Scotland era un regne independent fins a 1707, data en la que el Regne de Valencia tambe pergue els Furs. Els escocesos s´embarcaren un una empresa colonial arriscada en la selva del Darien, en l´actual Panama. La missio acabà malament pel dengue, la malaria, l´inadaptacio al mig,.., en conseqüencia els deutes desorbitats ficaren a la corona escocesa en problemes, entregant-se finalment al Regne Unit (UK)
Aquell mateix 1707, Valencia lluità al costat de l´Archiduc Carles d´Austria,...pero els austracistes pergueren, Carles es retirà i Felip V de Borbo es vengà del poble valencià en la derogacio dels Furs del Regne de Valencia, l´implantacio de les lleis castellanes per "justo derecho de conquista"
D´esta manera Valencia i Espanya es "modernisaren" administrativament en noves lleis d´inspiracio castellana i francesa. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne, pero continuà viva i forta en el carrer i en el poble. A pesar de que la Real Senyera fon secrestada i perseguida, la tradicio i les festes la mantingueren viva i s´ha conservat fins a als nostres dies. Ni Franco ni el pancatalanisme han pogut llevar la Senyera Real Valenciana com a simbol de tots valencians.
Hui, 307 anys despuix, es celebra referendum per a decidir si es trenca l´unio entre Scotland i el UK. Votar es una manera civilisada, civica i democratica de fer les coses. I despres de votar, els guanyadors han de respectar a la minoria o a les minories. Aixina hauriem de funcionar. Pero en Espanya mai es aixina
Un chicotet eixemple es que en Valencia, 500.000 de persones ixqueren al carrer en 1997 demanant llengua valenciana en Normes d´El Puig, per a que fora utilisada la llengua del poble en el Consell, en Canal 9 i en les escoles....pero no, mai tinguerem referendum per a votar i decidir. Al contrari, una elit castellanista i una minoria catalanista, menegen els fils de la politica valenciana, decidint per nosatros, servint als de fora.
Scotland no es Valencia. Valencia no es Scotlantd. I tampoc es Catalunya. Ni som Castella. Som simplement Valencia. I som Valencia per raons historiques, geografiques i sentimentals.
La geografia, les montanyes, els rius, les valls, les illes, les peninsules, en definitiva, ELS OBSTACULS A LES VIES DE COMUNICACIO,...han configurat les nacions historicament.
Hui la comunicacio es total, ya siguen comunicacions de transport..., com telecomunicacions. La comunicacio es global,...i les fronteres deixen de tindre sentit. Tots estem d´acort en que no volem tindre fronteres fisiques, duanes, diferents monedes dins d´Europa. Volem un espai comu i ample per a comerciar, viure, treballar, trobar l´amor...
Pero si que volem protegir les nostres tradicions, artesania, cultura, llengua, festes, potenciar els nostres productes, la nostra economia autoctona, i la nostra manera VALENCIANA de viure.
M´agradaria vore una Valencia lliure, formada per ciutadans lliures dins de l´Unio Europea, prenent els valencians les decissions que mes nos convinguen, sense tindre que passar pel filtre de Madrit, en les ingerencies catalanes de sempre. Aci, en Espanya, en Brusseles i en el mon.
Desige tindre un Govern Valencià que protegixca la llengua valenciana, pero tambe que els valencians entenguerem que per a ser un gran poble hem de ser capaços de parlar angles, frances, castellà,.. i que la nostra forma de ser ciutadans del mon, es ser valencians.
Considere que lo millor per a la nostra economia es potenciar i consumir lo nostre, vendre-lo be per tot el mon, i crear alliances comercials en les nacions que nos complementen millor.
Governar-se i ser valencians, no vol dir tancar-se al mon. Al contrari. Valencia sempre ha segut mediterranea, llatina i part d´Europa. Lluis Vives, el Tirant lo Blanch, els Borgies, Sant Vicent Ferrer, Sorolla o Blasco Ibañez, son valencians que han tengut una gran influencia europea (el Tirant lo Blanch, personage de ficcio, si, pero era llibre predilecte dels reis i nobles de l´europa migeval. Contava com este valencià cristià i europeu combatia als turcs,...¡I els guanyava!)
