El autogovern i el poder valencià es clau: Som valencians

@jaume_hurtado

En este context de depressio economica, politica i moral han aparegut diferents actors en l´escena politica espanyola i valenciana, en diferents receptes per a eixir de la crisis.

Per una banda Pablo Iglesias, el nou mesies de l´esquerra, ha revolucionat el panorama. “El coletas” s´està berenant a PSOE, Compromis-Equo o EU i les enquestes ya diuen que “PODEMOS” es la primera força política en intencio de vot d´Espanya. Les solucions de P.Iglesias: Una renta basica universal de 500 euros per a tots, mà dura per a les companyies electriques, mes imposts per als “rics” i les empreses, prohibir el despido en empreses que tinguen beneficis i llimitacio del salari maxim que una persona podrà rebre en Espanya, entre atres.

Per atra banda, Ciutadans, UPyD i sobretot VOX, defenen tornar al centralisme, eliminant o reduint les autonomies, i governar-ho tot des de Madrit. Segons ells, les autonomies son el problema. En tot cas, Euskadi i Catalunya tindrien un estatus diferent, ya que son ells els que protesten i es fan valdre.

El problema no son les autonomies, ni els “rics”, ni les empreses que tenen benefici. NO. El problema d´Espanya en general, com be apunta Pablo Iglesias (pero tambe ho denunciava fa anys Enrique de Diego, en les antipodes ideoliques) es que existixen uns parasits que viuen del treball i l´esforç de tots. 

Estos parasits son els partits politics i els sindicats, i tots els demes, som els empresaris, els autonoms, els treballadors.... sense distincio. Estos parasits, per a viure necessiten carregar-nos d´imposts. Per aixo quan paguen una factura de la llum, del gas o de l´aigua, l´import es tan alt: Perque la mitat de lo que paguem son imposts, per a mantindre uns partits politics que tenen al seu servici l´administracio publica.

El problema de Valencia en particular (des del Senia al Segura,...des San Rafael del riu, fins a Pilar de l´Horadada, es que com no tenim representants politics valits, solvents, sino que mes be nos governen des de partits centralistes pro Madrit, que utilisen a Valencia com a colonia fiscal per una banda i com a moneda de canvi en Barcelona per l´atra.

El nostre calvari es que som l´unica autonomia que a pesar de tindre la quarta renta per capita mes baixa de tota Espanya (per baix de la mija, per supost) aportem mes de lo que rebem. 

Dos numeros importans hauriem tindre tots en el cap. Lo que el ministeri de Montoro recapta directament de les boljaques dels valencians es al voltant d´uns 35.000 millons d´euros, pero el presuposts anyals de la Generalitat Valenciana son d´unicament de 15.000 millons d´euros (aprox).

Per tant, les solucions reals no son les que proponen ni Pablo Iglesias, ni els nous partits centralistes (ni clar, PPSOE S.A). Tampoc seria una solucio eliminar els partits politics, pero si un canvi total del sistema democratic, i per supost, de finançacio de l´autonomia valenciana.

Lo que yo plantejaria es:

1.       Trencar l´estructura tancada poc democratica dels partits politics, i la manca de transparencia economica d´estos, en estes mides:

a.       Primaries obligatories en tots els partits politics i que una Junta Electoral independent siga la que s´encarregue de l´eleccio dels candidats, com es fa en els EEUU per eixemple, i no els propis partits politics com fan aci PSOE, entre atres. D´esta manera, els mes preparats, arribarien a les cupules dels partits, i no els que tinguen els genolls mes pelats.

b.      Llistes obertes, per a que els ciutadans voten i coneguen als seus representants. Aixina, els partits politics es renoven i es l´elector qui mana.

c.       Unicament es podrien finançar per donacions DECLARADES, auditades i publiques de persones fisiques o juridiques. Que se conega qui dona diners als partits politics. Ni subvencions publiques, ni coimas per baix de la taula.

2.       Reduccio d´imposts a tots els nivells, perque si els imposts baixen:

a.       Es fomenta l´activitat economica, es creen llocs de treball, i aumenta paradoxicament, la recaptacio.

b.      L´Estat i els politics tenen menys diners per a “despilfarrar” i tindriem menys influencia en la vida de tots mosatros

c.       S´atrau l´inversio extrangera

3.       Mes autogovern valencià i mes autonomia:

a.       Els imposts que ixen de les boljaques dels valencians, s´han de recaptar per una Agencia Tributaria Valenciana, i ha d´estar controlada per mosatros, per a que s´invertixca per la Generalitat Valenciana i els Ajuntaments, que son l´administracio mes proxima al ciutadà.

b.      Les Corts Valencianes, que començaren a funcionar (segons alguns cronistes) en 1261, llegislen de veres, i deixen de ser una camara de segon categoria. D´esta manera serien realment la representacio del poble valencià, controlant i apoyant a la Generalitat Valenciana, com a maxim poder eixecutiu del poble valencià.

c.       Creacio de Consells supramunicipals en les nostres arees metropolitanes mes importants, coordinant als ajuntaments implicats en temes que interessen a tots. Estes arees metropolitanes son fonamentalment: L´Horta de Valencia -en vora 1’5 millons d´habitants-, Elig-Alacant, L´Horta de Gandia, Denia-Xabia, i l´eix Vilarreal-Burriana-Castello.

4.       Potenciar la banca, l´industria els autonoms i l´agricultura valenciana

a.       Reduint els imposts, i mimant l´industria I agricultura valenciana, es creen llocs de treball i potencia economica.

b.      Les empreses que invertixquen en la recuperacio de la banca valenciana, tenen beneficis fiscals. Aixina conseguim tindre una ret financiera netament valenciana que invertixca en els sectors claus valencians.

c.       Tornariem a ser un poble que exporta i crea riquea per mig del comerç.

d.      Potenciar als productors d´energia locals. En este sentit, l´energia solar es clau, i la cogeneracio son claus, ya que qualsevol persona o empresa, en una chicoteta inversio es convertix en productor d´energia.

Pero sobretot, entendre que som valencians, i nos hem de fer de respetar aci, en Espanya i en el mon. Tenim una llengua propia, el valencià que hem d´escriure en Normes d´El Puig, un patrimoni cultural i unes tradicions que no podem perdre perque son les que nos diferencien i nos unixen com a poble.

Els que vinguen de fora, mai podran resoldre els nostres problemes, en primer lloc, perque no nos coneixen i en segon lloc perque no amen com mosatros la nostra patria valenciana.

Conseller Santamaria… ¿Quins idiomes s´ensenyen en les escoles valencianes?

