ELECCIO DIRECTA D´ALCALDES...¿SI O NO?

El PP s´ha passat tot l´estiu demanant pactar en l´oposicio un canvi en la llei electoral municipal, per a aplicar l´eleccio directa d´alcaldes, defenent la tesis de que la persona que encapçale la llista mes votada ha de ser alcalde del seu municipi, evitant-se aixina les coalicions entre partits de l´oposicio.

Com sempre els arguments a favor i en contra son de lo mes simplistes (perque simples i poc preparats son els dirigents dels partits politics centralistes), i la proposta del PP ha segut poc o gens transparent perque no es presenta en sa totalitat en un document ben elaborat, que tots pugam llegir, mes enllà dels impactes dels titulars dels diaris i declaracions mes o menos desenrollades dels seus dirigents  en els mijos de comunicacio.

¿HAURIA DE CANVIAR-SE EL SISTEMA ELECTORAL?

Esta es una bona pregunta, que s´ha de fer ans de parlar de l´eleccio directa d´alcaldes. Perque primer de tot, hem de dir que el sistema electoral valencià es injust, desproporcionat i poc democratic.

Es poc democratic, perque no existixen les llistes obertes, no n´hi han primaries, i els partits presenten una serie de persones a les eleccions, per a que els ciutadans trien –de tots els candidats, els pijors possibles- el que siga menys roin.

Es injust, perque les llistes que no superen la barrera del 5%  no poden optar a tindre representacio, deixant fora de les institucions a minories, que en el cas valencià sumen en les eleccions autonomiques mes de 400.000 de vots ¿Es normal que es deixe fora de les institucions la veu de 400.000 persones? 

Ademes, esta barrera unicament es dona en l´autonomia valenciana. En este sentit, si en Catalunya existira la barrera del 5%, Ciutadans, el CUP, o la Solidaritat Catalana de Laporta, mai hagueren obtingut representacio parlamentaria.

I es desproporcionat perque s´aplica la Llei d´Hont, que dona mes representacio als partits mes votats, llevant representants als partits minoritaris, fent-los "mes minoritaris"

Per tant, encara que pareix que la llista mes votada, hauria de ser qui manara en cada municipi… primer s´ haurien de fer uns atres canvis, es a dir:

1. 1.   Llevar la barrera del 5%,
2. 2.       Canviar el sistema d´assignacio de representants, per a que no es faça per mig de la Llei d´Hont, sino per un sistema proporcional llineal i directe (¿per que no?)
3. 3.       Fer primaries obligatories en tots els partits politics,  i eleccions en llistes obertes, per a que els votants puguen votar directament als seus representants.

 GOVERN EN MINORIA DE LA LLISTA MES VOTADA I VOTACIONS DE LLEGITIMITAT

En este context, si el sistema electoral es canvia per a fer-lo mes participatiu,…¿Per que no ha de ser la llista mes votada qui governe en un municipi? Hauria de governar en minoria, per supost, i pactar puntualment en els partits de l´oposicio la seua accio de govern. 

Tambe, es podrien fer votacions periodiques en les que participaren els ciutadans per a pendre decissions de Govern de l´Ajuntament, com es fa en uns atres paisos com Suissa i Estats Units, que es vota per casi tot. Aixina, inclus en un govern en minoría de la llista mes votada, les decissions de l´alcalde serien llegitimes.

A mi, unicament en estes condicions, no me pareix mal l´eleccio directa d´alcaldes. L´alcalde governa en minoria, l´oposicio fiscalisa, i el poble es consultat periodicament temes importants.

UN POC D´HISTORIA I CASOS PARTICULARS

En estos moments, HUI EN DIA el Partit Popular li dona l´alcaldia d´Almussafes a Compromis per a que governen els seus amics pancatalanistes, en lloc del PSOE, que es la llista mes votada en este poble. ¿El PP pensa trencar este pacte de Govern YA per a donar eixemple, i que quan parlen de tripartits no se despixorrem de risa per la seua manca de coherencia?

Igual, en els primers anys de la democracia, l´Ajuntament de Valencia fon governat per PSPV i Partit Comuniste, quan la llista mes votada fon la de UCD. Identicament, Rita Barberà fon alcalde de Valencia, quan la llista mes votada era la Clementina Rodenas.

Lizondo pogue ser alcalde de Valencia en decembre de 1990, si haguera prosperat una mocio de censura d´Unio Valenciana, i tant AP com el CDS hagueren apoyat als valencianistes.

Zaplana, mai haguera segut alcalde de Benidorm,....etc, etc....

Santamaria, l´hipocresia del PP i la AVLl

Un gran lider americà (no me´n recorde quin) digue una cosa ben certa:

“If you want to do something, you will find a solution. If you don´t want to do it, you will find an excuse“ que traduit a cristià seria: “Si vols fer alguna cosa, trobes una solucio. Si no vols fer-la, trobes una excusa”.

En este sentit pareix que el PP a soles troba excuses per a no utilisar la llengua valenciana. Encara que el Conseller de Governacio, Luis Santamaria, criticara molt timidament a la AVLl la semana anterior, estes declaracions de cara a la galería, ya no se les creu ningu.

Si el Conseller Santamaria considera que la AVLl es catalanista, cara e inutil (que ho es) simplement ha d´escomençar a escriure en Normes d´El Puig des de la Conselleria de Governacio. Esta es l´unica solucio al problema. Tot lo demes son excuses.

Miquel Ramon Izquierdo, fundador de UV,  me contà un dia que en la transicio, quan ell era alcalde de Valencia escomençà a utilisar la llengua valenciana, segons l´ortografia valenciana del Pare Fullana.

L´alcalde de Barcelona li preguntà: ¿Cómo lo has conseguido?, i ell li respongue en molta naturalitat: “Llevándolo a imprenta”.

Aixina de facils son les coses. Si vols fer alguna cosa, es fa i punt. Si no vols, trobes excuses.

La manera d´assegurar la supervivencia del valencià davant la sustitucio d´us pel castellà, o per la suplantacio d´identitat per la veina llengua catalana es unica i simple: UTILISAR EL VALENCIÀ I ESCRIURE EN NORMES D´EL PUIG.

En cas contrari, si no es parla el valencià (com fan els dirigents del PP) i/o s´escriu en normes catalanes (com les de la AVLl), la llengua valenciana deixa d´existir. Publicar llibres, fer webs, deixar constancia per al futur d´escrits i documents en llengua valenciana, es la solucio. Aixina ho feren Joanot Martorell, Carles Ros, Bonifaci Ferrer, Miquel Adlert, i tants atres….i nos deixaren cultura i un idioma que preservar.

