El 9 d’Octubre es celebra algo mes
que la reconquesta cristiana del Regne de Valencia, i l’entrada del rei d’Arago en el Cap i Casal. Mirar el passat,
mos pot ajudar a entendre el present i plantar les bases per a lo que volem ser
en el futur.
El gran merit de Jaume I, entre uns atres, fon entrar pacificament en Valencia. Pactar la rendicio del Regne, i
respectar a la poblacio local: Jueus, musulmans i cristians, tots valencians. Jaume
I, fill de Maria de Montpellier, no
volgue un boti de guerra, ni expoliar les terres incorporades a la seua Corona.
Demostrant una gran visio de futur,
Jaume I va conseguir mantindre un Regne
independent, én personalitat propia, consolidant una estructura social prou igualitaria. El seu
proyecte era per a perdurar en el temps. Per mig de Les Corts Valencians i els
Furs del Regne de Valencia es va sentar
la base llegislativa i juridica per a poder fer-ho.
Els governants actuals haurien d’estudiar
mes i millor com Jaume I va conquistar el milenari Regne de Valencia, existent
molt abans de la seua arribada. Unir, sense impondre. Pactar én els ciutadans, sense subordinacions a uns atres
territoris, én independencia juridica i economica,
dotant-los de lleis justes. Respectant als
valencians com poble. Eixa generositat de Jaume I va consolidar la
nacionalitat i personalitat valenciana, i la va convertir en el territori mes
proper d’Europa i el Mediterraneu.
Felip V trencà én eixe espirit d’unio
i genorositat, abolint els Furs del Regne, per “justo derecho de conquista”,
implantant per la força de les armes,
les lleis de Castilla. Buscava una unio administrativa des de l’imposicio. El
temps ha demostrat que eixe model d’Estat no es el que funciona, ni el que volem.
Gracies a l’aprovacio de l’Estatut d’Autonomia del 82, hem recuperat parcialment el nostre autogovern.
L’Estat espanyol ha d’adependre de
Jaume I. Unir sense impondre. Sumar des
del respecte. Mes autonomia per a poder tindre un futur junts. En estos
moments, canviar el model de finançacio
es una urgencia. Els valencians som els grans perjudicats én l’actual sistema.
No es complix el principi de solidaritat de l’articul 148 de la Constitucio
Espanyola, i els valencians estem a la coa en inversio publica. L’unica solucio
valida es mirar a Jaume I, i el seu model de Regne de Valencia independent,
dins de la seua Corona.
L’autonomia per a ser valida i justa, necessita d’un sistema de finançacio similar al que ya
disfruten en Navarra i el Pais Vasc. Els valencians hem de demanar sense
complexes un Concert Fiscal, i aportar el nostre cupo per a mantindre l’estructura
comu de l’Estat. Des de la llealtat, des
de la solidaritat. Assumir els gastos en Sanitat, Educacio o
Infraestructures no es just i no es viable , sense ser responsables tambe de l’administracio dels
ingresos. Els valencians no podem ser ni
un any mes, l’unica autonomia pobra, aportadora neta al sistema. Ya no aguantem
mes.
Hem de recuperar el nostre Dret Civil, abolir els Decrets de Nova Planta, i
recuperar l’espirit de justicia i
igualtat dels Furs del Regne de Valencia. Les ciutats estaven ben representades
en Les Corts, no existía la divisio provincial que tan de mal ha fet.,
sobretot, quan Jaume I va consolidar el Regne de Valencia, ho va fer tambe,
assumint tambe les bondats de la tradicio valenciana. El Tribunal de les
Aïgues, i un sistema de repart de la terra prou llogic, venien de llunt en el
temps i permitia als valencians ser ciutadans lliures economicament, sense
concentrar poder economic en unes poques mans.
El model valencià que volem, a on el
poder està junt al poble valencià, basant-se en eixe espirit dels Furs fomentaria
per eixemple, les energies renovables per a que existiren milers de productors
menuts d’electricitat, repartits per tot el regne, sense concentrar el poder en
unes poques multinacionals electriques. Tambe promouria un sistema financer i una banca valenciana, que apostara per l’economia
local i per l’industria i el camp valencià. Cuidant lo nostre, Valencia sempre
ha segut líder en Europa. I dic be, dins d’Europa, oberts sempre al mon.
Adaptables als canvis, dins del mon. Pero sempre lliures i valencians.