Santamaria, l´hipocresia del PP i la AVLl

Un gran lider americà (no me´n recorde quin) digue una cosa ben certa:

“If you want to do something, you will find a solution. If you don´t want to do it, you will find an excuse“ que traduit a cristià seria: “Si vols fer alguna cosa, trobes una solucio. Si no vols fer-la, trobes una excusa”.

En este sentit pareix que el PP a soles troba excuses per a no utilisar la llengua valenciana. Encara que el Conseller de Governacio, Luis Santamaria, criticara molt timidament a la AVLl la semana anterior, estes declaracions de cara a la galería, ya no se les creu ningu.

Si el Conseller Santamaria considera que la AVLl es catalanista, cara e inutil (que ho es) simplement ha d´escomençar a escriure en Normes d´El Puig des de la Conselleria de Governacio. Esta es l´unica solucio al problema. Tot lo demes son excuses.

Miquel Ramon Izquierdo, fundador de UV,  me contà un dia que en la transicio, quan ell era alcalde de Valencia escomençà a utilisar la llengua valenciana, segons l´ortografia valenciana del Pare Fullana.

L´alcalde de Barcelona li preguntà: ¿Cómo lo has conseguido?, i ell li respongue en molta naturalitat: “Llevándolo a imprenta”.

Aixina de facils son les coses. Si vols fer alguna cosa, es fa i punt. Si no vols, trobes excuses.

La manera d´assegurar la supervivencia del valencià davant la sustitucio d´us pel castellà, o per la suplantacio d´identitat per la veina llengua catalana es unica i simple: UTILISAR EL VALENCIÀ I ESCRIURE EN NORMES D´EL PUIG.

En cas contrari, si no es parla el valencià (com fan els dirigents del PP) i/o s´escriu en normes catalanes (com les de la AVLl), la llengua valenciana deixa d´existir. Publicar llibres, fer webs, deixar constancia per al futur d´escrits i documents en llengua valenciana, es la solucio. Aixina ho feren Joanot Martorell, Carles Ros, Bonifaci Ferrer, Miquel Adlert, i tants atres….i nos deixaren cultura i un idioma que preservar.

Tot lo demes, son bobaes. No servix per a ser anti. No servix anar per la vida de salvador de la patria, ni fer comissions, ni assamblees ni convencions, ni clubs d´amics que es reunixen per a dir que éste no es tant pur com nosatros, o si som galgos o podencs.

Unicament servix TREBALLAR, TREBALLAR i TREBALLAR. I seduir als valencians en el nostre mensage. Pero ensenyant en paciencia, poc a poc, i explicant-los com guanyaria tota esta societat valenciana, si tinguerem un Concert Fiscal i una Agencia Tributaria Valenciana propia, i no un estat centraliste que mira a Madrit. I que defendre la Llengua valenciana, no es atrasat, ni una lluita que no interessa a ningu. Sino que es millor parlar valencià (que es la nostra identitat) per a rapidament adependre frances o italià.