Tot lo demes, son bobaes. No servix per a ser anti. No servix anar per la vida de salvador de la patria, ni fer comissions, ni assamblees ni convencions, ni clubs d´amics que es reunixen per a dir que éste no es tant pur com nosatros, o si som galgos o podencs.

Unicament servix TREBALLAR, TREBALLAR i TREBALLAR. I seduir als valencians en el nostre mensage. Pero ensenyant en paciencia, poc a poc, i explicant-los com guanyaria tota esta societat valenciana, si tinguerem un Concert Fiscal i una Agencia Tributaria Valenciana propia, i no un estat centraliste que mira a Madrit. I que defendre la Llengua valenciana, no es atrasat, ni una lluita que no interessa a ningu. Sino que es millor parlar valencià (que es la nostra identitat) per a rapidament adependre frances o italià.

La Llinea 2 de Metro Valencia, en via morta

LA RET DE METRO, EN STAND BY

La Llinea 2 del Metro Valencia està completament paralisada des de 2011. Esta obra tant important per a la ciutat i l´area metropolitana de Valencia hauria de movilisar viagers des de Tavernes Blanques fins a Nazaret, passant pel Pont de Fusta, el Mercat Central, IVAM, C.C El Saler, Oceanografic o l´Estacio del Nort, donant servici a 175.000 viagers (mes persones que Logroño o Albacete, per eixemple)

Les obres sense acabar donen una impresio llamentable en el seu trayecte en superficie (com el tramvia d´una ciutat fantasma), i estàn complement sumergides baix el nivel freatic en el tram en subterraneu

PER ACABAR-LA UNICAMENT FALTEN 200 MILLONS D´EUROS

Despuix d´invertir recursos per valor de 400 millons d´euros,  en este moment totalment perduts i desaprofitats, encara queden 200 millons d´euros per a acabar les obres i ficar en servici la llinea

Considerant que el presupost de la Generalitat Valenciana per a 2014, es superior a 15.000 millons d´euros, i que l´obra es podria finalisar en 20 mesos, l´inversio unicament supondria un 0’6% del presupost anual de la Generalitat

PARALISACIO DE L´OBRA PUBLICA EN TOTA L´AUTONOMIA VALENCIANA

El cas de la llinea 2 del Metro Valencia, no es l´unic cas d´obra congelada en l´autonomia valenciana. Unes atres obres paralisades o sense proyectar serien (sense voler ser exhaustiu): El Parc Central, la llinea 2 del Tram de Castello, conexio a la ret TAV i Estacio AVE en ELIG, autovía A33 en el seu pas per la Font de la Figuera, acces nort al Port de Valencia, corredor mediterraneu, aeroport de Castello, conexio per ferrocarril en Arago i el Cantabric i pas a França per Canfranc,…

El cas valencià es simplement, una vergonya. Ademes de la manca d´inversio de la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Foment deixa sense inversio en noves infraestructures  any darrere d´any, mentres que el ritme d´inversio s´accelera en Galicia, Madrit, Andalusia i Catalunya

I MENTRES TANT… ¿QUÈ S´ESTÀ FENT EN EL MON?

Per a entendre lo que està passant en Valencia, en general, i en el cas de Metro Valencia en particular, es important viajar un moment, iconeixer que s´està fent pel mon, i vore si la política de la Generalitat Valenciana està dins de les tendencies mundials d´inversions en Metro Urbà

Si anem a països en renta per capita inferior a l´espanyola, vorem com s´està fent una esforç molt important en la majoria de les nacionsllatino-americanes. Aixina en Colombia s´està invertint x millons en laconstruccio del Metro de Bogotá.  Panamá acaba d´inaugurar la llinea 1, en 1800 millons de dollars d´inversio, i en decembre 2014 comencen a construir la 2 Llinea. Lima espera acabar la Llinea 2 en unainversio de 4500 millons de dolars, Santiago de Chile va a per la llinea 3 i 6 movilisant 2700 millons de dolars en 5 anys. En Ecuador, Quitotambe vol modernisar-se en la seua primera llinea de Metro, i inclus la ciutat de Cuenca (Ecuador) està en mig de la construccio d´un moderntranvía, finançat per la Republica Francesa.

En Europa, Amsterdam tambe aposta pel etro. London estàplanificant la millorar dels trens de rodalies, i França continua implantant Tramvia i Trolebus en totes les ciutats de mes de 200.000 habitants

I si volem inversio i un pla ambicios per a transformar el transport d´una ciutat, simplement hem de pensar en Mig Orient. Aixina Riyadh o Doha están fent una inversio de 20 billions de dolars per a fer una mega ret de Metro. Tot pagat pels jeques per a que els subdits fruïxquen

¿QUÈ MOS ESPERA?

Mentres els valencians no sigam els que marquem l´agenda política valenciana, sense ingerencies del Govern Central, no podrem viure en llibertat decidint lo que es millor per a mosatros

Sera difícil que este canvi es produixca si els propis valencians no sabem quin es el nostre potencial com a nacio, ni quin es el nostre lloc en el panorama europeu e internacional

Si continuem en la llinea d´esperar que des de fora mos resolguen els problemes, cada dia serem mes ningunejats, tindrem un Consell mes inoperant, i la Conselleria d´Infraestructures tindra menos recursos per a invertir que mai

El Canal de Panamá i la colonia fiscal valenciana

El Canal de Panamá, unio artificial que conecta el transport maritim entre el Pacific i l´Atlantic, supon uns ingresos de 2000 millons de dollars per a la chicoteta pero gran Republica de Panama (de vora 4 millons d´habitants). Per esta via de comunicacio que complirà 100 anys el 15 d´agost de 2014, passen els productes de tot el mon, i es el principal motor economic de l´oasis panameny. El canal de Panamá supon el 5% del PIB de Panamá. Impressionant, ¿no?

Ara, si nos teletransportem des de la terra de Roberto Durán (Hands of Stone) i Nuñez de Balboa fins al mediterraneu trobem el cas contrari: Valencia, una autonomia de 5 millons d´habitats te uns ingressos negatius de 6.000 millons de dollars, per causa dels imposts elevats que paguem i les minimes inversions que recibim (si fem cas a les balanços fiscals del Ministeri d´Economia de Montoro). En efecte, si fiquem en un plat de la balança lo que aporta tota l´autonomia valenciana al regim fiscal espanyol, i en l´atre lo que el Govern de Madrit nos torna en inversions directes e indirectes, tenim un saldo negatiu de 6.000 millons de dollars (oficialment reconegut pel PP, encara que en realitat son 8.000 millons de dollars, si fem un calcul ben fet).

