Com cada dia, abans de l'alba, anunciant que molt pronte aguataràn els primers raigs de sols, l'Iman de la mesquita del seu barri cridava a l'oracio de "Al Farj":
- ¡¡¡Allaaaaah, Akbaaaaar!! (Alà es gran)
Hakim, musulmà practicant, s'alça del llit decidit a fer la primera oracio del dia, pero primer se prepara, aseant-se, rentant-se mans, peus i cap. Agarra l'estoreta i comença a postrar-se agenollat davant d'Allah, mirant a l'eixida del sol, direccio a la Mecca.
Marco, un italià vei de Hakim, propietari d'un restaurant de moda en l'eternal Istambul, ans Constantinopla, protesta com cada mati:
- Ya està bramant...¿No podem cridar a l'oracio sense fer tant de soroll? Alguns volem dormir a les 5 del mati, collons...¡mamma mia!!!, pensa Marco, mentres s'amaga baix l'almohada, intentant esmortir el so que li arriba de la Mesquita veïna.
Quan Hakim acava de fer l'oracio, la seua dona Mounia ya li ha preparat el desdejuni. Un poquet de Jobs, (pa tradicional arap), datils i llet agria i un gotet de te en molt de sucre. Tots els dies igual. Hakim acava de desdejunar i se dirigix a l'eixida de la casa,...quan ya està casi en la porta el seu chiquet menut (que encara no va a l'escola) li crida i li dona un bes i le diu:
- Que tingues bon dia, pare.
- Gracies, fill meu
- Pare, aci be un tio alguns matins.
- ¿Un tio?.
- Si, un home molt simpatic.
- Ah, ¿I jugues en ell?
- Si, jugue en ell. Tambe es amic de la mare.
- Saha, saha, fill meu. Juga en el teu amic. (Imaginari, supon el bo de Hakim).
- Saha, pero passa mes jugant en mama que en mi.
- Mmmmm... li has de dir al teu amic imaginari que jugue en tu mes. Aixina no t'aborrixes.
- Saha, pare.
El pobre Hakim ix de la casa, algo preocupat. El seu fill necessita un germanet per a jugar, sino continuarà jugant en el seu amic invisible. Per desgracia la seua dona està molt cansada quan ell arriba a casa, son moltes les faenes quotidianes, ocupar-se de del chiquet, d'ell mateixa, no para ni un moment. Hakim, ya en el carrer se creua en un amic i li comenta que el seu chiquet te molta imaginacio, i que li fa falta un germanet per a jugar, que no pot continuar jugant en l'amic invisible
L'amic pensa lo mateix: "No patixques, amic Hakim. Molt pronte, Vas a tindre una familia mes gran, Inschallah (si Deu vol)".
Hakim pega la cabotà: - "Inschallah, khoya (si Deu vol, germà)"
- "Hamdoulah (gracies a Deu) l'amiga de ta dona li ajuda en la casa, i juga en el chiquet"
- ¿Quina amiga, Adnane?, pregunta Hakim. "La meua dona no m'ha parlat mai d'ella"
- No ho se,...porta un burka com ta dona quan ix al carrer. El seu marit es un bon musulmà, com tu Hakim. Respecta molt l'Islam, i sa dona li obeix com toca. No com eixes putes que ixen impudicament al carrer sense tapar-se com Deu mana. Perdo, per l'expressio, pero es lo que son.
- Malish, malish (no passa res). Es aixina com dius. Un home que no protegix a sa dona dels ulls impurs dels demes, no es un bon marit.
- Si. Tens rao. Bo, bon dia, Hakim
- Bon dia, Adnane.
Hakim que s'ha entretingut mes de lo habitual charrant en el seu amic, se dirigix correguent a la faena, una construccio fora de al ciutat, a on es capataç d'una colla de ferralles. Quan està ya prop de l'autobus, veu com una dona, molt alta, camina decidida i en pas llauger, vestida en un burka negre dirigint-se cap a sa casa.
-¡Ah!, Eixa ha de ser l'amiga de la meua habiba (el meu carinyet). Que content que estic de que la meua dona tinga una amiga que li ajude en la casa, aixina estarà mes descansà per a ficar-se en faena a fer una familia mes gran.
Hakim, se dona conter de la manca de relacio conyugal en sa dona, i estos pensaments li venen al cap: "Esta nit o radwa inschallah (demà si Deu vol), hem d'intentar-ho, necessitem mes chiquets en la casa"
Marco, arriba a la pizzeria sobre les 11:30. Arriba molt content, pensa el seu soci Antonio. Porta unes semanes molt misterios, molt content, i no arriba mai a la faena mes pronte de les 11 del mati. Es molt raro. Antonio pensa que Marco està enamorat...
Son les 7 de la vesprà i Hakim arriba a casa. El sopar està en taula. Pero hui Hakim porta un regalet per a Mounia. Es poqueta cosa, un chicotet detall que ha comprat desprès de la faena per a la dona mes maravillosa del mon, li diu Hakim.