L´idea de Santamaria de crear una Llei que blinde les Senyes d´Identitat Valencienes, m´enrecorda (no puc evitar-ho) a la creacio en Venezuela del “Ministerio de la Suprema Felicidad”. Efectivament, Nicolas Maduro i els chavistes crearen en 2013 un Ministeri per a garantizar “La Suprema Felicidad Social del Pueblo” No es broma, es de veres, en Venezuela existix el “Ministerio de la Suprema Felicidad”.

¿Per que dic aixo? No es que yo estiga en contra de la llengua valenciana ni de la felicitat suprema del poble. Al contrari. Pero home… bromes i brindis al sol, a estes altures de la vida,… les justes,… que el PP porta 19 anys en el Govern de la Generalitat Valenciana, i ya sabem que son i que no son.

EL PROBLEMA ESTÀ EN LES ESCOLES,… NI AVLl NI LLEIS RIDICULES.

Ficar un pegat, no resoldrà mai un problema. I el proyecte llei de Santamaria es un pegat, no una solucio. L´orige de tots els mals està en les escoles. L´actual sistema educatiu valencià, ensenya tres llengües castellà, angles -en professors no natius…-, i un hibrit artificial catala-valencià inventat en laboratori, en ortografia catalana.

¿Que preten Santamaria? ¿Fer una llei de senyes d´identitat que diga que el valencià es diu valencià (de cara a la galería) pero que en les escoles es continue ensenyant catala? ¿I aixo per a que servix? Vinga, per favor…que no som chiquets de breçol.

Derogar la AVLl, o en tot cas, deixar sense presupost eixa Academia, tampoc es cap solucio. Derogant la AVLl, tornem a com estaven en juny 2001. Per tant, derogar la AVLl, si be es necessari, no servix per a molt tampoc.

SOLUCIONS REALS

Si be la llei de senyes d´identitat no fa mal,… algunes de solucions reals series estes:

1.       Homologacio de tituls de valencià en Normes d´El Puig Actualment, moltes persones parlen i escriuen valencià correctament, en Normes d´El Puig, inclus tenen certificats Elemental, Mig o Superior de valencià autentic. Estos cursos estaven homologats per Conselleria d´Educacio fins a 1983, en época d´Ampar Cabbanes. ¿Per que estos certificats de valencià en Normes d´El Puig no son oficials? L´homologacio dels tituls de valencià en Normes d´El Puig es  fonamental, i haurien de ser valits per a opositar a funcionari de l´administracio valenciana, per eixemple.

2.       Reciclage de professors de valencià En 1983, Ciprià Ciscar reciclà als mestres de valencià tot un estiu, pagant sou extra als professors que deprenien les normes catalanes, i s´adaptaven al sistema d´ensenyança en valencià-catala. 31 anys, encara estem a temps de revertir la situacio

3.       Deixar de subvencionar academies i institucions culturals des del poder La cultura ha de ser lliure. Els governs autoritaris subvencionen en diners publics institucions culturals (si se porten be). Quan la cultura fa lo que vol el poder, deixa de ser cultura. En canvi, un model lliberal, deixa que siguen els ciutadans qui cuiden i colaboren en la cultura, desgravant (per eixemple) les aportacions privades ad estes institucions.

Considere que sempre es millor el segon model. Si el 100% de les aportacions economiques a entitats culturals valencians, compra de llibres, cursos en valencià, proyectes culturals,…foren lliures d´imposts, i es pogueren deduir de la declaracio de renta, el poble ajudaria a qui defen les tradicions, cultura i llengua valenciana, i el poder deixaria de tindre secrestades, entitats culturals centenaries, via subvencions publiques de la Generalitat.

En qualsevol cas, i en la que està caiguent: Cajamadrid, Bárcenas, pequeño Nicolás, Gürtel, Emarsa, etc… es una falta de respecte que es traga el tema de la llengua valenciana o el “que ve el tripartito” com a recurs electoral d´ultima hora. Mes decencia, mes treballar, i si no…mes dimitir.

Les conexions per ferrocarril que falten en l´autonomia valenciana

@Jaume_Hurtado 

La manca cronica d’infraestructures que patim els valencians, es un llastre per a la nostra economia i competivitat. El problema es que, en general, els valencians no son conscients del problema. I els que son conscients del problema, no fan res al respecte.

L´IMPORTANCIA DE L’ AMPLE DE VIA FERROVIARI EN EUROPA

Crec que la majoria del public no sap que l´ample de via en Espanya es diferent a l´ample que diguem UIC o internacional. L´ample de via iberic es de 1668mm, mentres que l´ample de via internacional -en el que s´han fet les noves llinies de TAV (AVE)- es de 1435mm.

En estos moments, Valencia no dispon d´una conexio d´ample internacional en Europa. Un tren fabricat per a vies iberiques, com els que circulen entre Valencia i Barcelona, no pot circular per vies AVE-europees[i], i per tant si volen que persones o mercaderies viagen de Valencia a Europa, han de baixar del tren i tornar a pujar en Barcelona.

Este fet, es un gran handicap per a ValenciaPort (Valencia-Sagunt-Gandia) i Alacant, ya que el port de Barcelona, en canvi, sí que te conexio ferroviaria en ample europeu, des de 2013. Un gran barco que vinga de China, i que despuix de passar el Canal de Suez, vullga desembarcar mercaderies i distribuir per Europa en contenedors per ferrocarril, sempre anirà primer a Barcelona o Marsella, per a evitar perdues de temps en canvis modals, que a Valencia, per eixemple.

EL CORREDOR MEDITERRANEU

Es fonamental per a l´economia valenciana, per tant, la conexio de les principals capitals valencianes, dels ports de Valencia i Alacant i els aeroports de l´Altet-Elig i Manises en ferrocarril d´ample europeu. Una bona eixida a Europa es el corredor mediterraneu, pero no es ni ha de ser l´unica.

I LA CONEXIO EN ARAGO, I L´EUROPA ATLANTICA… ¿QUE?

Un atre tema, que no està ni considerat en els pressuposts, i que els partits politics no porten en el seu programa electoral, es la conexio de Valencia en Arago, el cantabric i l´Atlantic Europeu, per Canfranc. L´unica eixida de Valencia a Europa no pot ser per Port Bou. Canfranc tambe es una molt bona opcio, que pareix que s´oblida.

El problema de la ret de comunicacions terrestres espayola es que o be es radial (tot naix i mor en Madrit) o be enllaça en Europa passant per Barcelona.

Este disseny de les comunicacions de transports ha de trencar-se. Un eix Valencia-Zaragoza/Bilbao-Burdeaux, trenca completament la subordinacio de Valencia a Madrit i Barcelona.