¿Es sostenible per ad una economia com la valenciana que any darrere d´any es perguen 8.000 millons de dollars, lo que equival als ingresos de 4 canals de Panamá? ¿Per què l´economica valencia està en crisis,....per la caiguda de Lehman Brothers en 2008, pel fantasma de Zapatero, per la corrupcio del PP (que tambe), o per la manca de poder valencià que es ya asfixiant?

No alcarém mai el vol, fins a que no nos fiquem en el cap, que Valencia ha de ser capaç de ser simplement Valencia, i que podem governar-nos a nosatros mateixa, en un sistema fiscal propi i just.

Sense este canvi de mentalitat, els jovens preparats continuaran emigrant a Alemania i Londres a treballar i els no preparats aniran a collir raïm a la vendimia francesa, mentres que una elite pro-Madrit i/o Barcelona continuarà enganyant al poble, i generant uns ingresos nets que s´envien any raera any via transferencia als nostres veïns -que ni nos respecten ni nos entenen- equivalents als diners que generarien 4 Canals de Panamá.

He deixat Accio Nacionalista Valenciana

Un grup heterogeneu de persones i en personalitats molt diferents (pero en un amor infinit per Valencia), li ficarem moltes ganes al proyecte d´Accio, i entre tots s´han fet algunes cosetes. Hem demostrat que en bones idees, sent practics, sense pesades estructures, estatuts supercomplicats, ni burocracies internes, es podia treballar be.

Yo personalment, estic molt satisfet de les coses que hem dit, i de tot lo que hem fet. Pero no m´agrada ni destacar, ni figurar. Tot, dins del valencianisme, es un servici i un sacrifici personal molt gran,... i si en un moment es pert l´ilusio i/o la confiança, lo millor es continuar la vida, i dedicar-li temps a la familia, i a pensar tranquilament.

En este context, preocupat i dolgut, m´he desvinculat fa messos del proyecte i he deixat d´aportar lo que yo li aportava a Accio Nacionalista Valenciana: Idees, visio personal, implantacio en pobles, diners, financiacio economica de pagina web, planes facebook, contactes personals, etc... Pero encara que practicament ningu sap qui soc, ni qué es Accio, me continuen associant a Accio, o associen a Accio en mi. Espere que a partir de hui, ya no.

De totes maneres, es manté el meu compromis personal en les persones i agrupacions locals que van a treballar per a representar als seus veïns a partir de 2015. Els ajudare en lo que yo puga per a que tinguen exit, que el tindràn, perque son bons, i son volguts en els seus pobles. Es possible que tingam que crear una nova marca que nos represente com a persones que som, en inquietuts politiques que tenim

Continuare escrivint, i publicant a on me deixen, promoguent idees i en la meua visio de lo que ha de ser el valencianisme, per a que siga atractiu, des de les rets socials, i ajudant en lo que me demanen. Pero, des de la distancia, i sense aspiracions "politiques personals" dins d´Accio. 

un abraç

Vins del Regne en el carrer de l´Almodin

En el Bar Almudin (carrer de l´Almodin,14) podem beure un vi del Regne i una tapa per 3 euros. Un bon tranquil en el centre del cap i casal molt recomanable 

Trillingüisme en les aules

Els valencians som un poble obert, europeu i modern. Valencians ilustres que han participat en l'historia d'Europa i del mon, son per eixemple: Sant Vicent Ferrer, Lluis Vives, Lluis de Santangel, Vicent Blasco Ibáñez, Rodrigo de Borja, Rafel Guastavino, Martin i Soler, Sorolla, Josep Uturbi o Joanot Martorell.

Pero ademes de tindre valencians importants a nivell internacional, els valencians som una terra oberta i permeable, en una economia exportadora i receptora de turistes, plena d'empresaris i mamprenedors anonims que porten segles obrint mercats en l'exterior. En este sentit, ningu podrà dir que els valencians nos mirem el melic. Al contrari, som un poble que s'autoqüestiona mes de lo necessari i que sempre ha donat mes valor a lo de fora que a lo de dins.

Els valencians tenim senti comu, l'hem utilisat sempre per a fer negocis, dins i fora de les nostres fronteres i sempre hem educat als nostres chiquets en el respecte a la tradicio i als demes. El problema es quan els politics de fora, es claven a impondre els seus criteris sense trellat, en l'economia, el comerç  i en l'educacio.

 Els politics del franquisme volgueren impondre l'idea de que el valencià no era modern ni util. Que era mes important parlar castellà, perque en el castellà es compartia la llengua d'un imperi. Pero, pareix que la verdadera intencio del franquisme no era que els valencians foren poliglotes i deprengueren “tambe” castellà (sino que lo que es pretenia era l'uniformitat llingüistica i que s'oblidara tot lo valencià). Oblidant el valencià, una llengua culta, propia i proxima al llati, els valencians perdriem la nostra facilitat per a comunicar-nos en frances (tan important en Europa, Africa o el Libano) o en italià. ¿Per qué tancar-se portes? ¿Per a ser castellans? Millor ser billingües, ¿no?  Pero esta idea en Castella no la soporten.

Mort Franco i com no teniem suficient en els intents castellanisadors del franquisme,  en 1983 arribà la moda de la catalanisacio en les aules i la substitucio llingüistica de la ma de Ciprià Ciscar, fill de l'alcalde franquiste de Picanya. ¿Te algun sentit que en les escoles valencianes s'ensenye catala i no valencià?  Es perdre temps, els diners i la cultura valenciana. Igual que els castellans volen impondre el pensament unic i la castellanisacio en tota Espanya, els imperialistes catalans anhelen ampliar la seua comunitat llingüistica a Valencia i Balears. Front ad estes dos tendencies, volen que apostem per una o per una atra, com si no hagueren mes alternatives que triar entre Madrit o Barcelona, PP o PSOE. ¿Apostar per Valencia i per Europa no es una bona aposta? Evidentment, sí que ho es. Esta es l'aposta del valencianisme politic.

Es important preservar la llengua valenciana i la tradicio. Es el nostre patrimoni, pero ademes de les raons i els sentiments, els valenciaparlants estem mes preparats per a deprendre una tercera o quarta llengua ¿Pero cóm? Tancant-nos al mon, no. Es evident.  El model de trillingüisme que prepara Maria Jose Català i la Conselleria d'Educacio del PP, tampoc ho es.

El model de trillingüisme del PP no te cap trellat, perque els professors que supostament van a ensenyar assignatures en angles… NO SABEN ANGLES.  Ensenyar matematiques o ciencias naturals en angles, per mig d'un professor que no coneix suficientment la gramatica ni la fonetica en eixa llengua es un destrellat total, com tot lo que fa el PP. Per a que el trillingüisme siga una realitat, s'ha de fer d'un atra manera.