- Demà vullc que te reposes, aixina que compraré una pizza del restaurant italià del barri. ¡Que simpatics son estos Marco i Antonio!, ¿eh?, Mounia.
- No ho se, no els conec massa.
- Si, son molt simpatics i ho fan tot molt bo. Ya voras com disfrutes en la pizza. Aixina que demà, descansa. Mounia. Vullc que estigues descansà per a la nit.
- Molt be, maridet meu.
- Hem de fer mes gran la familia.
-Si, tens rao. Crec que espere un fill.
-¡Quina alegria me dones!
El dia siguient, Hakim repetix el seu dia. Oracio pel mati, autobus, faena en la construccio, se despedix del seu chiquet i li pregunta:
-Adel...el teu amic...¿Quina edat te?
-Com tu mes o menos, pare
-¿I com va vestit?
-Com la mare, en un burka que li tapa el rostro fins a que arriba a casa.
Hakim, ara ya algo desconcertat, ix de casa. No se dirigix directament cap a l'autobus que li porta a la faena. Algo mosquejat diambula pels carrers del seu barri. Esperant tornar a vore a l'amiga del burka de sa dona. Espera i espera, pero hui no n'hi ha dona del burka que s'arrime a sa casa.
Algo nervios, perque arriba tart a la faena, Hakim agarra un taxi i se dirigix escapat al treball.
Al dia siguient, lo mateix. I hui, tampoc apareix la misteriosa dona del burka...pero al tercer dia...des del seu escondite del carreró, Hakim vislumbra la figura d'una dona alta, vestida en un burka negre, que se dirigix en pas firm cap a sa casa.
En el cor a cent per hora, i la sanc bollint, Hakim espera amagat, pero els seus peus comencen a caminar cap a la casa, sense que la ment responga, comença a pujar les escales de l'edifici. Un veï li desija bon dia, Sabah el Khair, li diu. Pero Hakim no escolta mes que el seu puls en els oits, i el cor a punt d'eixir-li per la boca.
Tremolos, entra en sa casa, i va directe a la seua habitacio. Obri la porta,...i cau agenollat. No pot creure lo que està veent. Dos burkes en terra, el de sa dona que està en el llit i el burka que ha de ser de l'home...¿¡¡Es Marco!!?, l'italià de la pizzeria del barri que ha entrat tranquilament en sa casa dia raere dia,...amagant el seu rostre, i la seua condicio d'home baix d'un burka negre.
Ni les dones mes cotilles del barri, ni els veïns, ni ningu salvo el seu chiquet inocent han caigut en el conter de lo que estava passant...
¡¡¡Maleit burka!!!!
- ¡¡¡Allaaaaah, Akbaaaaar!! (Alà es gran)
Hakim, musulmà practicant, s'alça del llit decidit a fer la primera oracio del dia, pero primer se prepara, aseant-se, rentant-se mans, peus i cap. Agarra l'estoreta i comença a postrar-se agenollat davant d'Allah, mirant a l'eixida del sol, direccio a la Mecca.
Marco, un italià vei de Hakim, propietari d'un restaurant de moda en l'eternal Istambul, ans Constantinopla, protesta com cada mati:
- Ya està bramant...¿No podem cridar a l'oracio sense fer tant de soroll? Alguns volem dormir a les 5 del mati, collons...¡mamma mia!!!, pensa Marco, mentres s'amaga baix l'almohada, intentant esmortir el so que li arriba de la Mesquita veïna.
Quan Hakim acava de fer l'oracio, la seua dona Mounia ya li ha preparat el desdejuni. Un poquet de Jobs, (pa tradicional arap), datils i llet agria i un gotet de te en molt de sucre. Tots els dies igual. Hakim acava de desdejunar i se dirigix a l'eixida de la casa,...quan ya està casi en la porta el seu chiquet menut (que encara no va a l'escola) li crida i li dona un bes i le diu:
- Que tingues bon dia, pare.
- Gracies, fill meu
- Pare, aci be un tio alguns matins.
- ¿Un tio?.
- Si, un home molt simpatic.
- Ah, ¿I jugues en ell?
- Si, jugue en ell. Tambe es amic de la mare.
- Saha, saha, fill meu. Juga en el teu amic. (Imaginari, supon el bo de Hakim).
- Saha, pero passa mes jugant en mama que en mi.
- Mmmmm... li has de dir al teu amic imaginari que jugue en tu mes. Aixina no t'aborrixes.
- Saha, pare.
El pobre Hakim ix de la casa, algo preocupat. El seu fill necessita un germanet per a jugar, sino continuarà jugant en el seu amic invisible. Per desgracia la seua dona està molt cansada quan ell arriba a casa, son moltes les faenes quotidianes, ocupar-se de del chiquet, d'ell mateixa, no para ni un moment. Hakim, ya en el carrer se creua en un amic i li comenta que el seu chiquet te molta imaginacio, i que li fa falta un germanet per a jugar, que no pot continuar jugant en l'amic invisible
L'amic pensa lo mateix: "No patixques, amic Hakim. Molt pronte, Vas a tindre una familia mes gran, Inschallah (si Deu vol)".
