El valencià, en Normes d´El Puig

El valencià, en Normes d´El Puig

A principis del segle XX, els valencians teniem una produccio lliteraria molt extensa, un Segle d´or glorios, un teatre popular molt viu i dinamic, i era extrany sentir parlar castellà pels carrers de Valencia capital. Per contra, encara no nos havien ficat d´acort en quines serien les normes ortografiques per a la Llengua valenciana. Els catalans tampoc. El caos ortografic era habitual tant en valencià, com en catala.

Ans, en 1732, el notari valencià Carles Ros, presentava la seua ortografia per a la llengua valenciana en l'obra "Práctica ortográfica para los idiomas castellano y valenciano". A finals del segle XIX, Constanti Llombart i Josep Nebot tambe es preocuparen per a que la llengua valenciana tinguera una ortografia unificada. Desgraciadament, cap dels tres tingue l'exit desijat.

A instancies de la Diputacio de Barcelona i el seu president Prat de la Riba, s´encarrega a l´ingenier quimic Pompeu Fabra, unes normes ortografiques per al catala, que era considerat per totes les universitats del mon com un dialecte de l´Occità. Clar, Pompeu Fabra hague d´inventar unes normes noves, perque estes no havien baixat en Moises del Mont Sinai, i elevar a la categoria de llengua al catala. En consecuencia, la novetat ortografica fabriana es trobà en la reaccio frontal dels membres de l´Academia de la Llengua Catalana, que no volien les normes de Pompeu Fabra. La Diputacio de Barcelona ho arreglà rapidament tancant l´aixeta als no partidaris de les tesis fabrianes. Les normes de Fabra es presenten en 1913.

Paralelament, "Lo Rat Penat" encarrega al Pare Fullana l'elaboracio d'unes normes ortografiques per al valencià. El Pare Fullana presentà en 1914 la seua proposta d'ortografia valenciana. Estes normes, respecten les particularitats genuines de la llengua valenciana, accepten les tradicionals grafies "y" o "ch" i consideren innecesaries les grafies "tj", "tz", "tx", "tg" o l´inexistent "l·l.

Com a conclusio d'estos treballs, valencians i catalans tenien normes ortografiques diferents. Inclus el Pare Fullana ensenya Filologia Valenciana des de la seua catedra de l'Universitat de Valencia, fins a que el General Primo de Rivera anulara estes ensenyances, per considerar-les una amenaça contra l'unitat d'Espanya.

Els catalans, no contents d´haver consensuat els criteris ortografics de la llengua catalana, manprenen l´imperialisme cultural empenyant-se en unificar valencià i catala, promoguent l´us de la normativa catalana pels escritors valencians. Conscients de la dificultat de l´empresa, actuen de dos maneres. Per una banda li donen un nom atractiu a les normes fabrianes i es presenten aci en 1932 en un nom mes proxim “Bases de Castello”, el primer "Cavall de Troya" ortografic. Per un atra, conviden als escritors valencians a premis lliteraris, en dotacio economica. En diners, torrons,…i traicions.

En 1933, Josep Maria Bayarri, es dels primers en donar el crit d´alarma escrivint “El Perill Catala”, dient: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”

En els anys 50, en la cobertura franquista, Carles Salvador dona nou impuls a les normes catalanes en terres valencianes. S´oblida l´ortografia del Pare Fullana, i a partir dels anys 60, en diners de la Banca Catalana  presidida per Jordi Pujol, es beca, premia i ajuda economicament a jovens escritors valencians per a que consoliden la faena de Carles Salvador. En esta categoria de becats per l’or catala trobem a Joan Fuster, Sanchis Guarnes, Raimon, Eliseu Climent, Enric Valor, etc…El pancatalanisme pren posicions en l´Universitat de Valencia.

Persones que en un primer moment utilisaren les Normes de 32 des de l´editorial Torre, com Miquel Adlert o Xavier Casp, al vore que darrere de l´unitat de les llengües catalana i valenciana venia l´imperialisme catala, donen la veu de l´alarma.  En 1979, Miquel Adlert presenta el seu llibre “En defensa de la Llengua Valenciana”, i es torna a la normativa de Fullana, en les millores i actualisacions propostes per Chimo Lanuza, Toni Fontelles i Laura Garcia Grau.

Estes normes, conegudes com "Normes d'El Puig" foren oficials quan Ampar Cabanes fon Consellera d'Educacio en temps del Consell pre-autonomic . En estes normes es redactà l´Estatut d´Autonomia Valencià. Desgraciadament, en 1983, Ciprià Ciscar, acaba en la faena d´Ampar Cabanes i firma la "Llei d´Us i Ensenyament de “Valencià”, tornant les normes fabrianes a les escoles.

En l´actualitat, la produccio en valencià en Normes d´El Puig està en ebullicio, gracies a internet, els blogs, la prensa on line, Facebook i Twitter. Per desgracia la produccio editorial en valencià, en les Normes d´El Puig es casi heroica. Editorials privades com Mosseguello, o Gom Llibres editen 15-20 llibres a l´any en valencià no catalanisat, mentres que el PP i la Conselleria d´Educacio continuen en la seua equivocacio d'escriure el valencià en unes normes estrangeres, les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), baix el pretext de les Bases de Castello i la AVLl, herencia del pacte entre Eduardo Zaplana i Pujol, per desig i a conveniencia del Govern Central.

Casi 100 anys despres dels primers intents "unitaristes" de Pompeu Fabra, el model catalaniste de llengua escrita que propon la AVLl, i la seua subordinacio a les tesis de l'Institut d'Estudis Catalans, llunt de conseguir els seus objectius de substitucio llingüistica del valencià pel catala, està fomentant una objetivament constatable castellanisacio de la societat valenciana.

El motiu es de sentit comu, i conegut per tots, manco pels talibans catalanistes, clar. Els jovens estudiants valencians al no trobar un model proxim, i al vore que tot lo que se'ls oferix es un catala extrany, no es preocupen per cultivar la llengua valenciana, el simbol d'identitat mes important de la Patria valenciana.

¿Qui guanya per culpa d'estos talibans panques? Per una banda les editorials catalanes, que amplien el seu mercat editorial, en els diners dels, nostres imposts i el vist i plau dels partits centralistes. Per un atra, guanya el castellà. Es tan complicat i dificil escriure en una llengua estrangera, en tants accents, dieresis, guionets, diftons, i demes punyetes…que quan ixen de l´escola, els jovens valencians abandonen eixe model, i adopten l´idioma espanyol.

Tot aixo es pot solucionar. Simplement s´han d´homologar els tituls de valencià en Normes d´El Puig, la llengua valenciana guanyaria, i la faena catalanista que començà Fabra, i rematà Ciscar, quedaria un mal somi: Una epoca negra per a llengua valenciana, en contraposicio del segle d´Or. Material d´estudi dels llibres d´historia, com lo que no s´ha de tornar a fer, per ser la decadencia cultural mes vergonyosa del poble valencià, pero sense mes transcendencia

La Generalitat Valenciana vol saber si eres valencià o espanyol,…

  

Estos dies el vicepresident del Consell, José Ciscar,  ha presentat una enquesta que ha fet -en els diners de tots- la Generalitat Valenciana per a estudiar qué pensa, i qué senten els ciutadans valencians. El resultat es pot trobar aci

Sentiment de valenciania

Una de les preguntes interessants es la 24… ¿Diría Vd., que personalmente, se siente?

Entre els que se senten unicament valencians i els que se senten mes valencians que espanyols, sumem un 9’3% del total de ciutadans, practicament 500.000 valencians.

El 58’9% son tan valencians com espanyols. Si els preguntarem que si se senten europeus, tambe dirien que sí, i ademes tindrien rao, perque els valencians son ciutadans europeus. Per tant, quadren estos numeros en la recent enquesta de la Cadena Ser, en la que un 17% de la poblacio se sentia nacionalista valenciana.

Crec que este punt es molt important per al valencianisme politic  Necessitem centrar-nos en el nostre votant mes fidel, el que es pot implicar mes i movilisar-se en estos moments en els que l´abstencio es tan important.

Per a superar la barrera del 5%, necessitem 115mils vots, i ser una forca politica clau en les Corts Valencianes, Per tant, si nos centrem en el 9’3% dels valencians, i ademes podem atraure al 10-20% dels grup que se sent tan valencià com espanyol, podriem arribar a un target objectiu que es troba entre el 15% i el 20% de tota la poblacio. Una minoria prou important, sobre tot de cara a 2015, a on el PP i PSPV estaràn mes debils que mai, i ningu tindra majoria absoluta.

Un atre tema que no podem deixar de considerar es que estos numeros son per a les 3 provincies, incloent Alacant, zones com Requena, Utiel, o nucleus d´inmigracio com Torrent o Mislata…. Per tant, el sentiment netament valencià o mes valencià que espanyol, es mes fort encara en les comarques centrals, la Ribera o l´Horta  Nort de Valencia a on, si discretisarem estos numeros per poblacions, voriem que este sentiment es dispararia al 20-30%. De fet Unio Valenciana era la segon força política en 1987 en Valencia capital.

