martes, 5 de julio de 2016

¡Indios, sí!…pero tancaets en les reserves

Per Jaume Hurtado

Els Estats Units d’America ocupen un territori de mes de 9millons de m2, que va des de l’Atlantic fins a l’Ocean Pacific. En este territori, habitaven centenars de tribus indigenes americanes, én costums propies. Tot aixo es trencà quan els colons anglesos i europeus arribaren i començaren a ocupar les seues terres.
La politica colonial deixà als indios 3 camins possibles:
1. Ser esclaus dels colons i/o ser assimilats
2. Declaracio de guerra, aniquilacio i mort.
3. Desplaçar-se cap a les les terres que no volien els colons.
En l´ actualitat, els supervivents indios, o be han segut assimilats en la cultura yankee, o be viuen en les reserves. En estes reserves, els indios gogen de certa independencia, tenen dret a mantindre costums, folklor, anar vestits én plumes com en les pelicules de l’Oest per a disfrute dels turistes, i se’ls permitix aplicar algunes lleis propies, sense que falte l´ alcohol per a passar el dia a dia. Inclus es practica l’autofinançacio gracies a mijos de subsistencia basats en el jocs d’azar, i els souvernirs turistics. Aplicant estes regles facils, als indios se’l permet viure en semi llibertat, aixo sí, tancats en el seu mon, sense molestar massa als americans.
L’estrategia del Partit Popular cap al valencianisme ha segut similar a la practicada pels Estats Unics d’America én els indios americans. Les tres opcions eren casi identiques:
1. Guerra, destruccio i mort per als discols
2. Esclavitut i assimilacio per als mansos
3. Creacio de reserves, dins del sistema, a on poder practicar el folklor, inclus lluint les plumes, i én aparent llibertat “practicar valencianisme”, aixo si, dins de les reserves, o siga dins d’associacions folkloriques, culturals o civiques.
En el cas valencià, sense donar noms ni ficar eixemples concrets, els integrants dels grups 2 i 3, o siga els esclaus i els que viuen enn les reserves assimilades pel sistema , eren/son utilisats de manera indirecta per a fer la guerra cap als pobres desgraciats que s’atreviren a no ser ni assimilats ni esclavisats pel sistema.
Una de les regles fonamentals de les reserves indies es la de “no fer politica”. No anar contra el sistema, millor dit. Perque politica contra els enemics del Partido Popular sí que poden fer i sí que fan. Igual, els indios americans de les reserves critiquen als enemics dels Estats Units d’America, Iran, Sadam Hussein, l’arquebispe de Canterbury o la pimpinela escarlata, veges tu a saber.
Ara, quan ya no manen els yankees campistes o els confederats surenys zaplanistes (perque s’ha vist que els colons tambe es peleen entre ells en cruenta guerra civil), i ara qui mana es Compromis, la politica cap als indios de les reserves ha variat. El govern yankee vol canviar les regles del folklor. Les plumes que fins ara eren valides s´han de canviar per unes noves. Tot aixo ha creat, pel moment una gran confusio en els indios de les reserves. Son massa anys én un amo conegut. ¿Canviar de costums i continuar vivint en la reserva tranquil? ¿O entendre quin era l´engany dins de la reserva i cabalgar cap a la llibertat?

Ser esclau es comodo. Ya vorem…com diu Noam Chomsky
"Constatem que el conformisme es el cami facil, i la vía al privilegi i al prestigi; la disidencia porta costs  personals".
En  tot cas, anime a tots  a  ser disidents de  l´actual sistema. A deixar  de ser indios o valencianistes dins de reserves que mos deixen els colons populars, reservant-mos unicament uns poquets temes per al debat: Llengua, senyera i cultura.
Tot el territori es nostre. Tots els temes son nostres. Podem assumir qualsevol discurs, plantejar qualsevol tema, entrar en qualsevol dialectica. ¿Per qué  no?
I evidentment, la solucio es politica. La batalla  s'ha de plantejar en el camp politic, en les eleccions. Pero en discurs complet, mostrant les solucions, i canviant l'estrategia.  Els  valencians sabem crear empreses, crear  riquea, llocs de treball, exportar, liderar...¿Per qué no podem estar  en politica i manar? 
De fet, si continuem en mans de politics incompetents, i de ser reservistes...estem perduts.  Ara toca  reorganisar-se  i començar  a canviar la politica valenciana. Primer, les persones, despuix els  barris i municipis. I recuperarém Valencia.



No hay comentarios:

Publicar un comentario