En primer lloc, el valencià ha de ser valencià, i ha de ser en les Normes d'El Puig, en professors valencians que parlen valencià en naturalitat.

En segon lloc, s´ha de pujar el nivell d´angles dels professors i dels estudiant valencians, favorint l´intercanvi de tots en escoles estrangeres: els chiquets i els professors. Un menut es convertiria en trillingüe si permaneix 6 mesos en un colege anglofon. Convidar a professors natius en angles i fer convenis d´intercanvi en escoles estrangeres, ademes d'enriquidor per a l'escola, els mestres i els alumnes, es un repte personal per als implicats i fa encara mes permeable la nostra societat al mon. I lo millor de tot, es que no es car. Quan s'intercanvien alumnes i professors, el cost es manté constant.

Si en l'escola, hem de conseguir que el trillingüisme siga una realitat, per mig de l´intercanvi de professors i estudiants, en l'universitat el programa Erasmus ha de ser obligacio i no una opcio, per a que els universitaris valencians ademes de l'angles tinguen acces a una segon llengua estrangera.

I per acabar, es fonamental que tingam una televisio publica valenciana, pero esta volta sí: “VALENCIANA”, no lo que teniem en Canal 9. En eixa televisio publica valenciana que proponem, la norma serien els continguts en valencià (en el nostre valencià de sempre), com tambe les series i les pelicules en versio original en angles subtitulades al valencià (obviament en Normes d'El Puig). Tot lo demes, no te sentit.

El valencianisme politic com alternativa al bipartidisme

Despuix de les eleccions europees, en les que el bipartidisme ha segut greument ferit,   “Podemos” ha destrossat lliteralment al PSOE a nivell estatal i a Compromis en l´ambit valencià, el PP pensa que pot respirar tranquil perque la mitat dels seus vots han anat a parar l´abstencio.

Efectivament, el votant del PP està perdut i en estes eleccions europees s´ha quedat en casa. Dins de la seua habitual mediocritat Rajoy respira tranquil perque Vox ha resultat ser un bluf total, Ciutadans no engancha (Albert Rivera que ha circulat igual que Pablo Iglesias per totes les televisions estatals, ha tingut un resultat molt pobre) i UPyD, que ni se sap qué es ni a que juguen, no despega.

En clau valenciana, la situacio es super divertida. Podemos lidera a l´esquerra en un discurs molt agressiu, deixant sense contingut a Compromis, que pert el vot del 15M, mentres que Esquerra Unida conserva al seu votant fidel, i el PSPV està completament mort.

En la ciutat de Valencia, Rita Barberà s´ha quedat en la tercera part dels vots que va obtindre en 2007. De vora 235.000 vots ha passat a 86.000 vots en Valencia Capital. Aixo es simplement, IMPRESSIONANT.

En esta coyuntura, es el moment de soltar el llastre dels que no aporten res, integrar als valencianistes de bona voluntat, i de treballar per a recuperar el valencianisme politic, en un mensage clar, directe, equidistant dels poders economics i culturals de Madrit- Barcelona, i fugint de les etiquetes “dreta o esquerra”.

L´economia valenciana te una estructura diferent de l´economia espanyola, i el nostre mercat es mes ample i internacional. Els productes Made in Valencia, liderem les exportacions industrials espanyoles, en calçat, ceramica, moble, joguets, o l´industria agroalimentaria i som un referent mundial en el sector turistic.  La nostra identitat i cultura valenciana, mediterranea i europea, es lo suficientment particular per a impondre un estil de fer les coses propi, que siga reconegut en tot lo mon, i sense tindre que pensar en ofrenar noves glories a una patria que no siga la nostra benvolguda patria valenciana.

En 2015, una nova força valenciana ha d´entrar en les institucions per a recuperar la nostra identitat i l´orgull de ser valencià, reactivar l´economia i el sistema financer valencià, fent de Valencia un referent mundial per a inversors i mamprenedors, i d´a on ningu tinga que emigrar per a tindre un futur.

Unicament els valencians podem defendre els nostres interessos. Ya hem vist lo que han fet els politics de Madrit i Catalunya en els ultims 35 anys, i per a lo que servixen les falses guerres dialectiques PP vs PSOE. Un gran teatre de cara a la galeria, i una gran germanor entre companyers que servixen als mateixos interessos de lobby, que no son els nostres.

Queda molt per treballar, molt que explicar, i moltes propostes que desenrollar: Economia, finançiacio, energia, mig ambient, educacio, sanitat, llengua i identitat, i model general de societat. Pero sempre des d´una optica valenciana, sense complexos ni falses llealtats als que porten segles dividint-nos, aprofitant-se de la nostra suor i la nostra inocencia politica.

El valencià, en Normes d´El Puig

El valencià, en Normes d´El Puig

A principis del segle XX, els valencians teniem una produccio lliteraria molt extensa, un Segle d´or glorios, un teatre popular molt viu i dinamic, i era extrany sentir parlar castellà pels carrers de Valencia capital. Per contra, encara no nos havien ficat d´acort en quines serien les normes ortografiques per a la Llengua valenciana. Els catalans tampoc. El caos ortografic era habitual tant en valencià, com en catala.

Ans, en 1732, el notari valencià Carles Ros, presentava la seua ortografia per a la llengua valenciana en l'obra "Práctica ortográfica para los idiomas castellano y valenciano". A finals del segle XIX, Constanti Llombart i Josep Nebot tambe es preocuparen per a que la llengua valenciana tinguera una ortografia unificada. Desgraciadament, cap dels tres tingue l'exit desijat.

A instancies de la Diputacio de Barcelona i el seu president Prat de la Riba, s´encarrega a l´ingenier quimic Pompeu Fabra, unes normes ortografiques per al catala, que era considerat per totes les universitats del mon com un dialecte de l´Occità. Clar, Pompeu Fabra hague d´inventar unes normes noves, perque estes no havien baixat en Moises del Mont Sinai, i elevar a la categoria de llengua al catala. En consecuencia, la novetat ortografica fabriana es trobà en la reaccio frontal dels membres de l´Academia de la Llengua Catalana, que no volien les normes de Pompeu Fabra. La Diputacio de Barcelona ho arreglà rapidament tancant l´aixeta als no partidaris de les tesis fabrianes. Les normes de Fabra es presenten en 1913.

Paralelament, "Lo Rat Penat" encarrega al Pare Fullana l'elaboracio d'unes normes ortografiques per al valencià. El Pare Fullana presentà en 1914 la seua proposta d'ortografia valenciana. Estes normes, respecten les particularitats genuines de la llengua valenciana, accepten les tradicionals grafies "y" o "ch" i consideren innecesaries les grafies "tj", "tz", "tx", "tg" o l´inexistent "l·l.