Finançacio

Un atre assunt que es pregunta en l´enquesta es la finançacio autonomica. Els cervells del marketing electoral d´Albert Fabra volen coneixer quina es la percepcio dels valencians sobre este tema.

Al preguntar en el carrer si el ciutadà pensa que Valencia està infrafinanciada. Un 8’5% està al 100% d´acort en esta afirmacio, i fins a un 30% dels valencians enquestes están molt d´acort en este punt. Quan pregunten si s´ha de crear un problema valencià per a forcar a l´Estat i obtindre una millor financiacio, un 10% està al 100% d´acort, mentres que fins a un 27% està molt d´acort en forçar a l´Estat per a que la finançacio valenciana siga mes justa.

¿Que millor manera de forçar a Espanya per a obtindre mes finançacio, que tindre un partit nacionaliste en les Corts Valencians en 2015, i un diputat en Madrit en 2016?

Per tant, la nostra lluita per tindre un Concert Fiscal en Espanya i articular una Agencia Tributaria Valenciana propia ha de ser junt al sentiment de valenciania, prioritaris en les nostres campanyes i discurs politic. 

Llengua valenciana

 Al Consell tambe li interessa la Llengua valenciana. Vullc dir, li interessa saber qué pensem els valencians d´este tema. Perque a Fabra el valencià, per no interessar-li, no li interessa ni parlar-ho. A pesar dels 30 anys d´adoctrinament catalaniste en les escoles, de la fonda castellanisacio, i de l´immigracio…la majoria dels valencians diuen que el valencià es una llengua diferent del català. Tambe podem constatar que el PP ha sabut tapar molt be la polemica de la AVLl, i que la gent no llig els diaris, perque mes d’un 70% respon que no s´ha enterat de res. Moltes vegades, qui treballa en comunicacio, ademes de treballar per a que ixquen temes, tambe treballen per a que algunes coses no apareguen.

Este es un atre punt clau: La Llengua valenciana i les normes d´El Puig. Qui diga que el valencianisme no ven, o es molt miop, o te interes en que el valencianime politic no progrese.

Economia, sanitat, educacio, desocupacio,…

En tot cas, els temes que mes preocupen als valencians son Economia, Sanitat, Corrupcio Politica, Educacio i Paro….ademes dels problemes particulars en clau municipal, evidentment.

Si sabem explicar be que en un Concert Fiscal i una Agencia Tributaria Valenciana propia, podriem baixar els imposts, reactivar l´economia valenciana, crear mes llocs de treball, i donar una millor  sanitat i educacio, no es extrany entendre que fins als que es senten mes espanyols que valencians votarien un partit nacionaliste valencià. Perque al final de la pelicula, viuen i treballen en Valencia, i si tenim qui solucione els problemes de Valencia i millore les seues condicions de vida de tots, inclus els immigrants nacionalisats votarien valencianiste. Es un argument molt fort i diferenciador que podem utilisar al nostre favor.

Corrupcio Politica

 L´atre tema que preocupa es la corrupcio i l´enchufisme. Canviar a tota una societat i educar-la en valors com que qui treballa millor i te mes merits, es qui ha de dirigir la societat es dificil. Pensem que lo normal es enchufar o afavorir a amics o familiars. I es una llastima.

Pero sí que pense en un sistema electoral de llistes obertes, en el que els ciutadans poden votar directament als seus candidats, s´afavorix a que els mes valorats pels ciudatans nos representen, i no els triats a dit pel poder, com passa fins ara. Igualment, llevar la barrera del 5%, impedix el bipartidisme i fomenta la pluralitat.

Conclusio

 Podem fer-ho,  som un poble diferenciat, i ho farem sense entrar en radicalismes ni exclusions. Treballant de veres, coordinats, i si els que no aporten res, deixen de voler acaparar un moviment que els ve gran. Representar a 500.000 de persones es una gran responsabilitat. Podem assegurar mes de 80 regidors en els pobles i ciutats valencianes, esperem que dos o tres d´estos regidors siguen en Valencia capital, i que siga possible trencar la barrera del 5% en les Corts Valencianes, per a en 2016 tindre la força necessaria per a enviar 1 diputat en Madrit.

Crec que si.

Una Agencia Tributaria Valenciana

Durant els 8 anys que durà el Govern Zapatero, la Generalitat Valenciana va patir una marginacio pressupostaria important. Els valencians pagavem imposts a Madrit i, com aci el govern era d´un atre color politic, ZP boicotejà als valencians, deixant-nos sense inversions. Els diners anaven primer a Andalucia, Extremadura (a on el PSOE te un important banc de vot cautiu) o a Catalunya, a on manava el tripartit. El PP va fer bandera electoral de l´agravi de ZP a Valencia, i en este victimisme  Rajoy va conseguir molts vots de terres valencianes, en les eleccions de 2011.

¿Problema solucionat? No.  S´ha vist que Rajoy es igual de letal per als interessos valencians que Zapatero.  L´autonomia valenciana continua deixant de rebre 6.000 millons d´euros cada any lo que fa que la Generalitat Valenciana tinga problemes de cash-flow des de 2006, traduit-se en que no s´ha pogut pagar a temps a molts proveedors i empreses valencians, que han tengut que tancar per falta de pago de la Generalitat. En conseqüencia, un 29% dels valencians estàn en la cua de l´Inem.

Per tant, que el partit que mana en Madrit siga el mateix partit que mana en Valencia no es garantía de res. L´unica solucio efectiva es la creacio d´una Agencia Tributaria Valenciana propia que recapte directement els impots dels valencians com fa, des de decades, el Regne de Navarra.  

Esta es una de les propostes claus d´Accio Nacionalista Valenciana. Valencia tambe es un regne secular, tenim una llengua, una identitat i una historia propia. Economicament, tenim una estructura i interessos pareguts als de les regions del nort d´Italia o Franca. Tenim una agricultura productiva de gran calitat (que hem de protegir), turisme,  una industria mija familiar de vocacio exportadora, i una mentalitat agil i oberta al mon. Una economia molt diferent al model economic que propon el PSOE en Andalucia:  L´economia del subsidi, o el model de comportament de Rajoy: No fer res, a vore si les coses canvien per si soles.

En una Agencia Tributaria Valenciana propia, la Generalitat Valenciana te sentit i el poder valencià es fa realitat. Una Agencia Tributaria Valencia que rebaixe els imposts a empreses i autonoms, estimulant la creacio de faena en beneficis fiscals, i que ajude realment als exportadors, fomentant ademes la recuperacio dels bancs i caixes valencianes. D’esta manera, Valencia pot tornar al seu segle d´Or convertint-nos en una potencia economica del mediterraneu, sense hipoteques externes. En ACCIONV, creguem en esta idea, i la volem aplicar a partir de 2015, quan estigam en les Corts Valencianes.

En defensa de l'autonomia valenciana

Existix en Espanya un problema en el deficit de l´Administracio Publica, agotament del model economic, desocupacio, desmantellament industrial, cost inassumible de l´energia,…. La solucio de Montoro per afrontar el pago de la deuda no es un atre que fregir en imposts a la classe mija i les empreses. Per contra, no se percibix que els servicis publics estiguen en correspondecia en el seu cost –els ciutadans pensen (en rao) que una part de lo que paguen en imposts es pert en corrupcio i despilfarro.

Davant d´esta situacio de crisis , i al mostrar-se que els recursos economics disponibles per l´Administracio han minvat, el nou acort dels politics de Madrit i Barcelona ha segut  llimitar economicament a la nostra autonomia valenciana, regne secular, marginant-nos de la reparticio dels Pressuposts Generals de l´Estat, ofegant economicament a la Generalitat, deixant-la sense diners per a pagar a proveedors.  

En este context de crisis, i aprofitant la conjuntura, el centralisme madrileny ha tornat. La solucio de Rosa Diez o Vidal Quadras (persones que porten vivint de la politica mes de 30 anys….) es eliminar les autonomies, recentralisar l´administracio i deixar unicament dos autonomies: Euskadi i Catalunya.  Esta solucio del centralisme madrileny, en concessions per a Barcelona i el Pais Vasc, es nefasta per a Valencia.

Des de la derogacio dels Furs del Regne de Valencia,  el centralisme madrileny  i els pactes subterraneus castellano-catalans, han llastrat el desenrroll economic valencià. El centralisme s´ha demostrat inutil per a resoldre els problemas valencians. Eixemples sonats son el Plan Sur de Valencia, durant el franquisme, que pagarem integrament els valencians. Igualment, el Parc Central  o l´Acces Nort al Port, els dos competencies de Madrit, es troben paralisats des de fa mes de 25 anys. ¿Aixo es eficiencia de l´Administracio Central?

Els centralistes es fan creus perque Espanya tinga 17 governs autonomics. Diuen que es inviable i no gestionable. Afirmen que  multiplica la corrupcio per 17. ¿Volen dir que la corrupcio ha de permetre's a soles en un Govern en Madrit… com tota la vida? Suponc  que per ad ells Suissa, un pais de 8 millons de persones i dividit en 26 cantons confederats independents , en 4 llengües oficials, es el zenit de l´ineficacia i la corrupcio politica, ¿no?

