¡Indios, sí!…pero tancaets en les reserves

Per Jaume Hurtado

Els Estats Units d’America ocupen un territori de mes de 9millons de m2, que va des de l’Atlantic fins a l’Ocean Pacific. En este territori, habitaven centenars de tribus indigenes americanes, én costums propies. Tot aixo es trencà quan els colons anglesos i europeus arribaren i començaren a ocupar les seues terres.

La politica colonial deixà als indios 3 camins possibles:

1. Ser esclaus dels colons i/o ser assimilats
2. Declaracio de guerra, aniquilacio i mort.
3. Desplaçar-se cap a les les terres que no volien els colons.

En l´ actualitat, els supervivents indios, o be han segut assimilats en la cultura yankee, o be viuen en les reserves. En estes reserves, els indios gogen de certa independencia, tenen dret a mantindre costums, folklor, anar vestits én plumes com en les pelicules de l’Oest per a disfrute dels turistes, i se’ls permitix aplicar algunes lleis propies, sense que falte l´ alcohol per a passar el dia a dia. Inclus es practica l’autofinançacio gracies a mijos de subsistencia basats en el jocs d’azar, i els souvernirs turistics. Aplicant estes regles facils, als indios se’l permet viure en semi llibertat, aixo sí, tancats en el seu mon, sense molestar massa als americans.

L’estrategia del Partit Popular cap al valencianisme ha segut similar a la practicada pels Estats Unics d’America én els indios americans. Les tres opcions eren casi identiques:

1. Guerra, destruccio i mort per als discols
2. Esclavitut i assimilacio per als mansos
3. Creacio de reserves, dins del sistema, a on poder practicar el folklor, inclus lluint les plumes, i én aparent llibertat “practicar valencianisme”, aixo si, dins de les reserves, o siga dins d’associacions folkloriques, culturals o civiques.

En el cas valencià, sense donar noms ni ficar eixemples concrets, els integrants dels grups 2 i 3, o siga els esclaus i els que viuen enn les reserves assimilades pel sistema , eren/son utilisats de manera indirecta per a fer la guerra cap als pobres desgraciats que s’atreviren a no ser ni assimilats ni esclavisats pel sistema.

Una de les regles fonamentals de les reserves indies es la de “no fer politica”. No anar contra el sistema, millor dit. Perque politica contra els enemics del Partido Popular sí que poden fer i sí que fan. Igual, els indios americans de les reserves critiquen als enemics dels Estats Units d’America, Iran, Sadam Hussein, l’arquebispe de Canterbury o la pimpinela escarlata, veges tu a saber.

Ara, quan ya no manen els yankees campistes o els confederats surenys zaplanistes (perque s’ha vist que els colons tambe es peleen entre ells en cruenta guerra civil), i ara qui mana es Compromis, la politica cap als indios de les reserves ha variat. El govern yankee vol canviar les regles del folklor. Les plumes que fins ara eren valides s´han de canviar per unes noves. Tot aixo ha creat, pel moment una gran confusio en els indios de les reserves. Son massa anys én un amo conegut. ¿Canviar de costums i continuar vivint en la reserva tranquil? ¿O entendre quin era l´engany dins de la reserva i cabalgar cap a la llibertat?

Ser esclau es comodo. Ya vorem…com diu Noam Chomsky

"Constatem que el conformisme es el cami facil, i la vía al privilegi i al prestigi; la disidencia porta costs  personals".

En  tot cas, anime a tots  a  ser disidents de  l´actual sistema. A deixar  de ser indios o valencianistes dins de reserves que mos deixen els colons populars, reservant-mos unicament uns poquets temes per al debat: Llengua, senyera i cultura.

Tot el territori es nostre. Tots els temes son nostres. Podem assumir qualsevol discurs, plantejar qualsevol tema, entrar en qualsevol dialectica. ¿Per qué  no?

I evidentment, la solucio es politica. La batalla  s'ha de plantejar en el camp politic, en les eleccions. Pero en discurs complet, mostrant les solucions, i canviant l'estrategia.  Els  valencians sabem crear empreses, crear  riquea, llocs de treball, exportar, liderar...¿Per qué no podem estar  en politica i manar? 

De fet, si continuem en mans de politics incompetents, i de ser reservistes...estem perduts.  Ara toca  reorganisar-se  i començar  a canviar la politica valenciana. Primer, les persones, despuix els  barris i municipis. I recuperarém Valencia.

