El autogovern i el poder valencià es clau: Som valencians

@jaume_hurtado

En este context de depressio economica, politica i moral han aparegut diferents actors en l´escena politica espanyola i valenciana, en diferents receptes per a eixir de la crisis.

Per una banda Pablo Iglesias, el nou mesies de l´esquerra, ha revolucionat el panorama. “El coletas” s´està berenant a PSOE, Compromis-Equo o EU i les enquestes ya diuen que “PODEMOS” es la primera força política en intencio de vot d´Espanya. Les solucions de P.Iglesias: Una renta basica universal de 500 euros per a tots, mà dura per a les companyies electriques, mes imposts per als “rics” i les empreses, prohibir el despido en empreses que tinguen beneficis i llimitacio del salari maxim que una persona podrà rebre en Espanya, entre atres.

Per atra banda, Ciutadans, UPyD i sobretot VOX, defenen tornar al centralisme, eliminant o reduint les autonomies, i governar-ho tot des de Madrit. Segons ells, les autonomies son el problema. En tot cas, Euskadi i Catalunya tindrien un estatus diferent, ya que son ells els que protesten i es fan valdre.

El problema no son les autonomies, ni els “rics”, ni les empreses que tenen benefici. NO. El problema d´Espanya en general, com be apunta Pablo Iglesias (pero tambe ho denunciava fa anys Enrique de Diego, en les antipodes ideoliques) es que existixen uns parasits que viuen del treball i l´esforç de tots. 

Estos parasits son els partits politics i els sindicats, i tots els demes, som els empresaris, els autonoms, els treballadors.... sense distincio. Estos parasits, per a viure necessiten carregar-nos d´imposts. Per aixo quan paguen una factura de la llum, del gas o de l´aigua, l´import es tan alt: Perque la mitat de lo que paguem son imposts, per a mantindre uns partits politics que tenen al seu servici l´administracio publica.

El problema de Valencia en particular (des del Senia al Segura,...des San Rafael del riu, fins a Pilar de l´Horadada, es que com no tenim representants politics valits, solvents, sino que mes be nos governen des de partits centralistes pro Madrit, que utilisen a Valencia com a colonia fiscal per una banda i com a moneda de canvi en Barcelona per l´atra.

El nostre calvari es que som l´unica autonomia que a pesar de tindre la quarta renta per capita mes baixa de tota Espanya (per baix de la mija, per supost) aportem mes de lo que rebem. 

Dos numeros importans hauriem tindre tots en el cap. Lo que el ministeri de Montoro recapta directament de les boljaques dels valencians es al voltant d´uns 35.000 millons d´euros, pero el presuposts anyals de la Generalitat Valenciana son d´unicament de 15.000 millons d´euros (aprox).

Per tant, les solucions reals no son les que proponen ni Pablo Iglesias, ni els nous partits centralistes (ni clar, PPSOE S.A). Tampoc seria una solucio eliminar els partits politics, pero si un canvi total del sistema democratic, i per supost, de finançacio de l´autonomia valenciana.

Lo que yo plantejaria es:

1.       Trencar l´estructura tancada poc democratica dels partits politics, i la manca de transparencia economica d´estos, en estes mides:

a.       Primaries obligatories en tots els partits politics i que una Junta Electoral independent siga la que s´encarregue de l´eleccio dels candidats, com es fa en els EEUU per eixemple, i no els propis partits politics com fan aci PSOE, entre atres. D´esta manera, els mes preparats, arribarien a les cupules dels partits, i no els que tinguen els genolls mes pelats.

b.      Llistes obertes, per a que els ciutadans voten i coneguen als seus representants. Aixina, els partits politics es renoven i es l´elector qui mana.

c.       Unicament es podrien finançar per donacions DECLARADES, auditades i publiques de persones fisiques o juridiques. Que se conega qui dona diners als partits politics. Ni subvencions publiques, ni coimas per baix de la taula.

2.       Reduccio d´imposts a tots els nivells, perque si els imposts baixen:

a.       Es fomenta l´activitat economica, es creen llocs de treball, i aumenta paradoxicament, la recaptacio.

b.      L´Estat i els politics tenen menys diners per a “despilfarrar” i tindriem menys influencia en la vida de tots mosatros

c.       S´atrau l´inversio extrangera

3.       Mes autogovern valencià i mes autonomia:

a.       Els imposts que ixen de les boljaques dels valencians, s´han de recaptar per una Agencia Tributaria Valenciana, i ha d´estar controlada per mosatros, per a que s´invertixca per la Generalitat Valenciana i els Ajuntaments, que son l´administracio mes proxima al ciutadà.

b.      Les Corts Valencianes, que començaren a funcionar (segons alguns cronistes) en 1261, llegislen de veres, i deixen de ser una camara de segon categoria. D´esta manera serien realment la representacio del poble valencià, controlant i apoyant a la Generalitat Valenciana, com a maxim poder eixecutiu del poble valencià.

c.       Creacio de Consells supramunicipals en les nostres arees metropolitanes mes importants, coordinant als ajuntaments implicats en temes que interessen a tots. Estes arees metropolitanes son fonamentalment: L´Horta de Valencia -en vora 1’5 millons d´habitants-, Elig-Alacant, L´Horta de Gandia, Denia-Xabia, i l´eix Vilarreal-Burriana-Castello.

4.       Potenciar la banca, l´industria els autonoms i l´agricultura valenciana

a.       Reduint els imposts, i mimant l´industria I agricultura valenciana, es creen llocs de treball i potencia economica.

b.      Les empreses que invertixquen en la recuperacio de la banca valenciana, tenen beneficis fiscals. Aixina conseguim tindre una ret financiera netament valenciana que invertixca en els sectors claus valencians.

c.       Tornariem a ser un poble que exporta i crea riquea per mig del comerç.

d.      Potenciar als productors d´energia locals. En este sentit, l´energia solar es clau, i la cogeneracio son claus, ya que qualsevol persona o empresa, en una chicoteta inversio es convertix en productor d´energia.

Pero sobretot, entendre que som valencians, i nos hem de fer de respetar aci, en Espanya i en el mon. Tenim una llengua propia, el valencià que hem d´escriure en Normes d´El Puig, un patrimoni cultural i unes tradicions que no podem perdre perque son les que nos diferencien i nos unixen com a poble.

Els que vinguen de fora, mai podran resoldre els nostres problemes, en primer lloc, perque no nos coneixen i en segon lloc perque no amen com mosatros la nostra patria valenciana.