Les conquistes patides

Machiavelli escrivia en “El Princip” que per a governar una ciutat o “principat”  que ans de ser ocupat tenia lleis i costums propies, se pot fer tres coses:

Primera: Destruir-la.

Segon: Instalar-se en ella.

Tercera: Deixar-la regir per les seues lleis, obligar-la a pagar un impost i estableixer un Govern format per persones de la mateixa ciutat pero que saben que sense l´ajuda del conqueridor no poden conservar el poder.

El Regne de Valencia ha patit diferents conquistes, ans i despres de que Machiavelli escriguera “El Princep”.

El Sit Campeador i Jaume I no arrasaren Valencia, tot lo contrari: Conservaren l´independencia del Regne de Valencia respecte ad atres territoris, i s’instalaren en el nostres Regne guanyant-se aixina als seus subdits.

Aixina, el Sit Campeador i Jaume I el Conqueridor, reafirmaren a pesar de la conquista, la nacionalitat valenciana, la nostra identitat com a poble independent de Castella i Arago, i els conqueridors se diluiren com a part del Regne que ya existía. Tot aixo, molt a pesar dels pancatalanistes, que situen la reconquista del Regne de Valencia per Jaume I com “genesis i naiximent del poble valencià”. Res mes llunt de la realitat. El poble valencià ya existia. El Regne de Valencia ya existia, i el romanç valencià mai s´havia deixat de parlar. 

Per contra, el primer Borbo, Felip V, despres de la desfeta d´Almansa en 1.707, obtà per la primera opcio que propon Machiavelli: Destruir el Regne de Valencia, arrasar  Xativa, cremant casa per casa tirant sal en els camps, i abolir els Furs del Regne de Valencia, “por justo derecho de Conquista”. Els valencians no nos rendirem, i continuarem lluitant, i poguerem guanyar a les tropes dels borbons en Almenara en 1711, i en els borbons es rendiren.

Un segle despres, concretament en 1.822 s´instauren les provincies, i es dividix el Regne de Valencia en “Castello, Valencia, Alacant i Murcia (incloguent Albacete)”, fomentant la divisio del nostre territori, ans ben vertebrat. Despres definitivament en 1.833 es dividix el territori en les tres provinvies Actuals, en algunes modificacions a finals del sigle XIX i principis del XX. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne. Llevaren la senyera real coronada. Encara que el poble guardà la senyera i la llengua en festes i tradicions.

En el segle XVIII, pense yo, el castellans i els borbons nos deixaren clar dos coses: Primer, que ya no seriem mai lliures com a poble, i segon, que si nos passara pel cap alçar-nos de nou, tornarien a cremar les nostres cases i tirar sal en els nostres camps. Per aixo, existix en els valencians, una por general a ficar-se en política, a demanar lo que nos correspon.

Eixa es una manera de conquerir molt radical i pero molt efectiva si maten a tots els conquertis, pero que si no, crea un resentiment que permaneix latent de generacio en generacio.

Algo paregut a lo que feren els borbons, es lo que feu Ciprià Ciscar, quan en 1983  fon Conseller d´Educacio de la Generalitat valenciana. Ciscar, el PSOE i el catalanisme feren una Nova Planta, en la nova llei de coneiximents en valencià, en este cas per a diluir la llengua valenciana dins del catalla.

Les Normes d´El Puig, firmades per mes de 1000 intelectuals valencians, son sustituides per les Normes de l`Institut d´Estudis Catalans, pero en molta habilitat utilicen el nom de Normes de Castello, eufemisticament. Per una banda, promulguen l´Unitat ortográfica i escrita de la llengua valenciana en la llengua catalana. Aixina confronten Castello en Valencia. Dividixen als valencians, lleven el Cap i Casal com referent del Regne, reduixen la Real Senyera Coronada com a simbol a soles de la ciutat de Valencia, i d´esta manera es mes fácil ser fagocitats per Catalunya.

Arrasen en la llengua valenciana en escoles, universitats i organismes oficials. Garrotà als que utilisen el valencià en ortografía valenciana de la RACV. Premis en forma de faena i carrecs en organismes publics i subvencions no mereixcudes. Impossicio d´obtindre el grau “Mitjà” per a treballar con a funcionari. Aixina, es premia a qui acepta passar per l´aro de la “subnormalitzacio” llingüistica, i deixar fora del sistema als que no.

Es crea en Valencia, un cos de funcionaris i treballaors publics que han de pegar la cabotà i vendret la seua dignitat com a valencians per un mig sou, segur, per a tota la vida, pero poca, poca faena. Ya tenim incrustat en la nostra societat, sempre exportadora, emprenedora, treballadora, una legio de panches contentes, quants mes millors,… Un cáncer per a la societat, pero ya s´ha fidelisar el vot i enfortir els partits politics  que repartixen els nostres diners. ¿Que no saben vostes que yo els haja de contar?

Ya entrant el segle XXI, Zaplana, (Edu I el cartagenero) fica una pedra mes per a la conquista i subordinacio dels valencians ad un poble extranger. Es pacta la llei i constitucio de la Academia Valenciana de la Llengua (d´eixa llengua…) d´esquenes al poble valencià, pero es fa d´una manera molt Machiavelica. En el boom economic, i en les arques de la Genelitat Valenciana, plenes de diners, compra voluntats.

Compren al membres mes debils de la RACV, i els seduixen en un bon sou per a tota la vida. I per tranquilisar les consciencies els parlen en paraules boniques com consens, pau social, i la grandea del seus gest i importancia historica de les seues persones.

A Xavier Casp, que estava vell i ya li quedava poquet en este mon, no el compren en diners, el compren la vanitat. L´eleven a categoria de savi  major del Regne, presenten en el Palau de la Musica una opera  seua, i li fan mil honors.  Llastima que el GAV embrutix la sala d´actes en llitres de pis de poc. Pobra Casp i familia. Estes coses no es fan…

El resultat d´esta zaplanada (ideada per Pujol i consentida per Aznar) es que 12 anys depres, la AVLl no ha servit per a res de profit: Encara no ha tret ni un diccionari, i a soles es una maquina de tirar diners en reunions esterils, jornades inutils, exposicions a les que no va ni el Tato, i descredit, mes descredit per als seus membres. Ademest ha servit per a enfrontar al valencianisme en la RACV i debilitar-mos a tots.

Conclusio,…el PP i Zaplana nos conqueri en la tercera modalitat de Machiavelo:  En un govern de locals que sap que no pot fer res sense l´ajuda del partit i estructures de Govern de Madrit.

Agarra rapidament totes les  estructures de poder que havia creat el PSOE. Aprofita el poder de la Generalitat, Diputacion i Ajuntaments per a moure diners, enriquir-se i endeutar-nos. Es fa en el control de Bancaixa, Banco de Valencia i la CAM. Promocions inmobiliaries, negocis de tot tipo son avalats i financiats per les nostres caixes, pero una pessima gestio d´estos politicastros, buiden les caixers de diners, i afonen les empreses.

RTVV, i les Conselleries d´Educacio, eixa es una atra historia. Agarren la direccio de Canal 9 i la Conselleria, pero l´estructura no les toquen. Quedant el mateix director de Politica Llingüistica en els primers governs del PP. Ahí queden convivint el catalanisme que havia recolçat al PSPV i el PP. S´ho repartixen. Tu no me fas mal a mi, i yo no te toque a tu. Yo t´ajude si tu m´ajudes. I aixina veem uns informatius de Canal 9, parlant en perfect hibrit catala-valencià en accent apichat, parlat per castellanoparlant, diguent “nosaltres”, “alheshores”, “gespa”, “vacances”, i “esports” com si fora la cosa mes normal del mon, periodistes parlant en “catalanisat” alabant a Rita, a Zaplana i a Camps, fins a l´ultim moment.

Convivencia normal entre els pancatalanistes del BLOC i PSPV i pijos del PP. Tots contents, tots tranquils. Vivint en els diners dels meus imposts.

¿Hasda quan ?