martes, 24 de junio de 2014
viernes, 13 de junio de 2014
Trillingüisme en les aules
Els valencians
som un poble obert, europeu i modern. Valencians ilustres que han participat en
l'historia d'Europa i del mon, son per eixemple: Sant Vicent Ferrer, Lluis
Vives, Lluis de Santangel, Vicent Blasco Ibáñez, Rodrigo de Borja, Rafel Guastavino,
Martin i Soler, Sorolla, Josep Uturbi o Joanot Martorell.
Pero ademes de
tindre valencians importants a nivell internacional, els valencians som una
terra oberta i permeable, en una economia exportadora i receptora de turistes,
plena d'empresaris i mamprenedors anonims que porten segles obrint mercats en l'exterior.
En este sentit, ningu podrà dir que els valencians nos mirem el melic. Al contrari,
som un poble que s'autoqüestiona mes de lo necessari i que sempre ha donat mes
valor a lo de fora que a lo de dins.
Els valencians
tenim senti comu, l'hem utilisat sempre per a fer negocis, dins i fora de les
nostres fronteres i sempre hem educat als nostres chiquets en el respecte a la
tradicio i als demes. El problema es quan els politics de fora, es claven a
impondre els seus criteris sense trellat, en l'economia, el comerç i en l'educacio.
Els politics del franquisme volgueren impondre
l'idea de que el valencià no era modern ni util. Que era mes important parlar
castellà, perque en el castellà es compartia la llengua d'un imperi. Pero,
pareix que la verdadera intencio del franquisme no era que els valencians foren
poliglotes i deprengueren “tambe” castellà (sino que lo que es pretenia era l'uniformitat
llingüistica i que s'oblidara tot lo valencià). Oblidant el valencià, una
llengua culta, propia i proxima al llati, els valencians perdriem la nostra
facilitat per a comunicar-nos en frances (tan important en Europa, Africa o el
Libano) o en italià. ¿Per qué tancar-se portes? ¿Per a ser castellans? Millor
ser billingües, ¿no? Pero esta idea en
Castella no la soporten.
Mort Franco i com
no teniem suficient en els intents castellanisadors del franquisme, en 1983 arribà la moda de la catalanisacio en
les aules i la substitucio llingüistica de la ma de Ciprià Ciscar, fill de l'alcalde
franquiste de Picanya. ¿Te algun sentit que en les escoles valencianes s'ensenye
catala i no valencià? Es perdre temps, els
diners i la cultura valenciana. Igual que els castellans volen impondre el
pensament unic i la castellanisacio en tota Espanya, els imperialistes catalans
anhelen ampliar la seua comunitat llingüistica a Valencia i Balears. Front ad estes
dos tendencies, volen que apostem per una o per una atra, com si no hagueren
mes alternatives que triar entre Madrit o Barcelona, PP o PSOE. ¿Apostar per
Valencia i per Europa no es una bona aposta? Evidentment, sí que ho es. Esta es
l'aposta del valencianisme politic.
Es important
preservar la llengua valenciana i la tradicio. Es el nostre patrimoni, pero
ademes de les raons i els sentiments, els valenciaparlants estem mes preparats
per a deprendre una tercera o quarta llengua ¿Pero cóm? Tancant-nos al mon, no.
Es evident. El model de trillingüisme
que prepara Maria Jose Català i la Conselleria d'Educacio del PP, tampoc ho es.
El model de
trillingüisme del PP no te cap trellat, perque els professors que supostament
van a ensenyar assignatures en angles… NO SABEN ANGLES. Ensenyar matematiques o ciencias naturals en
angles, per mig d'un professor que no coneix suficientment la gramatica ni la
fonetica en eixa llengua es un destrellat total, com tot lo que fa el PP. Per a
que el trillingüisme siga una realitat, s'ha de fer d'un atra manera.
En primer lloc,
el valencià ha de ser valencià, i ha de ser en les Normes d'El Puig, en
professors valencians que parlen valencià en naturalitat.
En segon lloc,
s´ha de pujar el nivell d´angles dels professors i dels estudiant valencians,
favorint l´intercanvi de tots en escoles estrangeres: els chiquets i els professors.
