El valencià, en Normes d´El Puig

El valencià, en Normes d´El Puig

A principis del segle XX, els valencians teniem una produccio lliteraria molt extensa, un Segle d´or glorios, un teatre popular molt viu i dinamic, i era extrany sentir parlar castellà pels carrers de Valencia capital. Per contra, encara no nos havien ficat d´acort en quines serien les normes ortografiques per a la Llengua valenciana. Els catalans tampoc. El caos ortografic era habitual tant en valencià, com en catala.

Ans, en 1732, el notari valencià Carles Ros, presentava la seua ortografia per a la llengua valenciana en l'obra "Práctica ortográfica para los idiomas castellano y valenciano". A finals del segle XIX, Constanti Llombart i Josep Nebot tambe es preocuparen per a que la llengua valenciana tinguera una ortografia unificada. Desgraciadament, cap dels tres tingue l'exit desijat.

A instancies de la Diputacio de Barcelona i el seu president Prat de la Riba, s´encarrega a l´ingenier quimic Pompeu Fabra, unes normes ortografiques per al catala, que era considerat per totes les universitats del mon com un dialecte de l´Occità. Clar, Pompeu Fabra hague d´inventar unes normes noves, perque estes no havien baixat en Moises del Mont Sinai, i elevar a la categoria de llengua al catala. En consecuencia, la novetat ortografica fabriana es trobà en la reaccio frontal dels membres de l´Academia de la Llengua Catalana, que no volien les normes de Pompeu Fabra. La Diputacio de Barcelona ho arreglà rapidament tancant l´aixeta als no partidaris de les tesis fabrianes. Les normes de Fabra es presenten en 1913.

Paralelament, "Lo Rat Penat" encarrega al Pare Fullana l'elaboracio d'unes normes ortografiques per al valencià. El Pare Fullana presentà en 1914 la seua proposta d'ortografia valenciana. Estes normes, respecten les particularitats genuines de la llengua valenciana, accepten les tradicionals grafies "y" o "ch" i consideren innecesaries les grafies "tj", "tz", "tx", "tg" o l´inexistent "l·l.

Com a conclusio d'estos treballs, valencians i catalans tenien normes ortografiques diferents. Inclus el Pare Fullana ensenya Filologia Valenciana des de la seua catedra de l'Universitat de Valencia, fins a que el General Primo de Rivera anulara estes ensenyances, per considerar-les una amenaça contra l'unitat d'Espanya.

Els catalans, no contents d´haver consensuat els criteris ortografics de la llengua catalana, manprenen l´imperialisme cultural empenyant-se en unificar valencià i catala, promoguent l´us de la normativa catalana pels escritors valencians. Conscients de la dificultat de l´empresa, actuen de dos maneres. Per una banda li donen un nom atractiu a les normes fabrianes i es presenten aci en 1932 en un nom mes proxim “Bases de Castello”, el primer "Cavall de Troya" ortografic. Per un atra, conviden als escritors valencians a premis lliteraris, en dotacio economica. En diners, torrons,…i traicions.

En 1933, Josep Maria Bayarri, es dels primers en donar el crit d´alarma escrivint “El Perill Catala”, dient: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”

En els anys 50, en la cobertura franquista, Carles Salvador dona nou impuls a les normes catalanes en terres valencianes. S´oblida l´ortografia del Pare Fullana, i a partir dels anys 60, en diners de la Banca Catalana  presidida per Jordi Pujol, es beca, premia i ajuda economicament a jovens escritors valencians per a que consoliden la faena de Carles Salvador. En esta categoria de becats per l’or catala trobem a Joan Fuster, Sanchis Guarnes, Raimon, Eliseu Climent, Enric Valor, etc…El pancatalanisme pren posicions en l´Universitat de Valencia.