El cromosoma meninfot

Les experiencies traumatiques canvien els cromosomes i la genetica de les persones, afectant inclus a les generacions següents. Aixo diuen estudis cientifics com el de Rachel Yehuda que expliquen l'ansietat, estres i panic que experimenten els descendents de l´Holocaust nazi contra els jueus en la II Guerra Mondial.

Aixina, fills i nets de supervivents jueus de l´Holocaust tenen predisposicio a l'estres post traumatic, hipertensio, i a la por.

Els valencians hem tengut varies experiencies traumatiques que han marcat la nostra identitat com a poble, el nostre individualisme i desconfiança social per instint de supervivencia, la por i el meninfotisme  psicologic com mecanisme de defensa

1. La guerra de les Germanies

2. L'expulsio dels moriscs

3. La batalla d'Almansa, abolicio dels Furs, Decreto de Nueva Planta i divisio provincial

4. El caos de la II Republica i Guerra Civil espanyola

5. El fracas d'Unio Valenciana, la mort de Gonzalez Lizondo en el parlament valencià i la compra-venda de "valencianistes" al Partit Popular

Cada un d'estos fets, ha generat en el nostre colectiu un sentiment de culpa, de por irracional a ser i mostrar-se com valencians, mes enllà del folklor, i la festa. Els efectes traumatics de cada un d'estos durs colps a la nostra essencia, pot ser haja desencadenant en el meninfotisme politic. Una conseqüencia mes d’aixo, encara que ho neguen els fusterians, els ha portat a entregar Compromis a Podemos i al centralisme madrileny  de Pablo Iglesias, un tio mes madrileny i mes chulo que Pichi, estimat Gary

Si no fora poc, per a que no se mos oblide, des de fora, en totes les televisions i radios espanyoles mos recorden repetitivament que els "valencians son corruptes". Per a rematar, els representants locals  del catalanisme i madrilenyisme oficial, mos bombardejen en el mensage del pessimisme: Meninfotisme, divisio i incapacitat. Este mensage ha calat prou, i es repetit pels gurus de l'antivalencianisme.

Des de chiquets tambe: En les escoles i instituts el poder ha machacat al poble valencià én l'imposicio d'una idea  absurda per la qual parlar castellà es la finor o simplement te mes categoria (epoca franquista) o que el valencià es un catala mal parlat, corrompit, i que per tant hem de variar la llengua valenciana assimilant el catala barceloni. Extrany  i ridicul, perque la Llengua valenciana  ademes de ser la llengua intelectual i  culta europea del segle XIV  i XV, es la primera  que  te  un segle d'or, i es molt proxima al llati, ademes  de tindre una fonetica preciossa i un lexic molt ric.

Per culpa d'este sentiment derrotiste, la societat valenciana practicament no es va inmutar quan Banco de Valencia, CAM, Bancaixa, o el Valencia C.F. deixaren de ser de capital valencià. ¿Qui s'atrevix en este context a dir que els valencians podem ser bon gestors o tenim dret a dirigir l'economica i les finances? ¿Qui?

Sempre he fugit de les velles glories, dels que estàn cremats, dels que pinten sempre un futur negre. En el valencianisme i en la vida. Se quin es el problema, i ara psicolecs americans ho identifiquen per mig d'un estudi, si...pero tot es pot canviar, tot es pot superar.

Ya se que decapitaren a Joan Llorens, a Vicent Peris, i als liders dels agermanats per lluitar per la llibertat. Ya se que arrasaren Xativa, aniquilaren el Regne, implantaren el Decreto de Nueva Planta i les lleis de Castella "por justo derecho de conquista". Se que mataren a llauraors, a monges, catolics, per tindre Fe, o a republicans valencians, en la guerra i la postguerra. Ho se. He llegit els problemes per  a aprobar l'Estatut Valencià de 1931 a 1936. Si, no m´oblide que   a Gonzalez Lizondo el materen els seus, i que els peperos  que es burlaven d'ell, despuix utilisaren la seua figura per a matar al valencianisme politic, com arma psicologica mes poderosa que la compra de voluntats de tants

¿I que?

Podem canviar les coses, eixa por ya tambe l’he patit, tambe m'atenaça alguna nit. Tambe sue pensant que per estar en  politica i defendre la llibertat vindràn les tropes borboniques, cremaràn ma casa i escamparan sal en els meus camps, i no tindre un futur.

Pero despuix, desperte del mal son, me tranquilise, comprove lo grans que som els valencians, en que tenim rao, juguem en casa i temps per davant i confie en...¡Que guanyarém!