Ademes, aixina el Port de Valencia donar servici a tota Arago, i enllaçarà en el port de Burdeaux, un dels mes importants d´Europa.

CONCLUSIO

Fa falta mes prevision, mes coneiximent de les necessitats reals de l’economia valenciana, i treballar a 20-25 anys vista. Per desgracia, els Governs de Fabra i Rajoy, no a soles han paralisat les grans obres publiques que necessitem els valencians per a ser la nacio mes prospera i rica d´Europa. Tampoc s´està treballant intelectualment, fent proyectes i plans directors per a dissenyar el futur.

Com deya Miquel Ramon Izquierdo, quan no n´hi han diners per a fer obres, hem d´invertir en pensar, fer proyectes i reorganisar-se.

---

[i] En realitat Talgo i CAF tenen un sistema de variacio de distancia de les rodes dels seus trens, per a passar d´una via a un atra, unicament per a passagers.

De llengua i cultura no es menja...el valencià i els kabyls d´Algeria

Twitter: @jaume_hurtado

En el segle VII, l'impuls dels seguidors araps de Mahoma (Mohammed) entraren en Egipte, Tunes, Algeria, entre atres….i un poc despres en la peninsula Iberia, i tambe per supost en Valencia.

Segons, la teoria patrocinada per Pujol i desenrollada per Joan Fuster, en Valencia se parlava llati vulgar fins ad eixe moment, pero en l'entrada dels araps la poblacio deixà la seua religio cristiana, el seu idioma romanç, i la comunicacio oral i escrita se feu en arap.

Segles despres, segons sempre eixa mateixa teoria, els nobles aragonesos i catalans que vingueren junt a Jaume I portaren uns el castellà a l'interior, i els atres el catala a la costa.

Aixina ho deya per escrit Joan Fuster, sense proves, sense documentacio...i aixina ho conten les Universitats, instituts i escoles…. I se queden tan satisfets. Esta es una teoria rupturista, no documentada, pero facil de comparar per analogia a la conquista per part de Castella d´America. Aixina, diuen, igual que els castellans portaren l´espanyol als americans, els catalans portaren el “catala” als valencians.

No tan rapit

Esta teoria, ademes de que no està documentada, te molts forats i erros de concepte.

La gent no adepren una llengua tan rapidament, d'un dia a l'atre....sino "Home English" no seria un negoci i les academies d'angles no guanyarien diners. Si pensem lo dificil que li resulta a la gent adeprendre un idioma diferent en el segle XXI, en les tecnologies visuals, llibres, diccionaris, escoles que tenim a disposicio...no vullc ni imaginarme com seria l'ensenyança de l'arap en el segle VII, quan la majoria de la poblacio era analfabeta i no sabien ni llegir ni escriure.

Ademes, en l'epoca de la Reconquista, la paraula Catalunya no existia, i per tant tampoc existien els catalans. Gracies als treball d'investigacio del catedratic Antonio Ubieto i Ampar Cabanes, entre atres, les teories catalanistes de la repoblacio catalana se demostren incorrectes. Ubieto estudia els Llibres del Repartiment, i del Avehinament, i revisa el numero de nobles d'Arago, de nobles dels condats que ara se diuen catalans, i atres nacions europees. Vingueren mes navarros o genovesos que catalans, per eixemple,...encara que -com dic- la paraula catala no existia a l'epoca. En canvi, la paraula Valencia existix desde fa mes de 2000 anys...

Per atra banda, en la Valencia musulmana existien cristians: els mossaraps. Existien i anaven a Misa a San Vicent de la Roqueta. I parlaven romanç valencià. Tot està document.

I el Sit Campeador, ¿Qué?

Ans de que Jaume I reonquistara Valencia en el s.XIII, El Sit Campeador ya ho va fer en el segle XI. Entonces,… ¿A cada conquista musulmana o cristiana, tota la poblacio canviava automaticament d´idioma,… en un click?

¿I com aparegue el romanç en Catalunya o en Arago?

Val, i ara la pregunta… ¿Si els musulmans arribaren fins a Poitiers (França)….¿Com va sorgir el catala en els condats catalans i l´aragones en Arago? ¿Per generacio espontanea? Vore com va demostrar Redi en el segle XVI que la generacio espontanea era una aberracio cientifica…

¿I en el Magreb parlen arab?

En estos moments, en Algeria, per eixemple, els kabyls (berbers), NO PARLEN ARAP. Repetix, 1400 anys despres de l'entrada de l´Islam en el Magreb, i els Kabyls d´Algeria NO PARLEN ARAP.  Mes de 7 millions de persones a soles en Argelia, en alfabet i lliteratura propia. Com a mostra, esta foto d'un rotulacio en un poble d'Argelia: Tizi Ouzu.

Tant es aixina, que en els anys 70 i 80 en l'epoca en la que es crea la OPEP (Argelia es un gran productor de Gas i Petroleu), baix el pretext d'una major germanor entre els pobles araps (i pujar el preu dels combustibles fossils als occidentals, clar...) es manprengue una "arabisacio" brutal en escoles i universitats. Exhaltant tot lo arap, i menyspreant la raça berber,...en les escoles intentaren que els chiquets adeprengueren l'arap classic, i deixaren el dialecte arap argeli.

Vingueren professor egipcis, araps, i coparen les places de professors en les escoles i se ficaren a ensenyar tradicions araps i la llengua standard i culta dels habitants de l'Arabia Saudita. Tot lo argeli era incult...mentre que tot lo que vinguera d'Egipt i Arabia era cult i pur... ¿A que m'enrecorda esta historia d'arabisacio en escoles i universitats?

¿Pero de llengua es menja? La dominacio cultural primer…L´economica i la politica despuix

(I en la crisis economica que tenim… ¿A qui interessa la llengua?)

A mi, per eixemple. ¿Per que? Perque sense identitat, sense cultura, sense anima, sense poble, sense patria…¿Com vas a defendre lo teu? ¿Com organises ta casa, si ta casa no es teua?. En el pretext de l´unitat de les llengües catalana i valenciana, en “raons morals” de dominacio  cultural de Valencia, la burguesía catalana s´ha plantat els ultims 30 anys en Madrit…i en Brusseles demanant lo de ells, i lo nostre (per ad ells).

La banca valenciana, ha caigut en mans de Banco de Sabadell, LaCaixa i Caja Madrid…Un poble que no existix perque no te anima,… ¿Per a que va a voler administrar les seues finances des de casa?

La ret de comunicacio terrestre, carretera i ferrocarril es o be radial (cap a Madrit) o be “mediterranea” passant per Barcelona, si o si. Les comunicacions en Arago i el Cantabric, o l´Atlantic Europeu, estàn paralisades, en stand by o be bloquejades, directament.