Persones que en un primer moment utilisaren les Normes de 32 des de l´editorial Torre, com Miquel Adlert o Xavier Casp, al vore que darrere de l´unitat de les llengües catalana i valenciana venia l´imperialisme catala, donen la veu de l´alarma.  En 1979, Miquel Adlert presenta el seu llibre “En defensa de la Llengua Valenciana”, i es torna a la normativa de Fullana, en les millores i actualisacions propostes per Chimo Lanuza, Toni Fontelles i Laura Garcia Grau.

Estes normes, conegudes com "Normes d'El Puig" foren oficials quan Ampar Cabanes fon Consellera d'Educacio en temps del Consell pre-autonomic . En estes normes es redactà l´Estatut d´Autonomia Valencià. Desgraciadament, en 1983, Ciprià Ciscar, acaba en la faena d´Ampar Cabanes i firma la "Llei d´Us i Ensenyament de “Valencià”, tornant les normes fabrianes a les escoles.

En l´actualitat, la produccio en valencià en Normes d´El Puig està en ebullicio, gracies a internet, els blogs, la prensa on line, Facebook i Twitter. Per desgracia la produccio editorial en valencià, en les Normes d´El Puig es casi heroica. Editorials privades com Mosseguello, o Gom Llibres editen 15-20 llibres a l´any en valencià no catalanisat, mentres que el PP i la Conselleria d´Educacio continuen en la seua equivocacio d'escriure el valencià en unes normes estrangeres, les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), baix el pretext de les Bases de Castello i la AVLl, herencia del pacte entre Eduardo Zaplana i Pujol, per desig i a conveniencia del Govern Central.

Casi 100 anys despres dels primers intents "unitaristes" de Pompeu Fabra, el model catalaniste de llengua escrita que propon la AVLl, i la seua subordinacio a les tesis de l'Institut d'Estudis Catalans, llunt de conseguir els seus objectius de substitucio llingüistica del valencià pel catala, està fomentant una objetivament constatable castellanisacio de la societat valenciana.

El motiu es de sentit comu, i conegut per tots, manco pels talibans catalanistes, clar. Els jovens estudiants valencians al no trobar un model proxim, i al vore que tot lo que se'ls oferix es un catala extrany, no es preocupen per cultivar la llengua valenciana, el simbol d'identitat mes important de la Patria valenciana.

¿Qui guanya per culpa d'estos talibans panques? Per una banda les editorials catalanes, que amplien el seu mercat editorial, en els diners dels, nostres imposts i el vist i plau dels partits centralistes. Per un atra, guanya el castellà. Es tan complicat i dificil escriure en una llengua estrangera, en tants accents, dieresis, guionets, diftons, i demes punyetes…que quan ixen de l´escola, els jovens valencians abandonen eixe model, i adopten l´idioma espanyol.

Tot aixo es pot solucionar. Simplement s´han d´homologar els tituls de valencià en Normes d´El Puig, la llengua valenciana guanyaria, i la faena catalanista que començà Fabra, i rematà Ciscar, quedaria un mal somi: Una epoca negra per a llengua valenciana, en contraposicio del segle d´Or. Material d´estudi dels llibres d´historia, com lo que no s´ha de tornar a fer, per ser la decadencia cultural mes vergonyosa del poble valencià, pero sense mes transcendencia

La Generalitat Valenciana vol saber si eres valencià o espanyol,…

  

Estos dies el vicepresident del Consell, José Ciscar,  ha presentat una enquesta que ha fet -en els diners de tots- la Generalitat Valenciana per a estudiar qué pensa, i qué senten els ciutadans valencians. El resultat es pot trobar aci

Sentiment de valenciania

Una de les preguntes interessants es la 24… ¿Diría Vd., que personalmente, se siente?

Entre els que se senten unicament valencians i els que se senten mes valencians que espanyols, sumem un 9’3% del total de ciutadans, practicament 500.000 valencians.

