jueves, 16 de octubre de 2014

De llengua i cultura no es menja...el valencià i els kabyls d´Algeria

Twitter: @jaume_hurtado
En el segle VII, l'impuls dels seguidors araps de Mahoma (Mohammed) entraren en Egipte, Tunes, Algeria, entre atres….i un poc despres en la peninsula Iberia, i tambe per supost en Valencia.
Segons, la teoria patrocinada per Pujol i desenrollada per Joan Fuster, en Valencia se parlava llati vulgar fins ad eixe moment, pero en l'entrada dels araps la poblacio deixà la seua religio cristiana, el seu idioma romanç, i la comunicacio oral i escrita se feu en arap.
Segles despres, segons sempre eixa mateixa teoria, els nobles aragonesos i catalans que vingueren junt a Jaume I portaren uns el castellà a l'interior, i els atres el catala a la costa.
Aixina ho deya per escrit Joan Fuster, sense proves, sense documentacio...i aixina ho conten les Universitats, instituts i escoles…. I se queden tan satisfets. Esta es una teoria rupturista, no documentada, pero facil de comparar per analogia a la conquista per part de Castella d´America. Aixina, diuen, igual que els castellans portaren l´espanyol als americans, els catalans portaren el “catala” als valencians.

No tan rapit

Esta teoria, ademes de que no està documentada, te molts forats i erros de concepte.
La gent no adepren una llengua tan rapidament, d'un dia a l'atre....sino "Home English" no seria un negoci i les academies d'angles no guanyarien diners. Si pensem lo dificil que li resulta a la gent adeprendre un idioma diferent en el segle XXI, en les tecnologies visuals, llibres, diccionaris, escoles que tenim a disposicio...no vullc ni imaginarme com seria l'ensenyança de l'arap en el segle VII, quan la majoria de la poblacio era analfabeta i no sabien ni llegir ni escriure.
Ademes, en l'epoca de la Reconquista, la paraula Catalunya no existia, i per tant tampoc existien els catalans. Gracies als treball d'investigacio del catedratic Antonio Ubieto i Ampar Cabanes, entre atres, les teories catalanistes de la repoblacio catalana se demostren incorrectes. Ubieto estudia els Llibres del Repartiment, i del Avehinament, i revisa el numero de nobles d'Arago, de nobles dels condats que ara se diuen catalans, i atres nacions europees. Vingueren mes navarros o genovesos que catalans, per eixemple,...encara que -com dic- la paraula catala no existia a l'epoca. En canvi, la paraula Valencia existix desde fa mes de 2000 anys...
Per atra banda, en la Valencia musulmana existien cristians: els mossaraps. Existien i anaven a Misa a San Vicent de la Roqueta. I parlaven romanç valencià. Tot està document.


I el Sit Campeador, ¿Qué?

Ans de que Jaume I reonquistara Valencia en el s.XIII, El Sit Campeador ya ho va fer en el segle XI. Entonces,… ¿A cada conquista musulmana o cristiana, tota la poblacio canviava automaticament d´idioma,… en un click?

¿I com aparegue el romanç en Catalunya o en Arago?

Val, i ara la pregunta… ¿Si els musulmans arribaren fins a Poitiers (França)….¿Com va sorgir el catala en els condats catalans i l´aragones en Arago? ¿Per generacio espontanea? Vore com va demostrar Redi en el segle XVI que la generacio espontanea era una aberracio cientifica…

¿I en el Magreb parlen arab?

En estos moments, en Algeria, per eixemple, els kabyls (berbers), NO PARLEN ARAP. Repetix, 1400 anys despres de l'entrada de l´Islam en el Magreb, i els Kabyls d´Algeria NO PARLEN ARAP.  Mes de 7 millions de persones a soles en Argelia, en alfabet i lliteratura propia. Com a mostra, esta foto d'un rotulacio en un poble d'Argelia: Tizi Ouzu.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflrFZ_msDR2AfIKtofpWHe6Cru66hbrDfql0HoDyzvaZvPWWHvv0cyS8mIqDpUv4vsn5ZwbdEWlkpXIj9Yi9skcnj2RTBztVrGyj7DNbUgSykH9HqD7FaC2nVgVWdaLre13_usPsH1wUu/s320/Tizi_Ouzou_Tasdawit.jpg

Tant es aixina, que en els anys 70 i 80 en l'epoca en la que es crea la OPEP (Argelia es un gran productor de Gas i Petroleu), baix el pretext d'una major germanor entre els pobles araps (i pujar el preu dels combustibles fossils als occidentals, clar...) es manprengue una "arabisacio" brutal en escoles i universitats. Exhaltant tot lo arap, i menyspreant la raça berber,...en les escoles intentaren que els chiquets adeprengueren l'arap classic, i deixaren el dialecte arap argeli.
Vingueren professor egipcis, araps, i coparen les places de professors en les escoles i se ficaren a ensenyar tradicions araps i la llengua standard i culta dels habitants de l'Arabia Saudita. Tot lo argeli era incult...mentre que tot lo que vinguera d'Egipt i Arabia era cult i pur... ¿A que m'enrecorda esta historia d'arabisacio en escoles i universitats?

¿Pero de llengua es menja? La dominacio cultural primer…L´economica i la politica despuix

(I en la crisis economica que tenim… ¿A qui interessa la llengua?)

A mi, per eixemple. ¿Per que? Perque sense identitat, sense cultura, sense anima, sense poble, sense patria…¿Com vas a defendre lo teu? ¿Com organises ta casa, si ta casa no es teua?. En el pretext de l´unitat de les llengües catalana i valenciana, en “raons morals” de dominacio  cultural de Valencia, la burguesía catalana s´ha plantat els ultims 30 anys en Madrit…i en Brusseles demanant lo de ells, i lo nostre (per ad ells).
La banca valenciana, ha caigut en mans de Banco de Sabadell, LaCaixa i Caja Madrid…Un poble que no existix perque no te anima,… ¿Per a que va a voler administrar les seues finances des de casa?
La ret de comunicacio terrestre, carretera i ferrocarril es o be radial (cap a Madrit) o be “mediterranea” passant per Barcelona, si o si. Les comunicacions en Arago i el Cantabric, o l´Atlantic Europeu, estàn paralisades, en stand by o be bloquejades, directament.
Mijos de comunicacio, totalment en mans “extrangeres” i directament liquidats. O les dos, perque Canal 9 en son dia, era una cadena al servici dels de fora, i despuix fon liquidada…
Les decissions politiques que afecten a Valencia les prenen partits catalans (CiU-Ciutadans-ERC…) o be partits en mentalitat i seu en Madrit (PP-PSOE-UPyD). Els intents d´articular una força nacionalista valenciana, des d´Unio Valenciana, foren torpedejats per uns i atres.

¿Que fer?

Formar-se,… treballar, treballar i treballar.



No hay comentarios:

Publicar un comentario