Hakim pega la cabotà: - "Inschallah, khoya (si Deu vol, germà)"
- "Hamdoulah (gracies a Deu) l'amiga de ta dona li ajuda en la casa, i juga en el chiquet"
- ¿Quina amiga, Adnane?, pregunta Hakim. "La meua dona no m'ha parlat mai d'ella"
- No ho se,...porta un burka com ta dona quan ix al carrer. El seu marit es un bon musulmà, com tu Hakim. Respecta molt l'Islam, i sa dona li obeix com toca. No com eixes putes que ixen impudicament al carrer sense tapar-se com Deu mana. Perdo, per l'expressio, pero es lo que son.
- Malish, malish (no passa res). Es aixina com dius. Un home que no protegix a sa dona dels ulls impurs dels demes, no es un bon marit.
- Si. Tens rao. Bo, bon dia, Hakim
- Bon dia, Adnane.
Hakim que s'ha entretingut mes de lo habitual charrant en el seu amic, se dirigix correguent a la faena, una construccio fora de al ciutat, a on es capataç d'una colla de ferralles. Quan està ya prop de l'autobus, veu com una dona, molt alta, camina decidida i en pas llauger, vestida en un burka negre dirigint-se cap a sa casa.
-¡Ah!, Eixa ha de ser l'amiga de la meua habiba (el meu carinyet). Que content que estic de que la meua dona tinga una amiga que li ajude en la casa, aixina estarà mes descansà per a ficar-se en faena a fer una familia mes gran.
Hakim, se dona conter de la manca de relacio conyugal en sa dona, i estos pensaments li venen al cap: "Esta nit o radwa inschallah (demà si Deu vol), hem d'intentar-ho, necessitem mes chiquets en la casa"
Marco, arriba a la pizzeria sobre les 11:30. Arriba molt content, pensa el seu soci Antonio. Porta unes semanes molt misterios, molt content, i no arriba mai a la faena mes pronte de les 11 del mati. Es molt raro. Antonio pensa que Marco està enamorat...
Son les 7 de la vesprà i Hakim arriba a casa. El sopar està en taula. Pero hui Hakim porta un regalet per a Mounia. Es poqueta cosa, un chicotet detall que ha comprat desprès de la faena per a la dona mes maravillosa del mon, li diu Hakim.
- Demà vullc que te reposes, aixina que compraré una pizza del restaurant italià del barri. ¡Que simpatics son estos Marco i Antonio!, ¿eh?, Mounia.
- No ho se, no els conec massa.
- Si, son molt simpatics i ho fan tot molt bo. Ya voras com disfrutes en la pizza. Aixina que demà, descansa. Mounia. Vullc que estigues descansà per a la nit.
- Molt be, maridet meu.
- Hem de fer mes gran la familia.
-Si, tens rao. Crec que espere un fill.
-¡Quina alegria me dones!
El dia siguient, Hakim repetix el seu dia. Oracio pel mati, autobus, faena en la construccio, se despedix del seu chiquet i li pregunta:
-Adel...el teu amic...¿Quina edat te?
-Com tu mes o menos, pare
-¿I com va vestit?
-Com la mare, en un burka que li tapa el rostro fins a que arriba a casa.
Hakim, ara ya algo desconcertat, ix de casa. No se dirigix directament cap a l'autobus que li porta a la faena. Algo mosquejat diambula pels carrers del seu barri. Esperant tornar a vore a l'amiga del burka de sa dona. Espera i espera, pero hui no n'hi ha dona del burka que s'arrime a sa casa.
Algo nervios, perque arriba tart a la faena, Hakim agarra un taxi i se dirigix escapat al treball.
Al dia siguient, lo mateix. I hui, tampoc apareix la misteriosa dona del burka...pero al tercer dia...des del seu escondite del carreró, Hakim vislumbra la figura d'una dona alta, vestida en un burka negre, que se dirigix en pas firm cap a sa casa.
En el cor a cent per hora, i la sanc bollint, Hakim espera amagat, pero els seus peus comencen a caminar cap a la casa, sense que la ment responga, comença a pujar les escales de l'edifici. Un veï li desija bon dia, Sabah el Khair, li diu. Pero Hakim no escolta mes que el seu puls en els oits, i el cor a punt d'eixir-li per la boca.
Tremolos, entra en sa casa, i va directe a la seua habitacio. Obri la porta,...i cau agenollat. No pot creure lo que està veent. Dos burkes en terra, el de sa dona que està en el llit i el burka que ha de ser de l'home...¿¡¡Es Marco!!?, l'italià de la pizzeria del barri que ha entrat tranquilament en sa casa dia raere dia,...amagant el seu rostre, i la seua condicio d'home baix d'un burka negre.
Ni les dones mes cotilles del barri, ni els veïns, ni ningu salvo el seu chiquet inocent han caigut en el conter de lo que estava passant...
¡¡¡Maleit burka!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario