El valencià, en Normes d´El Puig
A principis del segle XX, els valencians
teniem una produccio lliteraria molt extensa, un Segle d´or glorios, un teatre
popular molt viu i dinamic, i era extrany sentir parlar castellà pels carrers
de Valencia capital. Per contra, encara no nos havien ficat d´acort en quines
serien les normes ortografiques per a la Llengua valenciana. Els catalans
tampoc. El caos ortografic era habitual tant en valencià, com en catala.
Ans, en 1732, el notari valencià Carles
Ros, presentava la seua ortografia per a la llengua valenciana en l'obra
"Práctica ortográfica para los idiomas castellano y valenciano".
A finals del segle XIX, Constanti Llombart i Josep
Nebot tambe es preocuparen per a que la llengua valenciana tinguera una
ortografia unificada. Desgraciadament, cap dels tres tingue l'exit desijat.
A instancies de la Diputacio de
Barcelona i el seu president Prat de la Riba, s´encarrega
a l´ingenier quimic Pompeu Fabra, unes normes ortografiques per al
catala, que era considerat per totes les universitats del mon com un dialecte
de l´Occità. Clar, Pompeu Fabra hague d´inventar unes normes noves, perque
estes no havien baixat en Moises del Mont Sinai, i elevar a la categoria de
llengua al catala. En consecuencia, la novetat ortografica fabriana es trobà en
la reaccio frontal dels membres de l´Academia de la Llengua Catalana,
que no volien les normes de Pompeu Fabra. La Diputacio de Barcelona ho arreglà
rapidament tancant l´aixeta als no partidaris de les tesis fabrianes. Les
normes de Fabra es presenten en 1913.
Paralelament, "Lo Rat Penat"
encarrega al Pare Fullana l'elaboracio d'unes normes
ortografiques per al valencià. El Pare Fullana presentà en
1914 la seua proposta d'ortografia valenciana. Estes normes, respecten les
particularitats genuines de la llengua valenciana, accepten les tradicionals
grafies "y" o "ch" i consideren innecesaries les grafies
"tj", "tz", "tx", "tg" o l´inexistent
"l·l.
Com a conclusio d'estos treballs, valencians
i catalans tenien normes ortografiques diferents. Inclus el Pare Fullana
ensenya Filologia Valenciana des de la seua catedra de l'Universitat
de Valencia, fins a que el General Primo de Rivera anulara
estes ensenyances, per considerar-les una amenaça contra l'unitat d'Espanya.
Els catalans, no contents d´haver consensuat
els criteris ortografics de la llengua catalana, manprenen l´imperialisme
cultural empenyant-se en unificar valencià i catala, promoguent l´us de la
normativa catalana pels escritors valencians. Conscients de la dificultat de
l´empresa, actuen de dos maneres. Per una banda li donen un nom atractiu a les
normes fabrianes i es presenten aci en 1932 en un nom mes proxim “Bases de
Castello”, el primer "Cavall de Troya" ortografic. Per un atra,
conviden als escritors valencians a premis lliteraris, en dotacio economica. En
diners, torrons,…i traicions.
En 1933, Josep Maria Bayarri, es
dels primers en donar el crit d´alarma escrivint “El Perill Catala”,
dient: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho
havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra
Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”
En els anys 50, en la cobertura franquista, Carles
Salvador dona nou impuls a les normes catalanes en terres valencianes.
S´oblida l´ortografia del Pare Fullana, i a partir dels anys 60, en diners de
la Banca Catalana presidida per Jordi Pujol,
es beca, premia i ajuda economicament a jovens escritors valencians per a que
consoliden la faena de Carles Salvador. En esta categoria de becats per l’or
catala trobem a Joan Fuster, Sanchis Guarnes, Raimon, Eliseu Climent,
Enric Valor, etc…El pancatalanisme pren posicions en l´Universitat de
Valencia.
Persones que en un primer moment utilisaren
les Normes de 32 des de l´editorial Torre, com Miquel
Adlert o Xavier Casp, al vore que darrere de l´unitat de
les llengües catalana i valenciana venia l´imperialisme catala, donen la veu de
l´alarma. En 1979, Miquel Adlert presenta el seu llibre “En defensa
de la Llengua Valenciana”, i es torna a la normativa de Fullana, en les
millores i actualisacions propostes per Chimo Lanuza, Toni
Fontelles i Laura Garcia Grau.
Estes normes, conegudes com "Normes
d'El Puig" foren oficials quan Ampar Cabanes fon
Consellera d'Educacio en temps del Consell pre-autonomic . En estes normes es
redactà l´Estatut d´Autonomia Valencià. Desgraciadament, en 1983, Ciprià
Ciscar, acaba en la faena d´Ampar Cabanes i firma la "Llei d´Us i
Ensenyament de “Valencià”, tornant les normes fabrianes a les escoles.
En l´actualitat, la produccio en valencià en
Normes d´El Puig està en ebullicio, gracies a internet, els blogs, la prensa on
line, Facebook i Twitter. Per desgracia la produccio editorial en valencià, en
les Normes d´El Puig es casi heroica. Editorials privades com Mosseguello, o Gom
Llibres editen 15-20 llibres a l´any en valencià no catalanisat,
mentres que el PP i la Conselleria d´Educacio continuen en la seua equivocacio
d'escriure el valencià en unes normes estrangeres, les Normes de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), baix el pretext de les Bases de Castello i la AVLl, herencia
del pacte entre Eduardo Zaplana i Pujol, per desig i a conveniencia
del Govern Central.
Casi 100 anys despres dels primers intents
"unitaristes" de Pompeu Fabra, el model catalaniste de llengua
escrita que propon la AVLl, i la seua subordinacio a les tesis de l'Institut
d'Estudis Catalans, llunt de conseguir els seus objectius de substitucio
llingüistica del valencià pel catala, està fomentant una objetivament
constatable castellanisacio de la societat valenciana.
El motiu es de sentit comu, i conegut per
tots, manco pels talibans catalanistes, clar. Els jovens estudiants valencians
al no trobar un model proxim, i al vore que tot lo que se'ls oferix es un
catala extrany, no es preocupen per cultivar la llengua valenciana, el simbol
d'identitat mes important de la Patria valenciana.
¿Qui guanya per culpa d'estos talibans
panques? Per una banda les editorials catalanes, que amplien el seu mercat
editorial, en els diners dels, nostres imposts i el vist i plau dels partits
centralistes. Per un atra, guanya el castellà. Es tan complicat i dificil
escriure en una llengua estrangera, en tants accents, dieresis, guionets,
diftons, i demes punyetes…que quan ixen de l´escola, els jovens valencians
abandonen eixe model, i adopten l´idioma espanyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario