La momia

Yo no volia ser una momia…com se sol dir: “Me varen liar”.

No es creguen vostes tot lo que diuen els arqueolecs i historiadors sobre piramits, faraons, etc… En primer lloc, quan yo era Farao de l’Egipt, per a mi les piramids eren algo aborrit, vulgar e inutil. Pero el meu poble, ¡ay, el meu poble…! ¡Estaven obsessionats en l’idea de fer la construccio de la meua gran piramit, de la meua tomba faraonica! Si, ya se que s'ha dit que Yo, el gran Farao tenia al meu poble en la mes indigna esclavitut, tot el dia treballant, carregant pedres de gran tonellaje i al que no trevallara,...PAM...fusta, llatigo i garrot, pero, NO...AIXO NO ES DE VERES. ¡¡Quan de mal han fet les pelicules de Charlon Heston...!! Lo de construit piramits era idea dels meus subdits, era per culpa de la seua caboteria.

Yo volia ser navegant, surcar els mars en el meu barco de veles, ¡¡¡lliure com el vent....!!! Un dia, estava yo en el meu palau d'Alejandria, mirant el mar, suspirant, desijós de partir i coneixer mon, quan li vaig propondre als meus subdits:

-¿Que no farem un barco de recreo? - li vaig dir a uns obrers que estaven oscecats tallant marbre.
-Che, Excelencia... barco de recreo, barco de recreo...Sa excelencia no pense voste en eixes bobaes. Pense en el mes enllà, ya tindrà voste temps de navegar quan passe a millor vida. De moment, no patixca que li estem fent una piramit de lo mes comoda per a voste i tota la seua familia.
-¿Tindra moltes finestres, lleals subdits, la meua piramit? Es que soc mig claustofobic....
-¿Finestres? ¿Finestres pa que? ¿Cla, cla...Clausto què?
-¡Bo, feu lo que vullgau! - Els vaig dir desesperat- Sempre igual, estos egipcis meus no me fan ni cas- refunfunyava yo pà ca a dins.

El farao, yo per lo menos, solia ser molt campechano, com dieun ara, sempre que podia charrava en el meu poble, m'escapava de palau, passejava per la plaja, visitava els burdels d'Alejandria i El Cairo... Ansiava tindre un barco, pero ningu me fea cas. Tots estaven molt afaenats tallant pedra, pujant pedra, colacant pedra...de quan en quan, mentre s'estrobava alguna pedra, esta li va caure damunt a d'algu dels meus obrers. He de reconeixer que els meus subdits eren molt inteligents i trevallaors. Pero ningu, va caure en formular la Llei de la Gravetat, no per falta d'inteligencia, sino per mala sort. No va ser fins al segle XVIII quan a Newton li caigué una poma quan estava fent una siesta baix d'un arbre, si li haguera caigut una pedra d'una tonellada de pes, no crec que li haguera quedat el cap per a pensar en eixes coses...pero en fin, eixa es un atra historia...pero segur que a mes d´un dels meus subdits formularen la Llei de la Gravetat ans que Newton, pero no pugueren ficar-la en papiro, no per falta de ganes, ni falta de cap, sino...per aplastament de cap.

No dic yo que fer la primera piramit no fora algo que estiguera be. Era una idea original. La segon, tampoc estava mal. Bo, s'havia construit una piramit chicoteta, fer-la mes gran estava be,...pero fer una piramit per a cada farao i enterrar-lo dins...era anar massa llunt, i deixava de ser original.

La qüestio es que yo no volia ser Momia,...i Farao tampoc. ¿Per a que negar-ho? I encara que parega ironic, no he entés mai eixa fascinacio per les piramits. Es algo ridicul. A lo millor li he agarrat mania a les piramits perque m'he passat moltes llunes dins d'una, passant fret, calor, i tot el dia a fosques.

En fin, quan vinguen a visitar-me al Museu del Cairo, per favor...fotos sense flash que me fa mal la llum en els ulls despres de passar-me una eternitat a fosques, i si poden,...conte´m alguna coseta del mon, com vieuen vostés, etc...¡¡Es l´unica forma que tinc de fer turisme!!

Atentament,

La momia