El 58’9% son tan valencians com espanyols. Si els preguntarem que si se senten europeus, tambe dirien que sí, i ademes tindrien rao, perque els valencians son ciutadans europeus. Per tant, quadren estos numeros en la recent enquesta de la Cadena Ser, en la que un 17% de la poblacio se sentia nacionalista valenciana.

Crec que este punt es molt important per al valencianisme politic  Necessitem centrar-nos en el nostre votant mes fidel, el que es pot implicar mes i movilisar-se en estos moments en els que l´abstencio es tan important.

Per a superar la barrera del 5%, necessitem 115mils vots, i ser una forca politica clau en les Corts Valencianes, Per tant, si nos centrem en el 9’3% dels valencians, i ademes podem atraure al 10-20% dels grup que se sent tan valencià com espanyol, podriem arribar a un target objectiu que es troba entre el 15% i el 20% de tota la poblacio. Una minoria prou important, sobre tot de cara a 2015, a on el PP i PSPV estaràn mes debils que mai, i ningu tindra majoria absoluta.

Un atre tema que no podem deixar de considerar es que estos numeros son per a les 3 provincies, incloent Alacant, zones com Requena, Utiel, o nucleus d´inmigracio com Torrent o Mislata…. Per tant, el sentiment netament valencià o mes valencià que espanyol, es mes fort encara en les comarques centrals, la Ribera o l´Horta  Nort de Valencia a on, si discretisarem estos numeros per poblacions, voriem que este sentiment es dispararia al 20-30%. De fet Unio Valenciana era la segon força política en 1987 en Valencia capital.

Finançacio

Un atre assunt que es pregunta en l´enquesta es la finançacio autonomica. Els cervells del marketing electoral d´Albert Fabra volen coneixer quina es la percepcio dels valencians sobre este tema.

Al preguntar en el carrer si el ciutadà pensa que Valencia està infrafinanciada. Un 8’5% està al 100% d´acort en esta afirmacio, i fins a un 30% dels valencians enquestes están molt d´acort en este punt. Quan pregunten si s´ha de crear un problema valencià per a forcar a l´Estat i obtindre una millor financiacio, un 10% està al 100% d´acort, mentres que fins a un 27% està molt d´acort en forçar a l´Estat per a que la finançacio valenciana siga mes justa.

¿Que millor manera de forçar a Espanya per a obtindre mes finançacio, que tindre un partit nacionaliste en les Corts Valencians en 2015, i un diputat en Madrit en 2016?

Per tant, la nostra lluita per tindre un Concert Fiscal en Espanya i articular una Agencia Tributaria Valenciana propia ha de ser junt al sentiment de valenciania, prioritaris en les nostres campanyes i discurs politic. 

Llengua valenciana

 Al Consell tambe li interessa la Llengua valenciana. Vullc dir, li interessa saber qué pensem els valencians d´este tema. Perque a Fabra el valencià, per no interessar-li, no li interessa ni parlar-ho. A pesar dels 30 anys d´adoctrinament catalaniste en les escoles, de la fonda castellanisacio, i de l´immigracio…la majoria dels valencians diuen que el valencià es una llengua diferent del català. Tambe podem constatar que el PP ha sabut tapar molt be la polemica de la AVLl, i que la gent no llig els diaris, perque mes d’un 70% respon que no s´ha enterat de res. Moltes vegades, qui treballa en comunicacio, ademes de treballar per a que ixquen temes, tambe treballen per a que algunes coses no apareguen.

Este es un atre punt clau: La Llengua valenciana i les normes d´El Puig. Qui diga que el valencianisme no ven, o es molt miop, o te interes en que el valencianime politic no progrese.

Economia, sanitat, educacio, desocupacio,…

En tot cas, els temes que mes preocupen als valencians son Economia, Sanitat, Corrupcio Politica, Educacio i Paro….ademes dels problemes particulars en clau municipal, evidentment.