Com a conclusio d'estos treballs, valencians i catalans tenien normes ortografiques diferents. Inclus el Pare Fullana ensenya Filologia Valenciana des de la seua catedra de l'Universitat de Valencia, fins a que el General Primo de Rivera anulara estes ensenyances, per considerar-les una amenaça contra l'unitat d'Espanya.

Els catalans, no contents d´haver consensuat els criteris ortografics de la llengua catalana, manprenen l´imperialisme cultural empenyant-se en unificar valencià i catala, promoguent l´us de la normativa catalana pels escritors valencians. Conscients de la dificultat de l´empresa, actuen de dos maneres. Per una banda li donen un nom atractiu a les normes fabrianes i es presenten aci en 1932 en un nom mes proxim “Bases de Castello”, el primer "Cavall de Troya" ortografic. Per un atra, conviden als escritors valencians a premis lliteraris, en dotacio economica. En diners, torrons,…i traicions.

En 1933, Josep Maria Bayarri, es dels primers en donar el crit d´alarma escrivint “El Perill Catala”, dient: “El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix , ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”

En els anys 50, en la cobertura franquista, Carles Salvador dona nou impuls a les normes catalanes en terres valencianes. S´oblida l´ortografia del Pare Fullana, i a partir dels anys 60, en diners de la Banca Catalana  presidida per Jordi Pujol, es beca, premia i ajuda economicament a jovens escritors valencians per a que consoliden la faena de Carles Salvador. En esta categoria de becats per l’or catala trobem a Joan Fuster, Sanchis Guarnes, Raimon, Eliseu Climent, Enric Valor, etc…El pancatalanisme pren posicions en l´Universitat de Valencia.

Persones que en un primer moment utilisaren les Normes de 32 des de l´editorial Torre, com Miquel Adlert o Xavier Casp, al vore que darrere de l´unitat de les llengües catalana i valenciana venia l´imperialisme catala, donen la veu de l´alarma.  En 1979, Miquel Adlert presenta el seu llibre “En defensa de la Llengua Valenciana”, i es torna a la normativa de Fullana, en les millores i actualisacions propostes per Chimo Lanuza, Toni Fontelles i Laura Garcia Grau.

Estes normes, conegudes com "Normes d'El Puig" foren oficials quan Ampar Cabanes fon Consellera d'Educacio en temps del Consell pre-autonomic . En estes normes es redactà l´Estatut d´Autonomia Valencià. Desgraciadament, en 1983, Ciprià Ciscar, acaba en la faena d´Ampar Cabanes i firma la "Llei d´Us i Ensenyament de “Valencià”, tornant les normes fabrianes a les escoles.

En l´actualitat, la produccio en valencià en Normes d´El Puig està en ebullicio, gracies a internet, els blogs, la prensa on line, Facebook i Twitter. Per desgracia la produccio editorial en valencià, en les Normes d´El Puig es casi heroica. Editorials privades com Mosseguello, o Gom Llibres editen 15-20 llibres a l´any en valencià no catalanisat, mentres que el PP i la Conselleria d´Educacio continuen en la seua equivocacio d'escriure el valencià en unes normes estrangeres, les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), baix el pretext de les Bases de Castello i la AVLl, herencia del pacte entre Eduardo Zaplana i Pujol, per desig i a conveniencia del Govern Central.

Casi 100 anys despres dels primers intents "unitaristes" de Pompeu Fabra, el model catalaniste de llengua escrita que propon la AVLl, i la seua subordinacio a les tesis de l'Institut d'Estudis Catalans, llunt de conseguir els seus objectius de substitucio llingüistica del valencià pel catala, està fomentant una objetivament constatable castellanisacio de la societat valenciana.

El motiu es de sentit comu, i conegut per tots, manco pels talibans catalanistes, clar. Els jovens estudiants valencians al no trobar un model proxim, i al vore que tot lo que se'ls oferix es un catala extrany, no es preocupen per cultivar la llengua valenciana, el simbol d'identitat mes important de la Patria valenciana.

¿Qui guanya per culpa d'estos talibans panques? Per una banda les editorials catalanes, que amplien el seu mercat editorial, en els diners dels, nostres imposts i el vist i plau dels partits centralistes. Per un atra, guanya el castellà. Es tan complicat i dificil escriure en una llengua estrangera, en tants accents, dieresis, guionets, diftons, i demes punyetes…que quan ixen de l´escola, els jovens valencians abandonen eixe model, i adopten l´idioma espanyol.

Tot aixo es pot solucionar. Simplement s´han d´homologar els tituls de valencià en Normes d´El Puig, la llengua valenciana guanyaria, i la faena catalanista que començà Fabra, i rematà Ciscar, quedaria un mal somi: Una epoca negra per a llengua valenciana, en contraposicio del segle d´Or. Material d´estudi dels llibres d´historia, com lo que no s´ha de tornar a fer, per ser la decadencia cultural mes vergonyosa del poble valencià, pero sense mes transcendencia

La Generalitat Valenciana vol saber si eres valencià o espanyol,…

  

Estos dies el vicepresident del Consell, José Ciscar,  ha presentat una enquesta que ha fet -en els diners de tots- la Generalitat Valenciana per a estudiar qué pensa, i qué senten els ciutadans valencians. El resultat es pot trobar aci

Sentiment de valenciania

Una de les preguntes interessants es la 24… ¿Diría Vd., que personalmente, se siente?

Entre els que se senten unicament valencians i els que se senten mes valencians que espanyols, sumem un 9’3% del total de ciutadans, practicament 500.000 valencians.

El 58’9% son tan valencians com espanyols. Si els preguntarem que si se senten europeus, tambe dirien que sí, i ademes tindrien rao, perque els valencians son ciutadans europeus. Per tant, quadren estos numeros en la recent enquesta de la Cadena Ser, en la que un 17% de la poblacio se sentia nacionalista valenciana.

Crec que este punt es molt important per al valencianisme politic  Necessitem centrar-nos en el nostre votant mes fidel, el que es pot implicar mes i movilisar-se en estos moments en els que l´abstencio es tan important.

Per a superar la barrera del 5%, necessitem 115mils vots, i ser una forca politica clau en les Corts Valencianes, Per tant, si nos centrem en el 9’3% dels valencians, i ademes podem atraure al 10-20% dels grup que se sent tan valencià com espanyol, podriem arribar a un target objectiu que es troba entre el 15% i el 20% de tota la poblacio. Una minoria prou important, sobre tot de cara a 2015, a on el PP i PSPV estaràn mes debils que mai, i ningu tindra majoria absoluta.