El Tribunal de les Aigües, en mes de 1000 anys d´historia, tambe seria per als centralistes ineficaç. ¿Deixem els temes dels regants en mans d´un jujat madrileny, que no sapia qué es el regadiu?

En ACCIONV creguem firmement en l´Autonomia Valenciana com unica forma de govern eficaç i proxim al ciutadà. Aixo si, gestionada pels valencians. Pero no nos quedem ahi, afirmem que l'autonomia no sera plena fins a no tindre una Agencia Tributaria Valenciana que entenga l'economia valenciana i la nostra manera de fer riquea, reduint imposts i racionalisant el gasto. Unicament aixina, gestionant des de Valencia els nostres imposts podrem tornar a ser el territorio mes ric del mediterraneu. Tenim tot per a ser-ho, simplement hem lliberar-nos dels politics que miren cap a Madrit o Barcelona.

Un canvi en el model de finançacio autonomica

En Espanya existixen dos models de finançacio autonomica: La de Regim Foral i la de Regim Comu. El Regim Foral es el que disfruten en Navarra i Pais Vasc. En este regim, son les autonomies del Regne de Navarra i d'Euskadi les que recapten la majoria dels imposts per mig de facendes forals propies. Els diners dels imposts recaptats per estes facendes forals servixen per a cobrir els servicis i les necessitats d´estes dos autonomies "especials". En acabant, Espanya passa una factura, i Navarra i Euskadi paguen a Espanya pels servicis prestats en eixos territoris.

En el Regim Comu, al contrari, es la facenda espanyola la que recapta la majoria dels imposts, i en acabant una part dels diners recaptats es transferida a les autonomies per a que donen servici al ciutada, segons el principi de solidaritat, pel que els territoris "mes rics" ajuden als "mes pobres". En teoria. En la practica, sabem que no es aixina.

En el cas valencià, la situacio d'infrafinançacio es llamentable. A pesar de ser un dels territoris  mes "pobres",  en una renda per capita per baix de la mija, estimem que, enguany, els valencians anem a perdre 6000 millons d´euros en l´actual sistema de finançacio. Son 6000 millons d´euros que hem enviat a Madrit, i que no nos han tornat en forma d´inversio publica o de prestacio de servicis. Diners suficients per a fer, per eixemple, 1000 km d´autovia cada any, o per a pagar el gasto farmaceutic dels valencians en els proxims 4 anys. O simplement, per a baixar els imposts dels valencians i que els diners es queden en les boljaques de les families.

En Accio Nacionalista Valenciana som conscients de que l´actual sistema de finançacio penalisa als valencians, i per aixo volem canviar-ho. Nos hem donat conte, de que Valencia te una renda per capita inferior a la mija espanyola, i que encara aixina, el principi de solidaritat no s´està respectant.

Nos avergonyix tindre un President de la Generalitat Valenciana que no sap reivindicar en Madrit lo que hauria de ser nostre per dret. Pero en acabant pensem un poquet i entenem per qué. Fabra no representa als valencians, perque els valencians no el varem votar. Es un president impost per Madrit, quan el cas Gürtelli li esclatà a Paco Camps. Fabra fara lo que li diga el partit que li ficà a dit. No treballarà pels nostres interessos economics, treballarà pels interessos del Partit Popular.

Els nacionalistes valencians d´ACNV volem canviar el sistema de finançacio. Volem que siga l´autonomia valenciana, per mig d´una facenda propia, la que recapte els imposts dels valencians. Per a que els diners dels valencians servixquen per a inversions publiques i servicis socials en les comarques de Castello, Valencia i Alacant. Volem tindre un Regim Foral com el Regne de Navarra, que es precisament l´autonomia mes rica,en la renda per capita mes alta, mes d´un 50% mes alta que la dels valencians. ¿Sera perque disfruten d´un Regim Foral propi? Creem que si.

Homologacio dels tituls de valencià en Normes d´El Puig

La llengua dels valencians es el valencià. Aço que hauria d´estar ben clar, es una realitat que es vol canviar.

Per a canviar esta realitat i fer del valencià un dialecte de segona, s´estan empleant molts diners publics de la Generalitat Valenciana en desnaturalisar i reeducar als chiquets valencians des de l´Escola i l´Universitat en tactiques i procediments d´estats totalitaris, condenant a Valencia a l´aniquilacio com a poble i a la destruccio de la seua identitat.

Primer, en l´Escola els chiquets deprenent a escriure en una ortografia catalanisant, en unes paraules que els son proximes. Aixina canvien "chiquet" per "xiquet", "Yo", per "Jo", "Mege" per "Metge", "Coche" per "Cotxe", "Semana" per "Setmana" i "Dumenge" per "Diumenge", i ademes catalanisen els  noms: "Merxe", "Empar", "Mireia",  per ficar alguns eixemples.

Conforme alvancen els estudis, tambe catalanisen un poquet mes el programa educatiu valencià, en el que ya s´ha consolidat l´ortografia catalana en el cervell dels chiquets en totes eixes "Tx", "Tll", "L.L", "Tg", "Tj" o "X" a principi de paraula. Ara ya comencen a estudiar paraules estrangeres, que han de sonar com a formes cultes: "Ocell" per "Pardal", "Mirall" per "Espill", "Milotxa" per "Cachirulo", "Estona" per "Rato", "Maduixa" per "Fraula", etc.... Aci es juga en el subconscient: Tot lo catala, que "sona raro", es mes cult que lo valencià. La Conselleria d´Educacio educa als chiquets dient-los que "lo valencià" es inferior, lo valencià no es cult. No es academic. No es Estandart. LO VALENCIÀ NO ES BO. Els pares i yayos no estan ben educats i no saben parlar. A soles els falta hipnotisar-los per a convencer-los de que tot aixo que els adoctrinen es cert. Als chiquets que tenen dignitat, i que saben que els mestres els estan catalanisant, protesten en classe, pero... si no passen per l´aro de lo catala... SUSPENDRAN... ¿Quants principis fonamentals de la Declaracio de Drets de l´home estan violant-se per suspendre als chiquets valencians que no volen ser catalanisats?

Per a rematar la faena i acabar de deixar clar que "o te catalanises, o no entres en el sistema", per a treballar per a l´Administracio valenciana  es necessari traure´s els tituls de valencià "catalanisat" de la JQCV, el "Mitjà" o el "Superior". Cada any, mes de 20.000 valencians s´examinen en una llengua que no es la seua, en forma de "copago". Si, "copago". Paguen 20 euros, per un examen, pero que darrere te tota una infraestructura catalanisadora que costa millons d´euros. ¿Per qué no retallem per ahi?

En Accio Nacionalista Valenciana, volem canviar tot aixo. Considerem fonamental que s´homologuen els tituls de valencià en Normes d´El Puig. Es clau per a la dignificacio de l´identitat valenciana... No es algo nou, ni que inventem mosatros. Ya en 1981, la Consellera d´Educacio Ampar Cabanes (UCD) hi havia implantat un sistema d´educacio en valencià i en Normes d´El Puig. I l´Estatut d´Autonomia valencià del 82, està escrit en Normes d´El Puig... ¿Cóm es possible que les Normes d´El Puig no siguen oficials si en elles es redactà l´Estatut?

La Llengua Valenciana es l´evolucio del llati en el Regne de Valencia, i les Normes d´El Puig son l´evolucio de les normes ortografiques del Pare Fullana i Jose Nebot i consoliden l´escritura en Llengua Valenciana. ¿Cóm no va a ser el valencià una llengua si era la llengua oficial d'un Regne? Efectivament, els valencians que vivien en el Regne de Valencia, foren dels primers europeus que escomençaren a escriure en la seua llengua, el seu romanç era i qye es deya valencià. I deixaren constancia d´aixo per escrit. Per eixemple, Joanot Martorell, en el Tirant lo Blanch, en 1490 digue que escrivia: "en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar", o inclus Antoni Canals ya fea distincio entre valencià i catala en 1395 "L'e tret de lati en nostra vulgar lengua materna valenciana axi breu como he pogut. Jatsesia que atres lagen tret en lengua catalana".

S´accepta en les escoles, com dogma irrefutable, la teoria de la reconquista de Joan Fuster. Esta fabula, ademes de pobre en arguments, facilona i ridicula, es de les mes refutades del mon per erronea en multitut d'estudis i proves escrites de texts historics. Antonio Ubieto ya demostrava en els anys 70 que la Teoria de la Repoblacio catalana com naiximent del valencià era impossible, perque Catalunya no existia en 1238, com a entitat politica, ningu parlava de llengua catalana, i ademes estudiant el Llibre del Repartiment i el Llibre del Avehinament, els soldats provinents de lo que ara es diu Catalunya (pero no en 1238) no arribaven ni al 3%, no tenien ni cultura ni formacio, i que vingueren a lluitar no vol dir que se quedaren aci una volta acabada la guerra. Ademes, l´entrada en Valencia capital fon una rendicio pacifica, i per tant no es produix cap tipo de repoblacio.