Mijos de comunicacio, totalment en mans “extrangeres” i directament liquidats. O les dos, perque Canal 9 en son dia, era una cadena al servici dels de fora, i despuix fon liquidada…

Les decissions politiques que afecten a Valencia les prenen partits catalans (CiU-Ciutadans-ERC…) o be partits en mentalitat i seu en Madrit (PP-PSOE-UPyD). Els intents d´articular una força nacionalista valenciana, des d´Unio Valenciana, foren torpedejats per uns i atres.

¿Que fer?

Formar-se,… treballar, treballar i treballar.

Ford España, els valencians, i els imposts que s´escapen

Ford Almussafes, la major empresa "valenciana" per volum de facturacio, te la seua seu social en Madrit, concretament en Alcobendas...¿Per que? 

Per parts...

El domicili fiscal de les persones fisiques o juridiques es important, perque es determina a on es paguen els imposts. Encara que la fabrica, els treballadors i les empreses subcontratistes de Ford España estiguen situades en Valencia, si el domicili fiscal de Ford España es Madrit, els imposts que genera la planta d´Almussafes es paguen i es queden en Madrit.

¿I a mi aixo com m´afecta?

Segons la Llei de Financiacio Autonomica (LOFCA), el 50% de la recaptacio de IVA de les empreses d´un territori van a parar a les autonomies. 

FORD España, te un volum de negoci d´uns 5.000 millons d´euros, i esperen pujar a 9.000 millons d´euros en 2015. Ford España, es per tant, la major empresa "valenciana" i de les 25 majors de tota Espanya. 

Si Ford España tributa en Madrit, (...i no en Valencia) l´IVA de 9.000 millons d´euros de facturacio, va a parar a la comunitat autonoma de Madrit, i l´autonomia valenciana es queda sense esta important font de financiacio, que es podria dedicar a millorar infraestructures, escoles, hospitals, o simplement a rebaixar-mos els imposts per a variar (a mes ingressos, menys pressio fiscal faria falta, en teoria....)

Per a reflexionar...

Ara pensa, no a soles en Ford España, que es certament un cas escandalos. Imagina tambe els bancs (el trasllat de Bankia a Madrit, per eixemple), les empreses electriques i d´energia (Endesa, Repsol, Cepsa...), empreses de telecomunicacions (Telefonica, Vodafone, Jazztel...), grans superficies comercials (El Corte Ingles, Carrefour, etc,...), de comunicacio (Puertos del Estado, AENA, Renfe, ADIF...) que produixen o generen negoci en Valencia, pero que tenen la seua seu social en Madrit... 

Efectivament, una part d´eixa riquea s´escapa, perque el 50% del tram autonomic de l´IVA es paga en l´autonomia de Madrit i no en Valencia (ahi està el quid de la qüestio,...per aixo diu Esperanza Aguirre que Madrit es la comunitat que mes contribuix a Espanya).

Un gol mes en el sistema de financiacio

El tema de l´IVA i la cessio a les comunitats autonomes, sera incomplet, mentres "trampes" com la del domicili fiscal de Ford España en Alcobendas, per a que les grans empreses tributen en Madrit

Scotland i el Regne de Valencia

Scotland era un regne independent fins a 1707, data en la que el Regne de Valencia tambe pergue els Furs. Els escocesos s´embarcaren un una empresa colonial arriscada en la selva del Darien, en l´actual Panama. La missio acabà malament pel dengue, la malaria, l´inadaptacio al mig,.., en conseqüencia els deutes desorbitats ficaren a la corona escocesa en problemes, entregant-se finalment al Regne Unit (UK)

Aquell mateix 1707, Valencia lluità al costat de l´Archiduc Carles d´Austria,...pero els austracistes pergueren, Carles es retirà i Felip V de Borbo es vengà del poble valencià en la derogacio dels Furs del Regne de Valencia, l´implantacio de les lleis castellanes per "justo derecho de conquista"

D´esta manera Valencia i Espanya es "modernisaren" administrativament en noves lleis d´inspiracio castellana i francesa. La llengua valenciana deixa de ser la llengua oficial del Regne, pero continuà viva i forta en el carrer i en el poble. A pesar de que la Real Senyera fon secrestada i perseguida, la tradicio i les festes la mantingueren viva i s´ha conservat fins a als nostres dies. Ni Franco ni el pancatalanisme han pogut llevar la Senyera Real Valenciana com a simbol de tots valencians.

Hui, 307 anys despuix, es celebra referendum per a decidir si es trenca l´unio entre Scotland i el UK. Votar es una manera civilisada, civica i democratica de fer les coses. I despres de votar, els guanyadors han de respectar a la minoria o a les minories. Aixina hauriem de funcionar. Pero en Espanya mai es aixina

Un chicotet eixemple es que en Valencia, 500.000 de persones ixqueren al carrer en 1997 demanant llengua valenciana en Normes d´El Puig, per a que fora utilisada la llengua del poble en el Consell, en Canal 9 i en les escoles....pero no, mai tinguerem referendum per a votar i decidir. Al contrari, una elit castellanista i una minoria catalanista, menegen els fils de la politica valenciana, decidint per nosatros, servint als de fora.

Scotland no es Valencia. Valencia no es Scotlantd. I tampoc es Catalunya. Ni som Castella. Som simplement Valencia. I som Valencia per raons historiques, geografiques i sentimentals.

La geografia, les montanyes, els rius, les valls, les illes, les peninsules, en definitiva, ELS OBSTACULS A LES VIES DE COMUNICACIO,...han configurat les nacions historicament.

Hui la comunicacio es total, ya siguen comunicacions de transport..., com telecomunicacions. La comunicacio es global,...i les fronteres deixen de tindre sentit. Tots estem d´acort en que no volem tindre fronteres fisiques, duanes, diferents monedes dins d´Europa. Volem un espai comu i ample per a comerciar, viure, treballar, trobar l´amor...

Pero si que volem protegir les nostres tradicions, artesania, cultura, llengua, festes, potenciar els nostres productes, la nostra economia autoctona, i la nostra manera VALENCIANA de viure.

M´agradaria vore una Valencia lliure, formada per ciutadans lliures dins de l´Unio Europea, prenent els valencians les decissions que mes nos convinguen, sense tindre que passar pel filtre de Madrit, en les ingerencies catalanes de sempre. Aci, en Espanya, en Brusseles i en el mon.

Desige tindre un Govern Valencià que protegixca la llengua valenciana, pero tambe que els valencians entenguerem que per a ser un gran poble hem de ser capaços de parlar angles, frances, castellà,.. i que la nostra forma de ser ciutadans del mon, es ser valencians.

Considere que lo millor per a la nostra economia es potenciar i consumir lo nostre, vendre-lo be per tot el mon, i crear alliances comercials en les nacions que nos complementen millor.

Governar-se i ser valencians, no vol dir tancar-se al mon. Al contrari. Valencia sempre ha segut mediterranea, llatina i part d´Europa. Lluis Vives, el Tirant lo Blanch, els Borgies, Sant Vicent Ferrer, Sorolla o Blasco Ibañez, son valencians que han tengut una gran influencia europea (el Tirant lo Blanch, personage de ficcio, si, pero era llibre predilecte dels reis i nobles de l´europa migeval. Contava com este valencià cristià i europeu combatia als turcs,...¡I els guanyava!)

El producte interior brut anual valencià estarà al voltant del 120.000 millons d´euros. ¿Qui pot gestionar millor la nostra riquea? ¿Els propis valencians...o uns senyor de Madrit i Barcelona?

Yo ho tinc prou clar.

Disculpa al taxista de Lima

He pedido disculpas a un taxista de Lima esta mañana, no por algo que le haya hecho yo a él en concreto. Me explico:

El taxista que me ha llevado hoy a la oficina estuvo trabajando 10 años en España, y uno de los trabajos que hizo fue el de teleoperador de Telefónica.

Le he pedido disculpas, por tanto, en nombre de todos los que hemos llamado alguna vez a Telefónica y al ser atendidos por una persona sudamericana que no nos daba de baja del servicio que fuere, o que no atendía nuestras reclamaciones, acabábamos gritándoles, mandándolos a la mierda, o cosas parecidas.

Ha aceptado la disculpa, y ha comprendido nuestra posición.

No hay nada como hablar cara a cara con la gente

ELECCIO DIRECTA D´ALCALDES...¿SI O NO?

El PP s´ha passat tot l´estiu demanant pactar en l´oposicio un canvi en la llei electoral municipal, per a aplicar l´eleccio directa d´alcaldes, defenent la tesis de que la persona que encapçale la llista mes votada ha de ser alcalde del seu municipi, evitant-se aixina les coalicions entre partits de l´oposicio.

Com sempre els arguments a favor i en contra son de lo mes simplistes (perque simples i poc preparats son els dirigents dels partits politics centralistes), i la proposta del PP ha segut poc o gens transparent perque no es presenta en sa totalitat en un document ben elaborat, que tots pugam llegir, mes enllà dels impactes dels titulars dels diaris i declaracions mes o menos desenrollades dels seus dirigents  en els mijos de comunicacio.

¿HAURIA DE CANVIAR-SE EL SISTEMA ELECTORAL?

Esta es una bona pregunta, que s´ha de fer ans de parlar de l´eleccio directa d´alcaldes. Perque primer de tot, hem de dir que el sistema electoral valencià es injust, desproporcionat i poc democratic.

Es poc democratic, perque no existixen les llistes obertes, no n´hi han primaries, i els partits presenten una serie de persones a les eleccions, per a que els ciutadans trien –de tots els candidats, els pijors possibles- el que siga menys roin.

Es injust, perque les llistes que no superen la barrera del 5%  no poden optar a tindre representacio, deixant fora de les institucions a minories, que en el cas valencià sumen en les eleccions autonomiques mes de 400.000 de vots ¿Es normal que es deixe fora de les institucions la veu de 400.000 persones? 

Ademes, esta barrera unicament es dona en l´autonomia valenciana. En este sentit, si en Catalunya existira la barrera del 5%, Ciutadans, el CUP, o la Solidaritat Catalana de Laporta, mai hagueren obtingut representacio parlamentaria.

I es desproporcionat perque s´aplica la Llei d´Hont, que dona mes representacio als partits mes votats, llevant representants als partits minoritaris, fent-los "mes minoritaris"

Per tant, encara que pareix que la llista mes votada, hauria de ser qui manara en cada municipi… primer s´ haurien de fer uns atres canvis, es a dir:

1. 1.   Llevar la barrera del 5%,
2. 2.       Canviar el sistema d´assignacio de representants, per a que no es faça per mig de la Llei d´Hont, sino per un sistema proporcional llineal i directe (¿per que no?)
3. 3.       Fer primaries obligatories en tots els partits politics,  i eleccions en llistes obertes, per a que els votants puguen votar directament als seus representants.

 GOVERN EN MINORIA DE LA LLISTA MES VOTADA I VOTACIONS DE LLEGITIMITAT

En este context, si el sistema electoral es canvia per a fer-lo mes participatiu,…¿Per que no ha de ser la llista mes votada qui governe en un municipi? Hauria de governar en minoria, per supost, i pactar puntualment en els partits de l´oposicio la seua accio de govern. 

Tambe, es podrien fer votacions periodiques en les que participaren els ciutadans per a pendre decissions de Govern de l´Ajuntament, com es fa en uns atres paisos com Suissa i Estats Units, que es vota per casi tot. Aixina, inclus en un govern en minoría de la llista mes votada, les decissions de l´alcalde serien llegitimes.

A mi, unicament en estes condicions, no me pareix mal l´eleccio directa d´alcaldes. L´alcalde governa en minoria, l´oposicio fiscalisa, i el poble es consultat periodicament temes importants.

UN POC D´HISTORIA I CASOS PARTICULARS

En estos moments, HUI EN DIA el Partit Popular li dona l´alcaldia d´Almussafes a Compromis per a que governen els seus amics pancatalanistes, en lloc del PSOE, que es la llista mes votada en este poble. ¿El PP pensa trencar este pacte de Govern YA per a donar eixemple, i que quan parlen de tripartits no se despixorrem de risa per la seua manca de coherencia?

Igual, en els primers anys de la democracia, l´Ajuntament de Valencia fon governat per PSPV i Partit Comuniste, quan la llista mes votada fon la de UCD. Identicament, Rita Barberà fon alcalde de Valencia, quan la llista mes votada era la Clementina Rodenas.

Lizondo pogue ser alcalde de Valencia en decembre de 1990, si haguera prosperat una mocio de censura d´Unio Valenciana, i tant AP com el CDS hagueren apoyat als valencianistes.

Zaplana, mai haguera segut alcalde de Benidorm,....etc, etc....

Santamaria, l´hipocresia del PP i la AVLl

Un gran lider americà (no me´n recorde quin) digue una cosa ben certa:

“If you want to do something, you will find a solution. If you don´t want to do it, you will find an excuse“ que traduit a cristià seria: “Si vols fer alguna cosa, trobes una solucio. Si no vols fer-la, trobes una excusa”.