Un menut es convertiria en trillingüe si permaneix 6 mesos en un colege
anglofon. Convidar a professors natius en angles i fer convenis d´intercanvi en
escoles estrangeres, ademes d'enriquidor per a l'escola, els mestres i els
alumnes, es un repte personal per als implicats i fa encara mes permeable la
nostra societat al mon. I lo millor de tot, es que no es car. Quan s'intercanvien
alumnes i professors, el cost es manté constant.
Si en l'escola,
hem de conseguir que el trillingüisme siga una realitat, per mig de
l´intercanvi de professors i estudiants, en l'universitat el programa Erasmus
ha de ser obligacio i no una opcio, per a que els universitaris valencians
ademes de l'angles tinguen acces a una segon llengua estrangera.
I per acabar, es
fonamental que tingam una televisio publica valenciana, pero esta volta sí: “VALENCIANA”,
no lo que teniem en Canal 9. En eixa televisio publica valenciana que proponem,
la norma serien els continguts en valencià (en el nostre valencià de sempre),
com tambe les series i les pelicules en versio original en angles subtitulades
al valencià (obviament en Normes d'El Puig). Tot lo demes, no te sentit.
domingo, 1 de junio de 2014
El valencianisme politic com alternativa al bipartidisme
Despuix de les eleccions europees, en les que el bipartidisme
ha segut greument ferit, “Podemos” ha destrossat lliteralment al
PSOE a nivell estatal i a Compromis en l´ambit valencià, el PP pensa que pot respirar
tranquil perque la mitat dels seus vots han anat a parar l´abstencio.
Efectivament, el votant del PP està perdut i en estes
eleccions europees s´ha quedat en casa. Dins de la seua habitual mediocritat Rajoy
respira tranquil perque Vox ha resultat ser un bluf total, Ciutadans no
engancha (Albert Rivera que ha circulat igual que Pablo Iglesias per
totes les televisions estatals, ha tingut un resultat molt pobre) i UPyD, que ni
se sap qué es ni a que juguen, no despega.
En clau valenciana, la situacio es super divertida. Podemos
lidera a l´esquerra en un discurs molt agressiu, deixant sense contingut a
Compromis, que pert el vot del 15M, mentres que Esquerra Unida conserva al seu
votant fidel, i el PSPV està completament mort.
En la ciutat de Valencia, Rita Barberà s´ha quedat
en la tercera part dels vots que va obtindre en 2007. De vora 235.000 vots ha
passat a 86.000 vots en Valencia Capital. Aixo es simplement, IMPRESSIONANT.
En esta coyuntura, es el moment de soltar el llastre dels
que no aporten res, integrar als valencianistes de bona voluntat, i de
treballar per a recuperar el valencianisme politic, en un mensage clar,
directe, equidistant dels poders economics i culturals de Madrit-
Barcelona, i fugint de les etiquetes “dreta o esquerra”.
L´economia valenciana te una estructura diferent de
l´economia espanyola, i el nostre mercat es mes ample i internacional. Els
productes Made in Valencia, liderem les exportacions industrials espanyoles,
en calçat, ceramica, moble, joguets, o l´industria agroalimentaria i som un
referent mundial en el sector turistic. La nostra identitat i cultura valenciana, mediterranea
i europea, es lo suficientment particular per a impondre un estil de fer
les coses propi, que siga reconegut en tot lo mon, i sense tindre que pensar en
ofrenar noves glories a una patria que no siga la nostra benvolguda patria
valenciana.
En 2015, una nova força valenciana ha d´entrar en
les institucions per a recuperar la nostra identitat i l´orgull de ser
valencià, reactivar l´economia i el sistema financer valencià, fent de Valencia
un referent mundial per a inversors i mamprenedors, i d´a on ningu tinga que
emigrar per a tindre un futur.
Unicament els valencians podem defendre els nostres
interessos. Ya hem vist lo que han fet els politics de Madrit i Catalunya en els
ultims 35 anys, i per a lo que servixen les falses guerres dialectiques PP vs PSOE.
Un gran teatre de cara a la galeria, i una gran germanor entre companyers que
servixen als mateixos interessos de lobby, que no son els nostres.
Queda molt per treballar, molt que explicar, i moltes
propostes que desenrollar: Economia, finançiacio, energia, mig ambient,
educacio, sanitat, llengua i identitat, i model general de societat. Pero
sempre des d´una optica valenciana, sense complexos ni falses llealtats als que
porten segles dividint-nos, aprofitant-se de la nostra suor i la nostra
inocencia politica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)