Mes proves son l´existencia de San Pere Pascual que escrigue la Biblia Parva, i tenia 12 anys quan arribà Jaume I, els mossaraps valencians, les jarches dels segles X i XI de poetes musulmans en romanç valencià corroboren que el llati valencià no mor en l´invasio musulmana, en sa majoria de soldats berebers, que mai han parlat arap, ni hui en dia parlen arap els berebers del Nort d´Africa. Pero tambe està la conquista del "Sit Campeador", Rodrigo "Ruiz" Diaz de Vivar en 1094. Arriben els moros, ¿I tots adeprenen a parlar arap? Arriba el Sit, i tots adeprenen a parlar castellà? Tornen a guanyar els moros, ¿I tots tornen a parlar arap?  I arriba Jaume I, naixcut en Montpellier, tota sa vida vixcuda en Monzón (Huesca), ¿...I tots a parlar catala? ¡Pero si ma mare porta 30 anys estudiant angles en les mes modernes tecnolgies i encara no s´aclarix!

En Valencia, passava en l´epoca musulmana lo que passa ara en els berebers del Nort d´Africa, en els turcs, els paquistanis o en els perses d´Iran. Que parlen el seu idioma, i utilisen l´arap classic per a llegir el Coran i fer l´oracio. Igual que els catolics han utilisat el llati fins a 1962, en l´iglesia. Es aixina de simple.



 

¿Cóm nos afecta l´independencia de Catalunya als valencians?

El Govern catala propon fer -el proxim 9 de Novembre de 2014- la consulta per l´independencia de Catalunya. Tambe Escocia està preparant una consulta per independisar-se del Regne Unit, que tindrà lloc el 18 de Setembre.

Catalunya i Escocia no tenen res a vore. Escocia fon una nacio independent hasda 1707, i mentrimentres que Catalunya no ha segut un Estat, ni politica ni administrativament, mai en la vida, Escocia fon Regne independent, com Valencia. A pesar de tot, Catalunya aprofita l´espenta escocesa, com ya han fet en unes atres ocasions en les consultes soberanistes de Quebec.

Escocia i Valencia si que tenen similituts. Per eixemple, el Regne de Valencia pergue els Furs en 1707, el mateix any que Anglaterra s´anexionà Escocia. Igualment que Escocia, el Regne de Valencia si que ha segut un Estat, en lleis (Els Furs), parlament propi (Les Corts Valencianes), Dret Civil diferenciat, moneda, eixercit, costums, tradicions i llengua propies: El valencià. Per tant, ¿Cóm no ha de ser el valencià una llengua si es fon i es l´idioma d´un Regne?.

Tambe foren contemporaneus (de finals del segle XIII hasda principis de XIV) Francesc de Vinatea i William Wallace (Braveheart). El primer, fon valencià de Morella, Jurat en Cap del Regne, i defengue a Valencia davant del Rei Alfons II, El Benigne, que volia trossejar el regne. Evidentment, els nostres politics centralistes centripets que miren cap a Madrit, i els politics catalanistes centrifucs que miren cap a Barcelona, ya s´han encarregat de que ningu sapia qui es Vinatea, i que desaparega qualsevol referencia seua en els llibres que s´ensenyen en les escoles. El segon, Braveheart, si que se coneix prou gracies a la peli de Mel Gibson.

I a pesar de que Catalunya no ha segut mai un Estat, ni una Nacio, ni res paregut (com si que ho han segut Valencia i Escocia), la burguesia catalana porta mes de 40 anys construint la Nacio Catalana i destruint Valencia. Canviant l´historia, revisant llibres i texts, i hasta adaptant la toponimia, per a cimentar els Paisos Catalans, i subordinar tot lo valencià a Catalunya. Inclus creant partits politics que reben ordens directes d´un despaig de CiU en Barcelona.

Pero no a soles en lo cultural. En lo economic i financer s´ha fet algo paregut. Els bancs valencians CAM i Banco de Valencia han segut regalats a Banco de Sabadell i La Caixa. Igualment, Bancaixa s´ha segut regalat a Caja Madrid, per a tapar forats.

En la planificacio del territori i de les infraestructures tambe s´ha fet lo mateix. Lo que no es radial cap a Madrit, seguix la ruta via Barcelona. Els partits politics valencians "treballen" pel corredor mediterraneu com a unica ruta d´eixida valenciana a Europa, i s´anula el corredor valencià per Arago, cap al cantabric per una branca, i cap a l´Oest Europeu per Somport-Pau-Burdeaux per l´atra.

D´esta manera, l´eixida Europea de Valencia passa SI o SI per Catalunya, i paguem tres peages. El primer el peage es monetari: Per a eixir a Europa els valencians paguem a empreses catalanes uns 15 centims d´euro per km i vehicul. El segon peage es la distancia de mes que estem separats d´Europa, i el tercer peage pel tipo de via i d´infraestructura, que es convertix en temps i problemes llogistics. Barcelona ya està conectada en Europa en ample de via UIC (1435mm), mentres que Valencia continua en ample Iberic (1668mm).  Per a no perdre competitivitat, Valencia hauria d´estar conectada a Europa per ample UIC, per Arago a Europa, i tambe per Catalunya. Tardariem 20 anys en acabar estes infraestructures. S´haurien d´haver començat en els anys 90, ara ya portem retras.

I per acabar, Madrit i Catalunya estàn acabant en l´anima i l´orgull de ser valencians. Valencia ya ha deixat d´existir, ara som es a soles la "Comunitat". Totes les noticies de Valencia que apareixen en els mijos son roïnes. Corrupcio, despilfarro, inclus es crea un programa nomenat Gandia Shore per a desprestigiar als jovens valencians. Pareix, tambe que Jordi Evole estiga mes interessat en mostrar les corrupcions del partits centralistes en Valencia, que les corrupcions escandaloses dels partits centralistes en Andalucia o dels partits catalans en Catalunya. ¿Per que es tapen les corrupteles en Espanya i Catalunya, en les coses que fa el PP en Valencia? ¿De l´Ebre cap amunt no n´hi han apartaments en la plaja? ¿Ni politics corruptes? ¿I en Salou o Castelldefels no n´hi han "maquineros" ni "botellón"?

A la fi, crec que Catalunya no s´independisarà d´Espanya. Pero si que crec que per a contentar a Artur Mas, Convergencia i a ERC, Catalunya acabarà per tindre un Estat en totes les competencies. Tambe fiscals, i aixina el Concert Fiscal Català será una realitat.

Per a compensar en tot lo que s´emportarà Catalunya d´Espanya, Valencia tindrà que aportar-ne mes. Aixina anem a perdre competencies, i l´autogovern. Madrit es quedarà en les competencies burocratiques. Per a que els valencians no es donen conte de lo greu que es la situacio, els mijos continuaràn bombardejant-nos en informacions de lo economicament inviable que es el Govern Valencia. Continuaran carregant-se les institucions valencianes, provocant mes forats en els contes, i desprestigiant l´autonomia. Al final, inclus alguns valencians voran que la perdua de l´autogovern es positiva. En esta maniobra entra tambe UPyD, oportunistes al servici de la burocracia centralista.

Barcelona continuarà controlant les arees d´educacio, i cultura construint, des de l´escola, els ficticis Paisos Catalans. I d´aci unes generacions, quan els yayos i els pares que parlaven valencià i tenien un sentiment valencià muiguen i desapareguen, els nets ya no tindran referencia i podran ser catalans de segona, com Tarragona o Lleida. Per sustitucio generacional.

A soles podem parar tot aço, organisant-nos politicament els valencians. Creant i treballant en partits valencianistes, que diguem PROU, com feu Vinatea, i dient com ell li digue al Rei: "Cada un de nos som tant com vos, pero tots junts som molt més que vos"

Why? ¿Per que? Pourquoi? ¿Por qué?

 

Algunes entrades del meu blog son en valencià. Seguint  les Normes d´El Puig que son les uniques normes ortografiques valencianes que yo considere valides per a escriure en valencià. Son l´evolucio de les Normes del Pare Fullana i les utilisen la Real Academia de Cultura Valenciana i l´Institut d´Estudis Valencians. Ademes de centenars d´associacions culturals valencianes, partits politics valencianistes, les Falles, etc...
 

Se escriure com m´ensenyaren en l´escola, pero simplement no me dona la gana escriure en català. Per aixo, me negue a utilisar que les normes ortografiques que m´ensenyaren en l´escola, ya que estes son les Normes de l´Institut d´Estudis Catalans (eufemisticament nominades Normes de Castello), i me declare en rebeldia contra el sistema d´adoctrinament escolar valencià.

 

I also write in English, when I need to do so. Some of my stories happened in a anglosaxon country, or I´m telling my story to a anglosaxon friend. I´ve lived, worked and dreamed in English, so my blog (sometimes) is also written in English.