En este sentit pareix que el PP a soles troba excuses per a no utilisar la llengua valenciana. Encara que el Conseller de Governacio, Luis Santamaria, criticara molt timidament a la AVLl la semana anterior, estes declaracions de cara a la galería, ya no se les creu ningu.

Si el Conseller Santamaria considera que la AVLl es catalanista, cara e inutil (que ho es) simplement ha d´escomençar a escriure en Normes d´El Puig des de la Conselleria de Governacio. Esta es l´unica solucio al problema. Tot lo demes son excuses.

Miquel Ramon Izquierdo, fundador de UV,  me contà un dia que en la transicio, quan ell era alcalde de Valencia escomençà a utilisar la llengua valenciana, segons l´ortografia valenciana del Pare Fullana.

L´alcalde de Barcelona li preguntà: ¿Cómo lo has conseguido?, i ell li respongue en molta naturalitat: “Llevándolo a imprenta”.

Aixina de facils son les coses. Si vols fer alguna cosa, es fa i punt. Si no vols, trobes excuses.

La manera d´assegurar la supervivencia del valencià davant la sustitucio d´us pel castellà, o per la suplantacio d´identitat per la veina llengua catalana es unica i simple: UTILISAR EL VALENCIÀ I ESCRIURE EN NORMES D´EL PUIG.

En cas contrari, si no es parla el valencià (com fan els dirigents del PP) i/o s´escriu en normes catalanes (com les de la AVLl), la llengua valenciana deixa d´existir. Publicar llibres, fer webs, deixar constancia per al futur d´escrits i documents en llengua valenciana, es la solucio. Aixina ho feren Joanot Martorell, Carles Ros, Bonifaci Ferrer, Miquel Adlert, i tants atres….i nos deixaren cultura i un idioma que preservar.

Tot lo demes, son bobaes. No servix per a ser anti. No servix anar per la vida de salvador de la patria, ni fer comissions, ni assamblees ni convencions, ni clubs d´amics que es reunixen per a dir que éste no es tant pur com nosatros, o si som galgos o podencs.

Unicament servix TREBALLAR, TREBALLAR i TREBALLAR. I seduir als valencians en el nostre mensage. Pero ensenyant en paciencia, poc a poc, i explicant-los com guanyaria tota esta societat valenciana, si tinguerem un Concert Fiscal i una Agencia Tributaria Valenciana propia, i no un estat centraliste que mira a Madrit. I que defendre la Llengua valenciana, no es atrasat, ni una lluita que no interessa a ningu. Sino que es millor parlar valencià (que es la nostra identitat) per a rapidament adependre frances o italià.

La Llinea 2 de Metro Valencia, en via morta

LA RET DE METRO, EN STAND BY

La Llinea 2 del Metro Valencia està completament paralisada des de 2011. Esta obra tant important per a la ciutat i l´area metropolitana de Valencia hauria de movilisar viagers des de Tavernes Blanques fins a Nazaret, passant pel Pont de Fusta, el Mercat Central, IVAM, C.C El Saler, Oceanografic o l´Estacio del Nort, donant servici a 175.000 viagers (mes persones que Logroño o Albacete, per eixemple)

Les obres sense acabar donen una impresio llamentable en el seu trayecte en superficie (com el tramvia d´una ciutat fantasma), i estàn complement sumergides baix el nivel freatic en el tram en subterraneu

PER ACABAR-LA UNICAMENT FALTEN 200 MILLONS D´EUROS

Despuix d´invertir recursos per valor de 400 millons d´euros,  en este moment totalment perduts i desaprofitats, encara queden 200 millons d´euros per a acabar les obres i ficar en servici la llinea

Considerant que el presupost de la Generalitat Valenciana per a 2014, es superior a 15.000 millons d´euros, i que l´obra es podria finalisar en 20 mesos, l´inversio unicament supondria un 0’6% del presupost anual de la Generalitat

PARALISACIO DE L´OBRA PUBLICA EN TOTA L´AUTONOMIA VALENCIANA

El cas de la llinea 2 del Metro Valencia, no es l´unic cas d´obra congelada en l´autonomia valenciana. Unes atres obres paralisades o sense proyectar serien (sense voler ser exhaustiu): El Parc Central, la llinea 2 del Tram de Castello, conexio a la ret TAV i Estacio AVE en ELIG, autovía A33 en el seu pas per la Font de la Figuera, acces nort al Port de Valencia, corredor mediterraneu, aeroport de Castello, conexio per ferrocarril en Arago i el Cantabric i pas a França per Canfranc,…

El cas valencià es simplement, una vergonya. Ademes de la manca d´inversio de la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Foment deixa sense inversio en noves infraestructures  any darrere d´any, mentres que el ritme d´inversio s´accelera en Galicia, Madrit, Andalusia i Catalunya

I MENTRES TANT… ¿QUÈ S´ESTÀ FENT EN EL MON?

Per a entendre lo que està passant en Valencia, en general, i en el cas de Metro Valencia en particular, es important viajar un moment, iconeixer que s´està fent pel mon, i vore si la política de la Generalitat Valenciana està dins de les tendencies mundials d´inversions en Metro Urbà

Si anem a països en renta per capita inferior a l´espanyola, vorem com s´està fent una esforç molt important en la majoria de les nacionsllatino-americanes. Aixina en Colombia s´està invertint x millons en laconstruccio del Metro de Bogotá.  Panamá acaba d´inaugurar la llinea 1, en 1800 millons de dollars d´inversio, i en decembre 2014 comencen a construir la 2 Llinea. Lima espera acabar la Llinea 2 en unainversio de 4500 millons de dolars, Santiago de Chile va a per la llinea 3 i 6 movilisant 2700 millons de dolars en 5 anys. En Ecuador, Quitotambe vol modernisar-se en la seua primera llinea de Metro, i inclus la ciutat de Cuenca (Ecuador) està en mig de la construccio d´un moderntranvía, finançat per la Republica Francesa.

En Europa, Amsterdam tambe aposta pel etro. London estàplanificant la millorar dels trens de rodalies, i França continua implantant Tramvia i Trolebus en totes les ciutats de mes de 200.000 habitants

I si volem inversio i un pla ambicios per a transformar el transport d´una ciutat, simplement hem de pensar en Mig Orient. Aixina Riyadh o Doha están fent una inversio de 20 billions de dolars per a fer una mega ret de Metro. Tot pagat pels jeques per a que els subdits fruïxquen

¿QUÈ MOS ESPERA?