Si sabem explicar be que en un Concert Fiscal i una Agencia Tributaria Valenciana propia, podriem baixar els imposts, reactivar l´economia valenciana, crear mes llocs de treball, i donar una millor  sanitat i educacio, no es extrany entendre que fins als que es senten mes espanyols que valencians votarien un partit nacionaliste valencià. Perque al final de la pelicula, viuen i treballen en Valencia, i si tenim qui solucione els problemes de Valencia i millore les seues condicions de vida de tots, inclus els immigrants nacionalisats votarien valencianiste. Es un argument molt fort i diferenciador que podem utilisar al nostre favor.

Corrupcio Politica

 L´atre tema que preocupa es la corrupcio i l´enchufisme. Canviar a tota una societat i educar-la en valors com que qui treballa millor i te mes merits, es qui ha de dirigir la societat es dificil. Pensem que lo normal es enchufar o afavorir a amics o familiars. I es una llastima.

Pero sí que pense en un sistema electoral de llistes obertes, en el que els ciutadans poden votar directament als seus candidats, s´afavorix a que els mes valorats pels ciudatans nos representen, i no els triats a dit pel poder, com passa fins ara. Igualment, llevar la barrera del 5%, impedix el bipartidisme i fomenta la pluralitat.

Conclusio

 Podem fer-ho,  som un poble diferenciat, i ho farem sense entrar en radicalismes ni exclusions. Treballant de veres, coordinats, i si els que no aporten res, deixen de voler acaparar un moviment que els ve gran. Representar a 500.000 de persones es una gran responsabilitat. Podem assegurar mes de 80 regidors en els pobles i ciutats valencianes, esperem que dos o tres d´estos regidors siguen en Valencia capital, i que siga possible trencar la barrera del 5% en les Corts Valencianes, per a en 2016 tindre la força necessaria per a enviar 1 diputat en Madrit.

Crec que si.

Una Agencia Tributaria Valenciana

Durant els 8 anys que durà el Govern Zapatero, la Generalitat Valenciana va patir una marginacio pressupostaria important. Els valencians pagavem imposts a Madrit i, com aci el govern era d´un atre color politic, ZP boicotejà als valencians, deixant-nos sense inversions. Els diners anaven primer a Andalucia, Extremadura (a on el PSOE te un important banc de vot cautiu) o a Catalunya, a on manava el tripartit. El PP va fer bandera electoral de l´agravi de ZP a Valencia, i en este victimisme  Rajoy va conseguir molts vots de terres valencianes, en les eleccions de 2011.

¿Problema solucionat? No.  S´ha vist que Rajoy es igual de letal per als interessos valencians que Zapatero.  L´autonomia valenciana continua deixant de rebre 6.000 millons d´euros cada any lo que fa que la Generalitat Valenciana tinga problemes de cash-flow des de 2006, traduit-se en que no s´ha pogut pagar a temps a molts proveedors i empreses valencians, que han tengut que tancar per falta de pago de la Generalitat. En conseqüencia, un 29% dels valencians estàn en la cua de l´Inem.

Per tant, que el partit que mana en Madrit siga el mateix partit que mana en Valencia no es garantía de res. L´unica solucio efectiva es la creacio d´una Agencia Tributaria Valenciana propia que recapte directement els impots dels valencians com fa, des de decades, el Regne de Navarra.  

Esta es una de les propostes claus d´Accio Nacionalista Valenciana. Valencia tambe es un regne secular, tenim una llengua, una identitat i una historia propia. Economicament, tenim una estructura i interessos pareguts als de les regions del nort d´Italia o Franca. Tenim una agricultura productiva de gran calitat (que hem de protegir), turisme,  una industria mija familiar de vocacio exportadora, i una mentalitat agil i oberta al mon. Una economia molt diferent al model economic que propon el PSOE en Andalucia:  L´economia del subsidi, o el model de comportament de Rajoy: No fer res, a vore si les coses canvien per si soles.