 

Et comme je suis aussi francophone, je parle avec ma femme en français, et c´est la langue que j´utilise quand je travaille en Afrique, parfois aussi j´ecris en français.

 

Y hay otras historias u opiniones, que me salen en castellano. Y así las escribo.

 

Aclarat queda el tema

 

Canal 9: Hem perdut 24 anys

La radio televisio valenciana ha segut un dels instrument mes potents dels partits centralistes PP (18 anys) i PSOE (6 anys) per a manipular, mentir, contar una realitat que no existix, buidar la caixa de diners publics i catalanisar la llengua valenciana. Gracies a Canal 9, expressions catalanes com "cap de semana", "vacances" o "aleshores" s´han fet "normals" en el parlar valencià.

En Canal 9, hem perdut 24 anys,...i segons reconeix el PP, 1000 millons d´euros. 24 anys perduts en els que mos hem vist privats d´un mig de comunicacio eficaç, rentable, valencià i objectiu. Canal 9 ha segut tot lo contrari de lo que hauria de ser una televisio publica. I els periodistes que treballaven en eixa cadena son igual de culpables que els politics. O mes.

¿Està orgullosos els periodistes  de Canal 9 de totes les  manipulacions informatives que mos han clavat estos 24 anys? ¿Estan orgullosos de la seua faena i de la dignitat de la seua professio? ¿Està orgullos el Partit Popular de fer lo que han fet en la televisio dels valencians? ¿Estàn orgullosos de l´standart de llengua que mos oferien en RTVV?

Yo pensava que el periodisme era contar la veritar. Molestar al poder. Questionar al Govern, i mantindre informats als ciutadans. Els periodistes i directius de Canal 9 han fet tot lo contrari. Pero el cas valencià es identic al cas de Canal Sur, Telemadrit, TV3, TVG, etc.....

24 anys despres, en el dia en el que Canal 9 està a punt de desapareixer, els ¿periodistes? de RTVV han dit per fi, que ex-directius de Canal 9 están implicats en el Cas Gürtel (¡¡¡¡...!!!!) Ahir, encara no es contaven estes coses en la televisio publica valenciana. Convivencia total del poder, del Partit Popular i els periodistes catalaneros de Canal 9. Implicats tots per igual en no contar la veritat, i mantindre una programacio llamentable.

Vullc tindre mijos de comunicacio VALENCIANS, que conten lo que passa en Valencia i que siguen un vehicul d´expressio del sentir valencià. Necessitem Canal 9, pero un Canal 9 VALENCIÀ. No la monstruositat que ha segut Canal 9 estos 24 anys.

El cinisme de Albert Fabra per a tancar Canal 9 es de recort Guiness. Primer fan una pessima gestio economica de la televisio valenciana, en una programacio infumable, i... ¿¿Despres la tanquen per que no es rentable??  ¿I els 1000 millons d´euros de deute, que? ¿I per que no se´n van ya estos inutils del PP que tot lo que toquen el convertixen en  una ruina?

¿Per que no es fa lo mateix en el PP? Que vixquen en el PP dels diners de les cuotes dels seus afiliats, i de la venda de lotería de Nadal....i si no es rentable el partit que el tanquen tambe. Pero que deixen de viure de subvencions.

Fabra ya s´ha carregat  Canal 9 i ha deixat via lliure per a que entre la TV3. Ha cancelat la formula 1 de Valencia, via lliure per a Montmelo. El Banc de Valencia s´ha regalat a la Caixa per 1 euro. La CAM al Banco Sabadell, i Bancaixa a CajaMadrit. Ademes de totes les empreses valencianes anonimes que han tengut que tancar pels deutes que te la Generalitat Valenciana en elles. Pero ningu en el PP es sentix responsable de res.

Canal 9 està/estava mal gestionada, sí. Mal gestionada pel PP i pels no professionals de la cadena. Tots son responsables, pero no per aixo s´ha de tancar la televisio publica valenciana. Lo que s´ha de fer es gestionar be, i enviar al paro als irresponsables que han gestionat aixina de mal Canal 9.

Idem. La Generalitat Valenciana es un desastre, i l´autonomia inútil. Per no per aixo hem de tornar les competencies a Madrit. Perque alla son igual d´inutils i ineficients que aci (o mes). Lo que hem de fer es gestionar be, i revalencianisar l´administracio. Hem perdut 24 anys de Canal 9, i 30 d´autonomia. Pero encara podem ser un poble digne, valencià i lliure.




 

Podem millorar Valencia

Valencia està en quebra economica. En el carrer es parla de recessio, pero la situacio economica es pijor: Estem en depressio economica i psicologica. Rajoy ha matat tota esperança de recuperacio economica en quant se dedicà a pujar els imposts i a retallar les inversions. Els votants del PP estan avergonyits, igual que ho estan els simpatisants del PSOE.

El sector industrial valencià està ferit greu, pero funciona gracies a la FORD i a les exportacions, mentres que el sector de la construccio simplement està mort. Els contractistes de la Generalitat Valenciana no estàn cobrant les factures, alguns no han pogut aguantar eixa manca d´ingressos i han tengut que declarar-se en Concurs d´Acreedors, directament. El turisme aguanta en la costa, en Benidorm i en Valencia capital per les companyíes d´aviacio low cost que operen en els aeroports d´Elig-Alacant i Manises. El camp valencià ya fa anys que està molt tocat, i mes de 300.000 valencians han abandonat la seua terra i han emigrat. Per a rematar el problema economic, els valencians paguem mes imposts que ningu en tota Espanya, i dels diners que enviem a Madrit a soles mos tornen poc mes de la mitat en inversio directa i finançacio autonomica.

En els anys de bonança economica, mentres que els valencians estaven ocupats treballant i creant riquea, els nostres governants del PP i del PSOE des de la Generalitat Valenciana i el Govern de Madrit -aprofitant que la caixa estava plena- crearen empreses publiques per a colocar a amics, familiars, militants i enchufats en general, i ademes buidaren els bancs i caixes valencianes. N´hi ha molts casos de corrupcio en els tribunals, i ya vorem com queda tot aço. Ara estem pagant les conseqüencies d´aquell saqueig, pero els enchufats continuen ahi i no deixen de mamar dels nostres imposts.

Lo preocupant es que no a soles tenim problemes economics. En Espanya no existix la divisio de poders. El Govern llegisla per decret. Els grans partits politics tampoc son democratics, i en les eleccions els ciutadans no poden triar als seus diputats perque no tenim llistes obertes. Ademes, en Valencia tenim la barrera electoral del 5%, que per eixemple no ne tenen en Catalunya o Euskadi. Els valencians estem discriminats inclus en la nostra injusta llei electoral.

Pero podem canviar les coses. Canviant actituts i esquemes mentals. Una de les fonamentals es protegir la nostra economia consumint productes valencians en els comerços tradicionals i en els mercats valencians. Pero tambe hem de passar a l´accio política. Els politics estàn per a resoldre problemes, no per a crear-los. Hem d´entendre que la llei electoral que en tenim no es bona per a la democracia ni la participacio ciutadana i exigim que es canvie el sistema electoral i la forma en la que funcionen els partits politics. Per eixemple, es una aberracio que gent que no ha treballat mai en la vida real puga decidir el desti d´una nacio. Aixo està clar des de que Platon escrigue La Republica. Ni els liders del PP, ni els del PSOE ha treballat mai en l´economia real fora del seu partit. Com tampoc ho ha fet mai Rosa Diez, líder de UPyD, que sempre ha vixcut de la politica.

Accio Nacionalista Valenciana està en eixe cami, en el de canviar les coses. Som un partit que es declara estricament valencià. Defenem un nacionalisme valencià que sabem que es molt util per protegir eficaçment l´economia, la cultura i la Llengua Valenciana, donant prioritat als interessos de la nostra terra sense enfrontar-nos en ningu. En fermea i coherencia, pero sense caure antipatics ni dins ni fora. Tenim tot el dret a reclamar lo nostre sense perjudicar a ningu.

Als valencians sempre mos han anat millor les coses quan mos hem governat mosatros mateixa. El Regne de Valencia era un dels territoris mes prospers i alvançats d´Europa i perguerem prosperitat quan deixarem de ser autonoms. Necessitem mes autogovern, menys imposts i que els diners dels valencians siguen per a inversions en Valencia.

No estem per a bromes ni per a alegries. Hem de protegir lo nostre. Ningu mes ho fara mes ni millor que mosatros.

"Els presuposts que proyecten la Comunitat cap al futur"

El Govern ha presentat recentment els Presuposts Generals de l´Estat per a 2014, i els valencians mos tornem a quedar gelats.

Per una banda, l´inversio en l´autonomia de Valencia es de 605 millons d´euros, un 6,4% del total de les inversions de l´Estat en el conjunt de les autonomies. Un atra injusticia en contra dels valencians, perque l´economia valenciana representa vora el 10% del PIB espanyol. Si s´invertix menys del 10%, estem perdent competitivitat. Ademes, en 2014 s´invertirà un 8,15% manco que l´any passat. Els valencians no volem rebre mes que els demes, volem justicia i que el Govern de Madrit acabe en la discriminacio presupostaria a la que per desgracia mos tenen acostumats.

