeconomica. ¿Que no s´havia fet ric un gringo imbecil escrivint sobre el negoci del Starbacks i ara era un best-seller? Pues ell feu igual.

De quan en quan, per a concentrar-se en l´escritura es ficava en youtube, no se sap molt be per qué, el "Aisha" de Khaled, i mentres sentia "comme si je n´existait pas, elle est passe a cote de moi"..., es plenava un got de mistela valenciana per sentir la terra dins de si. Prisioner d'esta melancolia, escrivia i escrivia la seua teoria economica anti-crisis, anti-compra de coches, i la melodia d´Aisha sonava i sonava...Aisha, Aisha, ecoute moi, Aisha, Aisha, regarde moi....

Passaren els anys, i despres de molta faena, el llibre de Chimo es publicà en EEUU, que es a on estes coses interessen realment, i es titulava: "Tired of working for your car? Be free now"

A lo millor el titul era massa coent, pero fon idea de l´editor -un italo-americà de nom Salva Palmito- i en estes coses l´editor manava. La qüestio es que el llibre de Chimo fon bestseller internacional, i Chimo volgue promocionar-lo tambe en Valencià, en un dels salons de l´hotel Astoria.

Despres de la presentacio, i com li agradava passejar, Chimo agarrà el carrer del Poeta Querol, i baixà pel carrer de les Barques hasda Pintor Sorolla. Ya en el canto en el carrer de Comedias, un Audi TT Roig es parà a la seua altura. Baixà la finestra del coche i era Merche:

-Chimo, m´agradat molt el teu llibre, ¿Puges al coche i me´l dediques?
-Merche, el coche...¿Te l´has comprat o es llogat?

Merche pujà la finestra i se´n anà.

Chimo continuant passejant lliurement cap al Parterre. Mirant l´estatua de Jaume I comprengue que era lliure.

EL GOVERN D´ESPANYA LI REGALA EL BANC DE VALENCIA A LA CATALANA CAIXABANC

El Govern d´Espanya li ha regalat el Banc de Valencia als catalans de Caixabanc (La Caixa). D´esta manera, Isidre Fainé, president de LaCaixa passa a dominar el Banc de Valencia.

Els 47.000 accionistes valencians paguen el pato

En novembre de 2011, el Banc d´Espanya decidi intervindre el Banco de Valencia per un supost  forat de 1000 millons d´euros. A partir d´este moment, fon el FROB qui començà a comandar el Banco en Antonio Iturriaga i Margarita Reyes com principals gestors. Es feu una operacio acordeo i el FROB es quedà en el 90% del capital del Banc Valencia, mentres que els accionistes varen vore reduit el valor nominal de les seues accions a 20 centims d´euro. Fa dos anys, les accions estaven en un valor de vora 5 euros, pero el maxim historic era de mes de 10 euros.

Necessitats de capital

La consultora Olyver Wyman, despres d´una auditoria dels conters del Banc de Valencia, estimà que les necessitats de capital en el pijor dels escenaris era de 3.462 millons d’euros. Aixo no vol dir que el Banc de Valencia necessitara 3.462 millons d´euros. Era un test,  que estimava a futur, en cas de que tots els credits concedits pel Banc als seus clients foren tots fallits, o siga una hecatombe económica.

Un any i dos messos mes tart, el FROB traspasà al SEREB actius “dubtosos o toxics” del Banc de Valencia per un valor de 6.000 millons (o siga Banc de Valencia quedaria net), i poc despres inyecten 4.500 millons d´euros mes.

La sospita

No s´ha de fer un geni de les matematiques per a saber que si en el pijor dels escenaris, el Banc de Valencia necessitava 3462 millons d´euros en un hipotetic cas de hecatombe financiera (que no te per que pasar), i si s´inyecten 4.500 millons d´euros al Banc de Valencia (quan ya es propietat de la Caixa) estem davant d´un regal de milllons i millons d´euros per a laCaixa, segurament perque laCaixa tambe està en problemes economics i s´estan amagant este fet darrere del Banc de Valencia.

¿Que hem perdut els valencians?

De moment, es tancaràn el 90% de les sucursals del Banc de Valencia, i vora 1000 treballadors se´n aniran al carrer.

Els accionistes han perdut casi la totalitat dels seus diners.

Algunes families valencianes importants: Lladro, Noguera,Boluda, Girona, i empresaris textils com Celestino Aznar, de la ceramica Porcelanosa, Torrecid,  etc…han perdut una fortuna, i molta influencia económica. Algunes d´estes families apoyaren el valencianisme politic.

Valencia ha perdut tota la seua influencia financiera, i les decissions economiques ya no es prenen en Valencia, tot ha passat a estar decidit en Madrit, Bilbao, i Barcelona.

El ciutada normal està donant-se conte que els bancs chicotets i mijans estan desapareguent, i s´estàn creant 4 o 5 megabancs que ho controlen tot. Es a dir, menos competencia i pijor condicions per als clients.

¿Que ha guanyat laCaixa?

Primer compra una marca emblematica: Banco de Valencia.

Despres del regal del Banc d´Espanya, laCaixa s´apunta fins  a 1.400 millons de ganancies al fer-se en el Banc de Valencia, segons el Confidencial.com

Tambe es fara en el control d´Aguas de Valencia, Bodegas Riojanas, i les inversions industrials del Banc de Valencia, parcs eolics, etc…

Ademes, laCaixa que a soles tenia un 9% de presencia en Valencia, adquirix la ret de sucursals i clients del Banc de Valencia, el sext banc mes important d´Espanya hasda a l´any passat.

La reaccio dels accionistes

Els accionistes s´ha organisat al voltant de la Plataforma proBanco de Valencia i s´està demanant que es declare nula la venda del Banc de Valencia a laCaixabanc.  L´operacio no ha segut transparent, i els dubtes legals existixen.

¿I si...?

¿I si en lloc de donar-li 4.500 millons d´euros a laCaixa per a sanejar Banc de Valencia, estos diners hagueran anat directament al Banc de Valencia i els seus accionistes? ¿Que ha fet laCaixa a banda de despedir treballadors, tancar sucursals, rebre els diners dels FROB i aportar al SEREB 6.000 millons en actius toxics?