Mentres els valencians no sigam els que marquem l´agenda política valenciana, sense ingerencies del Govern Central, no podrem viure en llibertat decidint lo que es millor per a mosatros

Sera difícil que este canvi es produixca si els propis valencians no sabem quin es el nostre potencial com a nacio, ni quin es el nostre lloc en el panorama europeu e internacional

Si continuem en la llinea d´esperar que des de fora mos resolguen els problemes, cada dia serem mes ningunejats, tindrem un Consell mes inoperant, i la Conselleria d´Infraestructures tindra menos recursos per a invertir que mai

El Canal de Panamá i la colonia fiscal valenciana

El Canal de Panamá, unio artificial que conecta el transport maritim entre el Pacific i l´Atlantic, supon uns ingresos de 2000 millons de dollars per a la chicoteta pero gran Republica de Panama (de vora 4 millons d´habitants). Per esta via de comunicacio que complirà 100 anys el 15 d´agost de 2014, passen els productes de tot el mon, i es el principal motor economic de l´oasis panameny. El canal de Panamá supon el 5% del PIB de Panamá. Impressionant, ¿no?

Ara, si nos teletransportem des de la terra de Roberto Durán (Hands of Stone) i Nuñez de Balboa fins al mediterraneu trobem el cas contrari: Valencia, una autonomia de 5 millons d´habitats te uns ingressos negatius de 6.000 millons de dollars, per causa dels imposts elevats que paguem i les minimes inversions que recibim (si fem cas a les balanços fiscals del Ministeri d´Economia de Montoro). En efecte, si fiquem en un plat de la balança lo que aporta tota l´autonomia valenciana al regim fiscal espanyol, i en l´atre lo que el Govern de Madrit nos torna en inversions directes e indirectes, tenim un saldo negatiu de 6.000 millons de dollars (oficialment reconegut pel PP, encara que en realitat son 8.000 millons de dollars, si fem un calcul ben fet).

¿Es sostenible per ad una economia com la valenciana que any darrere d´any es perguen 8.000 millons de dollars, lo que equival als ingresos de 4 canals de Panamá? ¿Per què l´economica valencia està en crisis,....per la caiguda de Lehman Brothers en 2008, pel fantasma de Zapatero, per la corrupcio del PP (que tambe), o per la manca de poder valencià que es ya asfixiant?

No alcarém mai el vol, fins a que no nos fiquem en el cap, que Valencia ha de ser capaç de ser simplement Valencia, i que podem governar-nos a nosatros mateixa, en un sistema fiscal propi i just.

Sense este canvi de mentalitat, els jovens preparats continuaran emigrant a Alemania i Londres a treballar i els no preparats aniran a collir raïm a la vendimia francesa, mentres que una elite pro-Madrit i/o Barcelona continuarà enganyant al poble, i generant uns ingresos nets que s´envien any raera any via transferencia als nostres veïns -que ni nos respecten ni nos entenen- equivalents als diners que generarien 4 Canals de Panamá.

He deixat Accio Nacionalista Valenciana

Un grup heterogeneu de persones i en personalitats molt diferents (pero en un amor infinit per Valencia), li ficarem moltes ganes al proyecte d´Accio, i entre tots s´han fet algunes cosetes. Hem demostrat que en bones idees, sent practics, sense pesades estructures, estatuts supercomplicats, ni burocracies internes, es podia treballar be.

Yo personalment, estic molt satisfet de les coses que hem dit, i de tot lo que hem fet. Pero no m´agrada ni destacar, ni figurar. Tot, dins del valencianisme, es un servici i un sacrifici personal molt gran,... i si en un moment es pert l´ilusio i/o la confiança, lo millor es continuar la vida, i dedicar-li temps a la familia, i a pensar tranquilament.

En este context, preocupat i dolgut, m´he desvinculat fa messos del proyecte i he deixat d´aportar lo que yo li aportava a Accio Nacionalista Valenciana: Idees, visio personal, implantacio en pobles, diners, financiacio economica de pagina web, planes facebook, contactes personals, etc... Pero encara que practicament ningu sap qui soc, ni qué es Accio, me continuen associant a Accio, o associen a Accio en mi. Espere que a partir de hui, ya no.

De totes maneres, es manté el meu compromis personal en les persones i agrupacions locals que van a treballar per a representar als seus veïns a partir de 2015. Els ajudare en lo que yo puga per a que tinguen exit, que el tindràn, perque son bons, i son volguts en els seus pobles. Es possible que tingam que crear una nova marca que nos represente com a persones que som, en inquietuts politiques que tenim

Continuare escrivint, i publicant a on me deixen, promoguent idees i en la meua visio de lo que ha de ser el valencianisme, per a que siga atractiu, des de les rets socials, i ajudant en lo que me demanen. Pero, des de la distancia, i sense aspiracions "politiques personals" dins d´Accio. 

un abraç

Vins del Regne en el carrer de l´Almodin

En el Bar Almudin (carrer de l´Almodin,14) podem beure un vi del Regne i una tapa per 3 euros. Un bon tranquil en el centre del cap i casal molt recomanable 

Trillingüisme en les aules

Els valencians som un poble obert, europeu i modern. Valencians ilustres que han participat en l'historia d'Europa i del mon, son per eixemple: Sant Vicent Ferrer, Lluis Vives, Lluis de Santangel, Vicent Blasco Ibáñez, Rodrigo de Borja, Rafel Guastavino, Martin i Soler, Sorolla, Josep Uturbi o Joanot Martorell.

Pero ademes de tindre valencians importants a nivell internacional, els valencians som una terra oberta i permeable, en una economia exportadora i receptora de turistes, plena d'empresaris i mamprenedors anonims que porten segles obrint mercats en l'exterior. En este sentit, ningu podrà dir que els valencians nos mirem el melic. Al contrari, som un poble que s'autoqüestiona mes de lo necessari i que sempre ha donat mes valor a lo de fora que a lo de dins.

Els valencians tenim senti comu, l'hem utilisat sempre per a fer negocis, dins i fora de les nostres fronteres i sempre hem educat als nostres chiquets en el respecte a la tradicio i als demes. El problema es quan els politics de fora, es claven a impondre els seus criteris sense trellat, en l'economia, el comerç  i en l'educacio.

 Els politics del franquisme volgueren impondre l'idea de que el valencià no era modern ni util. Que era mes important parlar castellà, perque en el castellà es compartia la llengua d'un imperi. Pero, pareix que la verdadera intencio del franquisme no era que els valencians foren poliglotes i deprengueren “tambe” castellà (sino que lo que es pretenia era l'uniformitat llingüistica i que s'oblidara tot lo valencià). Oblidant el valencià, una llengua culta, propia i proxima al llati, els valencians perdriem la nostra facilitat per a comunicar-nos en frances (tan important en Europa, Africa o el Libano) o en italià. ¿Per qué tancar-se portes? ¿Per a ser castellans? Millor ser billingües, ¿no?  Pero esta idea en Castella no la soporten.