Evidentment no a soles es important la cantitat, sino tambe s´ha de vore en que es gasten els diners. En Accio Nacionalista Valenciana no volem despilfarros. Pero, es alarmant vore com no s´està fent res per a millorar els accesos ferroviaris del Port de Valencia, mentres que el Ministeri de Foment ya ha acordat que per a 2015, el Port de Barcelona tinga un nou acces per a que els contenidors que arriben al port català, es pugen rapidament al tren i viagen en facilitat direccio a Europa. Sense acces ferroviari al port, Valencia es quedarà per darrere i es perdràn llocs de treball que s´aniràn fora de la nostra terra.

I a banda de quant i de cóm es gasten els diners, un atra reflexio que s´ha de fer es que ELS DINERS SON NOSTRES. Si ho pensem be, la situacio no fa gens de gracia: Des de l´Estat mos carreguen d´imposts i retencions fiscals. Despuix administren estos diners des de Madrit, i quan mos tornen una part d´eixos diners que mos han llevat... ad aixo li diuen eufemisticament: "Inversión del Estado". Com si mos estiguen fent un favor. Com si els diners foren d´ells, i no foren nostres.

Pero, lo mes preocupant: El President Albert Fabra, president de Valencia illegitim (perque ningu li ha votat en unes eleccions) continua fora de joc. Ad ell li pareix be. A pesar de tot, ell continua en la seua genuflexio constant davant la meseta. Ha dit que estos presuposts proyecten a la "Comunitat" cap al futur. ¿Cap a quin futur? No es mes cego qui no veu, sino qui no vol vore. I pareix que Fabra ni veu, ni vol vore.

Cada dia, es fa mes evident que els valencians no tenim pes politic i no contem res en Madrit. Es percibix que no mos respecten des de fora, i que el poder valencià es inexistent. La manca de perspectiva politica dels dirigents del PP no crec que siga coyuntural. Pareix que des de la direccio del PP en Madrit trien als mes docils, als mes facils de dominar, i aixina mos dirigixen: En un govern ple de ninots que ni governen ni lideren als valencians cap a l´eixida de la crisis. Al contrari, cada dia la recuperacio està mes llunt. Igual de llunt que l´inversio publica que se mos escatima des de Madrit.

La DOS

-Me gusta ser la dos – Dijo ella mientras bebía de su copa de vino chileno.

Él la miró extrañado.

-¿Qué tiene la esposa oficial?: Compromisos, responsabilidades, problemas y otras cosas que aburren – prosiguió Irma.

-Mmmmm….estás bien loca –dijo él.

-¡No, en serio! Yo ya no quiero volver a ser la primera mujer de nadie, nunca más en mi vida. Ya me cansé de eso. La 1 siempre acaba perdiendo. En cambio, la 2 es la ardiente, la prohibida, la amante, la que quieres ver, porque es eventual, no hay presión, sin preocupaciones...

-Comprendo. Visto desde ese punto de vista, sí. Es cierto. La 2 es mejor.

-¡Claro! ¡Piénsalo!. Tú tienes a tu mujer que es muy sexy y la quieres, pero prefieres estar conmigo. Porque los hombres sois todos unos caraduras. Eso es así,...

-Mujer, tampoco es eso....lo que pasa es que te conocí después y ahora no puedo dejar a mi mujer, es todo muy complicado.

-¡No me vengas con cuentos! Eres igual de sinvergüenza que mi ex-marido. Pero tranquilo, yo no diré nada ni te voy a perjudicar. Si eres la 2, tienes que aceptar el contrato de ser la 2.  Yo no soporto a esas mujeres que son la 2 y quieren ser la 1. ¿Pero qué les pasa? ¡Acepta que eres la 2! Si no puedes ser la 2, no lo seas. Pero no seas la 2 y quieras ser la 1. Eso está mal. Es un problema para todo el mundo.

-Nunca lo había visto desde ese punto de vista, la verdad. Eres una chica muy interesante, en serio. Tienes una forma propia de ver las cosas. Tienes carácter.

-Sí, lo sé. Tengo sólo 20 años, y soy muy bonita. Pero no soy tonta como las otras chicas. Y digo siempre la verdad. Y eso es un problema, porque a la gente le gustan las mentiras y las cosas que no son verdad. Pero yo no puedo. Por eso, a veces, mis amigas se enfadan conmigo. Porque les digo la verdad.

-Es bueno decir la verdad...La verdad os hará libres...

-Sí, pero todo lo que sube baja. Toda acción tiene una reacción -seguía Irma sin parar de hablar mientras se le enfriaba la sopa- Eso es física. Y yo sé de física. Sé hasta que hay un tipo de física que se llama física cuántica. Mis amigas de la academia de modelos no saben nada de nada. Sólo saben ser bonitas. Y aprovecharse de los hombres con plata, nada más. Yo no soy así. Quiero montar mi negocio.

-¿Qué tipo de negocio? - él estaba cada vez más asombrado con la conversación que les estaba dando aquella cara bonita que había conocido hacía un par de noches en una conocida discoteca de Paitilla

-Quiero montar un gimnasio. Me gusta estar fit. Y quiero ayudar a la gente a estar fit.

-La idea no es mala,....hacer lo que te gusta, y ganar dinero con ello. Me enamoras - acabo diciendo él.

-¡Pero mira que eres bobo! Si ni siquiera me conoces.... ¿Qué nos hemos visto? ¿Tres veces?

-Ya, pero me enamoras...

-¡¡¡No digas eso!!! Tú tienes a tu esposa, tienes que respetarla más le recriminaba ella.

Él se ruborizó. Ella tenía toda la razón. No podía enamorarse de aquella joven modelo que acababa de conocer. Era muy guapa y además muy inteligente. Y es cierto que sorprendía con ese discurso tan sincero y tan claro. Pero no podía dejarse llevar. Tenía que ser frío y calculador, como se esperaba de él. Pero no era así, lastimosamente no era así. Lo intentaba pero siempre su espíritu bohemio se apoderaba de él.

Para su concepto, un hombre de negocios como él, expatriado en un país lejano y exótico como lo era Filipinas, tenía que mantener la cabeza en los negocios y no dejarse engatusar por jovencitas de 20 años. Aunque tuvieran la piel suave, las piernas bonitas, y una carita de porcelana como Irma.

Casi al instante de conocerla, ella le había contado casi toda su vida. Que tenía 20 años, que tenía un hijo de 11 meses que sacar adelante, que su marido la había dejado sola, que era modelo y que había participado hacía dos años en el certamen Miss de su país.

Fa 80 anys, en1933, s´escrigue "El Perill Catala"

Publicat en 2005, en la Revista cultural "Revers" J. Hurtado En 1933, Josep Maria Bayarri escrigue l'ensaig titulat "El Perill Catala". En ell, Bayarri fa una presentacio exhaustiva del pensament imperialiste catala i donà el crit d'alarma denunciant els objectius ultims d'este perillos moviment: La fagotisacio cultural i politica de Valencia i el seu regne. Estem parlant dels anys 30. Del llibre, unicament es publicaren 500 eixemplars, que se varen vendre al preu de 2’5 pesetes. La reedicio del mateix es fa, hui en dia, imprescindible Bayarri, editor, poeta, intelectual i valencianiste de soca i arrell escriu "El Perill Catala" des de la rao, pero sense ocultar la seua tristea al vore cóm des de Catalunya es financien partits i associacions pancatalanistes. A pesar de lo impactant del titul, el llibre de Bayarri no es pot considerar "anticatalaniste". Es un crit d'esperança, en el que se proclama en entusiasme el dret de Valencia a SER, en mayuscules i sense complexos davant de ningu. Bayarri compren el nacionalisme catala, per sa condicio de nacionalista, pero lamenta que eixe "nacionalisme catala" s'estiga transformant en Imperialisme, i sobretot que estiga propiciant l'absorcio cultural i llingüistica de Valencia, per part de Catalunya, per a facilitat en el futur l'anexio politica.	J.M. Bayarri	Pero, no es queda Bayarri en l’anticatanisme esteril. La denuncia de Bayarri li servix per a expondre en mes claretat i mes firmea el seu patriotisme valencià: “La realitat de la Patria valenciana, fonamentada en la possessió de un territori, una rassa i una economía; de una historia i una tradició; de una llengua i una cultura; de un art i un dret; de una psicología i una espiritualitat, peculiars i distintius. Afirmem, per tant, el dret natural dels valencians a regular sa vida com a nació lliure per mig de son Estat nacional, ab la completa soberanía, independencia, que comporta: llejislativa, ejecutiva i judicial”. “El Perill Catala” desmonta esta argumentacio, pero ademes nos mostra que esta tactica catalana de desprestigiar el valencianisme no es nova, sino que es tan antiga que ya Bayarri la denunciava en 1932: “els valencians catalanisats i catalanisants, al no conseguir la satisfacció de somoure aquell sentiment en lo poble arrailat, decantantlo vers ses insesates apetencias, primer traten de denigrar l’unanim sentiment valencianofil tildantlo de ignorant i castellanisant” […] “Els propugnadors d’aquella tesis recománen, de vegades, que’s valencianisme; pero és en raó directa d’una castellanisació i malicciosament es reserven la esperanza i aviven la creencia, de que descatellanisantnos es catalanisem”.
	El nacionalisme valencià no se pot entendre sense la figura de Josep Maria Bayarri, pero tampoc se pot explicar l'obra de Josep Maria Bayarri sense haver experimentat els seus anhels de llibertat i d'amor a la patria valenciana, l'unica patria que ell coneixia, ni sense compartir sa fidelitat a la llengua valenciana, verdadera essencia i anima del nostre poble. Bayarri es troba en l’obligacio de no callar davant lo que ell considera una injusticia i un perill: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”[…]” ”La pretensió d’eixe pancatalanisme anula la nostra personalitat nacionalitat valenciana. Valencia queda extinguida en sa personalitat juridica”[…]

