Trillingüisme en les aules

Els valencians som un poble obert, europeu i modern. Valencians ilustres que han participat en l'historia d'Europa i del mon, son per eixemple: Sant Vicent Ferrer, Lluis Vives, Lluis de Santangel, Vicent Blasco Ibáñez, Rodrigo de Borja, Rafel Guastavino, Martin i Soler, Sorolla, Josep Uturbi o Joanot Martorell.

Pero ademes de tindre valencians importants a nivell internacional, els valencians som una terra oberta i permeable, en una economia exportadora i receptora de turistes, plena d'empresaris i mamprenedors anonims que porten segles obrint mercats en l'exterior. En este sentit, ningu podrà dir que els valencians nos mirem el melic. Al contrari, som un poble que s'autoqüestiona mes de lo necessari i que sempre ha donat mes valor a lo de fora que a lo de dins.

Els valencians tenim senti comu, l'hem utilisat sempre per a fer negocis, dins i fora de les nostres fronteres i sempre hem educat als nostres chiquets en el respecte a la tradicio i als demes. El problema es quan els politics de fora, es claven a impondre els seus criteris sense trellat, en l'economia, el comerç  i en l'educacio.

 Els politics del franquisme volgueren impondre l'idea de que el valencià no era modern ni util. Que era mes important parlar castellà, perque en el castellà es compartia la llengua d'un imperi. Pero, pareix que la verdadera intencio del franquisme no era que els valencians foren poliglotes i deprengueren “tambe” castellà (sino que lo que es pretenia era l'uniformitat llingüistica i que s'oblidara tot lo valencià). Oblidant el valencià, una llengua culta, propia i proxima al llati, els valencians perdriem la nostra facilitat per a comunicar-nos en frances (tan important en Europa, Africa o el Libano) o en italià. ¿Per qué tancar-se portes? ¿Per a ser castellans? Millor ser billingües, ¿no?  Pero esta idea en Castella no la soporten.

Mort Franco i com no teniem suficient en els intents castellanisadors del franquisme,  en 1983 arribà la moda de la catalanisacio en les aules i la substitucio llingüistica de la ma de Ciprià Ciscar, fill de l'alcalde franquiste de Picanya. ¿Te algun sentit que en les escoles valencianes s'ensenye catala i no valencià?  Es perdre temps, els diners i la cultura valenciana. Igual que els castellans volen impondre el pensament unic i la castellanisacio en tota Espanya, els imperialistes catalans anhelen ampliar la seua comunitat llingüistica a Valencia i Balears. Front ad estes dos tendencies, volen que apostem per una o per una atra, com si no hagueren mes alternatives que triar entre Madrit o Barcelona, PP o PSOE. ¿Apostar per Valencia i per Europa no es una bona aposta? Evidentment, sí que ho es. Esta es l'aposta del valencianisme politic.

Es important preservar la llengua valenciana i la tradicio. Es el nostre patrimoni, pero ademes de les raons i els sentiments, els valenciaparlants estem mes preparats per a deprendre una tercera o quarta llengua ¿Pero cóm? Tancant-nos al mon, no. Es evident.  El model de trillingüisme que prepara Maria Jose Català i la Conselleria d'Educacio del PP, tampoc ho es.

El model de trillingüisme del PP no te cap trellat, perque els professors que supostament van a ensenyar assignatures en angles… NO SABEN ANGLES.  Ensenyar matematiques o ciencias naturals en angles, per mig d'un professor que no coneix suficientment la gramatica ni la fonetica en eixa llengua es un destrellat total, com tot lo que fa el PP. Per a que el trillingüisme siga una realitat, s'ha de fer d'un atra manera.

En primer lloc, el valencià ha de ser valencià, i ha de ser en les Normes d'El Puig, en professors valencians que parlen valencià en naturalitat.

En segon lloc, s´ha de pujar el nivell d´angles dels professors i dels estudiant valencians, favorint l´intercanvi de tots en escoles estrangeres: els chiquets i els professors. Un menut es convertiria en trillingüe si permaneix 6 mesos en un colege anglofon. Convidar a professors natius en angles i fer convenis d´intercanvi en escoles estrangeres, ademes d'enriquidor per a l'escola, els mestres i els alumnes, es un repte personal per als implicats i fa encara mes permeable la nostra societat al mon. I lo millor de tot, es que no es car. Quan s'intercanvien alumnes i professors, el cost es manté constant.

Si en l'escola, hem de conseguir que el trillingüisme siga una realitat, per mig de l´intercanvi de professors i estudiants, en l'universitat el programa Erasmus ha de ser obligacio i no una opcio, per a que els universitaris valencians ademes de l'angles tinguen acces a una segon llengua estrangera.

I per acabar, es fonamental que tingam una televisio publica valenciana, pero esta volta sí: “VALENCIANA”, no lo que teniem en Canal 9. En eixa televisio publica valenciana que proponem, la norma serien els continguts en valencià (en el nostre valencià de sempre), com tambe les series i les pelicules en versio original en angles subtitulades al valencià (obviament en Normes d'El Puig). Tot lo demes, no te sentit.