En una Agencia Tributaria Valenciana propia, la Generalitat Valenciana te sentit i el poder valencià es fa realitat. Una Agencia Tributaria Valencia que rebaixe els imposts a empreses i autonoms, estimulant la creacio de faena en beneficis fiscals, i que ajude realment als exportadors, fomentant ademes la recuperacio dels bancs i caixes valencianes. D’esta manera, Valencia pot tornar al seu segle d´Or convertint-nos en una potencia economica del mediterraneu, sense hipoteques externes. En ACCIONV, creguem en esta idea, i la volem aplicar a partir de 2015, quan estigam en les Corts Valencianes.

En defensa de l'autonomia valenciana

Existix en Espanya un problema en el deficit de l´Administracio Publica, agotament del model economic, desocupacio, desmantellament industrial, cost inassumible de l´energia,…. La solucio de Montoro per afrontar el pago de la deuda no es un atre que fregir en imposts a la classe mija i les empreses. Per contra, no se percibix que els servicis publics estiguen en correspondecia en el seu cost –els ciutadans pensen (en rao) que una part de lo que paguen en imposts es pert en corrupcio i despilfarro.

Davant d´esta situacio de crisis , i al mostrar-se que els recursos economics disponibles per l´Administracio han minvat, el nou acort dels politics de Madrit i Barcelona ha segut  llimitar economicament a la nostra autonomia valenciana, regne secular, marginant-nos de la reparticio dels Pressuposts Generals de l´Estat, ofegant economicament a la Generalitat, deixant-la sense diners per a pagar a proveedors.  

En este context de crisis, i aprofitant la conjuntura, el centralisme madrileny ha tornat. La solucio de Rosa Diez o Vidal Quadras (persones que porten vivint de la politica mes de 30 anys….) es eliminar les autonomies, recentralisar l´administracio i deixar unicament dos autonomies: Euskadi i Catalunya.  Esta solucio del centralisme madrileny, en concessions per a Barcelona i el Pais Vasc, es nefasta per a Valencia.

Des de la derogacio dels Furs del Regne de Valencia,  el centralisme madrileny  i els pactes subterraneus castellano-catalans, han llastrat el desenrroll economic valencià. El centralisme s´ha demostrat inutil per a resoldre els problemas valencians. Eixemples sonats son el Plan Sur de Valencia, durant el franquisme, que pagarem integrament els valencians. Igualment, el Parc Central  o l´Acces Nort al Port, els dos competencies de Madrit, es troben paralisats des de fa mes de 25 anys. ¿Aixo es eficiencia de l´Administracio Central?

Els centralistes es fan creus perque Espanya tinga 17 governs autonomics. Diuen que es inviable i no gestionable. Afirmen que  multiplica la corrupcio per 17. ¿Volen dir que la corrupcio ha de permetre's a soles en un Govern en Madrit… com tota la vida? Suponc  que per ad ells Suissa, un pais de 8 millons de persones i dividit en 26 cantons confederats independents , en 4 llengües oficials, es el zenit de l´ineficacia i la corrupcio politica, ¿no?

El Tribunal de les Aigües, en mes de 1000 anys d´historia, tambe seria per als centralistes ineficaç. ¿Deixem els temes dels regants en mans d´un jujat madrileny, que no sapia qué es el regadiu?

En ACCIONV creguem firmement en l´Autonomia Valenciana com unica forma de govern eficaç i proxim al ciutadà. Aixo si, gestionada pels valencians. Pero no nos quedem ahi, afirmem que l'autonomia no sera plena fins a no tindre una Agencia Tributaria Valenciana que entenga l'economia valenciana i la nostra manera de fer riquea, reduint imposts i racionalisant el gasto. Unicament aixina, gestionant des de Valencia els nostres imposts podrem tornar a ser el territorio mes ric del mediterraneu. Tenim tot per a ser-ho, simplement hem lliberar-nos dels politics que miren cap a Madrit o Barcelona.