domingo, 13 de noviembre de 2016

EVARISTO, UN HOME MASSA IMPORTANT PER AL BOCATA DE SA MARE"

@jaume_hurtado

¿Te prepare un bocata per al viage, carinyo?

-¿Pero tu estàs loca, Mare? ¡Que vaig en el coche del senyor Villalonga! Segur que parem a dinar en un bon restaurant de cami a Madrit... ¡Tu estes coses no les entens! Que els que treballem en banca, en estos nivells ya no podem anar dinant un bocata de sobaquillo...¿Que pensaràn de mi?
-Pero si ya te l'he preparat, fill, com a tu t'agrà... Agarra-lo, i si no per a sopar esta nit quan acabes les reunions.
-¡Mare! Que no, que en Madrit despuix de la reunio en els del Banc Central, anirem a sopar per la capi...¿Que vols que pensen? ¿Que soc de poble? ¡Que ya estem en 1963! Les coses han canviat,...NO ERES MODERNA.
-Home, som de poble...¿i com te penses que t'hem pagat la carrera? Ton pare tot el dia treballant en l'hort i yo cosint a les veïnes. No ho oblides mai.
-Que si, que si... I gracies a vosatros ara soc un gran home, que se'n va a una reunio del Banco Central a Madrit en el coche del senyor Villalonga. I dinarém com senyors en un restaurant. Ho paga tot el banc, tranquila, mare. ¡Me'n vaig, correguent! Li portare un regal, mare.
I aixina ixque Evaristo de casa, sense bocata pero ben guapo i perfumat, quan el coche del senyor Villalonga, home fort del Banco Central, ixia a conduir-lo ad ell, i a dos directius mes de Banco de Valencia, per unes reunions molt importants en Madrit.
La carretera no era gran cosa, moltes corbes, i no estava ben asfaltada. Pero se podia anar en Madrit mes rapidament que en tren,...els que tenien coche, clar.
Mentres repassaven els punts de la reunio, el senyor Villalonga comentava una anecdota:
-¿Saben que li va dir el Cordobés l'atre dia a Franco? Resulta que Franco preguntava al torero que quan anava a deixar de viajar en avio privat per tota Espanya. I va i li solta El Cordobés: "Quan faça voste bones autopistes, Generalisimo, que les carreteres espanyoles son una merda"
-Jajajajjaaja
-Es un cas, este home
-Pero te rao, vas a França, i tenen unes autopistes que son un atre mon... I unes zones per a descansar i fer un pic-nic. ¡Allo si que es Europa!
-¡Ya, pero dir-li ho en la cara a Franco!
-jajaja
-M'ha dit un amic que va molt a Perpignan que Franco s'ho està deixant a poc a poc, i que pronte tindrem eleccions én partits politics, per a entrar en Europa, en el mercat comu
-No se yo...
-Per cert, ¿parem ya en el marge a fer-mos el bocata?- va propondre Villalonga- ¡La meua dona m'ha fet un de fabes i llonganiça impressionant!
El coche parà en l'arcen, i tots els homens de negocis tragueren la seua fiambrera, en els seus bocates envoltats en paper de "Las Provincias"... Tots menys Evaristo, que mirava atonit com els seus companyers de viage i colegues del banc, desempaperaven eixos bocates espectaculars, i el del senyor Villalonga chorrava oli i tomata, 

-¿No tiene hambre, Evaristo? ¿No come?
-No, no, senyor... Me hase mal el vientre, deya timidament Evaristo, l'home massa important per a dinar de sobaquillo, perque anava de viage a Madrit én l'amo del banc, mentres salivava én cara d'imbecil, mirant incredul al senyor Villalonga, almorsant en aquella cuneta cami de Madrit, apoyat sobre el coche, junt al chofer, el cosi d'un amic d'infancia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario