El cromosoma meninfot

Les experiencies traumatiques canvien els cromosomes i la genetica de les persones, afectant inclus a les generacions següents. Aixo diuen estudis cientifics com el de Rachel Yehuda que expliquen l'ansietat, estres i panic que experimenten els descendents de l´Holocaust nazi contra els jueus en la II Guerra Mondial.

Aixina, fills i nets de supervivents jueus de l´Holocaust tenen predisposicio a l'estres post traumatic, hipertensio, i a la por.

Els valencians hem tengut varies experiencies traumatiques que han marcat la nostra identitat com a poble, el nostre individualisme i desconfiança social per instint de supervivencia, la por i el meninfotisme  psicologic com mecanisme de defensa

1. La guerra de les Germanies

2. L'expulsio dels moriscs

3. La batalla d'Almansa, abolicio dels Furs, Decreto de Nueva Planta i divisio provincial

4. El caos de la II Republica i Guerra Civil espanyola

5. El fracas d'Unio Valenciana, la mort de Gonzalez Lizondo en el parlament valencià i la compra-venda de "valencianistes" al Partit Popular

Cada un d'estos fets, ha generat en el nostre colectiu un sentiment de culpa, de por irracional a ser i mostrar-se com valencians, mes enllà del folklor, i la festa. Els efectes traumatics de cada un d'estos durs colps a la nostra essencia, pot ser haja desencadenant en el meninfotisme politic. Una conseqüencia mes d’aixo, encara que ho neguen els fusterians, els ha portat a entregar Compromis a Podemos i al centralisme madrileny  de Pablo Iglesias, un tio mes madrileny i mes chulo que Pichi, estimat Gary

Si no fora poc, per a que no se mos oblide, des de fora, en totes les televisions i radios espanyoles mos recorden repetitivament que els "valencians son corruptes". Per a rematar, els representants locals  del catalanisme i madrilenyisme oficial, mos bombardejen en el mensage del pessimisme: Meninfotisme, divisio i incapacitat. Este mensage ha calat prou, i es repetit pels gurus de l'antivalencianisme.

Des de chiquets tambe: En les escoles i instituts el poder ha machacat al poble valencià én l'imposicio d'una idea  absurda per la qual parlar castellà es la finor o simplement te mes categoria (epoca franquista) o que el valencià es un catala mal parlat, corrompit, i que per tant hem de variar la llengua valenciana assimilant el catala barceloni. Extrany  i ridicul, perque la Llengua valenciana  ademes de ser la llengua intelectual i  culta europea del segle XIV  i XV, es la primera  que  te  un segle d'or, i es molt proxima al llati, ademes  de tindre una fonetica preciossa i un lexic molt ric.

Per culpa d'este sentiment derrotiste, la societat valenciana practicament no es va inmutar quan Banco de Valencia, CAM, Bancaixa, o el Valencia C.F. deixaren de ser de capital valencià. ¿Qui s'atrevix en este context a dir que els valencians podem ser bon gestors o tenim dret a dirigir l'economica i les finances? ¿Qui?

Sempre he fugit de les velles glories, dels que estàn cremats, dels que pinten sempre un futur negre. En el valencianisme i en la vida. Se quin es el problema, i ara psicolecs americans ho identifiquen per mig d'un estudi, si...pero tot es pot canviar, tot es pot superar.

Ya se que decapitaren a Joan Llorens, a Vicent Peris, i als liders dels agermanats per lluitar per la llibertat. Ya se que arrasaren Xativa, aniquilaren el Regne, implantaren el Decreto de Nueva Planta i les lleis de Castella "por justo derecho de conquista". Se que mataren a llauraors, a monges, catolics, per tindre Fe, o a republicans valencians, en la guerra i la postguerra. Ho se. He llegit els problemes per  a aprobar l'Estatut Valencià de 1931 a 1936. Si, no m´oblide que   a Gonzalez Lizondo el materen els seus, i que els peperos  que es burlaven d'ell, despuix utilisaren la seua figura per a matar al valencianisme politic, com arma psicologica mes poderosa que la compra de voluntats de tants

¿I que?

Podem canviar les coses, eixa por ya tambe l’he patit, tambe m'atenaça alguna nit. Tambe sue pensant que per estar en  politica i defendre la llibertat vindràn les tropes borboniques, cremaràn ma casa i escamparan sal en els meus camps, i no tindre un futur.

Pero despuix, desperte del mal son, me tranquilise, comprove lo grans que som els valencians, en que tenim rao, juguem en casa i temps per davant i confie en...¡Que guanyarém!