Des de sempre Valencia ha segut terra de mamprenedors. Gent de camp, de produccio, d´industria, i des de fa poc, tambe de turisme. Agricultura molt productiva, sedes, artesans, artistes, textil, mobles, joguets, ceramica, marbre, sabates, turisme de plaja i d´interior. En eixa riquea, com deya Blasco Ibáñez, "l´agricultor valencià es l´unic del mon que vist de seda". I la lliteratura valenciana ya existia en Valencia (Tirant lo Blanch, Ausias March,....) quan en Castella o Catalunya encara no sabien lo que era dinar de calent.
Politics no hem tingut mai. En Espanya, els politics sempre han segut catalans i andalusos.
Mampreneors sense subvencions. Exportaors. Ciutadans del mon. Un llauraor de Burriana, se´n anava a vendre taronges a on fora menester, i es fea entendre en valencià, en francés, italià, i venia lo seu a on fora.
Tot eixe esforç es va canalisà en el Banco de Valencia, Banco de Castello, Caixa d´Estalvis de Valencia, Banco de Alicante, etc.. produiem i creaven riquea.
Pero...l´Estat Espanyol, Madrit, els politics, els grans partit politics i els sindicats varen canviar poc a poc la nostra estructura industrial, economica i comercial. I mental. Es feu mes facil no esforçar-se per mampendre, per crear. Era millor ser funcionari, mestre d´institut, traure´s una oposicio o una plaça en alguna empreseta publica, militar en algun partit politic per a que te donaren faena, estudiar el "Mitjà" i assegurar-se 1500-2000 euros/mes. Suficient per a pagar una hipoteca a 25 anys, no cansar-se massa, treballant de matins, i no tindre grans responsabilitats ni riscs. Anticultura de l´esforç. I rentabilitat o produccio minima.
Mentres que l´economia anava be, tots contents. Si anava millor, els partits politics feen mes grans les administracions, es creaven mes empreses publiques, s´enchufava a mes afiliats, amis, familiars. Tots contents. N´hi havia credit bancari, construccio e inversio extrangera.
Pero ara, quan les coses no funcionen tan be, l´economia cau, els extrangers es porten els seus capitals d´Espanya i els ingresos de l´Estat pels imposts no son els que eren...N´hi han dos opcions:
1) Retallar les administracio (no els servicis, atencio...), i enviar a sa casa a eixos panchescontents a que es busquen la vida com hem de fer els honrats. I despres de llevar-se de damunt esta carrega inutil. es baixen els imposts.
2) Pujar els imposts i no pagar als proveedors, retallar servicis, i aixina poder continuar mantenint als vividors de la politica, esperant a un miracle o consultant al Tarot, com fa Rajoy.
En la primera opcio, la recuperacio es produirà pronte. Tenim esperit de crear, de mamprendre i de generar riquea.
En la segon opcio, la que ha triaren Rajoy i ZP, crear i mamprendre es mes dificil en Valencia (i en Espanya). I els mamprenedors fugiran del pais, anant-se a on les condicions fiscals siguen interessants, per a produir i exportar.
Llevar les autonomies no es cap solucio. Es pot llevar l´Autonomia de Madrit, si volen. Pero res mes. Perque les administracions quan mes prop dels ciutadans millor. Lo que si que s´ha de fer es llevar als inutils i enchufats del PP-PSOE de l´Administracio. Europea, Estatal, Autonomia, local.
Es elemental
Politics no hem tingut mai. En Espanya, els politics sempre han segut catalans i andalusos.
Mampreneors sense subvencions. Exportaors. Ciutadans del mon. Un llauraor de Burriana, se´n anava a vendre taronges a on fora menester, i es fea entendre en valencià, en francés, italià, i venia lo seu a on fora.
Tot eixe esforç es va canalisà en el Banco de Valencia, Banco de Castello, Caixa d´Estalvis de Valencia, Banco de Alicante, etc.. produiem i creaven riquea.
Pero...l´Estat Espanyol, Madrit, els politics, els grans partit politics i els sindicats varen canviar poc a poc la nostra estructura industrial, economica i comercial. I mental. Es feu mes facil no esforçar-se per mampendre, per crear. Era millor ser funcionari, mestre d´institut, traure´s una oposicio o una plaça en alguna empreseta publica, militar en algun partit politic per a que te donaren faena, estudiar el "Mitjà" i assegurar-se 1500-2000 euros/mes. Suficient per a pagar una hipoteca a 25 anys, no cansar-se massa, treballant de matins, i no tindre grans responsabilitats ni riscs. Anticultura de l´esforç. I rentabilitat o produccio minima.
Mentres que l´economia anava be, tots contents. Si anava millor, els partits politics feen mes grans les administracions, es creaven mes empreses publiques, s´enchufava a mes afiliats, amis, familiars. Tots contents. N´hi havia credit bancari, construccio e inversio extrangera.
Pero ara, quan les coses no funcionen tan be, l´economia cau, els extrangers es porten els seus capitals d´Espanya i els ingresos de l´Estat pels imposts no son els que eren...N´hi han dos opcions:
1) Retallar les administracio (no els servicis, atencio...), i enviar a sa casa a eixos panchescontents a que es busquen la vida com hem de fer els honrats. I despres de llevar-se de damunt esta carrega inutil. es baixen els imposts.
2) Pujar els imposts i no pagar als proveedors, retallar servicis, i aixina poder continuar mantenint als vividors de la politica, esperant a un miracle o consultant al Tarot, com fa Rajoy.
En la primera opcio, la recuperacio es produirà pronte. Tenim esperit de crear, de mamprendre i de generar riquea.
En la segon opcio, la que ha triaren Rajoy i ZP, crear i mamprendre es mes dificil en Valencia (i en Espanya). I els mamprenedors fugiran del pais, anant-se a on les condicions fiscals siguen interessants, per a produir i exportar.
Llevar les autonomies no es cap solucio. Es pot llevar l´Autonomia de Madrit, si volen. Pero res mes. Perque les administracions quan mes prop dels ciutadans millor. Lo que si que s´ha de fer es llevar als inutils i enchufats del PP-PSOE de l´Administracio. Europea, Estatal, Autonomia, local.
Es elemental