Un atre tema que no podem deixar de considerar es que estos numeros son per a les 3 provincies, incloent Alacant, zones com Requena, Utiel, o nucleus d´inmigracio com Torrent o Mislata…. Per tant, el sentiment netament valencià o mes valencià que espanyol, es mes fort encara en les comarques centrals, la Ribera o l´Horta  Nort de Valencia a on, si discretisarem estos numeros per poblacions, voriem que este sentiment es dispararia al 20-30%. De fet Unio Valenciana era la segon força política en 1987 en Valencia capital.

Finançacio

Un atre assunt que es pregunta en l´enquesta es la finançacio autonomica. Els cervells del marketing electoral d´Albert Fabra volen coneixer quina es la percepcio dels valencians sobre este tema.

Al preguntar en el carrer si el ciutadà pensa que Valencia està infrafinanciada. Un 8’5% està al 100% d´acort en esta afirmacio, i fins a un 30% dels valencians enquestes están molt d´acort en este punt. Quan pregunten si s´ha de crear un problema valencià per a forcar a l´Estat i obtindre una millor financiacio, un 10% està al 100% d´acort, mentres que fins a un 27% està molt d´acort en forçar a l´Estat per a que la finançacio valenciana siga mes justa.

¿Que millor manera de forçar a Espanya per a obtindre mes finançacio, que tindre un partit nacionaliste en les Corts Valencians en 2015, i un diputat en Madrit en 2016?

Per tant, la nostra lluita per tindre un Concert Fiscal en Espanya i articular una Agencia Tributaria Valenciana propia ha de ser junt al sentiment de valenciania, prioritaris en les nostres campanyes i discurs politic. 

Llengua valenciana

 Al Consell tambe li interessa la Llengua valenciana. Vullc dir, li interessa saber qué pensem els valencians d´este tema. Perque a Fabra el valencià, per no interessar-li, no li interessa ni parlar-ho. A pesar dels 30 anys d´adoctrinament catalaniste en les escoles, de la fonda castellanisacio, i de l´immigracio…la majoria dels valencians diuen que el valencià es una llengua diferent del català. Tambe podem constatar que el PP ha sabut tapar molt be la polemica de la AVLl, i que la gent no llig els diaris, perque mes d’un 70% respon que no s´ha enterat de res. Moltes vegades, qui treballa en comunicacio, ademes de treballar per a que ixquen temes, tambe treballen per a que algunes coses no apareguen.

Este es un atre punt clau: La Llengua valenciana i les normes d´El Puig. Qui diga que el valencianisme no ven, o es molt miop, o te interes en que el valencianime politic no progrese.

Economia, sanitat, educacio, desocupacio,…

En tot cas, els temes que mes preocupen als valencians son Economia, Sanitat, Corrupcio Politica, Educacio i Paro….ademes dels problemes particulars en clau municipal, evidentment.

Si sabem explicar be que en un Concert Fiscal i una Agencia Tributaria Valenciana propia, podriem baixar els imposts, reactivar l´economia valenciana, crear mes llocs de treball, i donar una millor  sanitat i educacio, no es extrany entendre que fins als que es senten mes espanyols que valencians votarien un partit nacionaliste valencià. Perque al final de la pelicula, viuen i treballen en Valencia, i si tenim qui solucione els problemes de Valencia i millore les seues condicions de vida de tots, inclus els immigrants nacionalisats votarien valencianiste. Es un argument molt fort i diferenciador que podem utilisar al nostre favor.

Corrupcio Politica

 L´atre tema que preocupa es la corrupcio i l´enchufisme. Canviar a tota una societat i educar-la en valors com que qui treballa millor i te mes merits, es qui ha de dirigir la societat es dificil. Pensem que lo normal es enchufar o afavorir a amics o familiars. I es una llastima.

Pero sí que pense en un sistema electoral de llistes obertes, en el que els ciutadans poden votar directament als seus candidats, s´afavorix a que els mes valorats pels ciudatans nos representen, i no els triats a dit pel poder, com passa fins ara. Igualment, llevar la barrera del 5%, impedix el bipartidisme i fomenta la pluralitat.

Conclusio

 Podem fer-ho,  som un poble diferenciat, i ho farem sense entrar en radicalismes ni exclusions. Treballant de veres, coordinats, i si els que no aporten res, deixen de voler acaparar un moviment que els ve gran. Representar a 500.000 de persones es una gran responsabilitat. Podem assegurar mes de 80 regidors en els pobles i ciutats valencianes, esperem que dos o tres d´estos regidors siguen en Valencia capital, i que siga possible trencar la barrera del 5% en les Corts Valencianes, per a en 2016 tindre la força necessaria per a enviar 1 diputat en Madrit.

Crec que si.

Una Agencia Tributaria Valenciana

Durant els 8 anys que durà el Govern Zapatero, la Generalitat Valenciana va patir una marginacio pressupostaria important. Els valencians pagavem imposts a Madrit i, com aci el govern era d´un atre color politic, ZP boicotejà als valencians, deixant-nos sense inversions. Els diners anaven primer a Andalucia, Extremadura (a on el PSOE te un important banc de vot cautiu) o a Catalunya, a on manava el tripartit. El PP va fer bandera electoral de l´agravi de ZP a Valencia, i en este victimisme  Rajoy va conseguir molts vots de terres valencianes, en les eleccions de 2011.

¿Problema solucionat? No.  S´ha vist que Rajoy es igual de letal per als interessos valencians que Zapatero.  L´autonomia valenciana continua deixant de rebre 6.000 millons d´euros cada any lo que fa que la Generalitat Valenciana tinga problemes de cash-flow des de 2006, traduit-se en que no s´ha pogut pagar a temps a molts proveedors i empreses valencians, que han tengut que tancar per falta de pago de la Generalitat. En conseqüencia, un 29% dels valencians estàn en la cua de l´Inem.

Per tant, que el partit que mana en Madrit siga el mateix partit que mana en Valencia no es garantía de res. L´unica solucio efectiva es la creacio d´una Agencia Tributaria Valenciana propia que recapte directement els impots dels valencians com fa, des de decades, el Regne de Navarra.  

Esta es una de les propostes claus d´Accio Nacionalista Valenciana. Valencia tambe es un regne secular, tenim una llengua, una identitat i una historia propia. Economicament, tenim una estructura i interessos pareguts als de les regions del nort d´Italia o Franca. Tenim una agricultura productiva de gran calitat (que hem de protegir), turisme,  una industria mija familiar de vocacio exportadora, i una mentalitat agil i oberta al mon. Una economia molt diferent al model economic que propon el PSOE en Andalucia:  L´economia del subsidi, o el model de comportament de Rajoy: No fer res, a vore si les coses canvien per si soles.