El producte interior brut anual valencià estarà al voltant del 120.000 millons d´euros. ¿Qui pot gestionar millor la nostra riquea? ¿Els propis valencians...o uns senyor de Madrit i Barcelona?
Yo ho tinc prou clar.
Aquell mateix 1707, Valencia lluità al costat de l´Archiduc Carles d´Austria,...pero els austracistes pergueren, Carles es retirà i Felip V de Borbo es vengà del poble valencià en la derogacio dels Furs del Regne de Valencia, l´implantacio de les lleis castellanes per "justo derecho de conquista"
D´esta manera Valencia i Espanya es "modernisaren" administrativament en noves lleis d´inspiracio castellana i francesa. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne, pero continuà viva i forta en el carrer i en el poble. A pesar de que la Real Senyera fon secrestada i perseguida, la tradicio i les festes la mantingueren viva i s´ha conservat fins a als nostres dies. Ni Franco ni el pancatalanisme han pogut llevar la Senyera Real Valenciana com a simbol de tots valencians.
Hui, 307 anys despuix, es celebra referendum per a decidir si es trenca l´unio entre Scotland i el UK. Votar es una manera civilisada, civica i democratica de fer les coses. I despres de votar, els guanyadors han de respectar a la minoria o a les minories. Aixina hauriem de funcionar. Pero en Espanya mai es aixina
Un chicotet eixemple es que en Valencia, 500.000 de persones ixqueren al carrer en 1997 demanant llengua valenciana en Normes d´El Puig, per a que fora utilisada la llengua del poble en el Consell, en Canal 9 i en les escoles....pero no, mai tinguerem referendum per a votar i decidir. Al contrari, una elit castellanista i una minoria catalanista, menegen els fils de la politica valenciana, decidint per nosatros, servint als de fora.
Scotland no es Valencia. Valencia no es Scotlantd. I tampoc es Catalunya. Ni som Castella. Som simplement Valencia. I som Valencia per raons historiques, geografiques i sentimentals.
La geografia, les montanyes, els rius, les valls, les illes, les peninsules, en definitiva, ELS OBSTACULS A LES VIES DE COMUNICACIO,...han configurat les nacions historicament.
Hui la comunicacio es total, ya siguen comunicacions de transport..., com telecomunicacions. La comunicacio es global,...i les fronteres deixen de tindre sentit. Tots estem d´acort en que no volem tindre fronteres fisiques, duanes, diferents monedes dins d´Europa. Volem un espai comu i ample per a comerciar, viure, treballar, trobar l´amor...
Pero si que volem protegir les nostres tradicions, artesania, cultura, llengua, festes, potenciar els nostres productes, la nostra economia autoctona, i la nostra manera VALENCIANA de viure.
M´agradaria vore una Valencia lliure, formada per ciutadans lliures dins de l´Unio Europea, prenent els valencians les decissions que mes nos convinguen, sense tindre que passar pel filtre de Madrit, en les ingerencies catalanes de sempre. Aci, en Espanya, en Brusseles i en el mon.
Desige tindre un Govern Valencià que protegixca la llengua valenciana, pero tambe que els valencians entenguerem que per a ser un gran poble hem de ser capaços de parlar angles, frances, castellà,.. i que la nostra forma de ser ciutadans del mon, es ser valencians.
Considere que lo millor per a la nostra economia es potenciar i consumir lo nostre, vendre-lo be per tot el mon, i crear alliances comercials en les nacions que nos complementen millor.
Governar-se i ser valencians, no vol dir tancar-se al mon. Al contrari. Valencia sempre ha segut mediterranea, llatina i part d´Europa. Lluis Vives, el Tirant lo Blanch, els Borgies, Sant Vicent Ferrer, Sorolla o Blasco Ibañez, son valencians que han tengut una gran influencia europea (el Tirant lo Blanch, personage de ficcio, si, pero era llibre predilecte dels reis i nobles de l´europa migeval. Contava com este valencià cristià i europeu combatia als turcs,...¡I els guanyava!)
El producte interior brut anual valencià estarà al voltant del 120.000 millons d´euros. ¿Qui pot gestionar millor la nostra riquea? ¿Els propis valencians...o uns senyor de Madrit i Barcelona?
Yo ho tinc prou clar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario