El nostre valencianisme, el nacionalisme valencià, te els seus arrels en el nostre amor racional per la patria valenciana. Els valencians som un poble en una
identitat propia i diferenciada, una senyera, unes tradicions, una llengua valenciana propia,...i lo que es mes important: Un poder i un estat valencià desmantellat per Castella en 1707: El Regne de Valencia.
En conseqüencia i despres d´eixa nefasta batalla de Almansa, el Regne de Valencia quedà abolit per "justo derecho de conquista de Castilla" i els nostres Furs deixaren de estar vigents, pero... la nacio i la nacionalitat valencia va permaneixer viva, en el nostre imaginari colectiu, i dins dels nostres cors hasta als nostres dies, manifestant-se lliure en les festes i tradicions valencianes, com les Falles o les festes de Moros i Cristins. Inclus en temps de Franco, les Falles continuen escrivint i fent-se exclusivament en llengua valenciana, en gran valentia i corage, passant per damunt dels censors, els espanyolistes, i els fascistes centralistes.
En les decades dels 60 i 70, l´arribada massiva de treballadors de les regions mes pobres d´Espanya als barris obrers de Valencia, i l´implantacio de les idees pancatalanistes en l´esquerra valenciana, de la mà d´un falangiste de Sueca (Joan Fuster), produixen que en els 80, quan arrasa el PSOE en les eleccions del 83, gracies als vots dels no valencians (que llegitimament voten als partits d´esquerres demanant un canvi politic i social), els valencians mos trobem desamparats. Per una banda, els dirigents del PSOE en Espanya practiquen politiques economiques dirigides a beneficiar als nous rics de la "Beautiful People", liderats per Boyer, Isabel Presley, Carlos Solchaga, etc...i en Valencia, els dirigents estilen una moda nova de catalanisar la llengua valenciana, en lexic i expressions artificials i innecessaries, quan no imitacions ridicules de la nova i flamant radioTelevisio Catalana TV3 que emitia sense pudor desde Castello hasta Alacant, i en ajudes economiques millonaries, convertint-se en maxim simbol dels coents de la beautiful people valenciana, alguns provinents directament del Franquisme, com Ciprià Ciscar, ex-alcalde franquiste de Picanya
En esta situacio doble perill mos trobavem: La castellanisacio social, i la catalanisacio cultural. Els valencians, com sempre, callarem i trevallarem. I no escoltarem les veus que mos avisaren del gran problema que teniem davant mosatros: Quan un poble oblida la seua cultura i la seua historia, eixe poble desapareix.
I ara, en estos temps de crisis, recessio i depressio economica fa falta -mes que mai- el Nacionalisme Valencia. Un nacionalisme valencià que lluite per difondre i defendre l´identitat valenciana, la seua cultura, pero tambe la seua economia.
En este mon globalisat, a on els estats han claudicat davant els mercats financiers, hem de mirar dins de casa i fer un esforc per ajudar l´economia propia. Ajudar als chicotets i grans empresaris valencians, el comerc tradicional, regenerar la banca valenciana i apoyar l´agricultura i el camp valencià. Ara que tot pareix que es fa i es fabrica des de China, es quan els valencians hem de ser disciplinats i consumir a soles productes valencians. Mos juguen el futur.
Primer, mos llevaren el nostre poder politic representat pel Regne de Valencia i els seus Furs. Despres mos castellanisaren, i mos convertiren en sucursal del poder de Madrit. Mes tart, la catalanisacio cultural dels 70 d´una mini elit mos deixaren sense anima i sense personalitat propia, I ara la globalisacio economica que permet que productes foraneus que no paguen imposts en el seu pais d´orige i tampoc tenen arancels en el nostre, han destruit la nostra economia productiva.
Per a rematar-ho, els dirigents corruptes del PP han portat a la Generalitat Valencia a una crisis institucional i economica sense precedents.
No n´hi han un atra: Nacionalisme valencià.