En una Agencia Tributaria Valenciana propia, la Generalitat Valenciana te sentit i el poder valencià es fa realitat. Una Agencia Tributaria Valencia que rebaixe els imposts a empreses i autonoms, estimulant la creacio de faena en beneficis fiscals, i que ajude realment als exportadors, fomentant ademes la recuperacio dels bancs i caixes valencianes. D’esta manera, Valencia pot tornar al seu segle d´Or convertint-nos en una potencia economica del mediterraneu, sense hipoteques externes. En ACCIONV, creguem en esta idea, i la volem aplicar a partir de 2015, quan estigam en les Corts Valencianes.

En defensa de l'autonomia valenciana

Existix en Espanya un problema en el deficit de l´Administracio Publica, agotament del model economic, desocupacio, desmantellament industrial, cost inassumible de l´energia,…. La solucio de Montoro per afrontar el pago de la deuda no es un atre que fregir en imposts a la classe mija i les empreses. Per contra, no se percibix que els servicis publics estiguen en correspondecia en el seu cost –els ciutadans pensen (en rao) que una part de lo que paguen en imposts es pert en corrupcio i despilfarro.

Davant d´esta situacio de crisis , i al mostrar-se que els recursos economics disponibles per l´Administracio han minvat, el nou acort dels politics de Madrit i Barcelona ha segut  llimitar economicament a la nostra autonomia valenciana, regne secular, marginant-nos de la reparticio dels Pressuposts Generals de l´Estat, ofegant economicament a la Generalitat, deixant-la sense diners per a pagar a proveedors.  

En este context de crisis, i aprofitant la conjuntura, el centralisme madrileny ha tornat. La solucio de Rosa Diez o Vidal Quadras (persones que porten vivint de la politica mes de 30 anys….) es eliminar les autonomies, recentralisar l´administracio i deixar unicament dos autonomies: Euskadi i Catalunya.  Esta solucio del centralisme madrileny, en concessions per a Barcelona i el Pais Vasc, es nefasta per a Valencia.

Des de la derogacio dels Furs del Regne de Valencia,  el centralisme madrileny  i els pactes subterraneus castellano-catalans, han llastrat el desenrroll economic valencià. El centralisme s´ha demostrat inutil per a resoldre els problemas valencians. Eixemples sonats son el Plan Sur de Valencia, durant el franquisme, que pagarem integrament els valencians. Igualment, el Parc Central  o l´Acces Nort al Port, els dos competencies de Madrit, es troben paralisats des de fa mes de 25 anys. ¿Aixo es eficiencia de l´Administracio Central?

Els centralistes es fan creus perque Espanya tinga 17 governs autonomics. Diuen que es inviable i no gestionable. Afirmen que  multiplica la corrupcio per 17. ¿Volen dir que la corrupcio ha de permetre's a soles en un Govern en Madrit… com tota la vida? Suponc  que per ad ells Suissa, un pais de 8 millons de persones i dividit en 26 cantons confederats independents , en 4 llengües oficials, es el zenit de l´ineficacia i la corrupcio politica, ¿no?

El Tribunal de les Aigües, en mes de 1000 anys d´historia, tambe seria per als centralistes ineficaç. ¿Deixem els temes dels regants en mans d´un jujat madrileny, que no sapia qué es el regadiu?

En ACCIONV creguem firmement en l´Autonomia Valenciana com unica forma de govern eficaç i proxim al ciutadà. Aixo si, gestionada pels valencians. Pero no nos quedem ahi, afirmem que l'autonomia no sera plena fins a no tindre una Agencia Tributaria Valenciana que entenga l'economia valenciana i la nostra manera de fer riquea, reduint imposts i racionalisant el gasto. Unicament aixina, gestionant des de Valencia els nostres imposts podrem tornar a ser el territorio mes ric del mediterraneu. Tenim tot per a ser-ho, simplement hem lliberar-nos dels politics que miren cap a Madrit o Barcelona.

Un canvi en el model de finançacio autonomica

En Espanya existixen dos models de finançacio autonomica: La de Regim Foral i la de Regim Comu. El Regim Foral es el que disfruten en Navarra i Pais Vasc. En este regim, son les autonomies del Regne de Navarra i d'Euskadi les que recapten la majoria dels imposts per mig de facendes forals propies. Els diners dels imposts recaptats per estes facendes forals servixen per a cobrir els servicis i les necessitats d´estes dos autonomies "especials". En acabant, Espanya passa una factura, i Navarra i Euskadi paguen a Espanya pels servicis prestats en eixos territoris.

En el Regim Comu, al contrari, es la facenda espanyola la que recapta la majoria dels imposts, i en acabant una part dels diners recaptats es transferida a les autonomies per a que donen servici al ciutada, segons el principi de solidaritat, pel que els territoris "mes rics" ajuden als "mes pobres". En teoria. En la practica, sabem que no es aixina.

En el cas valencià, la situacio d'infrafinançacio es llamentable. A pesar de ser un dels territoris  mes "pobres",  en una renda per capita per baix de la mija, estimem que, enguany, els valencians anem a perdre 6000 millons d´euros en l´actual sistema de finançacio. Son 6000 millons d´euros que hem enviat a Madrit, i que no nos han tornat en forma d´inversio publica o de prestacio de servicis. Diners suficients per a fer, per eixemple, 1000 km d´autovia cada any, o per a pagar el gasto farmaceutic dels valencians en els proxims 4 anys. O simplement, per a baixar els imposts dels valencians i que els diners es queden en les boljaques de les families.

En Accio Nacionalista Valenciana som conscients de que l´actual sistema de finançacio penalisa als valencians, i per aixo volem canviar-ho. Nos hem donat conte, de que Valencia te una renda per capita inferior a la mija espanyola, i que encara aixina, el principi de solidaritat no s´està respectant.

Nos avergonyix tindre un President de la Generalitat Valenciana que no sap reivindicar en Madrit lo que hauria de ser nostre per dret. Pero en acabant pensem un poquet i entenem per qué. Fabra no representa als valencians, perque els valencians no el varem votar. Es un president impost per Madrit, quan el cas Gürtelli li esclatà a Paco Camps. Fabra fara lo que li diga el partit que li ficà a dit. No treballarà pels nostres interessos economics, treballarà pels interessos del Partit Popular.

Els nacionalistes valencians d´ACNV volem canviar el sistema de finançacio. Volem que siga l´autonomia valenciana, per mig d´una facenda propia, la que recapte els imposts dels valencians. Per a que els diners dels valencians servixquen per a inversions publiques i servicis socials en les comarques de Castello, Valencia i Alacant. Volem tindre un Regim Foral com el Regne de Navarra, que es precisament l´autonomia mes rica,en la renda per capita mes alta, mes d´un 50% mes alta que la dels valencians. ¿Sera perque disfruten d´un Regim Foral propi? Creem que si.