¿Als valencians mos ixen els conters? Necessitem un concert fiscal

Recentment, la Generalitat Valenciana ha eixit a dir que "a soles" tenen un deute de 5,584 millons d´euros, que s´ha reduit les perdues en un 16%, i que "unicament" tenen pendents 4,931 millons d´euros per pagar a proveedors....¡OLE!. Ya estem tots mes tranquils. Lo que passa es que en qualsevol empresa, si li diguem al jefe, o als accionistes que hem perdut encara que siguen 1.000 euros, que ha segut per una mala gestio, i damunt que no sabem com corregir la situacio,....segurament mos tiren al carrer ipso facto.

Pero la Generalitat Valenciana  is different.

I l´oposicio tambe. Perque ni PSPV ni Compromis, ni EU han demanat la dimissio del Conseller que ha donat estes "bones" noticies. Unicament han criticat la celebracio en Valencia de la Formula 1, i han demanat explicacions en cara de estar molt disgustats, en molta indignacio per tot aço,.....clar, l´oposicio, i sobretot Compromis s´oponen a la Formula 1 en Valencia, perque es la competencia de la Formula 1 en Barcelona.  ¿Formula 1 en Valencia? ¡¡¡No, no i no!!! ¿Que Valencia tinga protagonisme internacional un fi de semana? ...¡¡Aixo no pot ser!! (diuen els chics de Compromis)

Bo, en qualsevol cas, l´informacio del Conseller no es pot donar aixina. S´hauria de donar en temps real, en patrocini d´una empresa de rellonges i cronometros. Perque, a vore...si la Generalitat del PP pert a l´any 5.584 millons d´euros, aixo vol dir que... ¡¡¡La Generalitat Valenciana pert 10.654 euros per minut!! Entonces,...en el moment que ix el Conseller a donar l´informacio economica, com la roda de prensa dura mes 1 hora, el deute acumulat ya es de 637.442 euros MES QUE QUAN ESCOMENÇÀ A PARLAR....¿Aixo no es super greu? Senyors, estem parlant de mes de 100 millons de pesetes que pert la Generalitat Valenciana per hora. I ningu dimitix.

Pero un atra reflexio, des d´un atre punt de vista. Segons els estudis economics als que te access Accio Nacionalista Valenciana, la diferencia entre lo que ingressem a l´Estat en concepte d´imposts, menys lo que l´Estat transferix a la Generalitat Valenciana, tenint en conte les inversions directes de l´Estat, es a dir, el deficit entre lo que paguem i lo que mos tornen... Es de uns 6.000 millons d´euros.

¡Quina casuailitat! Si ingressarem els 6.000 millons d´euros que es queda Madrit i distribuix per tota Espanya per a pagar les festes de les atres autonomies (estic pensant en els EREs o el PER d´Andalucia, els diners que es gasta el Govern de Artur Mas en la Formula 1 en Montmelo i en subvencionar al lobby pancatalanisme en Valencia, o en la celebracio de les orgies interruptis preMadrit 2020) la Generalitat Valenciana, a pesar de lo mal que ho fan, no tindria deficit, sino superavit.

 

Per tant, pareix que està mes que clar. Valencia necessita un concert fiscal paregut al que tenen en el Regne de Navarra. Aixina els diners dels nostres imposts, es quedarien en casa i es podriem invertir en Valencia. I en lloc de morir-mos de la vergonya,... estariem orgullosos de ser valencians.

I un atra observacio. Si la Generalitat Valenciana gestionara directament els diners dels imposts dels valencians, ademes de tindre superavit, els proveedors de la Generalitat cobrarien. I cobrarien en total, vora 5.000 millons d´euros, que ara tenen retinguts en pagares i paper en el banc sense poder cobrar. Seriem liders economics, pero lo dit: Necessitem que els imposts dels valencians siguen per a inversions en Valencia.

Els ibers, Colon i Cervantes eren catalans

Fa unes semanes (en un intent desesperat per pareixer valencianistes) els del PP digueren en Les Corts Valencianes que el valencià era, en realitat, Iber*.

Els militants i agitadors de Compromis en les rets sociales, botaren rapidament en bromes i chafardechos de tot tipo, per a desprestigiar la llengua valenciana, i l´historia del nostre poble.

Ara, l´Institut Nova Historia diu que tant Cervantes com Colon eren en realitat catalans, i els de Compromis ya no es decollonen. Ara s´han quedat muts.

¿Per què? ¿Per què ARA els agitadors socials de Compromis en Twitter no fan gracietes en Internet? ¿Compartixen la teoria? ¿Tenen prohibit criticar les bobaes que diuen des de Catalunya? ¿Tot lo que vinga de Tramuntana està be? Es veu clarament, que son sucursalistes, i no volen molestar al seu amo. Encara que el seu amo, siga mes faba que el Ramonet (el dels chistes de Don Pio). Han quedat retratats com lo que son, pancatalanistes servils a lo que Barcelona els demana.

Si alguna cosa feta en Valencia fa competencia a lo català...ahi està el lobby catalanero de Compromis i les seues ramificacions d´enchufats en l´Universitat i la Conselleria per a desprestigiar-la.

Poden ser les Normes d´El Puig, per a escriure en valencià, per eixemple. Ells diran que son ridicules, anticientifiques, inventaes, etc...(com si les Normes per al Català no foren inventaes...¿O es que baixaren en Moises del Mont Sinai per voluntat de Jehova?)

¿Que mes coses poden desagradar a l´amo catala? ¿El Street Circuit de Formula 1 de Valencia? Ells diran que son diners malgastats. En canvit, la Formula 1 en Montmelo financiada en diners publics per la Generalitat de Catalunya està molt be. ¿L´Aeroport de Castello? ¡¡No!!. ¡Que a lo millor pot fer competencia a l´Aeroport de Reus! ¡Sacrilegi! ¿Algu ha sentit parlar mai de que l´Aeroport de Lleida te UN vol semanal en estiu, i que en hivern està tancat? ¿Les Falles? ¡Mal! Ells monten l'Intifalla per a carregar-se la festa.

El Port de Valencia -que en transport de mercaderies fa anys ha passat al Port de Barcelona-, tambe s´ha de criticar. Delicte ecologic en el Saler, diran els verts al dictat de la burguesia catalana. El Port de Barcelona, en canvi, NO...es un vergel natural per a les especies autoctones de la regio. Lo mateix que el Delta del Llobregat que dona llastima per la contaminacio, pero que a ningu interessa. L´opinio publica mai ha d´enterer-se de que el Port de Barcelona i la terminal d´AVE s´han carregat el Delta del Llobregat.

¿I la construccio en el litoral mediterraneu? De l´Ebre cap a baix un desastre. Benidorm per ad ells sera decadent. Pero... ¿I de l´Ebre cap amunt? ¿No han fet apartaments? ¿Salou que es? ¿I Lloret de Mar? ¿Ahi no n´hi ha especulacio inmobiliaria? ¿I Port Aventura es turisme de calitat i un model de sostenibilitat? Vinga, va...

*L´ocurrencia de l´Iber fon de Rafael Ferraro, que no te mala fe pero s´entera de la missa la mitat. Ell ha sentit campanes, i sol confondre peres en pomes. El Valencià no es Iber, clar. Pero si que es cert que el poble valencià te arrails iberes, edetanes. I que el sustrat iber es important per a la formacio del llati vulgar parlat en Valencia. Com en atres llengües de la península iberica, per supost. Tambe, en el català el sustrat dels pobles anteriors als romans es important.

*En l´obra de Cervantes “Persiles y Segismunda” es pot llegir que “cerca de Valencia...la hermosura de las mujeres y su extremada limpieza y graciosa lengua, con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable” (III, c.12) Miguel de Cervantes (Miquel Servant, per als sempre cientifics catalans) tambe deixà escrit que el Tirant lo Blanch era el millor llibre del mon, i fon escrit en VALENCIÀ "en vulgar valenciana perço que la nacio don yo so natural se puxa alegrar" com recorda Joanot Martorell en el prolec de la novela.