Mort Franco i com no teniem suficient en els intents castellanisadors del franquisme,  en 1983 arribà la moda de la catalanisacio en les aules i la substitucio llingüistica de la ma de Ciprià Ciscar, fill de l'alcalde franquiste de Picanya. ¿Te algun sentit que en les escoles valencianes s'ensenye catala i no valencià?  Es perdre temps, els diners i la cultura valenciana. Igual que els castellans volen impondre el pensament unic i la castellanisacio en tota Espanya, els imperialistes catalans anhelen ampliar la seua comunitat llingüistica a Valencia i Balears. Front ad estes dos tendencies, volen que apostem per una o per una atra, com si no hagueren mes alternatives que triar entre Madrit o Barcelona, PP o PSOE. ¿Apostar per Valencia i per Europa no es una bona aposta? Evidentment, sí que ho es. Esta es l'aposta del valencianisme politic.

Es important preservar la llengua valenciana i la tradicio. Es el nostre patrimoni, pero ademes de les raons i els sentiments, els valenciaparlants estem mes preparats per a deprendre una tercera o quarta llengua ¿Pero cóm? Tancant-nos al mon, no. Es evident.  El model de trillingüisme que prepara Maria Jose Català i la Conselleria d'Educacio del PP, tampoc ho es.

El model de trillingüisme del PP no te cap trellat, perque els professors que supostament van a ensenyar assignatures en angles… NO SABEN ANGLES.  Ensenyar matematiques o ciencias naturals en angles, per mig d'un professor que no coneix suficientment la gramatica ni la fonetica en eixa llengua es un destrellat total, com tot lo que fa el PP. Per a que el trillingüisme siga una realitat, s'ha de fer d'un atra manera.

En primer lloc, el valencià ha de ser valencià, i ha de ser en les Normes d'El Puig, en professors valencians que parlen valencià en naturalitat.

En segon lloc, s´ha de pujar el nivell d´angles dels professors i dels estudiant valencians, favorint l´intercanvi de tots en escoles estrangeres: els chiquets i els professors. Un menut es convertiria en trillingüe si permaneix 6 mesos en un colege anglofon. Convidar a professors natius en angles i fer convenis d´intercanvi en escoles estrangeres, ademes d'enriquidor per a l'escola, els mestres i els alumnes, es un repte personal per als implicats i fa encara mes permeable la nostra societat al mon. I lo millor de tot, es que no es car. Quan s'intercanvien alumnes i professors, el cost es manté constant.

Si en l'escola, hem de conseguir que el trillingüisme siga una realitat, per mig de l´intercanvi de professors i estudiants, en l'universitat el programa Erasmus ha de ser obligacio i no una opcio, per a que els universitaris valencians ademes de l'angles tinguen acces a una segon llengua estrangera.

I per acabar, es fonamental que tingam una televisio publica valenciana, pero esta volta sí: “VALENCIANA”, no lo que teniem en Canal 9. En eixa televisio publica valenciana que proponem, la norma serien els continguts en valencià (en el nostre valencià de sempre), com tambe les series i les pelicules en versio original en angles subtitulades al valencià (obviament en Normes d'El Puig). Tot lo demes, no te sentit.

El valencianisme politic com alternativa al bipartidisme

Despuix de les eleccions europees, en les que el bipartidisme ha segut greument ferit,   “Podemos” ha destrossat lliteralment al PSOE a nivell estatal i a Compromis en l´ambit valencià, el PP pensa que pot respirar tranquil perque la mitat dels seus vots han anat a parar l´abstencio.

Efectivament, el votant del PP està perdut i en estes eleccions europees s´ha quedat en casa. Dins de la seua habitual mediocritat Rajoy respira tranquil perque Vox ha resultat ser un bluf total, Ciutadans no engancha (Albert Rivera que ha circulat igual que Pablo Iglesias per totes les televisions estatals, ha tingut un resultat molt pobre) i UPyD, que ni se sap qué es ni a que juguen, no despega.

En clau valenciana, la situacio es super divertida. Podemos lidera a l´esquerra en un discurs molt agressiu, deixant sense contingut a Compromis, que pert el vot del 15M, mentres que Esquerra Unida conserva al seu votant fidel, i el PSPV està completament mort.

En la ciutat de Valencia, Rita Barberà s´ha quedat en la tercera part dels vots que va obtindre en 2007. De vora 235.000 vots ha passat a 86.000 vots en Valencia Capital. Aixo es simplement, IMPRESSIONANT.

En esta coyuntura, es el moment de soltar el llastre dels que no aporten res, integrar als valencianistes de bona voluntat, i de treballar per a recuperar el valencianisme politic, en un mensage clar, directe, equidistant dels poders economics i culturals de Madrit- Barcelona, i fugint de les etiquetes “dreta o esquerra”.

L´economia valenciana te una estructura diferent de l´economia espanyola, i el nostre mercat es mes ample i internacional. Els productes Made in Valencia, liderem les exportacions industrials espanyoles, en calçat, ceramica, moble, joguets, o l´industria agroalimentaria i som un referent mundial en el sector turistic.  La nostra identitat i cultura valenciana, mediterranea i europea, es lo suficientment particular per a impondre un estil de fer les coses propi, que siga reconegut en tot lo mon, i sense tindre que pensar en ofrenar noves glories a una patria que no siga la nostra benvolguda patria valenciana.

En 2015, una nova força valenciana ha d´entrar en les institucions per a recuperar la nostra identitat i l´orgull de ser valencià, reactivar l´economia i el sistema financer valencià, fent de Valencia un referent mundial per a inversors i mamprenedors, i d´a on ningu tinga que emigrar per a tindre un futur.

Unicament els valencians podem defendre els nostres interessos. Ya hem vist lo que han fet els politics de Madrit i Catalunya en els ultims 35 anys, i per a lo que servixen les falses guerres dialectiques PP vs PSOE. Un gran teatre de cara a la galeria, i una gran germanor entre companyers que servixen als mateixos interessos de lobby, que no son els nostres.

Queda molt per treballar, molt que explicar, i moltes propostes que desenrollar: Economia, finançiacio, energia, mig ambient, educacio, sanitat, llengua i identitat, i model general de societat. Pero sempre des d´una optica valenciana, sense complexos ni falses llealtats als que porten segles dividint-nos, aprofitant-se de la nostra suor i la nostra inocencia politica.