Homologacio dels tituls de valencià en Normes d´El Puig

La llengua dels valencians es el valencià. Aço que hauria d´estar ben clar, es una realitat que es vol canviar.

Per a canviar esta realitat i fer del valencià un dialecte de segona, s´estan empleant molts diners publics de la Generalitat Valenciana en desnaturalisar i reeducar als chiquets valencians des de l´Escola i l´Universitat en tactiques i procediments d´estats totalitaris, condenant a Valencia a l´aniquilacio com a poble i a la destruccio de la seua identitat.

Primer, en l´Escola els chiquets deprenent a escriure en una ortografia catalanisant, en unes paraules que els son proximes. Aixina canvien "chiquet" per "xiquet", "Yo", per "Jo", "Mege" per "Metge", "Coche" per "Cotxe", "Semana" per "Setmana" i "Dumenge" per "Diumenge", i ademes catalanisen els  noms: "Merxe", "Empar", "Mireia",  per ficar alguns eixemples.

Conforme alvancen els estudis, tambe catalanisen un poquet mes el programa educatiu valencià, en el que ya s´ha consolidat l´ortografia catalana en el cervell dels chiquets en totes eixes "Tx", "Tll", "L.L", "Tg", "Tj" o "X" a principi de paraula. Ara ya comencen a estudiar paraules estrangeres, que han de sonar com a formes cultes: "Ocell" per "Pardal", "Mirall" per "Espill", "Milotxa" per "Cachirulo", "Estona" per "Rato", "Maduixa" per "Fraula", etc.... Aci es juga en el subconscient: Tot lo catala, que "sona raro", es mes cult que lo valencià. La Conselleria d´Educacio educa als chiquets dient-los que "lo valencià" es inferior, lo valencià no es cult. No es academic. No es Estandart. LO VALENCIÀ NO ES BO. Els pares i yayos no estan ben educats i no saben parlar. A soles els falta hipnotisar-los per a convencer-los de que tot aixo que els adoctrinen es cert. Als chiquets que tenen dignitat, i que saben que els mestres els estan catalanisant, protesten en classe, pero... si no passen per l´aro de lo catala... SUSPENDRAN... ¿Quants principis fonamentals de la Declaracio de Drets de l´home estan violant-se per suspendre als chiquets valencians que no volen ser catalanisats?

Per a rematar la faena i acabar de deixar clar que "o te catalanises, o no entres en el sistema", per a treballar per a l´Administracio valenciana  es necessari traure´s els tituls de valencià "catalanisat" de la JQCV, el "Mitjà" o el "Superior". Cada any, mes de 20.000 valencians s´examinen en una llengua que no es la seua, en forma de "copago". Si, "copago". Paguen 20 euros, per un examen, pero que darrere te tota una infraestructura catalanisadora que costa millons d´euros. ¿Per qué no retallem per ahi?

En Accio Nacionalista Valenciana, volem canviar tot aixo. Considerem fonamental que s´homologuen els tituls de valencià en Normes d´El Puig. Es clau per a la dignificacio de l´identitat valenciana... No es algo nou, ni que inventem mosatros. Ya en 1981, la Consellera d´Educacio Ampar Cabanes (UCD) hi havia implantat un sistema d´educacio en valencià i en Normes d´El Puig. I l´Estatut d´Autonomia valencià del 82, està escrit en Normes d´El Puig... ¿Cóm es possible que les Normes d´El Puig no siguen oficials si en elles es redactà l´Estatut?

La Llengua Valenciana es l´evolucio del llati en el Regne de Valencia, i les Normes d´El Puig son l´evolucio de les normes ortografiques del Pare Fullana i Jose Nebot i consoliden l´escritura en Llengua Valenciana. ¿Cóm no va a ser el valencià una llengua si era la llengua oficial d'un Regne? Efectivament, els valencians que vivien en el Regne de Valencia, foren dels primers europeus que escomençaren a escriure en la seua llengua, el seu romanç era i qye es deya valencià. I deixaren constancia d´aixo per escrit. Per eixemple, Joanot Martorell, en el Tirant lo Blanch, en 1490 digue que escrivia: "en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar", o inclus Antoni Canals ya fea distincio entre valencià i catala en 1395 "L'e tret de lati en nostra vulgar lengua materna valenciana axi breu como he pogut. Jatsesia que atres lagen tret en lengua catalana".

S´accepta en les escoles, com dogma irrefutable, la teoria de la reconquista de Joan Fuster. Esta fabula, ademes de pobre en arguments, facilona i ridicula, es de les mes refutades del mon per erronea en multitut d'estudis i proves escrites de texts historics. Antonio Ubieto ya demostrava en els anys 70 que la Teoria de la Repoblacio catalana com naiximent del valencià era impossible, perque Catalunya no existia en 1238, com a entitat politica, ningu parlava de llengua catalana, i ademes estudiant el Llibre del Repartiment i el Llibre del Avehinament, els soldats provinents de lo que ara es diu Catalunya (pero no en 1238) no arribaven ni al 3%, no tenien ni cultura ni formacio, i que vingueren a lluitar no vol dir que se quedaren aci una volta acabada la guerra. Ademes, l´entrada en Valencia capital fon una rendicio pacifica, i per tant no es produix cap tipo de repoblacio.

Mes proves son l´existencia de San Pere Pascual que escrigue la Biblia Parva, i tenia 12 anys quan arribà Jaume I, els mossaraps valencians, les jarches dels segles X i XI de poetes musulmans en romanç valencià corroboren que el llati valencià no mor en l´invasio musulmana, en sa majoria de soldats berebers, que mai han parlat arap, ni hui en dia parlen arap els berebers del Nort d´Africa. Pero tambe està la conquista del "Sit Campeador", Rodrigo "Ruiz" Diaz de Vivar en 1094. Arriben els moros, ¿I tots adeprenen a parlar arap? Arriba el Sit, i tots adeprenen a parlar castellà? Tornen a guanyar els moros, ¿I tots tornen a parlar arap?  I arriba Jaume I, naixcut en Montpellier, tota sa vida vixcuda en Monzón (Huesca), ¿...I tots a parlar catala? ¡Pero si ma mare porta 30 anys estudiant angles en les mes modernes tecnolgies i encara no s´aclarix!

En Valencia, passava en l´epoca musulmana lo que passa ara en els berebers del Nort d´Africa, en els turcs, els paquistanis o en els perses d´Iran. Que parlen el seu idioma, i utilisen l´arap classic per a llegir el Coran i fer l´oracio. Igual que els catolics han utilisat el llati fins a 1962, en l´iglesia. Es aixina de simple.