Si Cervantes i Martorell eren catalans...¿Per que lloaven aixina tot lo valencià? Perque no eren de Compromis, aixo està clar.

 

Els aeroports i els fantasmes

Tenim un problema. Els partits politics que tenen representacio en les Corts Valencians no servixen per a res, i nos costen molt cars.

 

Per una banda, està el partit de Barcenas: El Partit Popular. Un grup de persones sense idees clares ni ideologia definida, pero que "pressuntament" cobren extres i complements, i ademes pareix que "pressuntament" ho están cobrant en negre, dins d´un sobre, segons diu Pedro Jota i El Mundo. 

 

Per atra banda, estàn els del PSOE que fan lo que els dona la gana alla a on governen (EREs d´Andalucia, per eixemple).

 

Tambe en tenim als de Compromis, que lo mateix es repartixen 7 millons d´euros en el PP i el PSOE, en les Corts Valencianes, que acodixen a les eleccions europees de la mà dels seus benefactors catalans de Convergencia i Unio. Inclus, els mes radicals es fan fotos en els chics d´Esquerra Republicana de Catalunya, en una marfega dels Paisos Catalans. I es queden tan tranquils.

 

Puix be, igual que en tenim uns partits politics que no servixen per res, tenim un poble treballador, i uns empresaris que tenen ganes de crear riquea. I com aixo es aixina, el sector turistic d´Oropesa, Penyiscola, Alcosseber, etc... demanava des de fa temps un aeroport per atraure mes visites i turistes. L´idea es bona. No fea falta molt, en un aeroport chicotet ya en tenien prou.

 

Com els del PP son uns lladres, i no saben lo que fan, volgueren ficar la mà (es financien aixina, ficant la mà). El resultat es que l´aeroport de Castello te uns problemes en la calitat de la construccio de la pista d´aterrisage i la cosa no els ha eixit molt be, perque les obres no están acabades, i l´aeroport no està funcionant.

 

Pero clar, com en 2011 venien eleccions, Fabra (l´home que te mes sort jugant a la lotería) i els seus correligionaris del partit de Barcenas (todos por la pasta) anaren a fer l´inauguracio, tallaren la cinta,  sonava la banda de musica, Ripolles en el seu tipic en pijama anava de la mà de Fabra, i tots es preguntaven de que era la picaeta que s´anaven a cascar despres. M´ho imagine com en una película de Berlanga: Picaeta no, bruto, nosotros decimos catering.

 

 Els primers fantasmes, els de PP, inauguraren molt pronte i cagaren un proyecte que era bo. Pero els segons fantasmes, els de Compromis i el PSOE s´han dedicat a fer propaganda anti-Valencia  i anti-Castello, ridiculisant l´Aeroport de Castello de cara a l´exterior, donant una image molt roin de Valencia, es possible que irreparable.

 

Gracies ad estos, a uns i als atres, quan ixes per Valencia, la gent te pregunta: "¿Eres de Valencia,....pero qué pasa por ahí?".

 

Yo sempre els conteste  que el problema es que s´està criminalisant als valencians per a tapar lo que furten uns atres...¿Sabies que l´aeroport de Ciutat Real NO te vols i està tancat? ¿Saps que l´aeroport de Lleida construit per la Generalitat de Catalunya te a soles 2 vols a la semana? ¿Saps que les subvencions de la Generalitat de Catalunya a Spanair foren de 150 millons d´euros, i que Spanair ya no exitix? ¿¿¿¡¡¡¡¡¿Saps que l´inversio en l´aeroport de Barajas fon de 6.500 millons d´euros!!!!!???? Barajas te vols, pero en el cost de 45 aeroports com el de Castello.

 

¿Saps que l´aeroport de Castello no es l´unic aeroport fantasma d´Europa? ¿Algu parla dels aeroports de Burgos, Albacete, Leon o Corvera en Murcia? ¿Per que a soles parlen de Castello? ¿Per que criminalisen als valencians?. Ya està be.

 

El problema es el de sempre. Els valencians no estem cohesionats com a poble. No en tenim mijos de comunicacio ni partits politics forts que defenguem lo nostre. Crec que es el moment, de donar-nos conte de que necessitem tindre una veu d´estricta obediencia valenciana. Responsable, integra i honesta.

El metodo cientific i la AVLl

En 1962, per encarrec de la burguesía catalana, Joan Fuster intentà reescriure l´historia valenciana, en "Nosaltres els valencians". El resultat no sabem si arribà a ser una mala historieta, a comic de historia-ficcio tipo Dan Brown, o a propaganda politica de la pijor calitat.

Entre les idees absurdes que quedaren escrites en l´ensaig de Fuster, el principal dogma de fe es que els valencians som descendents dels catalans despuix la conquesta de Jaume I en 1238. L´axioma de la teoría fusteriana fon assumida per una chicoteta fraccio de l´Universitat de Valencia, i el dogma es converti en "ciencia" per repeticio. Alguns professors de l´Universitat copiaren, repetiren i publicaren la mentira de Fuster, en articuls, en llibres, i aixina este dogma quedà com a veritat cientifica, per ser recolzat per membres de l´Universitat. Pero mai ha segut demostrada cientificament per ningu. Ara vorem per que.

Una mentira, encara si la diu un profesor universitari no es una veritat cientifica. Per eixemple, catedratics islamics de l´Universitat de Teheran poden dir que està demostrat cientificament que el primer home, Adam, ve de l´argila, i ho "demostren" assegurant que l´home i l´argila compartixen els mateixos elements quimics, Carbo, Oxigen, etc,...Per a tots en Iran, aixo es considerat veritat cientifica i ademes es possible que siga inclus illegal parlar de Darwin en l´Universitat de Teheran. Lo pijor es que qui s´atrevixca a fer-ho, será llapidat per ser un conspirador d´Occident.

Pero, encara que un catedratic d´una universitat irani diga que l´home ve de l´argila, i que la dona es producte d´una costelleta d´Adam, tot aço no es mes que una historieta. Com les coses que escrigue Fuster.

Poc despuix del llibret de Fuster, fon el catedratic d´Universitat Antonio Ubieto, qui molt pronte demostrà cientificament, que la teoría de la reconquesta de Fuster era mentira. ¿Com ho feu? Cienticament, en documents de l´epoca.

En primer lloc observà els Llibres del Repartiment i del Avehinament. Formulà l´hipotesis de Fuster: Que els conqueridors eren catalans, i despuix experimentà  de l´unica manera que podia fer: Estudiant els llinages i origens dels conqueridors.

En principi, la teoria de Fuster es falsa des de l´inici. Perque Catalunya NO existia en 1238. Jaume I, era de Montpellier, i sa dona era d´Hungria. Pero encara aixina, Ubieto fon generos i li donà el titul de catala, als repobladors que vingueren de la Marca Hispanica o dels condats que ara es consideren com Catalunya.

La conclussio: A soles el 2% o 3% dels soldats que vingueren en Jaume I eren dels territoris que ara es diuen Catalunya. Ne vingueren mes navarros o genovesos, per eixemple, que pobladors d´una Catalunya que encara ni existía. ¿Com es posible que tan poquets soldats i ademes analfabets pogueren impondre un idioma a tota la poblacio del Regne de Valencia, que per contra, si que existia des de fa segles? La resposta es que la teoria de Fuster es falsa.

Ademes, s´han trobat documents escrits en romanç valencià ans de la vinguda de Jaume I, Tambe sabem de l´existencia de poetes musulmans escrivint en romanç, per eixemple en les harches, d´una important comunitat cristiana de Valencia...tantes i tantes proves que diuen que Fuster s´ho inventà tot per encarrec de Pujols en els 60, que no s´enten com l´unic argument de la AVLl per a negar l´existencia de la llengua valenciana siga eixe dogma tan ridicul que elucubrà Joan Fuster.

I pensem alguns,....si les uniques raons que troben els "academics" de la AVLl son els antics dogmes de fe de Joan Fuster, sobradament superats per l´investigacio d´Antonio Ubieto,....¿Que estàn fent els 21 membres de la AVLl tot el dia? Investigar, no. Aixo està clar. Llegir, tampoc. Perque haurien llegit a Ubieto. ¿Se passen tot el dia llegint el Marca i el diari Sport? ¿I els estem pagant 3'5 millons d´euros dels nostres imposts cada any per no fer res?

Pero es que, la teoria de Joan Fuster no te ni peus ni cap. La llengua valenciana ha evolucionat del llati, poc a poc, en diferents influencies. Quan arribaren els visigots germanics, no es pergue el romanç valencià. Quan arribaren els araps i berbers al Regne de Valencia, tampoc. La llengua millorà, s´adoptaren nous termes, pero no es pergue ni fon sustituit per l´arap ni per les llengües germaniques dels visigots. Perque si aixina haguera segut....¿Tambe s´hauria perdut el romanç catala en Catalunya quan els araps arribaren fins a França, no? ¿I despres com aparegue el romanç en la Marca Hispanica....per generacio espontanea?

Molt cientifics els de la AVLl no son, no...