Fa 80 anys, en1933, s´escrigue "El Perill Catala"

Publicat en 2005, en la Revista cultural "Revers" J. Hurtado En 1933, Josep Maria Bayarri escrigue l'ensaig titulat "El Perill Catala". En ell, Bayarri fa una presentacio exhaustiva del pensament imperialiste catala i donà el crit d'alarma denunciant els objectius ultims d'este perillos moviment: La fagotisacio cultural i politica de Valencia i el seu regne. Estem parlant dels anys 30. Del llibre, unicament es publicaren 500 eixemplars, que se varen vendre al preu de 2’5 pesetes. La reedicio del mateix es fa, hui en dia, imprescindible Bayarri, editor, poeta, intelectual i valencianiste de soca i arrell escriu "El Perill Catala" des de la rao, pero sense ocultar la seua tristea al vore cóm des de Catalunya es financien partits i associacions pancatalanistes. A pesar de lo impactant del titul, el llibre de Bayarri no es pot considerar "anticatalaniste". Es un crit d'esperança, en el que se proclama en entusiasme el dret de Valencia a SER, en mayuscules i sense complexos davant de ningu. Bayarri compren el nacionalisme catala, per sa condicio de nacionalista, pero lamenta que eixe "nacionalisme catala" s'estiga transformant en Imperialisme, i sobretot que estiga propiciant l'absorcio cultural i llingüistica de Valencia, per part de Catalunya, per a facilitat en el futur l'anexio politica.	J.M. Bayarri	Pero, no es queda Bayarri en l’anticatanisme esteril. La denuncia de Bayarri li servix per a expondre en mes claretat i mes firmea el seu patriotisme valencià: “La realitat de la Patria valenciana, fonamentada en la possessió de un territori, una rassa i una economía; de una historia i una tradició; de una llengua i una cultura; de un art i un dret; de una psicología i una espiritualitat, peculiars i distintius. Afirmem, per tant, el dret natural dels valencians a regular sa vida com a nació lliure per mig de son Estat nacional, ab la completa soberanía, independencia, que comporta: llejislativa, ejecutiva i judicial”. “El Perill Catala” desmonta esta argumentacio, pero ademes nos mostra que esta tactica catalana de desprestigiar el valencianisme no es nova, sino que es tan antiga que ya Bayarri la denunciava en 1932: “els valencians catalanisats i catalanisants, al no conseguir la satisfacció de somoure aquell sentiment en lo poble arrailat, decantantlo vers ses insesates apetencias, primer traten de denigrar l’unanim sentiment valencianofil tildantlo de ignorant i castellanisant” […] “Els propugnadors d’aquella tesis recománen, de vegades, que’s valencianisme; pero és en raó directa d’una castellanisació i malicciosament es reserven la esperanza i aviven la creencia, de que descatellanisantnos es catalanisem”.
	El nacionalisme valencià no se pot entendre sense la figura de Josep Maria Bayarri, pero tampoc se pot explicar l'obra de Josep Maria Bayarri sense haver experimentat els seus anhels de llibertat i d'amor a la patria valenciana, l'unica patria que ell coneixia, ni sense compartir sa fidelitat a la llengua valenciana, verdadera essencia i anima del nostre poble. Bayarri es troba en l’obligacio de no callar davant lo que ell considera una injusticia i un perill: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”[…]” ”La pretensió d’eixe pancatalanisme anula la nostra personalitat nacionalitat valenciana. Valencia queda extinguida en sa personalitat juridica”[…]