Esta historieta mos la contà Xavier Casp, en sa casa del carrer Conde Altea de Valencia, fa 11 anys. He escoltat histories paregudes del franquisme,... suponc que ans del franquisme tambe passaria igual, i ara continua passant...Me pareix interessant que histories com estes no es queden a soles en la memoria de la gent, sino que tambe es queden per escrit. Inventare algunes coses, pero l´essencia es lo que Casp mos contà que li ocorregue, un dia en el tranvia....
Anava yo en el meu amic, catedratic de llati de l´Universitat de Valencia, raonant divertit en el tranvia de Valencia, pel carrer de Quart, un dia qualsevol dels anys 50. Parlavem en valencià, com sempre. No m´enrecorde quin era el tema que tractavem, pero sense esperar-ho un atre passager del tranvià mos espetà:
-Oiga,.... ¡¡¡Hablen ustedes en cristiano!!!!
Ya veus tu que l´importaria ad eixe home en quina llengua mos expresarem mosatros, en privat,...dins del tranvia. No mos havien dirigit ad ell....i ell es clavà en la nostra conversacio.
Yo me quedi sense saber que dir, tot el tranvia mirant l´escena que estava produïnt-se....¡¡¡I el meu amic, professor de llati le soltà una parrafada en llati, de cinc minuts!!! (mes cristià que el llati, no es podia parlar,...encara no s´havia aprobat el Concili Vaticà II....
Quan acabà de charrar en llati, el meu amic li preguntà socarro:
-¿LI HA PAREGUT A VOSTE BE?
El nostre convidat espontaneu, al qui ningu havia demanat que entrara en la nostra conversacio, es quedà pasmat, en cara de bobo, i no pogue contestar res. Simplement, s´esperà a baixar-se en la sigüiente estacio del tranvia.
(Em pregunte,... ¿Parlar en valencià sera de moros, de jueus o de budistes?.....)
Anava yo en el meu amic, catedratic de llati de l´Universitat de Valencia, raonant divertit en el tranvia de Valencia, pel carrer de Quart, un dia qualsevol dels anys 50. Parlavem en valencià, com sempre. No m´enrecorde quin era el tema que tractavem, pero sense esperar-ho un atre passager del tranvià mos espetà:
-Oiga,.... ¡¡¡Hablen ustedes en cristiano!!!!
Ya veus tu que l´importaria ad eixe home en quina llengua mos expresarem mosatros, en privat,...dins del tranvia. No mos havien dirigit ad ell....i ell es clavà en la nostra conversacio.
Yo me quedi sense saber que dir, tot el tranvia mirant l´escena que estava produïnt-se....¡¡¡I el meu amic, professor de llati le soltà una parrafada en llati, de cinc minuts!!! (mes cristià que el llati, no es podia parlar,...encara no s´havia aprobat el Concili Vaticà II....
Quan acabà de charrar en llati, el meu amic li preguntà socarro:
-¿LI HA PAREGUT A VOSTE BE?
El nostre convidat espontaneu, al qui ningu havia demanat que entrara en la nostra conversacio, es quedà pasmat, en cara de bobo, i no pogue contestar res. Simplement, s´esperà a baixar-se en la sigüiente estacio del tranvia.
(Em pregunte,... ¿Parlar en valencià sera de moros, de jueus o de budistes?.....)
No hay comentarios:
Publicar un comentario